dissabte, 6 d’agost de 2005

Coma d'Or (2.826 m.)

Data: 6 d'agost de 2005

Hora de sortida: Dos quart de sis del matí.

Programa: Sortirem a dos quarts de sis del matí del dissabte i ens dirigirem per l’autopista Terrassa – Manresa, direcció al túnel del Cadí, d’aquí a Puigcerdà i Bourg-Madame. Després anirem al poble de Porté-Puymorens.

Ubicació: Comarca de la Cerdanya Nord (Arièja).

Temps aproximat: 4 h. 30 min.

Dificultat: Mitjana.

Desnivell: 684 m.

ITINERARI: Fàcil ascensió per l’Alta Cerdanya, on podem gaudir de tot un ampli ventall de paisatges. Destacar en primer terme l’extens llac de Lanós amb la seva presa, així com el Puig Pedrós de Lanós (2842 m) i el massís del Carlit. 1h 45' de pujada i 684 m de desnivell.

Des de Puigcerdà, per Bourg-Madame, hem d’agafar la N-20, deixant la boca del túnel i seguir fins el port de Puymorens (1.905 m). Per la seva dreta (NO) surt una pista que remunta la vall fins arribar a una petita esplanada al costat d’unes instal·lacions elèctriques (2.142 m).

Continuem pujant per la pista a peu, rodejats d’arbustos de ginesta i ginebre. Alguns grups de cavalls de llargs i fins cabells per aquí i per allà. On la pista troba la seva fi, un corriol s’enfila -a mà dreta- pel costat del torrent en forta pujada. Ja en un terreny més planer, anem seguint l’evident sender que va a buscar la portella que albirem al fons de la Coma. Assolit el port (2.534 m), ja tenim davant les nostres pupil·les el Pic de Coma d’Or i a la seva esquerra el Puig Pedrós de Lanós. Baixem pel fressat camí fins a la portella de Coma d’Or, amb l’estany del mateix nom a la nostra dreta (S). Remuntem la falda per terreny herbós, portats pel fil del sender, que passant per un indret de pissarres -amb un ample planell-, afronta l’últim tram de pujada per coronar el cim (2.826 m.). És un bony arrodonit que contrasta amb el punxegut cim nord. Anem cap a l'altre punta del cim, cal seguir la cresta i emprar les mans per superar un pas aeri, en el pas més dret i exposat, podem baixar uns metres pel vessant de Lanós i tornar a pujar a la carena fins arribar al cim nord (2.825 m).

Fem les fotos i ens embaladim mirant el panorama: el Carlit, el Carlit de Baix, la Pica del Canigó, la serra de Màdres, el Puig Pèric, el Puig de Castell lsard, el
Pic de la Grava, el Puigpedrós de Lanós, la vall de Bessines i els cims d’Auriol, Estanyàs, Coma d'Anyell i Madides. Més enllà veiem l'estació de Ax-les-Termes, les muntanyes d’Andorra i encara més lluny la Pica d'Estats i els cims del Pallars. En primer terme el cercle de Pessons, la Tossa i el Puigpedrós, el Cadí, la Tossa d’Alp i el Puigmal. Podem fer una bona classe de geografia pràctica. Després de romandre en el cim una estona, esmorzem i decidim emprendre la tornada. Anem en direcció a la Portella de Coma d'Or (2.501 m) que veiem al nostre davant. Mirem enrere l'alterosa carena del pic de Coma d'Or, el coll Roig i el cim bessó del Puigpedrós de Lanós, on ja tenim ganes de pujar-hi. En resum: és una excursió molt bonica pel fet de recórrer una vall molt diferent, veure el vessant nord del Carlit que és molt dret i el llac de Lanós, que encara que hi hagi un barratge és un lloc encisador. Una bona pujada, una grimpada i un cim forca desconegut ens recompensen del cansament.
Dinarem en algun restaurant de la zona.

Observacions: La vall de Lanòs, recorreguda per nombrosos camins, és base d'ascensió als principals pics de la regió, com són el Carlit, el Puigpedrós de Lanós o el Pic de la Grava.
De sempre ens havia cridat l’atenció, cada vegada que anàvem a esquiar a Portè, una recta i llarga vall que surt del coll de Pimorent i s’endinsa en direcció est, paral·lela a la vall de Portè que queda més avall. Llegint el llibre Cerdanya, Valls i Carenes de M. Figuera, varem saber que és la Vall d'Engràcies i que en els mapes francesos li diuen Coma d'en Garcia. Consultant mapes i guies varem escollir fer un itinerari circular per abastar tota aquesta part de muntanya que per a nosaltres era del tot desconeguda.

El Pic del Coma d’Or format per dos cims rocallosos és fronterer amb la veïna Ariege i forma part de la mateixa carena que el Puigpedrós de Lanós. Per la seva situació al nord de la serralada principal ens ofereix una visió diferent del Pirineu Oriental. A més es tracta d'un pic poc visitat, per la qual cosa podrem gaudir de la tranquil·litat que de vegades es troba a faltar en altres pics més concorreguts.