dissabte, 3 de juny de 2006

Puig de Sant Amand (o Amanç) – 1.854 m.

Travessa: Bruguera – Saltor – Sant Amand – Coll de Jou - Bruguera (Ripollès)

Data: dissabte 3 de juny de 2006.

Hora de sortida: sis del matí.

Ubicació: Ribes de Freser - Comarca del Ripollès.

Temps aproximat: 5 h. 30 min. (12 km.)

Dificultat: Mitjana.

Desnivell: 660 m.

Programa: A l’hora indicada sortirem de amb cotxe, en direcció a Ripoll i Ribes de Freser. Ens aturarem a fer el tallat als 4 Camins de Tona.

ITINERARI: Bruguera és un nucli urbà agregat al municipi de Ribes de Freser, situat sota les fagedes del Taga i Sant Amand. Per arribar-hi podem fer-ho per la N-152 de Ripoll a Puigcerdà. A l'entrada de Ribes de Freser, al primer trencall a la dreta, trobarem l’indicador de Bruguera, per una carretera enquitranada, uns 5 quilòmetres després trobarem el nucli urbà.
Sortim de Bruguera i prenem el camí direcció el serrat Roig, un nucli de tres cases separades del poble. Agafem un camí una mica costerut, marcat amb unes fites, que ens farà arribar a una carretera forestal poc arreglada. La seguim a la dreta, en direcció sud, passarem pel torrent Roig o de Coll de Jou. Seguirem la pista fins al seu final. Enfilem un camí, marcat amb fites al principi a cada costat, pel clot de Solans fins al coll de Saltor (1.395m). (1 h. 15 m.)


En cas que es disposi de temps es pot baixar fins a Sant Julià de Saltor, antiga parròquia situada al peu de Sant Amand. St. Julià de Saltor: Antiga parròquia amb una construcció romànica del segle XI, lloc de pas habitual del comte.

Baixem per la pista forestal i passats uns 150 m. des de el coll i ja passades les cases, trobarem un camí marcat amb vermell que enfila cap a Sant Amand.

Seguim el camí amb alguna pendent fins arribar a un collet, on prendrem el camí de la esquerra que s'enfila uns pocs metres fins un petit pla on trobarem un faig centenari de mesures considerables (faig gros). Seguim el camí fins a trobar una tartera encastada entre roques (xemeneia) on al capdamunt tenim la font del Pi o de Pena. Pla de Pena: Situat molt a prop del cim de Sant Amand, la llegenda hi situa un castell convent de monges expulsades del monestir de Sant Joan de les Abadesses, on a vegades pernoctava el comte. A l’esguard de la llegenda, la història menciona aquest castell l'any 1024, propietat d'un cunyat de Bernat Tallaferro, de Guifré II i de l’abat Oliva. Una cançó popular ripollesa recorda: "Les monges de Sant Aimanç, dotze monges, tretze infants". Encara avui dia algunes pedres i uns rosers semblen els vestigis en els quals hom reconeix les restes de l'estructura de pedra del castell.

Al cap d'uns 25 minuts des de la font, arribem al cim de Sant Amand (1.854m). Sant Amand: Cim de 1.854 metres, anomenat “Balcó del Ripollès”, des del qual es domina bona part del Baix Ripollès, l'Alta Garrotxa, l'Alt Berguedà i Osona.

Des d'aquesta talaia podrem gaudir d'unes vistes de mitja Catalunya. Per l'est fins al Montgrí i la costa, pel sud la plana de Vic amb el Montseny i Montserrat al fons i per Ponent tota la serralada del Port del Comte, la Serra del Cadí i el Pedraforca.

Deixem el cim de Sant Amand seguint en direcció nord fins la carena. Baixem per uns graus de pedra, entrant a la fageda i baixant pel corriol fins a sortir al Coll de Jou (1.634m) que separa la muntanya de Sant Amand del Taga. (Al principi, sortint del cim, aquest camí és difícil de torbar i si no es veu clar, es recomana tornar per on hem pujat) Coll de Jou: Coll que separa les muntanyes de Sant Amand i el Taga, en el qual hi ha el refugi Sant Jordi.

De Coll de Jou, baixem per la pista forestal fins a Bruguera.

Desfem el camí del matí i arribem a Bruguera. Bruguera: És l’agregat més important de Ribes de Freser. L’antiga parròquia de Sant Feliu de Bruguera ja és esmentada al segle XI; cal destacar-ne, del seu romànic original, l’absis sobrealçat i el campanar de torre. Està molt relacionat amb el castell de Pena, ja que pertanyia a aquests senyors feudals.

Observacions: Dinarem en el restaurant Cal Teixidó de Bruguera.

Tornarem a casa als voltants de les set de la tarda.