Puig de la Mola (534 m.)

Data: 31 d’agost de 2006

Hora de sortida: 9 del matí.

Ubicació: Comarca del Alt Penedès (Parc del Garraf)

Temps aproximat: 3 h.

Dificultat: Normal.

Desnivell: 320 m.

Distància: 9.8 km

Paisatge, arquitectura i natura al marc peculiar del massís calcari del Garraf, declarat parc natural a causa del seu valuós i peculiar conjunt de paisatges, orografia, fauna i flora.

L'antic hospital medieval d'Olesa, conegut com a hospital de Cervelló o de Santa Maria de Bonesvalls, és una obra notable amb elements del segle XIII i una bonica torre de planta quadrada. A l’entrada del recinte hi ha l’església de Santa Maria, que conserva pintures gòtiques. És un exemple ben conservat de ’arquitectura hospitalària medieval. Una xarxa d’hospitals cobria les vies de comunicació més importants del país. El d’Olesa de Bonesvalls va ser fundat l’any 1262, just on passava l’antic camí que duia de València a Barcelona. Aquest establiment va donar acolliment als malalts durant segles fins que la construcció de la nova carretera del port de l’Ordal, ales acaballes del segle XVIII, li va restar importància. El conjunt és fortificat i conserva una torre mestra de planta quadrada, i la capella de Santa Marta de l’Hospital. Es tracta d’una obra del segle XIII, de transició del romànic al gòtic, molt reformada al llarg dels segles XVI i XVII. Des del mateix hospital es veuen els indicadors del GR-5 que va de Sitges a Canet de Mar, passant pel Garraf, l’Ordal, Montserrat, sant Llorenç del Munt i l’Obac, el Montseny i el Montnegre i el Corredor.
L'excursió comença al barri de l'Hospital d'Olesa de Bonesvalls. S'hi arriba des de les Cabòries, al peu de la N-340, seguint la carretera BV-2411 en direcció a Begues i, en direcció contrària, des del Baix Llobregat, per Gavà i Begues. Des de la carretera es baixa al barri de l'Hospital passant per davant de la parada d’autobusos, situada a 100 m del trencall d'accés a Olesa en direcció a Begues. El vehicle es pot estacionar a l'aiguabarreig de la riera d'Oleseta i de la riera de Begues.

L'itinerari comença a la plaça de l'Hospital, on es veuen els indicadors del GR-5, que se seguirà fins al final de l'excursió. Es travessa la riera de Begues pel mateix aiguabarreig esmentat i se segueix aigües avall per la pista forestal de la riba esquerra. S’entra al Parc Natural del Garraf.

Més endavant, el camí perd amplitud i, en una bifurcació (253 m, 0,7 km), cal desviar-se a l'esquerra i enfilar-se muntanya amunt, sempre seguint el GR-5, molt pedregós. De primer cal pujar fins a la cresta i després, pel camí de Sapalla, resseguir la riera del Pi d'en Lluc, un altre Serrat (331 m, 2,5 km) i el fondo de l'Astor per descendir a la pista que s'havia deixat, al fondo de les Fenaloses – Boixosa - Ferrals (314 m, 3,1 km), al peu de les runes del maset de l'Esquerrà.

Uns 350 m més amunt (3,45 km) es troba una bifurcació a la dreta que mena a l’avenc de l'Esquerrà, enmig d'unes alzines. L’avenc té 206 m de profunditat.

100 m després (340 m, 3,55 km) es deixa la pista girant a l'esquerra per un camí en forta pujada que fa drecera (marcat amb una fita), deixa a la dreta el pou de l'Esquerrà (361 m, 3,8 km) i es retorna a la pista en un revolt on hi ha les runes del corral de l'Esquerrà (368 m, 3,9 km, després d'1 h).

De la seva esquerra surt un sender que condueix, cap al sud sud-est, al puig de la Mola. (GR-92.3 Mediterrani), tallat al pas de vehicles amb una cadena.

S'agafa i es deixen les marques del GR-5 que per la pista forestal porta a Sitges. A mesura que el camí s’acosta al cim, el pendent s’aguditza i gira cap a l'est.

En una hora i mitja s'haurà arribat al puig de la Mola, a 534 m d'altitud i a 4,9 km de la sortida, un bon mirador i observatori del Garraf i de l'entorn oriental del Penedès, on encara s’observen vestigis de l'ús agrícola dels sòls, avui ja abandonats.

El camí de retorn és el mateix que el de pujada i es pot fer en una hora i quart.

Santuari de Sant Andreu del Far – Can Ferrerons i Can Miloca (450 m.)

Matinal al Parc del Montnegre – Corredor (Vallès Oriental - Maresme)

Data: dimecres 30 d’agost de 2006.

Hora de sortida: vuit del matí.

Ubicació: Dos Rius - Canyamars. Comarca del Maresme.

Temps aproximat: 2 h. (7,8 km.)

Dificultat: Fàcil.

Desnivell: 120 m.


Programa: A l’hora indicada sortirem de Sant Boi amb cotxe, en direcció a Llinars del Vallès, per la B-30. Anirem fins a Llinars del Vallès a on agafarem la carretera direcció Dosrius, Argentona, Mataró fins a arribar al coll de Can Bordoi. Allà neix un camí ampli que mena a l'església de Sant Andreu del Far, que és el lloc on es pot deixar el vehicle. Al seu costat, hi ha un mas que ha estat reconvertit en restaurant (tanca el mes d’agost per vacances). Estem al punt de sortida d’aquesta ruta a peu.

ITINERARI: El Santuari de Sant Andreu del Far, és un santuari gòtic tardà formant un conjunt amb la masia de Can Guinart. El massís del Corredor, juntament amb el Montnegre, formen part d’un parc natural.

Hem de començar a caminar per la pista que va al santuari del Corredor. En aquesta direcció i, a 4 km. hi ha un àrea d’esbarjo del Corredor, zona recreativa totalment equipada.

Després de 9 minuts de caminar se surt a un magnífic alzinar. Es troba una bifurcació, però l'itinerari segueix el camí principal.

Després d'un minut hi ha una desviació a la dreta que davalla cap a Canyamars; no s'ha de prendre. En acabar-se l'alzinar, l'itinerari es dirigeix cap a uns camps conreats.

Després d'11 minuts es deixa la pista i s'agafa una desviació a l'esquerra que ressegueix un camp de conreu. (Indicada com a zona d’esbarjo i amb el pas prohibit a cotxes i motos)

Poc després de 20 minuts es deixa una desviació que se'n va cap a la dreta. El camí s'endinsa pel bosc i empitjora, dins del bosc, el camí es divideix. S’ha de girar a l’esquerra. Es passa el torrent d'Arenes, es deixa algun trencall secundari i se segueix el camí preeminent.

Després de 40 minuts, després d’un bon tros,en passar un giravolt, es divisa Can Ferrerons, (o Can Ferrerias) al costat del qual hi ha una alzina monumental, esplendorosa i centenària.

Per tornar cal continuar camí enllà fins a una pista que es pren cap a la dreta (55 minuts), arribar a Can Miloca (1 hora i 20 minuts) i, seguint el mateix camí, sortir a la pista del Far (1 hora 30 minuts), des d'on, per la dreta, es retorna a Sant Andreu del Far (2 hores).

Observacions:

Santuari de la Mare de Déu del Far: Existeix des del s. XIII è, restaurat entre el 1599-1648. Imatge d'alabastre del s. XV è.

Tranquil·la i plàcida excursió per un dels indrets més assequibles i, alhora, més harmoniosament conservats del Parc Natural del Montnegre i el Corredor, on l'exuberància de la vegetació mediterrània troba l'ocasió de manifestar-se sense impediments.

Tornarem a casa als voltants de quarts de dues del migdia. Aquesta sortida la varem intentar al mes de gener, però la gran qüantitat de neu caiguda la nit abans va fer que no passessim de fer l'esmorzar al bar del santurari.

Estanys de la Mainera – Pic del Muntanyó - Camí del Forat de les Bruixes

La Vall d'Àssua - La Porta del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Fa pocs anys la vall d'Àssua era coneguda perquè hi havia una estació d'esquí... avui es coneix per la seva bellesa, per ser un espai on la vida corre de puntetes, sense fer soroll, i també, perquè forma part del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Data: 25-26-27 d’agost de 2006

Hora de sortida: 2/4 de sis de la tarda del divendres 25 d’agost.

Ubicació: Comarca del Pallars Sobirà (Vall d’Àssua).

Temps aproximat:.4 h. 30 m. pels estanys de la Mainera i el Pic del Muntanyo i 3 hores pel camí del forat de les bruixes.

Dificultat: Mitjana i Normal.

Desnivell: 600 i 350 m.


Programa: A l’hora indicada sortirem de Sant Boi amb cotxe, direcció a Llavorsí, a on podem anar-hi pel port del Cantó (N-260) o bé des de la C-13 fins a Sort i d’aquí a Llavorsí.

Aquí ens hostatjarem a l’hotel Riberies

www.riberies.com. Abans del 10 d’agost s’ha de fer la paga i senyal de la reserva. Hem cal, per tant la vostra confirmació, abans d’aquesta data. . El preu de la mitja pensió són 80.- Euros (+ 7 % IVA) per persona i dia. Al vespres soparem al restaurant de l’hotel.

ITINERARIS:

Excursió als estanys de la Mainera i el Pic del Muntanyó.

Dissabte al matí, sortirem de l’hotel a les set del matí i anirem amb cotxe fins al poble de Llessui. Una de les excursions més maques de la zona, encara que una mica llarga i amb desnivell. Cal fer-la amb calma i no té cap dificultat. Cal sortir de Llessui per una pista apta per a vehicles tot terreny que es poden deixar al pas de la Mainera (45 min. de pista forestal que agafa molta alçada – 2.100 m. -. Tot passant per les abandonades pistes d’esquí. Seguir sempre la pista principal, obviant els desviaments que puguem trobar a dreta o esquerra. Aquesta pista, si la seguim mena fins a Espot). Des del Clot de la Mainera seguirem riu amunt, primer fins a l'estany Gran i després, seguint el camí de la dreta de l’estany i en l’últim tram les fites fins al Pic del Muntanyó, des de on gaudirem d’una esplèndida vista de la vall del costat amb llacs i el refugi Josep Mª. Blanc al fons. Ja de baixada, passarem per l’estany Xic de Mainera.

Durant tota la ruta (ben senyalitzada) es veuen boniques panoràmiques del sector baix de la vall, amb prats de pastures, els llacs (molt freqüentats per pescadors), mines de marbre i orris abandonats, que antigament s’usaven per fer formatges i altres productes lactis.

El sector nord de la ruta ( sistema lacustre de Mainera, Montorroio i Montsent de Pallars) forma part de la zona perifèrica del parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Ruta: Llessui-Bago de Llessui - Bordes de Llessui - pas de Mainera - Estanys de Mainera - l’Estanyet - planells de Jou - Bago i Llessui.

Excursió al Camí del Forat de les Bruixes (o cova de les Cabres).

Diumenge al matí. Excursió apta per tothom. Sortirem de l’hotel a les 9 del matí, ja esmorzats.

La gent dels pobles de Surp i Escàs que havien de seguir aquest itinerari eren reacis a fer-lo perquè es diu que allà s'hi trobaven les bruixes per Santa Coloma, l'últim dia de l’any. I, més endavant, quan un home de casa Francesc de Surp va perdre les cabres i, en anar-les a buscar a la zona de Cortinos. Just en passar per davant del Forat de les Bruixes, relliscà i es matà, encara els féu menys gràcia. Però, si us deixeu d’històries, el camí és un magnífic mirador de la vall i el forat, una entrada meravellosa per a deixar volar la imaginació.

Recorregut: Sorre - Mola de Cap Pelat - Escàs - Surp – Mola de Sall - Sorre

Elements d’especial interès: el canvi de vegetació d'un vessant a l'altre. Les vistes dels pobles de l'obaga des de Surp.

Descripció de l'itinerari (L’itinerari està marcat amb senyals grogues de forma rodona i amb pals indicadors):

0h - Sorre, 1.066 m. Sortim dels peus del poble i baixem per una pista que va tallant el camí de ferradura que puja de la Mola de Sall.

0 h 10 min. Cruïlla, 880 m. Trobarem un senyal indicador; cap a l'esquerra ens assenyala cap a Escàs i Surp, cap a la dreta es baixa a la mola de Sall i a Rialp. Nosaltres hem de seguir cap a l'esquerra, continuant per la pista.

0 h 15 min. Cruïlla amb indicador. Agafem el camí de l'esquerra direcció a Escàs. A uns 200 metres ja comença el camí de ferradura. Es va pujant suaument pel vessant mentre, a l'altre costat de la vall, veiem sempre el poble d'Escàs.

0 h 20 min. Arribem a un collet i el camí comença a descendir.

0 h 25 min. Trobem una cruïlla: a l'esquerra aniríem a l’ermita de Santa Anna. Nosaltres hem de seguir recte i avall.

0h 30 min. Trobarem la pista que va a la minicentral de Llessui. Aquesta minicentral, que aprofita les aigües del barranc de Berasti, va ser construïda l’any 1992, té un salt d'aigua de 575 metres de desnivell i dóna una potència de 5.000 Kw. Travessem la pista i agafem un baixador bastant pendent fins al riu. En aquest punt s’ajunten els barrancs de Berasti i de Caregue, que travessarem per dos ponts de fusta.

0 h 35 min. Entre els dos rius es troba un edifici en runes, és la Mola de Cap Pelat, antic molí fariner on també hi havia la vivenda. Encara es coneixen les segles que duien l'aigua per a fer giravoltar el rodet. Creuat el segon pont, el camí s'enfila vessant amunt fins a Escàs.

0 h 45 min. Escàs, 1.007 m. Pugem pel centre del poble i farem cap a la plaça i la font. Aquí podem reposar una estona (Ull amb els gossos de les cases del poble, acostumen a ser agressius). Reprenem la marxa i anem pujant pels pendents carrers. En el punt on la carretera comença a baixar trobarem una pista que puja a mà esquerra (davant hi ha un cobert amb ovelles). Veurem la indicació que ens adreçarà cap al camí vell d'Escàs a Surp. Seguim-la fins a trobar al cap de pocs metres, un desviament a la dreta, amb una esplanada amb vehicles vells de tota mena. Aquí surt el camí que hem de seguir.

1 h 10 min. Zona de Cortinos, cim del serrat i mirador a la vall d'Àssua. Al costat del camí, a l'esquerra, hi ha el Forat de les Bruixes on es diu que celebraven els balls per cap d’any. Aquí hi creixen alzines, algun ginebre i pocs pins. A partir d'aquí començarem a baixar cap a Surp. Arribant a Surp trobarem l’ermita de Santa Llúcia, a sota de la qual hi ha horts abandonats, i també, la font de Peri. A l'esquerra ens queda el camí del Solà. Tenim cinc minuts fins a la carretera.

1 h 35 min. Surp, 1.040 m. Hem de seguir la carretera asfaltada en direcció a Rialp durant uns deu minuts.

1 h 45 min. Passat un revolt tancat de la carretera, trobarem, a mà dreta, la drecera que ens portarà cap a la Mola de Sall.

2 h 10 min. Mola de Sall, 825 m. Encara es conserva la maquinària. Havia estat serradora, minicentral elèctrica i molí fariner. Passat el riu de Sant Antoni trobarem una cruïlla: a l'esquerra es puja a Altron; a la dreta a Sorre. Agafem el camí que puja cap a Sorre.

2 h 45 min. Sorre, 1.066 m. S'arriba als peus del poble, al mateix punt on hem iniciat la ruta.


Observacions: Dinarem en algun restaurant de la zona. Tornarem a casa als voltants de les vuit de la tarda del diumenge.

Comabona (2.554 m.)

Data: dissabte 12 d’agost de 2006.

Hora de sortida: set del matí.

ITINERARI PER LA VESSANT DEL BERGUEDÀ:

Programa: A l’hora indicada sortirem de Sant Boi amb cotxe, direcció a Berga. Agafarem l’autopista Terrassa – Manresa (pararem a l’àrea de servei de Montserrat a fer el tallat), seguirem direcció Berga, Guardiola de Berguedà, Bagà i Gisclareny.

Temps aproximat:.3 h. 30 m.

Dificultat: Mitjana.

Desnivell: 660 m.


Des de Bagà travessar el poble i seguir la carretera direcció Gisclareny. La carretera puja fent corbes molt marcades per a després canviar de vessant i baixar lleument. En un desviament s'acaba l’asfalt, estem en el coll de la Bena. Nosaltres seguirem cap al Coll de la Bauma, a 1.577 metres, que està molt prop del final de l’asfalt. Una vegada en el coll de la Bauma, un altre desviament a la nostra dreta ens durà cap a la Collada de la Jaça, a gairebé 1.900 metres. La pista està bastant bé fins i tot per a turismes, excepte uns trams on afloren algunes pedres. Després d'un parell de esses molt marcades arribem a la Collada de la Jaça. Aquest és un serral poc marcat i on podrem deixar el cotxe a un costat de la carretera. La vista del fons de la vall és bonica: l'horitzó esquitxat de nombrosos modests cims que semblen aixecar el cap per a saludar-nos.

Des d'aquest serral comença pròpiament l'itinerari. Cap al nord, des del mateix coll, surt una petita pista forestal que ens duu a una edificació, a uns 100 metres d'on ens trobem. Ens acostem fins a allí i superem l'edifici pel seu costat, deixant-lo a la nostra esquerra. Passat l'edifici baixar tímidament cap a un prat on hi ha una petita font i uns abeuradors per a animals (no confiar-se a agafar aigua aquí doncs no sempre baixa aigua). Deixem els abeuradors a les nostres esquenes i comencem a pujar el vessant. El primer tram és pendent i està buidat de vegetació. La nostra tendència serà d’anar a buscar una petita vall en el vessant que baixa del Comabona, tendint a anar sempre un poc a la nostra dreta. Aquesta petita vall alguns mapes ho marquen com el Clot de Comabona, altres mapes ho marquen encara més a la dreta del Comabona.

Als 20 minuts comença a aparèixer algun arbre, fins i tot algun tram de bosc que superem sense cap problema. El pendent es fa cada vegada més dur i als nostres costats van apareixent petites arestes rocoses, per on s’amaguen els isards al escoltar-nos.

Als 40 minuts els arbres tornen a desaparèixer i seguim progressant pel vessant ple de petites terrasses de terra i herba. El pendent és important però poc més amunt veiem que finalitza.

A la primera hora de marxa el pendent ens dóna un respir i s'arriba al final del pendent herbada, arribant a un perfecte embut. Estem a uns 2.300 metres. Ens preguntem com és que no hi ha un llac en aquest lloc. Probablement és pel sòl permeable que existeix en aquesta zona del Cadí. Si ens girem veurem la massa rocosa del Pedraforca en la seva màxima esplendor, així com el Cap Llitzet i ja més lluny l'estació d'esquí de Port del Compte. Una vegada més, cal atacar la pujada de l’embut per la dreta.

El pendent és de nou molt fort, però en uns 20 minuts (1 h. 20 m. des del cotxe) arribarem a la part superior de l’embut. Des d'aquí s’obre una espècie d’esplanada que va fent una suau pendent. La remuntarem pel que deu ser un petit rierol quan plou.

Creuem un camí ben marcat, que travessa d’est a oest i en 1 hora i 30 minuts arribem al Collet de Comabona, situat a uns 2.500 metres. La Cerdanya davant els nostres peus: la Tossa Plana de Lles, el Puigpedrós, el llunyà Carlit... quin espectacle de pics. També, a tir de pedra, a la nostra esquerra, el refugi de Prat d'Aguiló, al que s'accedeix pel poc marcat i no visible des d'aquí, Pas dels Gosolans, a 2.430 metres. A la nostra dreta, sense veure’s encara del tot, la nostra destinació, el Comabona.

Ens dirigim cap al cim més o menys pel més alt de la carena, arribant en 1 hora i 45 minuts des del cotxe. Abans d'arribar, per això, val la pena treure el cap per veure la imponent cara nord d'aquest pic. En el mateix cim hi ha un senyal espècie d’índex geodèsic. La vista del Pedraforca des d'aquí també és espectacular. Un cim fàcil i de molt ràpida ascensió, des d'on un pot fer-se un volt per la part més alta del Cadí.



ITINERARI PER LA VESSANT DE LA CERDANYA:

Ubicació: Comarca de la Cerdanya.

Programa: A l’hora indicada sortirem de Sant Boi amb cotxe, direcció a la Cerdanya. Agafarem l’autopista Terrassa – Manresa (pararem a l’àrea de servei del Túnel del Cadí a fer el tallat), seguirem direcció Berga, túnel del Cadí, Bellver de Cerdanya, Martinet, Montellà i d’aquest poble, per una pista de muntanya fins al refugi del Prat d’Aguiló a 2.020 m. d’alçada.

Temps aproximat: 3 h.

Dificultat: Mitjana.

Desnivell: 534 m.

Del refugi de Prat d’Aguiló s’emprèn la pujada a l’amplia collada del Pas dels Gosolans i d’allà al proper cim del Comabona. El Comabona és el cim més oriental de la serra del Cadí, i l’itinerari proposat el més clàssic per assolir-lo. Al centre del Prat d’Aguiló va ser construït el primitiu refugi Cèsar August Torras, propietat del Centre Excursionista de Catalunya, les restes del qual encara son visibles prop de la font. Després de molts anys de romandre enderrocat, se’n va aixecar un altre per substituir-lo, que va ser inaugurat el 1976.

Des de Prat d’Aguiló s’agafa un camí marcat, fins a la segona font, des d’on s’ha d’anar cap a la dreta seguint els senyals grocs, en fort pendent, progressivament, els prats van deixant lloc als tarters, fins a assolir el pas dels Gosolans (2.430 m. 1 h.) Aquest camí unia antigament Gósol amb la Cerdanya, i era el pas que, a l’estiu, seguien els segadors des de Gósol quan venien a la plana a treballar. A la dreta s’alça la paret fosca i escarpada de la cara nord del Pedraforca. A l’est i a l’oest s’estén la columna vertebral de la serralada del Cadí.

Des de el Pas dels Gosolans, s’ha de continuar en direcció sud-est per la coma de Cortils. Per damunt de la font Tordera, tot allunyant-nos de bon començament del fil de la carena, per retornar-hi després, ja prop del cim.

Es segueix aquest camí fins al cim, on es pot gaudir d’unes magnífiques vistes, i on s’hi pot trobar una torreta triangular, amb el llibre de registres i les senyeres catalana i ceretana. Després, es baixa tot seguint la carena, cap a buscar el coll dels Gosolans. En aquests paratges hi ha la possibilitat de veure isards. Des d’aquest punt s’ha d’anar a trobar el sender que porta al refugi de Prat d’Aguiló.

Prat d’Aguiló (2.020m), Pas dels Gosolans (2.430m), Comabona (2.554m)

Observacions: Amb 2.554 m d’altitud, el Comabona és la muntanya més elevada del sector sud del terme municipal de Bellver de Cerdanya i una de les més destacades del Cadí. La ruta d’ascensió més utilitzada, surt de Prat d’Aguiló (municipi de Montellà i Martinet), puja al pas dels Gosolans i segueix la carena fins al cim.

Dinarem en el restaurant Cal Misèria de Gisclareny a on ja tenim taula reservada (Tel. 93 744 11 80 – 608 32 57 98). Tornarem a casa als voltants de les sis de la tarda.

Pic de Costa Cabirolera (2.604 m.)

Cim més alt de la comarca del Berguedà i de la província de Barcelona

Sortida d’inici de la temporada 2006/2007.

Data: diumenge 6 d’agost 2006.

Hora de sortida: 2/4 de set del matí.

Ubicació: Comarca del Berguedà.

Temps aproximat:.5 h. 30 min. (3 h. de pujada i 2,30 h de baixada)

Dificultat: Mitjana.

Desnivell: 566 m.


Programa: A l’hora indicada sortirem de Sant Boi amb cotxe, agafarem l’autopista Terrassa – Manresa, direcció Manresa, Berga, túnel del Cadí, a on pararem a fer el tallat a l’àrea de servei. Seguirem direcció Martinet. Del poble de Martinet surt la carretera LV-4055 que ens du fins a Montellà; just abans d’arribar-hi, trobem una pista de terra en bon estat (a mà dreta) que mena a Sant Genís. Hem de seguir per aquesta pista, tot i restant atents a una nova pista que surt a mà dreta, on hi ha un rètol indicador de “Ref. Prat d’Aguiló”, en menys bon estat i que es recomana fer en 4 x 4. Després d’uns 12 km. arribem al final de la pista, lloc on podem deixar el cotxe.


ITINERARI: Des del cotxe arribem al proper refugi de Prats d’Aguiló –també anomenat Cèsar August Torras – en uns 5’ per ampla pista de terra. Sortim del refugi seguint les marques de PR (blanques i grogues); també trobem alguna marca de GR, per un fressat corriol que s’enfila pels prats. Passem par la font del grau i sempre per marcat camí comencem a guanyar desnivell, primer per prats, per esclarissat bosquet i després per la tartera fins al pas dels Gosolans (2.410 m.), uns 400 m. més amunt. (1 h.)

En una hora arribem al Pas dels Gosolans, lloc on trobem un rètol metàl·lic que ens informa d’on som. A l’oest hi ha la serra dels Cortils i el nostre objectiu. Continuem per la carena, a mà dreta en clara direcció O i arribem a un primer turó amb un parell de creus (2.431 m.). Continuem i assolim després la Punta Aguda (2.441 m.). Baixem del cim seguint la carena i trobem una nova creu.

La carena fa continues pujades i baixades; d’aquesta manera arribem al pic del Cabirol (2.409 m.), ja a la serra Cabirolera. Ara amb una forta davallada, ens dirigim a un coll fondo anomenat Pas de la Roca Plana. Des d’aquí flanquegem el turó següent (2.426 m.) i anem a cercar un marcat corriol que puja des de la Coma dels Cortils. Aquest corriol, marcat com a GR, ens du fins al peu del cim de Costa Cabirolera.

Fins aquí hem anat caminant per la carena sense rastres clars de corriol, però això s’ha acabat: ara el camí està molt fressat i ens mena directament a una tartera. Pugem per la costeruda tartera, amb uns darrers metres molt empinats,(30 min.) i arribem a la carena del cim, que ens queda uns metres més enllà a la nostra dreta. Assolim el pic de Costa Cabirolera pujant per l’ample llom (15 min.). Al cim trobem una creu i el vèrtex geodèsic corresponent.

La vista des del cim és molt maca. Al SE destaca el majestuós Pedraforca, al N els cims de la Cerdanya, a l’O el proper puig de la Canal de Cristall, el Vultoró i les Canals del Cadí, al SO la serra de Port del Compte i la serra del Verd, Andorra, el Puigmal...

Baixarem pel mateix camí fins al Pas dels Gosolans. D’aquí al refugi i al cotxe.


Observacions: El pic de Costa Cabirolera està situat al NO del Berguedà i és fronterer amb les veïnes comarques de l’Alt Urgell i la Cerdanya. Situat en plena serra del Cadí, és un mirador excel·lent de la Cerdanya i de les seves muntanyes.

Dinarem en algun restaurant de la zona. Tornarem a casa als voltants de les set de la tarda.