divendres, 5 d’octubre del 2007

Gorges i refugi del Ras de Carançà (1.880 m.)

Data: divendres 5 i dissabte 6 d’octubre de 2007.

Hora de sortida: A les sis de la tarda del divendres.

Ubicació: Comarca del Capcir (Dept. dels Pirineus Orientals. Llenguadoc - Rosselló)

Temps aproximat: 9 h.

Desnivell: 1.000 m.

Dificultat: Difícil.

Divendres a la tarda marxarem cap a Llívia, a on soparem i dormirem.



Itinerari: Dissabte al matí sortirem de Llívia a les set del matí. Anirem amb cotxe fins a Thuès–entre-Valls. A l’oest del poble, travessar el pont sobre el riu Tet i seguir els indicadors del pàrquing. Cal pagar per aparcar, però no hi ha limitació de temps.

Començar a caminar als voltants de 2/4 de vuit del matí.

0 h. 00 m.: Pàrquing de les Gorges (850 m.) ens dirigirem cap al sud per passar sobre el pont de la via del tren i seguir el camí de l'esquerra.


La vall, àmplia i lluminosa al començament, es va fent més i més estreta, fins arribar a un punt on camí i riu no tenen prou espai per a continuar un al costat de l'altre. Les passarel·les metàl·liques, les escales de mà i els ponts penjants ens permetran salvar aquests passos. En total són 5 ponts que ens fan creuar el riu altres tantes vegades, deixant-nos de nou al marge esquerre.

1 h. 30 min. Primera palanca: Continuem baixant pel bosc i la vall cada vegada es va fent més estreta finalment arribem a un punt on l’única possibilitat és anar pel riu, aquí trobem la primera palanca (1.265m) de les gorges. Es tracta d’unes plaques de metall d’uns dos pams d’ample anclades a la paret esquerra de les gorges a les que s’hi accedeix pujant per una escala metàl·lica. Sols es pot circular d’un en un i en un inici poden causar una mica d’impressió, però realment no presenten cap dificultat evident, especialment perquè podem agafar-nos a un cable metàl·lica anclat també a la paret. La sensació de recórrer-les és força emocionant ja que és un camí força atípic.

Després de superar la primera palanca hem de caminar una estona per arribar a la segona, que resulta ser un pont penjant que travessa el riu. El pont es mou força, però donen força seguretat els tres cables a banda i banda que el suporten, resulta molt divertit a més de proporcionar-nos grans vistes sobre el riu. A partir d’aquí anem trobant palanques i ponts cada poca estona. Anem avançant i després d’un pont penjant on trobem un rètol que ens diu que com a màxim 2 persones a les passarel·les, que no es pot saltar ni fer oscil·lar la passarel·la ni aturar-s’hi, ens queda una palanca i un altre pont penjant abans d’arribar a una petita resclosa en el riu (930m)

Poc després de l’ultima passarel·la, deixem un pont a la dreta i ens enfilem per una petita escala a una mena de mini - central elèctrica.

Des d’aquesta resclosa surt la darrera de les palanques a la banda esquerra, i al final d’aquesta palanca el camí comença a pujar. Ben aviat trobem els primers trams de camí excavats a la roca.
El camí continua sense perdre alçada, passant a ser una simple esquerda a la paret. El riu segueix el seu curs un centenar de metres per sota dels nostres peus. El tram de camí excavat artificialment a la roca és força planer, d’un metre d’amplada i en tot moment té un cable metàl·lic anclat a la paret als que ens podem agafar en cas de necessitar-ho. A la nostra dreta tenim el curs del riu molt per sota nostre.El cable passamans ens ajuda a perdre la por al buit que tenim a la nostra dreta.

Finalment un trencall a mà dreta descendeix fins a retrobar el riu. Creuem un nou pont, aquesta vegada ben sòlid, i continuem aigües avall fins al ja molt proper poble de Thues.

Arribem a una cruïlla de camins (1.000m) que ens marca el final del trajecte aeri artificial. Aquí si seguim recte anirem a l’aparcament de l’entrada de les gorges passant per la cambra d’aigües de la central de Toès. Nosaltres agafem el camí que baixa a la nostra dreta, amb el rètol trencat, que baixa fins al llit del riu fent alguna giragonsa.

Pont sobre el riu Carançà: Al final de la baixada arribem a un pont sobre el riu Carançà (915m). Aquí deixem a la nostra dreta un camí que puja per l’altra riba de l’engorjat fins a la zona de les passarel·les, i continuem baixant.

Aparcament: En el tram final de les gorges el camí és una mica més ample i transitat. Finalment arribem a un arc obert a la pedra, sota el pont del tren groc, que és on comença o acaba el recorregut. Més enllà de l’arc trobem l’aparcament (850m) de les gorges on tot el que trobem és un snack-bar
HORARI DE BAIXADA:
LLOC                            ALÇADA (m.) TEMPS PARCIAL TEMPS TOTAL
Ref. del Ras de Carançà 1.880                 0 h 00 m              0 h 00 m
Primer pont                      1.140                 1 h 30 m              1 h 30 m
Darrer pont                       1.000                1 h 00 m               2 h 30 m
Bifurcació                                                   0 h 30 m              3 h 00 m
Pont                                     850                0 h 15 m               3 h 15 m
Thues                                  855                 0 h 20 m              3 h 35 m


Observacions: Les gorges del Carançà constitueixen gairebé una atracció més turística que muntanyenca. Els seus pont penjants, les escales i les passarel·les fan del camí un entreteniment apte per a tothom. Fins i tot hi ha la possibilitat de, deixant el cotxe a Thues, fer exclusivament el tros de camí que es correspon a les gorges en poc més de 3 hores.

Caldrà dur l’esmorzar i el dinar de dissabte. Agafeu roba d’abric, doncs al matí farà fred i la zona és bastant humida.

1 h. 00 m.: Les magnifiques gorges de Carançà amb nombroses passarel·les.


3 h. 00 m.: Dues hores després, a 1.670 m. la vall s’allarga. El camí grimpa per un torrent.


3 h. 15 m.: 1.730 m. Cartell indicador, seguir la riba dreta pel camí que travessa una zona herbosa i a estones enfangada. El camí descendeix lleugerament i després puja.

3 h. 45 m.: Refugi del ras de Carançà (1.830 m.) 30 places. Guarda de juny a setembre. Tel. 00 33 04 68 04 13 18 (del guarda)

El Refugi del Ras de Carançà situat en un racó de paisatge privilegiat.

El refugi està situat força a prop del riu, té un sortidor d’aigua, lavabo i capacitat per a 30 persones. És guardat al juny al setembre i lliure la resta de l'any. Pertany a l’ajuntament de Fontpedrosa. Disposa de taules al seu exterior, el menjador de dins és força petit, a més d’oferir la possibilitat de fer fogueres en lloc habilitats especialment per aquest ús. Ofereix a l’excursionista la possibilitat de llogar tendes de campanya per passar la nit.

Tornarem al pàrquing pel mateix camí. Des del refugi del Ras de Carançà, el camí, ben marcat, va descendint pel costat esquerre del riu i sempre molt a prop del riu. A la nostra esquerra deixem el GR que puja per la vessant esquerra de la vall i que genera dubtes en alguns excursionistes. Gaudirem d'una bonica passejada a través del bosc, acompanyats en tot moment pel soroll de l’aigua, que passa a fregar del camí en nombrosos recons.

20 min. Cruïlla de camins: en uns vint minuts arribem a una cruïlla de camins. El camí de l’esquerra es dirigeix al refugi lliure de Donapà flanquejant per damunt la vall del Carançà. Nosaltres continuem avall, pel camí de la dreta (Thués per les Gorges). El primer tram de la baixada baixa força ràpid i fa que en alguns punts haguem de parar compte a no relliscar, però de cap manera és complicat.

40 min. Després del tram amb més pendent el camí torna a anar bastant a prop del riu, després d’un tram amb menys pendent per dins del bosc creuem una tartera, arranjada amb un bon marge de pedra que sosté el talús.

La vall, àmplia i lluminosa al començament, es va fent més i més estreta, fins arribar a un punt on camí i riu no tenen prou espai per a continuar un al costat de l'altre. Les passarel·les metàl·liques, les escales de mà i els ponts penjants ens permetran salvar aquests passos. En total són 5 ponts que ens fan creuar el riu altres tantes vegades, deixant-nos de nou al marge esquerre.

1 h. 30 min. Primera palanca: Continuem baixant pel bosc i la vall cada vegada es va fent més estreta finalment arribem a un punt on l’única possibilitat és anar pel riu, aquí trobem la primera palanca (1.265m) de les gorges. Es tracta d’unes plaques de metall d’uns dos pams d’ample anclades a la paret esquerra de les gorges a les que s’hi accedeix pujant per una escala metàl·lica. Sols es pot circular d’un en un i en un inici poden causar una mica d’impressió, però realment no presenten cap dificultat evident, especialment perquè podem agafar-nos a un cable metàl·lica anclat també a la paret. La sensació de recórrer-les és força emocionant ja que és un camí força atípic.

Després de superar la primera palanca hem de caminar una estona per arribar a la segona, que resulta ser un pont penjant que travessa el riu. El pont es mou força, però donen força seguretat els tres cables a banda i banda que el suporten, resulta molt divertit a més de proporcionar-nos grans vistes sobre el riu. A partir d’aquí anem trobant palanques i ponts cada poca estona. Anem avançant i després d’un pont penjant on trobem un rètol que ens diu que com a màxim 2 persones a les passarel·les, que no es pot saltar ni fer oscil·lar la passarel·la ni aturar-s’hi, ens queda una palanca i un altre pont penjant abans d’arribar a una petita resclosa en el riu (930m)

Poc després de l’ultima passarel·la, deixem un pont a la dreta i ens enfilem per una petita escala a una mena de mini - central elèctrica.

Des d’aquesta resclosa surt la darrera de les palanques a la banda esquerra, i al final d’aquesta palanca el camí comença a pujar. Ben aviat trobem els primers trams de camí excavats a la roca.

El camí continua sense perdre alçada, passant a ser una simple esquerda a la paret. El riu segueix el seu curs un centenar de metres per sota dels nostres peus. El tram de camí excavat artificialment a la roca és força planer, d’un metre d’amplada i en tot moment té un cable metàl·lic anclat a la paret als que ens podem agafar en cas de necessitar-ho. A la nostra dreta tenim el curs del riu molt per sota nostre.El cable passamans ens ajuda a perdre la por al buit que tenim a la nostra dreta.

Finalment un trencall a mà dreta descendeix fins a retrobar el riu. Creuem un nou pont, aquesta vegada ben sòlid, i continuem aigües avall fins al ja molt proper poble de Thues.

Arribem a una cruïlla de camins (1.000m) que ens marca el final del trajecte aeri artificial. Aquí si seguim recte anirem a l’aparcament de l’entrada de les gorges passant per la cambra d’aigües de la central de Toès. Nosaltres agafem el camí que baixa a la nostra dreta, amb el rètol trencat, que baixa fins al llit del riu fent alguna giragonsa.

Pont sobre el riu Carançà: Al final de la baixada arribem a un pont sobre el riu Carançà (915m). Aquí deixem a la nostra dreta un camí que puja per l’altra riba de l’engorjat fins a la zona de les passarel·les, i continuem baixant.

Aparcament: En el tram final de les gorges el camí és una mica més ample i transitat. Finalment arribem a un arc obert a la pedra, sota el pont del tren groc, que és on comença o acaba el recorregut. Més enllà de l’arc trobem l’aparcament (850m) de les gorges on tot el que trobem és un snack-bar.

HORARI DE BAIXADA:

LLOC
ALÇADA (m.)
TEMPS PARCIAL
TEMPS TOTAL
Ref. del Ras de Carançà
1.880
0 h 00 m
0 h 00 m
Primer pont
1.140
1 h 30 m
1 h 30 m
Darrer pont
1.000
1 h 00 m
2 h 30 m
Bifurcació
----
0 h 30 m
3 h 00 m
Pont
850
0 h 15 m
3 h 15 m
Thues
855
0 h 20 m
3 h 35 m


Observacions: Les gorges del Carançà constitueixen gairebé una atracció més turística que muntanyenca. Els seus pont penjants, les escales i les passarel·les fan del camí un entreteniment apte per a tothom. Fins i tot hi ha la possibilitat de, deixant el cotxe a Thues, fer exclusivament el tros de camí que es correspon a les gorges en poc més de 3 hores.

Caldrà dur l’esmorzar de dissabte, i quelcom per menjar si se’ns fes tard al migdia. La idea és dinar en algun restaurant de la zona. Agafeu roba d’abric, doncs al matí farà fred i la zona és bastant humida.