Data: dissabte 13 d’octubre de 2007.
Aquest cop us proposo dues sortides alternatives amb un final conjunt alhora de dinar. La primera pels més valents/es i la segona en un pla més tranquil.
Via ferrada Regina
Hora de sortida: A les sis del matí.
Ubicació: Comarca de l’Alt Urgell
Temps aproximat: 6 h.
Desnivell: 1.045 m.
Dificultat: Molt difícil.
Itinerari: Cal matinar, ens cal ser a peu de via com a molt tard a 2/4 de nou, si anem colla la sortida pot ser molt llarga. El cotxe es deixa a uns 2km passat la presa del pantà d’Oliana. Del cotxe al peu de via cal calcular 1/2 hora.
La via té un total de 3 trams diferenciats, al acabar el 1er tram hi ha un caminet de retorn fins el cotxe, el mateix passa en el 2on tram. En el 3er i més llarg també hi han una via d’escapada.
Tota la via està molt ben equipada i assegurada. Depenent del grup que hi anem podem trigar en fer-ho tot (pujar i baixar fins el cotxe) entre 4 i 6 hores.
Al final del 1er tram o del 2on hi han bons llocs per esmorzar.
Material específic que cal portar: Casc, arnés, dissipador, i si se’n tenen, un parell de cintes d’uns 20/30 cm amb mosquetons, es millor anar amb bambes de muntanya que amb botes de trekking.
Molt important: prohibit tenir vertigen.
Anirem acompanyats de dos persones amb força experiència en aquests marrons (el Joan Estrada i l’Enric Casellas) que portaran corda per si calgués assegurar.
El primer tram és considerat el més senzill i un bon lloc per iniciar-se en aquest mon vertical.
Qui s’anima?
Observacions: El material esmentat, per qui no en tingui, es pot llogar a: Balmat muntanya. Compte Urgell, 76 – Barcelona. Tel. 902 123 365.
Si voleu més informació i veure imatges de la via ferrada proposada, ho trobareu a les següents pàgines Web:
http://www.aolivella.cat/Muntanya/Primavera/regina_2005/index.html
http://www.olivella.org/Muntanya/Primavera/regina_2003/
http://www.tinet.org/~gect/sort030621.htm
http://www.madteam.net/rutas/viaferrata/0.357.FERRATAREGINA
http://es.geocities.com/elsxiruques9/oliana/oliana.html
http://webdelmet.iespana.es/sortides/ferrades/f_oliana/oliana.html
Aquest cop us proposo dues sortides alternatives amb un final conjunt alhora de dinar. La primera pels més valents/es i la segona en un pla més tranquil.
Via ferrada Regina
Hora de sortida: A les sis del matí.
Ubicació: Comarca de l’Alt Urgell
Temps aproximat: 6 h.
Desnivell: 1.045 m.
Dificultat: Molt difícil.
Itinerari: Cal matinar, ens cal ser a peu de via com a molt tard a 2/4 de nou, si anem colla la sortida pot ser molt llarga. El cotxe es deixa a uns 2km passat la presa del pantà d’Oliana. Del cotxe al peu de via cal calcular 1/2 hora.
La via té un total de 3 trams diferenciats, al acabar el 1er tram hi ha un caminet de retorn fins el cotxe, el mateix passa en el 2on tram. En el 3er i més llarg també hi han una via d’escapada.
Tota la via està molt ben equipada i assegurada. Depenent del grup que hi anem podem trigar en fer-ho tot (pujar i baixar fins el cotxe) entre 4 i 6 hores.
Al final del 1er tram o del 2on hi han bons llocs per esmorzar.
Material específic que cal portar: Casc, arnés, dissipador, i si se’n tenen, un parell de cintes d’uns 20/30 cm amb mosquetons, es millor anar amb bambes de muntanya que amb botes de trekking.
Molt important: prohibit tenir vertigen.
Anirem acompanyats de dos persones amb força experiència en aquests marrons (el Joan Estrada i l’Enric Casellas) que portaran corda per si calgués assegurar.
El primer tram és considerat el més senzill i un bon lloc per iniciar-se en aquest mon vertical.
Qui s’anima?
Observacions: El material esmentat, per qui no en tingui, es pot llogar a: Balmat muntanya. Compte Urgell, 76 – Barcelona. Tel. 902 123 365.
Si voleu més informació i veure imatges de la via ferrada proposada, ho trobareu a les següents pàgines Web:
http://www.aolivella.cat/Muntanya/Primavera/regina_2005/index.html
http://www.olivella.org/Muntanya/Primavera/regina_2003/
http://www.tinet.org/~gect/sort030621.htm
http://www.madteam.net/rutas/viaferrata/0.357.FERRATAREGINA
http://es.geocities.com/elsxiruques9/oliana/oliana.html
http://webdelmet.iespana.es/sortides/ferrades/f_oliana/oliana.html
Canó de Valldarques
Hora de sortida: A les vuit del matí.
Ubicació: Comarca de l’Alt Urgell
Temps aproximat: 3 h.
Desnivell: 300 m.
Dificultat: Normal.
Itinerari: Al km 29,5 de la carretera L-511, que va de Coll de Nargó a Isona, hi ha un revolt a l’esquerra que fa la funció d’aparcament, del qual, cap al sud, baixa una pista que en 200 m porta al mas Sobre-roca, a 1.025 m d’altitud. És una casa rural, com diu el seu nom, estratègicament situada sobre el cingle que domina tot el canó de Valldarques.
Cal estacionar el vehicle en l'ampli espai que hi ha a l'inici de la pista, es passa una cadena de pas particular i cal dirigir-se a peu al mas Sobre-roca; 20 m abans d’arribar-hi cal prendre el camí senyalitzat que surt a la dreta en baixada, al SO, al darrere d’unes alzines. En un moment es baixa fins a la part superior del cingle (cal parar compte), just on hi ha una torre de la xarxa elèctrica (1.005 m). A la dreta, per un petit barranc que trenca el cingle, baixa fortament un camí empedrat en el qual, a mig camí, surt a la dreta (cota 955 m) un altre camí planer pel qual es retorna al final de la ruta. Agafar el camí de l’esquerra
Quan encara no es porta un quart d’hora de baixada, es troba a la dreta el castell Torre de la Vila (900 m, 0,7 km). Val la pena veure l'absis de la torre. Es continua baixant per l’esquerra, cap al sud-est pel mateix camí ara marcat amb fites, el camí acaba zigzaguejant per trams sobre murs de pedra seca fins arribar a la llera del riu que seguirem saltant per les pedres que permeten anar passant sense mullar-se els peus.
A l’altra banda del riu, i seguint cap al sud-est aigües avall, es troba de seguida (25 min) un mas mig enrunat. És el mas Solans (790 m, 1,6 km). És el punt més baix de la ruta; tot just passat el mas, cal girar a la dreta i remuntar per la pista que li dóna accés fins a un revolt, deixant una altra pista a l’esquerra i girant cap a ponent. Transcorregut un quart d’hora més (tres quarts en total) de forta pujada, en arribar a un serrat (cota 850 m) es veu Santa Maria de Remolins, encara més amunt, i es troba una desviació (2,6 km) que baixa cap al salt d’aigua del Boter, al riu de Santa Maria. Just abans de travessar el riu fent una volta, s’ajunta per l’esquerra una altra pista que ve de cal Moror.
La pista forestal, cada vegada més planera, arriba a sota de Santa Maria de Remolins (1 h), una església romànica d’esvelt campanar dissortadament abandonada i mig enrunada (920 m, 3,2 km). Cal pujar un petit desnivell per visitar-la, perquè la torre encara es troba miraculosament dreta.
Es poden pujar uns metres més fins a un mas habitat (940 m, 3,4 km) situat a sobre i a ponent de l’església, d'on surt una pista que retorna a la pista forestal (cota 910 m) que s’havia deixat per veure l’església. Seguint-la, igualment cap a ponent, quan ja es porta 1 h 30 min caminant, es voreja una granja i el riu de Cal Corredor (930 m, 5,6 km). Després es deixa una bifurcació a l’esquerra (cota 940 m, que porta a cal Bossa i cal Martí).
Un quart d’hora més tard, una hora i mitja des del començament, s’arriba just davant el petit nucli de Valldarques, de foto obligada, actualment agregat a Coll de Nargó. Per salvar el profund riu i arribar al poble, cal seguir 500 m més la pista cap a ponent, fins al riu i la pista principal que dóna accés rodat al poble. Aquí només cal girar en rodó, i en direcció contrària, cap a llevant, passar per cal Sastre i arribar al poble (2 h 15 min). L’església romànica de Sant Romà (920 m, 6,2 km) té un bonic campanar de tres pisos. Deixant enrere l’església, uns metres després, al revolt que torna al poble, es deixa aquesta pista per agafar un sender a mà esquerra que permet creuar un con d’erosió molt pendent. Se segueix pel peu del cingle cap a llevant i, poc després, es torna a trobar la cruïlla (955 m) per on ja s'ha passat al començament (2 h 45 min). Des d'allà es pot tornar fàcilment i ràpida al punt de partida (7,5 km), pujant per on inicialment ja s’havia baixat 3 h abans.
Observacions: El poc conegut canó de Valldarques, situat al terme municipal de Coll de Nargó, al sud de la comarca de l'Alt Urgell, és tot un tresor de petites riqueses arquitectòniques i, sobretot, naturals com salts d’aigua, espadats i magnífiques rouredes.
Dinarem plegats en algun restaurant d’Oliana o de les rodalies.
Hora de sortida: A les vuit del matí.
Ubicació: Comarca de l’Alt Urgell
Temps aproximat: 3 h.
Desnivell: 300 m.
Dificultat: Normal.
Itinerari: Al km 29,5 de la carretera L-511, que va de Coll de Nargó a Isona, hi ha un revolt a l’esquerra que fa la funció d’aparcament, del qual, cap al sud, baixa una pista que en 200 m porta al mas Sobre-roca, a 1.025 m d’altitud. És una casa rural, com diu el seu nom, estratègicament situada sobre el cingle que domina tot el canó de Valldarques.
Cal estacionar el vehicle en l'ampli espai que hi ha a l'inici de la pista, es passa una cadena de pas particular i cal dirigir-se a peu al mas Sobre-roca; 20 m abans d’arribar-hi cal prendre el camí senyalitzat que surt a la dreta en baixada, al SO, al darrere d’unes alzines. En un moment es baixa fins a la part superior del cingle (cal parar compte), just on hi ha una torre de la xarxa elèctrica (1.005 m). A la dreta, per un petit barranc que trenca el cingle, baixa fortament un camí empedrat en el qual, a mig camí, surt a la dreta (cota 955 m) un altre camí planer pel qual es retorna al final de la ruta. Agafar el camí de l’esquerra
Quan encara no es porta un quart d’hora de baixada, es troba a la dreta el castell Torre de la Vila (900 m, 0,7 km). Val la pena veure l'absis de la torre. Es continua baixant per l’esquerra, cap al sud-est pel mateix camí ara marcat amb fites, el camí acaba zigzaguejant per trams sobre murs de pedra seca fins arribar a la llera del riu que seguirem saltant per les pedres que permeten anar passant sense mullar-se els peus.
A l’altra banda del riu, i seguint cap al sud-est aigües avall, es troba de seguida (25 min) un mas mig enrunat. És el mas Solans (790 m, 1,6 km). És el punt més baix de la ruta; tot just passat el mas, cal girar a la dreta i remuntar per la pista que li dóna accés fins a un revolt, deixant una altra pista a l’esquerra i girant cap a ponent. Transcorregut un quart d’hora més (tres quarts en total) de forta pujada, en arribar a un serrat (cota 850 m) es veu Santa Maria de Remolins, encara més amunt, i es troba una desviació (2,6 km) que baixa cap al salt d’aigua del Boter, al riu de Santa Maria. Just abans de travessar el riu fent una volta, s’ajunta per l’esquerra una altra pista que ve de cal Moror.
La pista forestal, cada vegada més planera, arriba a sota de Santa Maria de Remolins (1 h), una església romànica d’esvelt campanar dissortadament abandonada i mig enrunada (920 m, 3,2 km). Cal pujar un petit desnivell per visitar-la, perquè la torre encara es troba miraculosament dreta.
Es poden pujar uns metres més fins a un mas habitat (940 m, 3,4 km) situat a sobre i a ponent de l’església, d'on surt una pista que retorna a la pista forestal (cota 910 m) que s’havia deixat per veure l’església. Seguint-la, igualment cap a ponent, quan ja es porta 1 h 30 min caminant, es voreja una granja i el riu de Cal Corredor (930 m, 5,6 km). Després es deixa una bifurcació a l’esquerra (cota 940 m, que porta a cal Bossa i cal Martí).
Un quart d’hora més tard, una hora i mitja des del començament, s’arriba just davant el petit nucli de Valldarques, de foto obligada, actualment agregat a Coll de Nargó. Per salvar el profund riu i arribar al poble, cal seguir 500 m més la pista cap a ponent, fins al riu i la pista principal que dóna accés rodat al poble. Aquí només cal girar en rodó, i en direcció contrària, cap a llevant, passar per cal Sastre i arribar al poble (2 h 15 min). L’església romànica de Sant Romà (920 m, 6,2 km) té un bonic campanar de tres pisos. Deixant enrere l’església, uns metres després, al revolt que torna al poble, es deixa aquesta pista per agafar un sender a mà esquerra que permet creuar un con d’erosió molt pendent. Se segueix pel peu del cingle cap a llevant i, poc després, es torna a trobar la cruïlla (955 m) per on ja s'ha passat al començament (2 h 45 min). Des d'allà es pot tornar fàcilment i ràpida al punt de partida (7,5 km), pujant per on inicialment ja s’havia baixat 3 h abans.
Observacions: El poc conegut canó de Valldarques, situat al terme municipal de Coll de Nargó, al sud de la comarca de l'Alt Urgell, és tot un tresor de petites riqueses arquitectòniques i, sobretot, naturals com salts d’aigua, espadats i magnífiques rouredes.
Dinarem plegats en algun restaurant d’Oliana o de les rodalies.
