Dissabte 19 de gener de 2008
Hora de sortida: 8 h. 30 m.
Ubicació: Comarca del Bages.
Temps aproximat: 2 h. (3,6 Km.)
Desnivell: 80 m.
Dificultat: Fàcil.
Ubicació: Comarca del Bages.
Temps aproximat: 2 h. (3,6 Km.)
Desnivell: 80 m.
Dificultat: Fàcil.
Itinerari: Anirem amb cotxe fins a Mura, passant per Terrassa, Matadepera i el Coll d’Estenalles.
L'itinerari de la riera de les Nespres ens proposa una passejada agradable arran d’aigua, amb diverses parades, a cavall entre l’art religiós i les fonts romàntiques. Passeig molt agradable, sense dificultat i amb camins ben marcats. Esmorzarem pel camí.
L'itinerari de la riera de les Nespres ens proposa una passejada agradable arran d’aigua, amb diverses parades, a cavall entre l’art religiós i les fonts romàntiques. Passeig molt agradable, sense dificultat i amb camins ben marcats. Esmorzarem pel camí.
L'itinerari, indicat mitjançant fites amb etiquetes de color blau clar, surt del Centre d'Interpretació de Mura. Des de la façana posterior de l’edifici prenem el carrer d’Alfons Sala, que, paral·lel a la riera, ens conduirà fins a l’església parroquial de Sant Martí de Mura.
Sant Martí de Mura. D’estil romànic, l’església parroquial és, juntament amb el mas del Puig de la Balma, un dels edificis més interessants de Mura. El basteixen una nau del segle XI, una del XII, la principal, i una tercera, afegida a les acaballes del segle XVII. Del valuós portal romànic recomanem el timpà, on una escena en relleu representa l'Adoració dels Mags. També mereix una visita l'absis.
Des de Sant Martí tornem de nou a la riera de les Nespres. Continuarem pel camí riberenc, a contracorrent, fins que, aviat, veurem la font de l'Era a l’altra banda del curs d’aigua. Un petit pont ens facilita l'accés.
La font de l'Era. La constitució de la roca del massís de Sant Llorenç del Munt presenta esquerdes que afavoreixen les filtracions d’aigua. De tant en tant, però, hi ha un estrat impermeable que força l’aigua a emergir a l’exterior. Aquest és l’origen de les nombroses fonts de Mura, de les quals la de l'Era és potser la més coneguda. La riera, que tributa al Llobregat, també corre sobre un d’aquests estrats. Durant el recorregut veureu que als marges creixen gatells, oms i pollancres, i a les aigües hi viuen barbs, bagres i granotes. No cal dir que cal respectar el medi natural i el patrimoni cultural de la zona.
La riera de les Nespres, o de Mura, que ara veieu moderada, ha desbocat sovint la força de les seves aigües. L’any 1972, per exemple, una riuada va arrasar la font de l'Era. Un vilatà reflectia en un poema la seva desolació: "Font de l'Era, dolç recés / qui t’ha vist, si ara et veiés...".
Tornem a creuar el pont i seguim endavant pel camí, tot passant pel costat del parc infantil. Just allà on la riera canvia la direcció, es dreça l’ermita de Sant Antoni.
L ’ermita de Sant Antoni. Malgrat el seu aspecte evocador i menut, l’ermita, consagrada a Sant Antoni de Pàdua, és molt posterior a la de Sant Martí de Mura. Data del 1716, per bé que se’n parla d'una base anterior, del 1680. Presenta una sola nau, de planta rectangular, amb la façana coronada per un petit campanar. L’element més característic, tanmateix, és el porxo frontal que, aixecat el 1818, ha sofert restauracions diverses.
El recorregut següent té una dificultat escassa. Després d’un indicador que ens anuncia que entrem al parc natural, la fita de l'itinerari ens guiarà pel camí central del trident en què es bifurca la riera de les Nespres. Aquest camí central acompanya el torrent d'Estenalles, entre un altre que se’n va a l’esquerra amb el torrent de Sant Lleïr o de Cantacorbs, i un tercer, a mà dreta, que marxa plegat amb el torrent de Fontfreda. Uns metres més enllà, trobem la font del Rector. Uns graons i dos-cents metres més de camí ens duen a la font de l'Escolà.
Les fonts del Rector i de l'Escolà. Sembla ben bé que els estaments eclesiàstics s’haguessin repartit les dues fonts. Segons aquesta hipòtesi, seria raonable pensar que l’escolà, més jove, hagués de fer més via que el mossèn, més venerable i entrat en anys, quan anaven a berenar. I és que, efectivament, ambdós paratges són ideals per reunir la família o els amics i gaudir d’un matí assolellat o d'una tarda de repòs, amb el rerefons del brogit de l’aigua sota l’ombra de les nogueres que envolten la font del Rector o dels àlbers que emparen la de l'Escolà. Si no trobeu l’escena prou idíl·lica, us aconsello de remuntar el torrent d'Estenalles. Descobrireu una gorja com n’hi ha poques: la gorja de cal Padre. Només hi falta la dona d’aigua.
El retorn es fa pel mateix camí. Passeig molt agradable, sense dificultat i amb camins ben marcats. Passejada indicada per a tot el públic.
A la tornada, visitarem el Centre d’interpretació.
Observacions: Mura està situat al sud-est de la comarca del Bages, tocant al Vallès Occidental. Entremig de les ciutats de Manresa i Terrassa. A l'hivern hi ha un centenar de veïns, que quan arriba l’estiu es veuen duplicats i triplicats. El terme ocupa una superfície d'aproximadament 47 km2. Es troba situat a 450 m. d’alçada, a la vessant nord del massís de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, declarat el 1982 Parc Natural, del qual en forma part d'una manera molt important. La Vall de la Riera de Nespres, que recull les aigües del Montcau (punt més alt del terme amb 1053 m) i de les nombroses fonts de les rodalies: els Caus, les Llosades, de la Figuerota, gorg del Padre, del Rector, del Xasquet, de l'Era, del Foradot, etcètera fins arribar al Llobregat.
Les primeres cites històriques en què apareix Mura provenen de l’any 978, i més endavant fan referència al castell situat dalt d’un penyal prop del mas de Sant Lleïr. El seu nom prové dels merlets d’aquest castell (en llatí "murede"): per evolució fonètica va evolucionar cap a muréden, muréen, múren, fins a la forma actual.
La construcció més característica és l’església romànica de Sant Martí, amb un destacat timpà dedicat a l’epifania (segles XII - XIII).
