Vallibierna (3.067 m.)

Divendres 1 i dissabte 2 d’agost de 2008

(Sortida d’inici de la temporada 2008-2009)

Hora de sortida: sis del matí de dissabte, des del refugi de Conangles.

Ubicació: Comarca de la Ribagorça

Temps aproximat: 8 h. 30 m.

Desnivell: 857 m.

Dificultat: Difícil.

Itinerari: Els camins per pujar i baixar del Vallibierna (o Ballibierna, o Vallhiverna, tot depèn) són diversos, en funció de si es fa la pujada des de Llauset o des de Senarta (Benasc). Nosaltres pujarem per Llauset.

Per als qui no conegueu el Vallibierna direm que està situat al sud del massís de les Maladetes (Aneto) i separat d'aquests muntanyes per una vall. El formen dos pics, el Vallibierna i el Culebres. Entre els dos cims hi ha un petit pas, uns 30 metres d'afilada aresta amb caiguda de cents de metres per les dues bandes. És l'anomenat Pas de Cavall dels Vallibierna. Si vens des de l'Alta Ribagorça, des del poble d'Aneto per la vall i el llac de Llauset, fas en primer lloc el Vallibierna (les vistes són meravelloses)

Sortirem del refugi, ben d’hora, amb els cotxes, a l'alçada de l’embassament de Senet hi ha un trencall que mena fins al poble d'Aneto. Des del trencall s'ha de comptar una mitja hora de carretera fins a l'estany / embassament de Llauset. Gairebé arribant es passa per un túnel. A l'embassament es deixen els cotxes. Actualment el túnel està en obres i està tancat al pas de vehicles. A l'hivern també resulta normal trobar-lo tancat. Això representa, entre anar i tornar uns 40 minuts més de trajecte, que nosaltres hem de fer i que ja estan afegits al temps total.

HORARIS I DESNIVELLS

Llac de Llauset 2.210 mts 6:30'
Cruïlla Botornàs - coll LLauset 2.250 mts 7:15' - 45' - 45' - 40 mts - 40 mts
Cruïlla llac Cap de Llauset 2.425 mts 8:00' - 45' - 1:30' - 175 mts - 215 mts
Llac sense nom 2.580 mts 8:45' - 45' - 2:15' - 155 mts - 370 mts
Coll 3.030 mts 10:55' - 2:10' - 4:25' - 450 mts - 820 mts
Vallibierna 3.067 mts 11:20' - 30' - 4:40' - 37 mts - 857 mts

La sortida és del lloc per aparcar els cotxes, abans del tunel que ens durà a l'estany i presa de Llauset. Després vindrà un petit túnel, després voregem el llac amb pujades i baixades. Un pont sobre un rierol ens indicarà que estem a prop d'on es desvien els camins. Hem d'agafar el de la dreta cap a l'estany de Botornàs (ara hi ha una cabana nova per a 4 persones).

De moment el camí és un GR i està ben indicat. Passat Botornàs arribem a un altre indicador. Hem d'anar a l'esquerra, a la dreta ens aniríem a l'estany Cap de Llauset. Es la primera pujada forta. Abans de trobar-nos els llacs superiors veiem el desviament cap al Collado Vallibierna, per on també va el GR. Aquí dalt ja veiem el Vallibierna (no exactament el cim) una mole blanca (esquerra) i rosada (dreta).

Passem un parell de llacs i les fites ens fan franquejar la vall. De nou, una forta i sostinguda pujada per grans blocs de pedra ens fan guanyar força desnivell. I comencem a veure l'Aneto. El collet que dóna pas a la cresta del Vallibierna és a prop. Des d'allà es veu la presa de Llauset i els cotxes.

Arribem al cim.

Observacions: Ens trobarem el divendres 1 d’agost al refugi de Conangles entre les 8 i 2/4 de nou del vespre (s’hi arriba amb cotxe)

Refugi de Conangles: Altura 1.555 mts. Situat al Pirineu Occidental Català. El refugi és propietat del Conselh Generau d’Aran. Situat a uns 1.200 mts de la boca sud del túnel de Vielha, al marge esquerra del riu Noguera Ribagorçana. Les poblacions més properes són Vielha, Vilaller, Senet i Aneto. L’accés és per la Ctra. N-230 (Lleida - Vielha) PK. 150, trobarem una zona gran d’estacionament de camions, des d’on surt una pista que ens portarà fins el refugi.

Característiques: Energia elèctrica per generador, dutxes amb aigua calenta, lavabo, aigua en font exterior, calefacció amb llar de foc i plaques al menjador, lliteres, matalassos, emissora, no hi ha cuina ni telèfon.

Places limitades. Els que vulgueu venir, cal que ens ho feu saber abans del 25 de juliol per poder fer les reserves del refugi i del restaurant.

Dinarem a l'Hotel Montsant de Vilaller.

Tornarem a casa a quarts de nou del vespre del dissabte.

Aneto (3.404 m.)

Divendres 18 i dissabte 19 de juliol de 2008

Sortida de final de temporada.

Hora de sortida: sis del matí de dissabte, des de la Renclusa.

Ubicació: Benasc (Osca)

Temps aproximat: 10 h. 30 m. (6 km.)

Desnivell: 1.500 m.

Dificultat: Molt difícil.

Itinerari: El divendres 18 de juliol ens trobarem a 2/4 de vuit de la tarda a l’Hospital de Benasc, per agafar el bus que surt a les 20 h. fins al Pla de Besurta (1.905 m.) unit a l’Hospital de Benasc per pista asfaltada (el darrer surt a les 20,30 h. com a molt tard i el primer del matí a les cinc). Pujarem fins al refugi de la Renclusa (2.140 m. - 45 min.) (tel. 974 55 21 06) a on soparem i dormirem. Dissabte 19 de juliol, ens llevarem a les 5 del matí, agafarem les bosses de picnic que ens hauran preparat al refugi i a les sis, començarem l’ascensió al pic més alt dels Pirineus, per un camí en direcció al Sud Sud-est, tenint a la dreta el torrent de Paderna i marcat per fites que surt de refugi i passa pel davant del refugi lliure.

El camí accedeix al pla format per la confluència dels torrents de la Maladeta i els Portillons. Després comença a elevar-se (tartera i trams de prat) per la vessant del pic de la Renclusa. La direcció a seguir és la Sud. S’aconsegueix així un replà al peu del Portillón Inferior i al que també accedeix una petita vall en diagonal provinent del Portillón Superior (moltes vegades amb neu en el seu fons).

Una forta pujada (SE) condueix al Portillón Inferior (2.815 m.) No cal arribar a ell per agafar el camí que puja en diagonal i travessa per una bretxa cap al Portillón Superior (2.908 m. – 3 h. 40 m.)

El camí baixa trenta metres i després travessa en diagonal a la conca de la gelera de l’Aneto, apartant-se aviat de les parets de la Maladeta i donant vista a la gelera en tota la seva extensió (3 km. – 4 h. 10 m.) La gelera de l’Aneto és la més gran de tots els Pirineus, amb més de 50 m. de gruix. La seva travessa és suau i no ofereix cap problema, havent sols de vigilar les escletxes.

Evitant la seva part inferior i en direcció SE s’aconsegueix el coll de Corones (3.195 m. – 5 h. 15 m.) amb el petit llac Coronado en la seva part superior, i ens veiem obligats a evitar pel Nord la cresta que des de el coll puja a la punta Oliveras (avantcim de l’Aneto)

Un cop guanyat aquest cim, apareix el pas de Mahoma (I =, aeri) separant-nos del cim de l’Aneto. Cal extremar les precaucions i ja estarem al cim. Aquest pas no és una escalada. És un camí d’uns 50 metres a on s’ha de travessar un grup de roques amb un certa dificultat. És fàcil, l’únic que a cada costat hi ha uns corredors que baixen i si no s’hi està acostumat donen impressió.

Immediatament després s’aconsegueix el cim (6 h.) a on hi ha una creu d’alumini de 4 m. col·locada el 12 d’agost de 1951 i una imatge de la verge del Pilar col·locada el 14 d’agost de 1956. En un dia clar la vista és impressionant, ja que es divisen pràcticament totes les muntanyes dels Pirineus, un autèntic mar d’agulles i crestes i profundes valls.

Observacions: El cim més alt dels Pirineus, el segon de la península i el tercer de l’estat espanyol, te un gran encant. La ruta escollida passa per la Maladeta i entra en la part alta de la gelera pel Portillón Superior. Ha estat des de sempre un cim mític. Avui en dia l’ascensió a l’Aneto està a l’abast de qualsevol persona amb un mínim de preparació física i precaució. Durant els mesos d’estiu son multituds les que pugen al cim per la ruta normal que nosaltres farem, en una incansable “romeria” que travessa la gelera.

Caldrà anar equipats amb grampons i piolet, que es poden llogar al mateix refugi. Al refugi ens prepararan un bossa picnic per esmorzar, però caldrà dur quelcom per dinar.

Tornarem a casa a quarts de dotze del vespre del dissabte.

L’Olla de Núria – Pic de Nou Fonts (2.864 m.)

Dissabte 5 de juliol de 2008

Hora de sortida: Cinc del matí.

Ubicació: Comarca del Ripollès.

Temps aproximat: 7 h 30 m (uns 15 km)

Desnivell: acumulat 1.500 m en pujada.

Dificultat: Difícil.

Itinerari: Sortirem a l’hora esmentada, direcció Vic. Ens pararem un moment als 4 Camins de Tona per fer el tallat i el “xuxet” i seguirem direcció Vic, Ripoll i Ribes de Fresser. Hem d’agafar el cremallera que surt de Ribes – poble a 2/4 de vuit del matí, i que arriba a Núria a les 8 h 05 m

Un cop a Núria, començarem la travessa, amb el següent recorregut:

Núria (1.967 m - 8:15 h) Enfilem la pujada al coll de Finestrelles ràpid però reservant forces.

Pic de Nou Fonts (2.864 m) Avancem amb la nostra Olla i ja ataquem el Nou Fonts, uns dels cim clàssics de la vall de Núria i cim principal. La pujada es forta.

Coll de Finestrelles (2.600 m - 9:50 h) Coll de Finestrelles. Les vistes són molt bones i en tot moment tenim el santuari de Núria a baix a la dreta i a mesura que es va avançant el santuari va ensenyant totes les seves cares.


Pic de Finestrelles (2.829 m - 10,20 h) Continuem el nostre recorregut per la carena. Primer hem de passar pel puig del coll de Finestrelles però no s'ha d’arribar fins al cim, el camí flanqueja per sota dirigint-se al cim del Finestrelles, segon cim important del dia. Entre aquest pic i el d’Eina, trobem el Puig de Núria (2.794 m) i el Puig del Coll d’Eina (2.777 m – 40 min) i després el Coll d’Eina (10 min), del que també surt un camí que baixa al santuari. Un cop al coll ja afrontem la pujada cap al tercer cim principal, el Pic d'Eina.


Pic d'Eina (2.794 m - 12:00 h) Aquí es pot contemplar la reserva natural d'Eina a la vessant francesa amb la Torre d'Eina allà mateix. Per la banda catalana sempre tenim el santuari de Núria.

Parada Pic d'Eina (12:15 h) Tornem a menjar quelcom.

Parada al Pic de Nou Fonts (12:45 h) A mesura que anem avançant el cansament s’anirà notant i cada vegada els cims costaran més d’arribar. És molt aconsellable anar menjant i anar hidratant-se en tot el recorregut. Es poden aprofitar les parades a cada cim per anar-se alimentant. Entre aquest pic i el de Nou Creus, trobem el Coll de Nou Fonts (10 min), del que també surt un camí que baixa al santuari. Un cop al coll del Nou Fonts ja només queda la última pujada, la pujada cap el Nou Creus. Només deixar el coll trobem una cabanya molt ben aconseguida que pot servir de refugi davant de qualsevol contratemps.

Pic de Nou Creus (2.799 m - 13:30 h) El cim del Nou Creus és especial, no trobes cap fita que t’indiqui que ets al cim. El més normal és continuar fins al coll del Nou Creus on allà si que hi ha 9 creus i pràcticament està a la mateixa alçada que el cim. Des de el coll es pot pujar al Pic de la Fossa del Gegant, un altre cim secundari que queda a menys de 5 minuts.


Fossa del Gegant (2.805 m - 13:40 h) Des de aquest pic trobarem un camí que baixa al santuari des de el Coll de Nou Creus (10 min) Primer dinarem quelcom.

Santuari de Núria (1.967 m - 15:45 h) La baixada final és realment pesada.

TOTAL APROXIMAT: 7 h 30 m Una travessa dura però molt maca.

Observacions: Primer cal explicar el perquè d’aquest nom tant curiós. Es molt senzill: La travessa consisteix en recórrer tots els pics que envolten la Vall de Núria, formant un itinerari mes o menys rodó, que ens recorda la forma d’una olla. Molta gent fa mitja olla, en qualsevol sentit. El normal és començar pel Puigmal i seguir cap al Pic del Segre. Nosaltres començarem pel Coll de Finestrelles i ens saltarem el Puigmal, doncs ja el varem fer l’estiu passat, i d’aquesta manera “suavitzem” una mica el recorregut.

La part de carenejar es molt llarga, mes del que sembla sobre el mapa o des de baix a Núria, a més a més, les ascensions mes fortes son cap al final (Nou Fonts, Nou Creus), quan ja vas una mica tocat. Amb això volem dir que es molt important dosificar les forces durant tot el recorregut. La ultima baixada es pesadíssima, no s’acaba mai.

L’avantatge d’aquest recorregut és que més o menys pots abandonar amb una certa facilitat des de molts punts i tornar a Núria.

Es recomana agafar els pals telescòpics. Dur molt líquid, ja que a dalt no hi ha cap font, entre 2 i 3 litres

Cal dur el dinar i l’esmorzar.