Aneto (3.404 m.)

Divendres 18 i dissabte 19 de juliol de 2008

Sortida de final de temporada.

Hora de sortida: sis del matí de dissabte, des de la Renclusa.

Ubicació: Benasc (Osca)

Temps aproximat: 10 h. 30 m. (6 km.)

Desnivell: 1.500 m.

Dificultat: Molt difícil.

Itinerari: El divendres 18 de juliol ens trobarem a 2/4 de vuit de la tarda a l’Hospital de Benasc, per agafar el bus que surt a les 20 h. fins al Pla de Besurta (1.905 m.) unit a l’Hospital de Benasc per pista asfaltada (el darrer surt a les 20,30 h. com a molt tard i el primer del matí a les cinc). Pujarem fins al refugi de la Renclusa (2.140 m. - 45 min.) (tel. 974 55 21 06) a on soparem i dormirem. Dissabte 19 de juliol, ens llevarem a les 5 del matí, agafarem les bosses de picnic que ens hauran preparat al refugi i a les sis, començarem l’ascensió al pic més alt dels Pirineus, per un camí en direcció al Sud Sud-est, tenint a la dreta el torrent de Paderna i marcat per fites que surt de refugi i passa pel davant del refugi lliure.

El camí accedeix al pla format per la confluència dels torrents de la Maladeta i els Portillons. Després comença a elevar-se (tartera i trams de prat) per la vessant del pic de la Renclusa. La direcció a seguir és la Sud. S’aconsegueix així un replà al peu del Portillón Inferior i al que també accedeix una petita vall en diagonal provinent del Portillón Superior (moltes vegades amb neu en el seu fons).

Una forta pujada (SE) condueix al Portillón Inferior (2.815 m.) No cal arribar a ell per agafar el camí que puja en diagonal i travessa per una bretxa cap al Portillón Superior (2.908 m. – 3 h. 40 m.)

El camí baixa trenta metres i després travessa en diagonal a la conca de la gelera de l’Aneto, apartant-se aviat de les parets de la Maladeta i donant vista a la gelera en tota la seva extensió (3 km. – 4 h. 10 m.) La gelera de l’Aneto és la més gran de tots els Pirineus, amb més de 50 m. de gruix. La seva travessa és suau i no ofereix cap problema, havent sols de vigilar les escletxes.

Evitant la seva part inferior i en direcció SE s’aconsegueix el coll de Corones (3.195 m. – 5 h. 15 m.) amb el petit llac Coronado en la seva part superior, i ens veiem obligats a evitar pel Nord la cresta que des de el coll puja a la punta Oliveras (avantcim de l’Aneto)

Un cop guanyat aquest cim, apareix el pas de Mahoma (I =, aeri) separant-nos del cim de l’Aneto. Cal extremar les precaucions i ja estarem al cim. Aquest pas no és una escalada. És un camí d’uns 50 metres a on s’ha de travessar un grup de roques amb un certa dificultat. És fàcil, l’únic que a cada costat hi ha uns corredors que baixen i si no s’hi està acostumat donen impressió.

Immediatament després s’aconsegueix el cim (6 h.) a on hi ha una creu d’alumini de 4 m. col·locada el 12 d’agost de 1951 i una imatge de la verge del Pilar col·locada el 14 d’agost de 1956. En un dia clar la vista és impressionant, ja que es divisen pràcticament totes les muntanyes dels Pirineus, un autèntic mar d’agulles i crestes i profundes valls.

Observacions: El cim més alt dels Pirineus, el segon de la península i el tercer de l’estat espanyol, te un gran encant. La ruta escollida passa per la Maladeta i entra en la part alta de la gelera pel Portillón Superior. Ha estat des de sempre un cim mític. Avui en dia l’ascensió a l’Aneto està a l’abast de qualsevol persona amb un mínim de preparació física i precaució. Durant els mesos d’estiu son multituds les que pugen al cim per la ruta normal que nosaltres farem, en una incansable “romeria” que travessa la gelera.

Caldrà anar equipats amb grampons i piolet, que es poden llogar al mateix refugi. Al refugi ens prepararan un bossa picnic per esmorzar, però caldrà dur quelcom per dinar.

Tornarem a casa a quarts de dotze del vespre del dissabte.