Des de l'estiu de l'any 1.958, que de la ma dels meus pares vaig anar de Bagà fins al Refugi de Rebost, fins ara he dedicat tant temps com he pogut a la muntanya, i això m'ha permès gaudir de moments irrepetibles en cims i valls. Alguns dels cims els he pujat diferents cops i he de reconèixer que cada cop he trobat quelcom de diferent, això és el que fa gran aquest esport. Els companys, el temps, l'estat d'ànim,... fan de cada cim (alt o baix) un record especial en la nostra vida. Durant tot aquest temps, he pujat tota mena de cims, alts i baixos, fàcils i complicats, i de tots ells en guardo un bon record. Tots els cims han estat pujats amb ganes i il·lusió, si afegim respecte a la natura, prudència, saber quan hem de dir prou,....... els cims seran al nostre abast durant molt i molt de temps. Recordo amb un afecte especial la primera pujada a la Pica d'Estats, el Mulleres, Pedraforca, el Puigmal, l’Aneto, la travessa de Núria a Setcases, la travessa del Circ dels Estanys de la Pera, les hivernals a Núria, el Cim del Tempestats, el Perdiguero, .................
Espero poder seguir molts anys trepitjant els cims de les muntanyes i gaudint de la companyia dels amics i amigues.
Josep Parés
