dijous, 13 de maig de 2010

Camí de les costes – Parc Natural del Garraf (380 m.)

Dissabte 24 d’abril de 2010

Hora de sortida: 2/4 de nou del matí.

Ubicació: Comarca del Garraf.

Temps aproximat: 3 h. 30 m. (7 km.)

Desnivell: 360 m.

Dificultat: Normal.



Programa: Sortirem cada un del seu lloc, a l’hora recomanada,.

Itinerari:
 Garraf

El petit nucli urbà de Garraf, dependent de Sitges, es troba a la cala on desemboca el torrent de Garraf. Els penya-segats, el port i la mar són alguns dels aspectes que configuren un paisatge pintoresc amb força atractiu turístic. El port va ser construït l'any 1902 per tal de transportar la roca extreta a les pedreres. Més endavant, es reformà com a port esportiu. A Garraf trobem algunes construccions ben curioses, com el Celler Güell (obra d'Antoni Gaudí) i el Castellot, restes d'una antiga torre de defensa contra els pirates àrabs que solcaven aquestes costes.

Aquest itinerari es pot iniciar des del mateix poble de Garraf o des de l'aparcament a peu de carretera, on hi ha un cartell informatiu tot seguint el GR 92.

A Garraf hi ha estació de tren de la línia Barcelona - Vilanova i la Geltrú.


Avenc de la Flauta
La roca calcària ha patit processos de dissolució química per l'aigua de la pluja i ha donat lloc a l'anomenat relleu càrstic o carst. Un dels elements més espectaculars del carst del Garraf són els avencs, formats per pous, galeries i sales. Estalactites, estalagmites, columnes, banderes i colades decoren, en molts casos, l'interior d'aquestes cavitats subterrànies.

D'altra banda, les especials condicions ambientals (foscor, humitat elevada, etc.) i l'aïllament en què es troben moltes cavitats fa que, en el seu interior, trobem ecosistemes únics i molt fràgils que cal conservar.

L'avenc de la Flauta (14 m) és una petita cavitat que presenta la boca obstruïda. Aquesta situació fa que, com succeeix en moltes altres ocasions, desconeguem la profunditat real de l'avenc.
El camí surt de la carretera de les costes (C-246), podem travessar per un pas subterrani venint del poble o bé podem sortir de l'aparcament que hi ha al costat de la carretera, molt proper al poble de Garraf (segons a on haguem deixat el cotxe)
L'autopista i les vies de comunicació

El massís ha estat, des de sempre, un obstacle natural per a les comunicacions i els desplaçaments entre els pobles que l'envolten. El camí ral, que travessa el Garraf per l'interior (Begues i Olesa de Bonesvalls) i el camí de les costes (l'actual C-246) van ser l'origen de les actuals vies de comunicació.

Tot i les distàncies relativament curtes, els traçats accidentats no permetien que els viatgers dediquessin menys de dotze hores en recórrer el trajecte entre Barcelona i Sitges. L'arribada del ferrocarril, el 1881, la construcció de la carretera de les costes i, més recentment, l'autopista C-32 han suposat la definitiva connexió entre les comarques del Nord i les del Sud del massís.

La construcció de l'autopista del Garraf es va dur a terme tenint en compte el desenvolupament econòmic dels pobles que envolten el massís i el Pla de protecció del parc.

Si seguim pujant pel sender, en la darrera corba a la dreta, just al marge esquerre del camí, s'obre, entre blocs de roca calcària, l'avenc de la Flauta.
Fondo de les CovesAl massís s'ha emprat tradicionalment la paraula fondo per designar les valls càrstiques que l'aigua ha anat modelant mitjançant processos d'erosió física. Es tracta, de fet, de barrancs modelats per les pluges torrencials característiques de la tardor mediterrània. La riera del fondo de les Coves, que resseguim per la part alta, entre el pla dels Vinyals i la serra dels Pins, desemboca a Garraf. Les parets abruptes i la rica vegetació conformen un excel·lent paisatge de gran valor ecològic.

El fondo de les Coves rep el seu nom dels Covarrons, set petites cavitats que podrem observar a la paret de l'altra banda del barranc. Actualment, al lloc on conflueix el fondo de les Coves amb la riera de Garraf s'hi troba una pedrera.

La pista, que ve planejant des del poble de Garraf, és l'antic camí carreter, ample i amb marges de contenció fets de pedra. La mar ens ha acompanyat fins ara.
La pedrera
Les activitats econòmiques que l'home ha anat desenvolupant en el massís han estat, sempre, molt intenses. Temps enrere, l'economia dels pobladors es basava, principalment, en el conreu de la vinya. Menys importants van ser altres tipus de conreus, com els cereals, o les explotacions ramaderes. Actualment, la principal activitat econòmica és l'extracció de la roca calcària en pedreres per transformar-la en grava i per a la producció de ciment i calç. Tant a l'interior com al litoral, seguint la circumval·lació del massís, trobem explotacions en funcionament o ja abandonades. La primera pedrera del Garraf és la que es troba al fondo de Vallcarca i que data del 1903.

La pista ens guia entre la pedrera, a la banda dreta del camí, i un barranc, a l’esquerra.
La bassa
L'actual percepció del massís com un indret deshabitat és relativament moderna. Masies abandonades, feixes i corrals ens delaten l'activitat d'antics pobladors. Viure en un medi àrid implicava també construcció de pous, cucons i basses on recollir o emmagatzemar aigua.

Actualment, aquestes construccions estan en desús. El seu interès és, però, extraordinari. Es tracta de punts d'aigua o de vida per a moltes espècies. Aquesta bassa artificial ens mostra algunes de les formes de vida que en treuen profit, com amfibis, invertebrats i plantes aquàtiques. Sovint, la presència d'individus d'aquestes espècies va estretament lligada a l'existència d'aigua a la bassa que, alhora, depèn de les condicions climàtiques de l'època.

Si seguim el camí, trobem una pista forestal. Hi avançarem deixant a la dreta una residència i cementiri de gossos. Una barana ens adverteix de la presència d'una pedrera. A partir d'ara caldrà anar en compte i no acostar-nos massa al marge dret del camí, pel perill d'esllavissades.
La Pleta

Just abans de creuar la carretera, a la banda esquerra del sender que seguim, a pocs metres i entre les antigues feixes del pla dels Vinyals, trobem una bassa artificial.

Finalitzem el camí seguint una pista de sorra en direcció Oest. Creuarem la carretera. Deixem el recorregut del GR 92, que ens ha acompanyat en tot el nostre recorregut.

Punt final d'aquest itinerari. Es tracta d'un antic pavelló de caça de la família Güell. Sorprèn, en aquest edifici, la construcció cònica a la dreta de la façana principal, la funció de la qual era indicar el nivell d'aigua de la cisterna que cobreix. És obra del col·laborador de Gaudí Francesc Berenguer i Mestre. Més endavant es va convertir en un mas ramader, d'on probablement li ve el nom de pleta, fent referència al tancat que, davant la casa, servia per recollir-hi el bestiar que pasturava per la muntanya.

Adquirit l'any 1994 per la Diputació de Barcelona, s'ha restaurat i acondiciat com a oficina i centre d'informació del parc. Hi podem visitar una exposició sobre la pràctica de l'espeleologia al massís i assistir a la projecció de l'audiovisual sobre el Parc Natural del Garraf.

Per tornar al punt de partida de l'itinerari, caldrà desfer el mateix camí, seguint les fites del GR 92.



Observacions: Excursió molt fàcil que transcorre per senders, pistes i per carretera. El desnivell total és de 360 m.

Aquest itinerari ens guia, des de la façana litoral a l'interior del massís. Ens mostra alguns dels aspectes més característics del paisatge natural del massís, així com també algunes de les activitats econòmiques que actualment s'hi desenvolupen. L'explotació del principal recurs natural del parc, la roca calcària, i les vies de comunicació que la travessen ens provocaran inevitablement una reflexió sobre les necessitats de la nostra societat i la conservació del paisatge. La caminada finalitza al Centre d'Informació de la Pleta, i mitja volta pel mateix camí.

És molt recomanable, abans d'iniciar el retorn, visitar el Centre d'Informació de la Pleta. L'audiovisual i l'exposició permanent que s'hi mostren ens facilitaran les claus per comprendre millor el paisatge.

El camí va resseguint tota la carena d'una pedrera. És convenient no apropar-s'hi pel perill d'esllavissades.

Tot i que la sortida és una matinal que permet estar a casa per dinar, els que vulgueu, podem dinar al Restaurant Chiringuito de Garraf (
http://www.restaurantelacupulagarraf.net/) Av. de Llorach, 3 08871 Garraf tel. 93 632 00 16

Els/les que vulgueu dinar al restaurant, digueu-m’ho, per fer la reserva.

Tornarem a casa a quarts de sis de la tarda.

Llegui la crònica de la sortida a: http://molinsdeferro.blogspot.com/2010/05/cami-de-les-costes-garraf.html