dijous, 21 d’abril del 2011

Estanys de la Ricarda i de la Roberta (4 m)

dilluns 25 d’abril de 2011

Hora de sortida: nou del matí.

Ubicació: Comarca del Baix Llobregat.

Temps aproximat: 2 h. 30 m.

Desnivell: 5 m.

Dificultat: Fàcil.



Programa: Una tranqui-la passejada matinal pel Delta del Llobregat i els seus estanys.


Itinerari: A l’hora esmentada, sortirem de Sant Boi amb els cotxes, en direcció a El Prat de Llobregat. Deixarem la C-31 i entrarem a El Prat pel desviament que hi ha a la dreta davant del Carrefour. Agafarem la Ronda de Llevant fins a una rotonda, on seguirem a la dreta per l’Avinguda 11 de Setembre, fins al segon desviament a l’esquerra anomenat camí o carrer de la Platja. Seguirem per la dreta, per la carretera de la Platja fins a la zona d’aparcament de la Pineda de Can Camins. Aquí aparcarem els cotxes i anirem caminant fins a l’estany de la Ricarda.

Per arribar a la platja s’ha d’anar al Prat de Llobregat, cal agafar la B-203 que voreja l’aeroport i anar a la platja del Prat, quan s’arriba a aquesta s’ha d’anar 300 metres cap a l’esquerra per arribar a la Ricarda.

La platja es troba a dos kilòmetres del Prat, en direcció sud. Es una platja autoritzada des del 2002, petita, d’uns 50 per 15 metres. Es troba entre l’Estany de la Ricarda i la platja del Prat. A prop de l’Estany, a l’esquerra, queda el delta del Llobregat.

El tipus de sorra és fina, no hi han serveis, l’entorn són uns espigons, l’Estany i l’aeroport. El nivell de l’aigua és poc profunda i és una zona de gran interès natural.

L’Estany de la Ricarda és una llacuna que es troba en una finca particular.

L’estany de la Ricarda té forma allargassada, amb braços laterals que li donen forma de creu. Les seves mesures aproximades són: 800 m de longitud;100 m d’amplada màxima i 4 m a la part més fonda.

Està situat perpendicular a la costa, i és que, probablement, es tracta d’una desembocadura abandonada del riu Llobregat. A la part més interior hi ha un embarcador que, abans, permetia desplaçar-se en barca des del mar fins a la torre de la Ricarda.

Al voltant de l’estany hi ha canyissars, i una mica més separats hi ha pins, que formen part de la pineda litoral plantada, a finals del segle XIX, per aturar les dunes. Dins l’estany o a les seves rodalies s’hi poden veure ànecs, fotges, gavines i corbs marins entre altres espècies d’ocells.

L’Estany de la Ricarda a la dècada dels 20 del segle XIX, juntament amb els estanys de l’illa, Podrida, Massaguera i la Murtra, es va veure afectat per l’última epidèmia de paludisme a la zona deltaica.


Estany de la Roberta. Per anar-hi tornarem als cotxes i anirem en direcció contrària a l’anterior (a la dreta, venint del Prat)


L’Estany de la Roberta és una llacuna litoral que, junt amb les Maresmes de Can Camins, formava part de la zona humida anteriorment anomenada "Basses del Golf - Maresmes de Can Camins". Es tracta d’una llacuna litoral que s’ha vist molt alterada morfològicament i hidrològicament per les obres d’ampliació de l’aeroport del Prat. Actualment rep les aigües de drenatge d’una part de l’àrea de pistes i el seu funcionament hidrològic es regula artificialment.

Als marges de la llacuna creixen actualment canyissars i prats humits, força degradats.

L'espai s’utilitza per al lleure i l’educació ambiental, a l’extrem proper a la platja del Prat, on hi ha una torre - observatori.

Els principals impactes que afecten negativament aquesta zona humida són la contaminació de les aigües, l’alteració del règim hidrològic i els problemes derivats del creixement i proximitat de l’aeroport (disminució de superfície)

L’estany de la Roberta no té un origen natural: va ser creat per l’aeroport als anys 50 com a bassa de desguàs de la pista transversal, que es va construir en aquell temps. Els anys 90 va perdre la seva connexió amb el mar, per on desaiguava, i va passar a ser un element ornamental del camp de golf.

Fa un temps, Aena va recuperar la connexió de la Roberta amb el mar mitjançant un canal de drenatge que mor a la platja i també va construir una estació de bombament.

La nova actuació consisteix a crear una mota (cordó de terra elevat) que envolta els terrenys on es troba l’estany per permetre que, en cas de pluges, tot l’àmbit delimitat per la mota quedi inundat. Quan això passi, l’estany gairebé multiplicarà per tres la seva superfície habitual. El projecte també preveu fer un canal natural que resseguirà per l’interior la tanca del passeig Marítim, i que també quedarà inundat quan plogui.