dijous, 23 de juny de 2011

Puigmal (2.913 m.)

Dissabte 2 de juliol de 2011

Hora de sortida: 6 del matí.
Ubicació: Comarca del Ripollès.
Temps aproximat: 8 h. (16 Km.)
Desnivell: 1.154 m. (acumulat)
Dificultat: Difícil.


Programa: Sortirem cada un del seu lloc a l’hora necessària per estar a l’hora esmentada més a baix, al pàrquing de l’estació del cremallera de Queralbs. Un cop tots junts, anirem amb cotxes fins a la zona de Fontalba, on aparcarem els cotxes i iniciarem l’ascensió al Puigmal a les nou del matí. Esmorzarem pel camí (cal dur-lo). A quarts de dotze, farem cim i després de descansar una estona, baixarem per l’altre vessant en direcció a Núria, on arribarem a quarts de tres de la tarda. Dinarem (cal dur el dinar) i seguirem el camí que ens portarà fins a Fontalba a on preveiem arribar a quarts de cinc de la tarda.

Pararem a fer el tallat i el “xuixo” als 4 Camins de Tona.

Des de Ribes de Freser s’agafa la carretera que va cap a Queralbs (1.230 m). Un cop passat aquest poble la carretera comença a pujar ràpidament i es un converteix en un pista de sorra fins que arribem a Fontalba (2.070 m). de Queralbs a Fontalba hi ha 11 kms. de pista forestal, a Fontalba hi ha un espai per deixar els cotxes. Ens trobarem a 1/4 de nou del matí (8,15 h.), al pàrquing de l’estació del cremallera de Queralbs.

Itinerari: La pujada al Puigmal es fa pel vessant sud, resseguint al llarg de tot el recorregut la carena que la separa de la vall occidental. Al principi es puja a través de bonics prats, conseqüència de la neu que els cobreix bona part de l’any. L’ascensió, amb tot i què és dura, es fa al principi bastant suportable. Des de l’aparcament de Fontalba ja es poden observar els camins paral·lels que pugen el suau llom de la Dou pel vessant est. La pujada és uniforme i amb un pendent constant. Aviat podem veure unes fites fetes amb lloses que ens serveixen de guia fins al cim de la Dou. El camí dibuixa una traçat rectilini fins als darrers pendents on va serpentejant i perd uniformitat.

Anem guanyant alçada ràpidament al temps que poc a poc va desapareixent la vegetació. La verdor dels prats dóna lloc al color marronós de la sorra i les pedres i comença a identificar-se el camí. Al llarg de l’ascensió s’observa un paisatge impressionant (en dies amb bona visibilitat es pot veure la serra del Cadí, les muntanyes d’Andorra i, fins i tot, la Pica d'Estats).

És important assenyalar també que la pujada no presenta cap tipus de problema, ni de caràcter físic ni tècnic. És apta per qualsevol excursionista amb certa preparació física, capaç d’afrontar un desnivell proper als 1.000 metres. Per un altre costat, l’itinerari és bastant senzill d’identificar degut a que el cim ja s’observa abans de començar a caminar.

CIM DE LA DOU, 2.471 m. Arrodonit i ample cimal, (1,00 h). Davallem en direcció oest fins a un collet entremig. 2.440 m., (1,10 h). Davant nostre tenim un ferm cordal, ample i determinat, anomenat SERRAT DEL PEL, El Serrat és fàcil i el camí serpenteja en els llocs més costeruts. El punt més elevat del Serrat és un avantcim, cota 2.865 m., (2,10 h), que dóna lloc a un curt altiplà amb el Puigmal al fons, cap a l’oest.

La part més dura de l’ascensió es troba entre els 2.700 - 2.900 m, poc abans d’arribar al cim. És una tartera amb un pendent aproximat de 25º que es fa bastant dura després de 2 hores de "caminada". El sender va fent zig-zags per tal de suavitzar la forta inclinació. Un cop passada aquesta part, el pendent decreix molt i en qüestió de 10 minuts arribem al cim del Puigmal (2.913 m). En total han estat al voltant de 3 hores de pujada.

El pic, és una gran esplanada que pot concentrar en dies d’estiu a més d’un centenar de persones. Aquí les vistes són excel·lents: pel nord, s’observa tota la Cerdanya i, darrera, les muntanyes que la separen d’Andorra i grans massissos francesos com el del Carlit; a l’est es troba tota la vall de Núria i la successió de cims que conformen l’anomenada "Olla de Núria"; al sud es veu el camí que hem fet de pujada, tot i què queda molt tapat per una muntanya del costat; i, finalment, a la part oest s’identifica la serra del Cadí - Moixeró i un munt de pics.

La ruta consta de tres parts ben diferenciades, des de Fontalba al Puigmal i del Puigmal a la coma de l’Embut el terreny és aspre i sense vegetació (com a molt podrem trobar la vegetació dels prats alpins en èpoques de bonança) i rocallós en arribar al cim. La segona part, des de la coma de l’Embut a Núria i de Núria a Fontalba, és molt més agradable ja que comença al costat dels petits salts d’aigua de la riera de l’Embut, arriba a un bosc de pi negre poc abans d’arribar a Núria i franqueja, a vista d’ocell, els penya-segats pels que descendeix el camí antic de Núria a Queralbs tot passant per boscos de pi negre.

La tercera part (Núria - Fontalba) és un camí molt concorregut per tota mena de gent, des de senderistes que passen per Núria per anar a altres llocs fins a gent que aprofita un dia de festa per pujar amb la mainada a passar el dia a Núria, és a dir que no és complicat (tot i que té algun tram de forta pendent) Aquest darrer tram té una durada aproximada d'unes dues hores.

Observacions: El Puigmal, amb 2.913 m, és la muntanya més alta de la província de Girona i de tots els Pirineus Orientals Catalans. Està situat entre la comarca del Ripollès i la Cerdanya francesa. És un dels pics mítics de l’excursionisme català i, per aquest motiu, als mesos d’estiu els seus vessants es converteixen en autèntiques processons de gent. El seu nom, Puigmal, és sinònim de "puigmajor" (cim major).

Recomano que porteu, líquid, ja que a dalt no hi ha cap font.

Qui vulgui venir, cal que m’ho faci saber abans del 30 de juny.

Cal dur l’esmorzar i el dinar.

Tornarem a casa als voltants de les set de la tarda.

Excursió organitzada conjuntament amb l’Agrupació Sant Jordi.