dijous, 12 de gener de 2012

Castell de Lluçà (895 m.)

Dissabte 14 de gener de 2012

Hora de sortida: 9 del matí.

Ubicació: Comarca d’Osona.

Temps aproximat: 1 h. 30 m. (3 Km.)

Desnivell: 135 m.

Dificultat: Fàcil.


Programa: Sortirem a l’hora esmentada i agafarem l’autopista en direcció a Girona, i després el desviament a l’autopista Terrassa – Manresa (pararem a fer el tallat a l’àrea de servei de Montserrat).

Passat Manresa, agafarem la sortida nº. 83 en direcció a Puig-reig nord / Santa Maria de Merlès. De Santa maria de Merlès, seguirem direcció a Prats de Lluçanès i Lluçà.

Itinerari: Al costat de l'antiga església de Santa Maria de Lluçà, del segle XII, hi ha un aparcament on es pot estacionar el cotxe. Des d'aquí es creua la carretera i es pren un camí senyalitzat amb les marques blanques i vermelles del GR-1 que es dirigeix cap al nucli de Santa Eulàlia de Puig-oriol.


S'avança per una pista i, als 5 min, es topa amb una cruïlla amb una alzina i una creu. Es puja per la pista amb indicacions cap al castell.

Als 15 min es passa pel costat d'una masia abandonada, el Castell (800 m, 0,7 km), i de les pastures que l'envolten. Davant mateix de la masia es deixa el GR i es gira a la dreta per una pista que s'enfila al turó, cap al sud-est.

Es travessa una tanca per al bestiar, que cal tornar a tancar en haver passat, i s'arriba a una esplanada. Des d'aquí es puja al turó per un bosc format per una gran varietat d'arbres i d'espècies vegetals.

Després de mitja hora s'accedeix al cim del turó (895 m, 1,5 km). Aquí es troben les runes de l'antic castell de Lluçà del segle X, on es distingeixen les bases de les muralles. Una mica més avall s'ubica l'ermita de Sant Vicenç (880 m), un temple de forma circular de l'any 988 que va ser reformat als segles XI i XII. És un dels escassos i millors models de l’església romànica rotonda. Les vistes des del turó, on hi ha un mirador, són magnífiques: al sud es poden veure les terres del Lluçanès i el massís del Montseny, al nord la serra del Cadí i el Pirineu Oriental, i a l'oest els rasos de Peguera. Per tornar es desfà el camí.

A l’arribar on tenim els cotxes, visitarem l’església romànica de Santa Maria de Lluçà, del segle XII, una joia del romànic del lluçanès. Antiga canònica agustiniana (visites d’11 a 13,30 h.) Destaquen la seva porta ferrada, el claustre amb els seus vint capitells i vint-i-dues columnes, les sepultures, el conjunt de set pintures murals, la rectoria, la talla de la Verge Maria, la creu policromada amb el crist i el frontal d’altar. Els terratrèmols de 1428 i 1448 van fer caure el campanar, la volta de l’església i la façana. A mitjans del segle XX es van descobrir unes pintures murals gòtiques sota el cor de l’església; ara es guarden en les dependències annexes al claustre. El frontal d’altar i la creu són actualment al Museu Episcopal de Vic.

Un cop acabada la visita, agafarem els cotxes i anirem al Santuari dels Munts (1.258 m.), a Sant Agustí del Lluçanès (passarem per Perafita, poble en el que pararem un moment per fer una visita indispensable a l'agro-botiga i forn Franquesa, a la Plaça de l'Església, 11, establiment proveït de tota mena d'exquisideses). Aquest Santuari, fogar de devoció mariana i de l’excursionisme català. Ja no queden vestigis de l’antiga església romànica dels Munts, però des del santuari es pot divisar una de les vistes més impressionants de Catalunya, que permet veure, si hi ha un temps clar, la meitat del país.



Observacions: El Lluçanès, situat al nord-oest de la comarca d’Osona, és un país de transició entre la Plana de Vic i el Berguedà, a peu dels Prepirineus. Entre el Llobregat i el Ter, el Lluçanès es referma com un territori amb una personalitat pròpia, assentat sobre un territori predominantment de boscos i conreus, i clivellat de rieres i torrents. Tot de petits pobles s’escampen per un paisatge arraconat del turisme massificat, sense grans vies de comunicació, amb impressionants cases pairals, acollidores masies repartides antre boscos i una activitat agrícola, forestal i ramadera respectuosa amb la natura. El Lluçanès, comarca natural per la majoria de geògrafs i historiadors, forma part d’aquesta Catalunya que molts encara no han descobert.

Lluçà (760 m) és un municipi comprès per un nucli dispers de cases i masies que compta amb nombrosos i destacats vestigis històrics. Al poble visitarem l'església de Santa Maria de Lluçà i, en un turó veí, les restes d'un antic castell medieval i l'ermita romànica de Sant Vicenç, de finals del segle X. El trajecte discorre, a més, per un bell entorn natural de prats, camps de conreu i un bosc poblat de pins, roures i avets.

Dinarem al Restaurant Hostal Els Munts, annex al santuari del mateix nom. Tel. 93 852 77 42. Tornarem a casa als voltants de les sis de la tarda.