1 de setembre de 2009
Hora de sortida: Dos quarts de vuit del matí (matinal)
Ubicació: Comarca del Barcelonès.
Temps aproximat: 2 h. (6,5 Km.)
Desnivell: 250 m.
Dificultat: Fàcil.
Ubicació: Comarca del Barcelonès.
Temps aproximat: 2 h. (6,5 Km.)
Desnivell: 250 m.
Dificultat: Fàcil.
Programa: Sortirem a l’hora esmentada des de els respectius llocs, per estar al lloc de deixar els cotxes a 2/4 de nou.
Itinerari: El punt inicial de l'itinerari és a Santa Coloma de Gramenet, on cal cercar i seguir la carretera de la Roca BV-5001 o avinguda de Francesc Macià. En arribar a l'avinguda d'Anselm de Riu, s'ha de girar a la dreta. Després de 50 m es veu un pi solitari que fa d'indicador per virar cap a l'esquerra, per la carretera de la font de l'Alzina. Aquest tram de trajecte és el mateix que segueix el servei d'autobús B 20. Després se segueix pel camí de la Font de l'Alzina, que ja no està pavimentat. En arribar a la font de l'Alzina, que alberga una petita àrea de pícnic, es deixa el vehicle a la zona de pàrquing, abans de la cadena, i s'inicia la caminada.
Se surt per una pista en direcció NO (km 0,00, 103 m, 0 h).
El camí segueix el pendent de la muntanya per la banda esquerra fins a arribar a un petit turonet. Abans de l'última gran corba pronunciada del camí, es veu un sender a tocar d'un pal elèctric, a la dreta, que és una drecera que porta al turonet (km 1,81, 93 m, 0 h 30 min).
Aquesta drecera és opcional. Es continua per la pista i es troba una bifurcació, on es pren el camí que puja a la dreta (km 2,08, 83 m, 0 h 34 min).
Més endavant es deixa una pista que surt a l'esquerra (km 2,27, 102 m, 0 h 38 min).
Després de 45 min de camí s'arriba al coll del turonet (km 2,67, 132 m)
En aquest punt l'itinerari segueix recte per un corriol en forta pujada amb senyals del GR 92. El corriol puja fort per la carena fins a arribar a una pista (km 3,24, 256 m, 1 h 06 min), on es deixa el GR 92.
Itinerari: El punt inicial de l'itinerari és a Santa Coloma de Gramenet, on cal cercar i seguir la carretera de la Roca BV-5001 o avinguda de Francesc Macià. En arribar a l'avinguda d'Anselm de Riu, s'ha de girar a la dreta. Després de 50 m es veu un pi solitari que fa d'indicador per virar cap a l'esquerra, per la carretera de la font de l'Alzina. Aquest tram de trajecte és el mateix que segueix el servei d'autobús B 20. Després se segueix pel camí de la Font de l'Alzina, que ja no està pavimentat. En arribar a la font de l'Alzina, que alberga una petita àrea de pícnic, es deixa el vehicle a la zona de pàrquing, abans de la cadena, i s'inicia la caminada.
Se surt per una pista en direcció NO (km 0,00, 103 m, 0 h).
El camí segueix el pendent de la muntanya per la banda esquerra fins a arribar a un petit turonet. Abans de l'última gran corba pronunciada del camí, es veu un sender a tocar d'un pal elèctric, a la dreta, que és una drecera que porta al turonet (km 1,81, 93 m, 0 h 30 min).
Aquesta drecera és opcional. Es continua per la pista i es troba una bifurcació, on es pren el camí que puja a la dreta (km 2,08, 83 m, 0 h 34 min).
Més endavant es deixa una pista que surt a l'esquerra (km 2,27, 102 m, 0 h 38 min).
Després de 45 min de camí s'arriba al coll del turonet (km 2,67, 132 m)
En aquest punt l'itinerari segueix recte per un corriol en forta pujada amb senyals del GR 92. El corriol puja fort per la carena fins a arribar a una pista (km 3,24, 256 m, 1 h 06 min), on es deixa el GR 92.
Es prossegueix cap a l'esquerra fins que s'arriba a un petit coll amb una cruïlla (km 3,67, 246 m, 1 h 10 min). S'ha d'anar cap a la dreta, un altre cop pel GR 92, fins a l'entrada del jaciment iber (km 3,90, 261 m, 1 h 15 min), on generalment la porta és oberta. Tot el puig Castellar està envoltat per una tanca de filat que el protegeix. Abans del recinte, al S de l'esplanada de l'entrada, hi ha un mirador excepcional de Barcelona i la desembocadura del Besòs. S'aprecien els petits carrers que el componien i que daten del segle IV - V a.C., encara que el poblat va ser demolit per la civilització romana l'any 195 a.C.
El retorn es fa pel sender que surt entre el mirador i la porta en direcció E, que de primer s'enfila per sortir a una pista forestal (km 4,41, 262 m, 1 h 23 min). Es gira a l'esquerra tot baixant per la carena cap a una torre elèctrica i una altra del servei de vigilància. Després d'una hora i mitja s'arriba a la torre del servei forestal (km 4,87, 235 m).
El camí segueix un pendent acusat i porta just al costat del Centre Cívic Can Franquesa (km 5,39, 178 m, 1 h 36 min), que cal voltar per l'esquerra, passant per un parc infantil, fins a trobar un altre camí encarat a tres torres de conducció d'electricitat. El camí perd amplitud i guanya pendent fins a desembocar al camí de pujada, pel qual s'ha de girar cap a l'esquerra (km 5,88, 107 m, 1 h 42 min). Després d'uns 200 m es troba, de nou, la font de l'Alzina, punt inicial del recorregut (km 6,09, 103 m, 1 h 45 min)
Observacions: Aquest itinerari corona el Puig Castellar (turó del parc de la serralada de Marina, que domina el curs baix del riu Besòs) per mostrar les restes del poblat prehistòric que hi visqué, vestigi dels laietans, el poble iber preromà que va habitar el Barcelonès, així com el seu aspecte geogràfic de mirador del pla de Barcelona.
En el cim del Puig Castellar es troben les restes del poblat ibèric d'una tribu laietana, fundat a l'entorn del segle VI aC i que va perdurar fins al final del segle III aC o inici del segle II aC. Alguns autors han suposat la possible destrucció del poblat per les legions romanes de Porci Cató durant la campanya de l'any 195 aC, tot i que no hi ha prou elements que confirmin un abandonament sobtat i traumàtic.
El poblat constituïa un agrupament de tipus mitjà, dedicat a l'agricultura i la ramaderia i, secundàriament, a la metal·lúrgia i el teixit. Les nombroses restes trobades, bàsicament d'origen grec i púnic, confirmen l'existència d'un abundós comerç amb pobles estrangers.
Estructuralment té forma el·líptica i consta de tres carrers longitudinals amb més de trenta habitatges, fet que fa suposar una població de poc més de 200 habitants. La part menys protegida estava defensada per una forta muralla de pedra i argila, d'un metre de gruix. Els habitacles - datables entre els segle IV i III aC- estan construïts amb blocs irregulars de granit i pissarra, tenen un o dos compartiments, i devien estar coberts amb branques o fang.
El poblat va ser descobert per Ferran de Segarra, el 1902. Les abundoses troballes procedents d'aquest jaciment es conserven al Museu d'Arqueologia de Catalunya i a l Museu Torre Balldovina, de Santa Coloma de Gramenet.
El nom de “Puig Castellar” és molt comú a les nostres contrades, per evitar confusions veiem quants en tenim:
- Puig Castellar: cim del municipi d'Espolla a la comarca de l'Alt Empordà.
- Puig Castellar: cim del municipi de La Llacuna a la comarca de l'Anoia. (el varem fer l’onze de setembre de 2007)
- Puig Castellar: cim del municipi de Balenyà a la comarca d'Osona.
- Puig Castellar: cim del municipi de Sant Boi de Lluçanès a la comarca d'Osona.
- Puig Castellar: cim del municipi de Biosca a la comarca de la Segarra.
- Puig Castellar: cim del municipi d'Ogassa a la comarca del Ripollès.
- Puig Castellar (Maresme): cim del municipi d'Arenys de Mar però més a prop de Caldetes.
- Puig Castellar o turó del Pollo: turó que alberga un poblat ibèric, entre Santa Coloma de Gramenet i Montcada i Reixac.
Tornarem a casa als voltants de les dotze del migdia.
- Puig Castellar: cim del municipi de Balenyà a la comarca d'Osona.
- Puig Castellar: cim del municipi de Sant Boi de Lluçanès a la comarca d'Osona.
- Puig Castellar: cim del municipi de Biosca a la comarca de la Segarra.
- Puig Castellar: cim del municipi d'Ogassa a la comarca del Ripollès.
- Puig Castellar (Maresme): cim del municipi d'Arenys de Mar però més a prop de Caldetes.
- Puig Castellar o turó del Pollo: turó que alberga un poblat ibèric, entre Santa Coloma de Gramenet i Montcada i Reixac.
Tornarem a casa als voltants de les dotze del migdia.
