diumenge, 3 de març de 2013

Una bonica història de muntanya...


Fa un parell de diumenges, vam quedar amb el Joan Estrada per anar a fer alguna canal per Montserrat, feia dies que no sortíem junts i a tots dos ens venia de gust.

Puntual com sempre a dos quarts de vuit em va passar a buscar per casa i com en d'altres ocasions vam decidir sobre la marxa on anàvem. Aquesta vegada la proposta la vaig fer jo: em venia de gust anar a fer la Canal dels Micos per pujar als Ecos. Per a mi és un lloc que em porta molts records i que feia molts anys que no mi enfilava.

Vam deixar el cotxe a Sta. Cecilia i anant xerrant ens vam equivocar de camí i vam haver de retrocedir uns 10'. Al final comencem a pujar per la Canal de la Llum per un  bonic camí i quan gairebé arribàvem al coll del Migdia ens va atrapar un altre excursionista, li vam preguntar cap on anava i ens diu que anava cap el Montgrós, tot i que l'idea inicial era anar a la Canal dels Micos però que li ha fallat el seu company i sol no s'hi atreveix. Li oferim de venir amb nosaltres i no s'ho pensa dues vegades.

El dia es emboirat i.  Poc abans d'arribar a la canal dels micos, trobem una parella que estan esmorzant, els saludem i tots tres ens comencem a enfilar per aquella estreta canal amb els dos arbres encaixonats al mig que li barren el pas i que alhora ens ajuden a superar els passos més difícils. Cada vegada que pujo per aquí, em sembla més difícil, serà l'edat...

En poc més de mitja hora i després de superar el darrer tram equipat amb una corda, som a dalt del cim dels ecos, la boira és força espessa i no es veu res de res. Ens quedem a esmorzar al collet de sota l'Eco superior i en aquell moment arriben la parella que havíem trobat més avall, els veiem una mica perduts i ens diuen que és la primera vegada que pugen per allà, els indiquem on es el cim del dels Ecos i amb 5' tornen a ser amb nosaltres i ens pregunten: i ara per on es pot baixar? Els hi diem que nosaltres baixarem per la part contraria, per la cadena...els hi diem que si no s'ho coneixen i volen venir amb nosaltres...ja som cinc. Acabem d'esmorzar, donem la volta a l'agulla  fins a trobar la canal que està equipada amb una cadena. El terreny està relliscós i mig enfangat per la humitat i un cop arribem a la cadena, decidim de desfer el camí i tornar a baixar per la canal dels micos per lo perillós que ens sembla baixar per la cadena (és un pas molt vertical) i una relliscada pot acabar amb una forta patacada.

Retrocedim doncs fins el collet del Ecos i comencem a davallar per anar a trobar els micos. La noia estava patint de pensar que tenia que baixar pels micos, deia que ho veia molt perillós, que si de pujada era difícil de baixada encara ho seia més. Amb aquestes que veiem entre la boira que estaven pujant dos nois amb cordes i material d'escalada.

Parlem amb ells, ens diuen que volien escalar per la zona però que amb aquella humitat desistien de qualsevol intent i se'ns ofereixen per que anem amb ells i ens muntaran un ràpel per baixar per la canal de la cadena.
Doncs apa, ja ens tens a tos set amunt una altre vegada, cap el collet dels ecos i tornant a buscar la canal de la cadena, muntem el ràpel, ells porten dos arnesos i els anem recuperant amb la mateixa corda fins que aconseguim baixar tots set i ja pel camí normal anem a buscar el camí que baixa del Montgrós i cap a Sta. Cecilia on tenim tots el cotxe.

Vaig arribar a casa i el primer que li vaig dir a la Carme: Crec que és un dels dies que millor m'ho he passat a la muntanya!

Perdoneu pel rollo però he volgut compartir amb vosaltres aquesta experiència.

Salut i muntanyes!

Enric.