Dimecres 17 d’abril de 2013
Hora de sortida: 2/4 de set del matí.
Ubicació: Comarca de la Ribagorça.
Temps aproximat: 4 h. 30 m
Desnivell: 750 m
Dificultat: Mitjana.
Programa: Sortirem a l’hora esmentada, agafarem
l’autovia A-2 passant pel túnel del Bruch, Igualada i sortint per Cervera –
Nord, en direcció a Agramunt, Artesa de Segre, Isona, Tremp (on pararem a fer
el tallat), La Pobla de Segur, Senterada, Perves i Adons.
Itinerari: Sortirem caminant d’Adons (1.315 m) per una
pista que, en direcció SE, perd un xic d’altitud, voreja un turó per l’esquerra
i es dirigeix a un grup de pollancres on hi ha un tancat per al bestiar (1.310
m, 5 min).
Seguint-lo per la dreta, es volta un prat i es troba un vell camí
ramader que, en diagonal a la dreta, enllaça amb un altre més amunt (fites i
marques de pintura).
Es passa per una boixeda amb ginebres i argelagues. El camí supera un
esglaó i ateny un planell carstificat. Parant atenció a les fites, prop del
barranc dels Prats supera un altre esglaó per la dreta. Un cop dalt, al prat de
les Boïgues (1.540 m, 45 min), creua el barranc i gira a l’esquerra, en
direcció a l’Avedoga d’Adons.
Les fites i els rastres de sender travessen de nou el barranc i remunten
un tercer esglaó. El pendent és acusat. Deixant a la dreta els avets de
l’Avedogueta, s’arriba a la carena (1.675 m, 1h. 15 min).
A l’altre costat es descobreixen els precipicis de la Terreta. Cal
seguir a l’esquerra un caminet que voreja els obstacles de la carena. Més
endavant surt en uns prats inclinats i assoleix el cim de l’Avedoga d’Adons
(1.839 m, 1h. 45 m), vèrtex geodèsic i talaia formidable.
Es torna a la desviació de la carena (2 h) i, parant atenció a fites i
marques, es passa per una cornisa estreta i es baixa a una dolina situada a
l’esquerra.
Així s’arriba al forat del Portús (1.690 m, 2h. 25 h), esvoranc estret i
vertical que talla la cinglera i que permet davallar a l’ermita de Sant Gervàs.
Aquest lloc havia estat un pas de ramats d’ovelles transhumants.
Un corriol poc definit (fites) continua per la carena. Després d’un tram
entre boixos i ginebres ateny les planelletes de Castell-veire (1.700 m, 2h. 45
h), pastures obertes.
Vorejant per la dreta, puja per un caient rost amb pedregar fins que
retroba la carena a la roca de Sant Gervàs (1.726 m, 3 h), des d’on als
precipicis de l’esquerra és molt possible que es vegin força voltors.
Continuant per la carena s’arriba al cim de la Pala del Teller (1.890 m, 3h 15m),
gran mirador i punt més elevat de la serra.
Per tornar no és necessari passar pel Portús, ja que des de les
planelletes de Castell-veire es pot baixar directament a les Boïgues.
Observacions: La serra de Sant Gervàs és una de les muntanyes prepirinenques menys
freqüentades de Catalunya. La seva situació apartada fa que resti en l’oblit de
molts excursionistes. Però és una zona atractiva i amb llocs de gran bellesa,
com els dos cims que la culminen i el forat del Portús, una escletxa natural
que permet travessar la cinglera del caient meridional. El següent itinerari,
pel vessant N, permet conèixer aquests indrets.
Dinarem en algun restaurant de la zona. Al baixar podem
fer parades “tècniques” a Artesa de Segre al forn de la Rosa Serra i a Agramunt
a Torrons Vicens. Tornarem a casa als voltants de les vuit de la tarda.
