Dissabte 26 d’abril de 2014
Hora de sortida: Set del matí.
Ubicació: Comarca del Berguedà.
Temps aproximat: 6 h. (18 Km.)
Desnivell: 930 m. (acumulat)
Dificultat: Mitjana.
Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada, i
anirem a agafar l’autopista AP-7, per enllaçar amb la B-30 i tot seguit amb
l’autopista Terrassa – Manresa. Seguirem per l’eix del Llobregat fins a Berga,
on just a l’entrada, a ma dreta veurem els indicadors per anar a Sant Quirze de
Pedret, per una estreta carretera asfaltada.
Itinerari: Anirem fins al Pont de Pedret, on podrem
aparcar.
PONT DE PEDRET: Situat sobre el riu Llobregat,
aigua avall de la presa de l’embassament de la Baells, a uns 525 m d’altitud i
ben a prop de l’església de Sant Quirze de Pedret.
Es tracta d’un pont gòtic, documentat l’any
1286, que travessa el Llobregat amb la forma d’esquena d’ase, fet amb pedra irregular
i sense polir. Consta de quatre arcs (inicialment en tenia cinc) de mides
desiguals; l’arc central és apuntat i els altres, més petits i de mig punt,
rebaixats.
Prop del pont, i excavats a la roca viva, hi ha
un seguit de forats arrodonits que corresponen als encaixos de les bigues de
fusta que sostenien un pont romànic.
Durant tot aquest itinerari anirem trobant
marques de color groc, tot i que en algun tram de pista passa molta estona
sense que n'hi hagi cap.
Començarem a caminar i creuarem el pont de
Pedret i de seguida agafarem el camí de la dreta, just després del pont. De seguida
deixarem la pista més ample, que baixa cap al riu, i agafarem un camí que surt
per l’esquerra. El camí ressegueix inicialment el Llobregat, uns metres per
sobre. Passa pel costat d'un antic molí, avui en runes, i aviat es separa del
riu i comença a pujar. S'arriba a una pista, que caldrà seguir durant molta
estona. Serà el tram més avorrit de la ruta, ja que no té pràcticament interès,
i és força llarg. La pista tot i fer alguna sifonada, va enfilant direcció est.
Passarem al costat de la font de Bosoms, al peu mateix de la pista.
En un revolt pronunciat les marques grogues
deixen la pista i pugen per l'esquerra fins arribar a la collada de Mascaró,
després d'una bona pujada. Per la pista també hi arribaríem però fent una bona
marrada.
El coll de Mascaró és una cruïlla de pistes i
camins. Ens desviarem una mica del recorregut i ens arribarem a una casa
ensorrada per contemplar la visió cap a Berga i muntanyes properes cap a
l'oest, i la vall de la Portella cap a l'est.
Des d'aquest, tornarem enrere i seguirem la
pista principal cap avall, direcció evident cap a la Portella. Al cap de poc de
baixar per la pista, de nou enmig d'un revolt, cal seguir les marques grogues
cap a l'esquerra, per un camí. El camí comença planejant i baixant lleugerament
fins arribar a la casa de Corrubies. La casa també està ensorrada, però encara
mostra l'esplendor d'altres temps. Aquí cal anar amb compte, ja que hi ha
diversos possibles camins. La pista que marxa avall ens portaria cap a la
Portella per pista, i la que marxa amunt ens portaria a Sant Miquel de les
Canals. Cal buscar un caminet, indicat també amb marques grogues, que marxa de
front, entre la pista que puja i la que baixa. A l'inici el camí és una mica
desdibuixat, però és fàcil de seguir.
El camí passa pel costat d'una torre d'alta
tensió, i continua baixant direcció la Portella, però resseguint les formes del
terreny.
El camí baixa una mica més fins incorporar-se a
una pista. Seguirem només uns metres aquesta pista cap a l'esquerra, ja que cal
agafar un altre camí cap a l'esquerra, tot passant pel costat d'una tanca
metàl·lica. Al cap de poc el camí desemboca en un ampli planell on hi ha la
casa de Campdou, aquesta ben arreglada. Habitualment hi ha cavalls en els
planells que envolten la casa.
Seguirem la pista que passa pel darrera de la
casa fins a trobar un torrent i una cruïlla de camins. Si seguíssim cap a
l'esquerra amunt, pujaríem de dret al Salgaguda. En aquest cas deixarem la
pista i baixarem cap a la dreta, al costat d'un petit pont en desús. Després de
creuar el rec un nou indicador de camins permet trobar fàcilment el camí que en
poca estona més de pujada permet arribar fins a la Portella.
SANT PERE DE LA PORTELLA: El monestir de Sant
Pere de la Portella, a la Quar (Berguedà), declarat monument històric a l’any
2010.
El primer document que fa referència explícita
al monestir de Sant Pere de la Portella és de l'any 997, en el que consten ajudes
del senyors de la Portella al monestir. Es desconeix però si va ser fundat pels
senyors de la Portella, delegats del comte de Cerdanya, o ja existia abans. El
segle XI es va consagrar l'església.
El monestir de Sant Pere de la Portella és,
fonamentalment, una obra d'estil romànic que manté l'esquema monacal original
del segle XI i que va ser construït els segles XI-XII amb notables
remodelacions en els períodes XIV-XVII i XIXXX.
Al segle XII va entrar en competència amb l'orde
dels hospitalers i al segle XIII ja va entrar en decadència. Al segle XIV va
ser abandonat durant uns anys a causa de la pesta negra; a mitjan segle XVI va
ser saquejat per bandolers i també abandonat durant uns anys. Es va recuperar i
a primers del segle XVII es va unir amb el monestir de Sant Pau del Camp de
Barcelona. A mitjan segle XVIII es va construir el nou palau abacial, ja que
l'anterior havia estat destruït en un incendi. Coincidint amb la
desamortització va passar a mans de l'Estat. Durant la primera guerra carlina
els seus murs van donar alberg a la Universitat de Cervera.
Posteriorment, la part monacal va passar a mans
privades fins que l'any 1988 els hereus del darrer propietari en van fer
donació a la Generalitat de Catalunya, mentre que part de l'església va passar
al Bisbat de Solsona.
En l'actualitat el monestir està constituït per
una agrupació d'edificacions situades en un altiplà entre el Rec de Sois i el
Rec de Cal Molí, relacionades entre sí com són: l'església orientada a llevant,
les dependències monacals adossades a la façana sud i la torre del campanar a
la façana nord de l'església. La col•locació d'aquest edificis configura una plaça
orientada a ponent on, de manera aïllada, s'ubica el palau abacial, mantenint
una imatge d'unitat arquitectònica, morfològica i cromàtica.
El monestir de Sant Pere de la Portella mostra
l'esplendor d'èpoques passades. L'església i el campanar estan ben conservats,
després de diversos treballs de restauració. Els edificis annexes del que era
el monestir no han tingut tanta sort, tot i que s'han fet treballs per
estabilitzar-los. Tot el conjunt és captivador, enmig d'un gran planell
d'herba. L'església, d'una sola nau de grans dimensions és majestuosament
austera, característica de l'art benedictí. Durant la seva història, de la qual
hi ha documents des de poc abans de l'any 1000, ha patit diverses vicissituds.
Després de gaudir d'aquest bonic emplaçament,
tornarem pel mateix camí que hem vingut.
Observacions: Com a proposta pels que vulgueu completar el cap de setmana, es pot marxar el
divendres 25 d’abril i fer nit a l’Hotel Rural Casa Mussolera que tenen una
oferta interessant amb un sopar de degustació al seu restaurant Estany Clar de
Cercs (www.estanyclar.com) i l’esmorzar
del dissabte. Els que vulgueu apuntar-vos a la proposta, feu la reserva
directament al telèfon 93 822 08 79 – 628 206 780.
Dinarem al restaurant Cal Garretà de Graugés (Avià) tel.
93 823 01 54 situat al costat d’un bonic estany. Tornarem a casa als voltants
de les set de la tarda.
