Dissabte 19 d’abril de 2014
Circular: Osor – Sta. Creu d’Horta - Osor
Hora de sortida: Vuit del matí.
Ubicació: Comarca de la Selva.
Temps aproximat: 5 h. 30 m.
(19,6 Km.)
Desnivell: 600 m. (acumulat)
Dificultat: Mitjana.
Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i
agafarem l’autopista AP-7. Ens pararem a esmorzar a l’àrea de servei de La
Selva. Seguirem per l’autopista fins a la sortida 8 Aeroport/Cim la
Selva/Riudellots de la Selva/Cassà de la Selva/C-25/Vic i agafarem la C-25 en
direcció a Santa Coloma de Farners, després seguirem per la C-63 en direcció a
Anglès i d’aquí per la GI-542 fins a Osor. Aparcarem al costat de l’Ajuntament,
a la mateixa carretera per on hem entrat al poble.
Itinerari:
DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES
|
Localització
|
Temps
|
Distància
|
Alçada
|
Ajuntament d’Osor
|
0h 00m
|
0,00 km
|
330 m
|
Cruïlla 1
|
0h 15m
|
1,00 km
|
303 m
|
Cruïlla 2
|
0h 45m
|
2,70 km
|
410 m
|
Font del Verder
|
1h 00m
|
3,80 km
|
610 m
|
Coll del Cirerer
|
1h 45m
|
6,20 km
|
705 m
|
Santa Creu d’Horta
|
1h 55m
|
6,80 km
|
705 m
|
Roure de Can Iglesies
|
2h 00m
|
7,60 km
|
610 m
|
Cruïlla 3
|
2h 45m
|
9,40 km
|
700 m
|
L’Espinau
|
3h 00m
|
9,60 km
|
700 m
|
Pi de l’Espinau
|
3h 15m
|
9,80 km
|
720 m
|
El Molí
|
3h 55m
|
10,60 km
|
670 m
|
Cruïlla 4
|
4h 15m
|
12,70 km
|
755 m
|
Coll del Cirerer
|
4h 25m
|
13,40 km
|
705 m
|
Font del Verder
|
4h 45m
|
15,80 km
|
610 m
|
Cruïlla 2
|
4h 50m
|
16,90 km
|
410 m
|
Cruïlla 1
|
5h 00m
|
18,60 km
|
303 m
|
Ajuntament d’Osor
|
5h 30m
|
19,60 km
|
330 m
|
Començarem la ruta davant de l’Ajuntament d’Osor
i caminarem per la carretera en direcció a Anglès. En aquest tram el camí fa
una mica de baixada, caldrà aprofitar-ho per escalfar les cames per que
tardarem una bona estona en tornar a baixar…
Aproximadament un quilòmetre després, tot just
abans d’arribar a l’empresa de tractament de terres per a jardineria, agafarem
el trencant que trobarem a la nostra dreta. És
el segon trencant que trobarem a la dreta després de sortir del poble. En
aquest trencant podrem veure un rètol que ens indica el pou de glaç i la
taberna del Sobirà (també es pot mirar d’aparcar prop d’aquí i ens estalviarem
un tros de carretera) Començarem a caminar per una pista forestal al costat d’una
petita riera i pràcticament la seguirem fins arribar gaire be a dalt de tot.
Només cal que seguim aquesta pista sense desviar-nos fins arribar al Coll del
Cirerer.
Quan portem poc més de mitja hora de camí
arribem al trencant de Cal Cisteller. No hem de fer cas del trencant i uns
metres més amunt trobarem una desviació cap a l’esquerra. No ens deixarem
confondre per les fites i les marques que trobarem en aquesta cruïlla. No hem de prendre aquesta desviació, sino que hem de seguir per la pista
principal cap amunt. Afortunadament l’aigua no ens faltarà durant aquest
trajecte ja que podrem refrescar-nos a la riera que segueix al costat del camí.
Tot i això s’agraeix arribar a la font del Verder. Aquesta font sol estar
guarnida amb flors i és un lloc agradable i molt ben cuidat.
Seguirem camí amunt i després de poc menys d’una
hora i tres quarts després de sortir d’Osor arribarem al Coll del Cirerer. Aquí
enllaçarem amb el GR-178 que passa per Santa Creu d’Horta (a la nostra
esquerra) i pel Sobirà de Santa Creu (a la nostra dreta). Optarem per anar cap
a l’esquerra i fent uns 600 metres arribarem a l’església de Santa Creu
d’Horta. Des d’aquest punt també tenim altres rutes molt interessants, com la
“de les 10 ermites”, a Sant Miquel de les Formigues (o de Solterra, el cim més
alt de les Guilleries), etc.
La de Santa Creu d’Horta és una església
documentada des del 902, de les més antigues de les Guilleries. Fins al s. XIV
era dedicada a la Santa Creu, però a partir de llavors s’hi va venerar Sant
Jaume. L’edifici actual és fruit de restauracions posteriors al XVIII. És
d’estil neoclàssic, porta d’arc rebaixat, fornícula, ull de bou i campanar de
torre quadrada i teulada piramidal.
Just al costat de l’església trobarem un petit
cementiri i un rètol que ens indica el camí a seguir per arribar al roure de
Can Iglesies. Aquí seguirem les senyals del GR.
Baixarem pel prat seguint les indicacions del
rètol i veurem un camp de tir al plat (es celebren campionats de tant en tant en aquest prat). A la nostra dreta trobarem un arbre
amb marques blanques (o blanques i vermelles) que ens indica que ens endinsem
al bosc. Aquí comença el que és amb diferència el tram més bonic de la ruta.
Ens endinsarem per una petita senda que baixa
fent ziga-zagues fins a un rierol tot passant entre alzines, roures i algun
castanyer. Sens dubte la tardor és la millor època de l’any per fer aquesta
senda, tot i que les fulles que entapissen el terra fan que s’hagi d’anar amb
compte per no relliscar durant la baixada. A l’estiu aquest tram dona una
penombra i frescor que s’agraeix. Seguirem baixant i arribarem a un petit
rierol. En aquest punt (i sempre seguint els senyals pintats als arbres) girarem
a l’esquerra (si no ho fem veurem una pintada a un tronc ens indica que enfilem
cap unes gorgues) seguint el corrent del rierol. Uns metres més endavant ens
trobarem amb l’impressionant roure de Can Iglesies.
Travessarem el rierol i tot seguint les marques blanques i vermelles, arribarem a la pista forestal. Ara ja deixarem de seguir les marques i a la pista forestal girarem cap a la dreta. Seguim per la pista forestal i en uns 30 minuts arribarem a una cruïlla. El trencant de l’esquerra ens portaria cap a l’ermita de Santa Bàrbara (restaurada per voluntaris). Nosaltres, però, ja tindrem gana i l’Espinau està a cinc minuts. (l’Espinau és un restaurant de cuina casolana on podrem fer una paradeta i prendre una cervesa ben fresca) Després de refrescar-nos reprendrem el camí no sense abans donar un cop d’ull a Santa Coloma de Farners, que tenim als nostres peus en direcció sud.
Sortirem de l’Espinau i seguirem el camí amunt
fins arribar en 5 minuts al Pi de l’Espinau (un arbre catalogat). És un pi de
grans proporcions… I ara, comença gaire be un quilòmetre de baixada fins
arribar al Molí i tot seguit una mica més de mitja hora de pujada força suau.
Arribarem així a una cruïlla.
Si seguíssim el camí a l’esquerra arribaríem al
Sobirà de Santa Creu que ja podem veure en tot detall. És un mas del s. XIII on
hi trobarem una capella de 1609 de planta rectangular coberta amb volta de
creueria, sota l’advocació de Sant Bernat de Claravall, hi destaca la ceràmica
dels murs, de Miquel Lapuja que consisteix en tres plafons, un del Naixement,
un altre de l’adoració dels Reis i un darrer del Via Crucis, i un retaule
barroc. No massa lluny, s’hi localitza un pou del glaç del segle XVIII, de deu
metres d’alçada i sis d’amplada de forma rodona a la base, i uns castanyers
centenaris. El casal és molt gran i d’estructura complexa: un cos principal de
quatre plantes coronat per una torre de defensa, uns cossos laterals amb
balconades i galeries. Ja fa temps que es pot accedir sense problemes ja que hi
ha un restaurant.
No arribarem fins el Sobirà i girarem cap a la
dreta i en 15 minuts arribarem de nou al Coll del Cirerer. Reprenent el camí
que hem fet al principi (però ara ja de baixada permanent) tornarem a Osor en
poc més d’una hora i mitja.
Observacions: En aquesta ruta visitarem dos arbres catalogats: El roure de Can Iglesies i el Pi de l’Espinau. Comença a Osor, puja fins a l’església de Santa Creu d’Horta passant per la font del Verder. Tot seguit baixa per una senda fins el roure de Can Iglesies (arbre catalogat) i arriba a l’Espinau, passa pel costat del Pi de l’Espinau i baixa al Molí i passa just per sota de l’impressionant Sobirà de Santa Creu i torna cap a Osor.
Tot i que la pujada fins el Coll del Cirerer no està senyalitzada, no
comporta cap problema ja que només cal que seguim la pista forestal. A més la
part superior del recorregut, pertany a les rutes conegudes com de les 10
ermites i trobarem senyals del GR 178 i de les rutes de les 10 ermites al tram
de Santa Creu d’Horta.
Ens endurem un entrepà per dinar pel camí. Tornarem a
casa als voltants de les sis de la tarda.
