dissabte, 31 de gener de 2015

Via de Capsacosta (984 m.)

Dissabte 31 de gener de 2015

Hora de sortida: 2/4 de set del matí.

Ubicació: Comarques del Ripollès i de la Garrotxa.

Temps aproximat: 3 h. (6 h. 30 m. anar i tornar)

Desnivell: 134 m. (700 m. acumulat, anar i tornar)


Dificultat: Normal (Mitjana, anar i tornar)


Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i anirem en direcció a Vic. Abans d’arribar ens aturarem a les Quatre Carreteres de Tona a fer el tallat i seguirem en direcció a Ripoll on ens desviarem i agafarem direcció Camprodon. Abans passarem per Sant Pau de Segúries.

A Sant Pau de Segúries ens desviarem fins a la capella de Sant Pau Vell, per la carretera C-153A.


Itinerari: 0:00 h.: Sant Pau Vell (850 m.). Comencem l’excursió a l’església de Sant Pau Vell al costat del cementiri. Iniciarem el camí encarats al sud-est, seguint la via romana. En baixar les escales de l’església trobarem a mà esquerra una interessant explicació de la via, tan gràfica com acústica, que convé llegir i escoltar.

0:01 h.: L’Hostal de Dalt. Deixarem aquesta casa a la dreta. Seguirem pel camí asfaltat cap a can Barramba, que segueix paral·lel al torrent del Caganell.

0:10 h.: Cruïlla. Anirem a la dreta, per l’antiga via romana de Capsacosta, una de les més ben conservades del país. Hi trobarem una columna explicativa. Durant tot el recorregut anirem trobant senyals grocs. Ara caminarem per una pista de terra.

0:15 h.: El camí puja fent llaçades. Travessarem un bosc d’avellaners i faigs, força ombrívol. A la dreta hi ha una riera. Al terra començarem a trobar l’antic empedrat de la via romana.

0:25 h.: Cruïlla. A la dreta hi ha un camí que mena a la font de l’Arç que era un dels llocs d’abeurada dels ramats. Continuarem pujant.

0:30 h.: Variant del camí que ve de la font de l’Arç. La trobarem a la dreta.

0:35 h.: Collada del Capsacosta (984 m.). Canviarem de vessant i començarem a baixar. Hi ha un rètol explicatiu sobre el canvi de vegetació i de paisatge entre el Ripollès (d’on venim) i la Garrotxa (on acabem d’entrar). A partir d’ara el camí millora tant en bellesa com en elements constructius de la via.

0:50 h.: Pilons guarda-rodes amb un rètol explicatiu. El trobem a la dreta del camí. Més endavant en tornarem a trobar. El camí baixa fent llaçades.

1:10 h.: Ruïnes de can Sargantana. Les deixarem a la dreta, amb un rètol explicatiu. Seguirem per la mateixa via, però agafant la variant de més bon caminar, amb unes vistes molt boniques sobre els boscos de Collabós.

1:20 h.: Carretera C-153A. Baixarem per una escala de fusta i creuarem aquesta carretera, que va de Sant Pau de Segúries a la vall de Bianya.

1:40 h.: Revolt a la dreta. Des de aquest revolt, que era una plataforma per girar, veurem molt bé tota la vall d’en Bas, amb el Puigsacalm al fons.





1:50 h.: Columna explicativa (600 m.). Abans de creuar de nou la carretera que va a la vall d’en Bas, la travessarem i seguirem per la via romana que, per una carena, després de passar les ruïnes de can Ferrer i els Hostalets de Capsacosta. Si seguíssim la carretera cap a l’esquerra, en pocs minuts arribaríem a Sant Salvador de Bianya. Si es té temps, es recomanable anar-hi, és un lloc encisador. Església romànica del segle XII.




2:00 h.: Oratori de Sant Josep. Oratori de Pedra dedicat a la fugida d’Egipte. El deixarem a mà dreta, ben construït i mantingut.

2:25 h.: Riera de Sant Ponç. La travessarem i arribarem a la Pineda, casa que era el lloc d’aturada de les ramades transhumants.

2:30 h.: Cruïlla. Seguirem el camí asfaltat de la dreta i més endavant trobarem unes cases a banda i banda, Can Salvi i el Perot.

2:45 h.: Riera de Sant Ponç. Tornarem a creuar la riera de Sant Ponç.

3:00 h.: Pas dels Traginers (420 m.) Arribarem al pas dels Traginers, on trobarem una darrera columna explicativa del camí romà.

La tornada la farem desfent el camí i afrontant una pujada més forta que la de Sant Pau de Segúries fins al Capsacosta.

Un altre opció seria deixar un cotxe a cada lloc i fer el camí en un sol sentit o agafar un taxi per tornar al punt de sortida (Taxis Roura. Santa Pau de Segúries. Tel.: 659 43 19 13 – 8 places – 25.- Euros)


Observacions: Caminarem per un itinerari de gran bellesa i interès històric que recorre un tram de la via romana que anava d’Empúries als Pirineus. L’històric camí de Capsacosta és una curiosa seqüència de llaçades empedrades.

Caminar per la via romana de Capsacosta és fer una passejada per la història.


Els camins romans: Com és ben sabut, la cultura romana va tenir una avançada concepció de l’espai i l’entorn. Aquesta particular visió va fer que es fes una acurada planificació del territori, tenint com a objectiu primordial la construcció d’infraestructures públiques i, sobretot, les de caire viari. Les calçades romanes van ser, en part, la punta de llança d’aquesta civilització, ja que tenien una vital importància en l’estratègia per mobilitzar amb rapidesa les legions, com també la seva maquinària administrativa. Tanmateix, servien per explorar les noves terres colonitzades i enllaçar-les amb els centres comercials, com ara ports i mercats. D’altra banda, també tenien funcionalitat homogeneïtzadora, ja que ajudaven a estructurar i consolidar el nou ordre polític i social.

Els camins romans, segons l’amplada i funció, tenien una marcada jerarquia. La via era la ruta on es podien entrecreuar dos vehicles; l’actus era un camí apte per a un vehicle; l’iter era un camí per a vianants; el callis era un camí de muntanya per als ramats transhumants; les trames i els diverticulum eren desviacions del camí principal. Per arribar-nos a imaginar la magnitud i solidesa d’aquesta xarxa viària, pensem que una bona part s’utilitzà sense canvis substancials fins ben entrada la baixa edat mitjana i, en determinats trams, fins al segle XVII.


L’antiga via del Capsacosta. La via de Capsacosta era una via secundària, transversal, que enllaçava les contrades pirinenques de l’alta Garrotxa i el Ripollès amb la vall del Fluvià, per després entroncar amb la via Augusta, que anava des de Cadis a Roma. Fou una extraordinària obra d’enginyeria viària. La seva construcció es caracteritza per guanyar el sobtat desnivell a través d’una seqüència de llargues llaçades, com també per apaivagar el fort pendent amb el sistema de rampes subjectades per sòlids murs de contenció. Entre un tram i l’altre hi ha una sòlida plataforma per facilitar la girada de carros i cavalleries. Gràcies a la seva acurada i ferma construcció, és un excepcional monument viari que ha arribat fins als nostres dies en molt bon estat, tant en el ferm com en els altres elements complementaris, es considera com una de les més ben conservades de la península Ibèrica. Actualment està museïtzada i senyalitzada, i en els indrets més interessants hi ha cartells interpretatius que ens donen una explicació de la seva construcció, com també de les reformes, els canvis i les adaptacions que ha sofert al llarg del temps.


El camí ramader del Capsacosta. Des de la vall del Bac fins a la de Vallfogona hi ha tota una carena transversal que delimita les comarques de la Garrotxa i el Ripollès. Aquí trobem un munt de passos de muntanya, travessats per diferents camins ramaders que enllacen en les prades pirinenques orientals amb les terres de l’Empordà. Tant el coll de Canes com la collada de Sentigosa, Collabós i la de Capsacosta van tenir un intens trànsit pecuari; però, sens dubte la que tenia més anomenada i que fins a la darrera hora mantingué un moviment transhumant és la de Capsacosta.

Però el camí de Capsacosta no solament té un interès ramader, sinó que, al mateix temps, és un magnífic referent per fer entendre que els desplaçaments pecuaris en el pas del temps han sofert canvis i modificacions. Quan una ruta important per la seva rellevància, tant comercial com estratègica, no queda en desús, sinó que ràpidament és reutilitzada per altres usuaris i per a unes finalitats diferents. A Catalunya aquesta reconversió de les vies comunicatives és un fet que es repeteix reiteradament. Moltes calçades romanes, amb el pas del temps, es van transformant en importants camins ramaders.


Sant pau de Segúries. Població situada a 867 m. d’altitud, al fons de la vall, a la vora esquerra del Ter. Es formà a partir de 1203, quan l’abat de Sant Joan, Pere Soler, cridà nous pobladors i els donà una important carta de franqueses i llibertats. Es dedicaven fonamentalment a les patates i als cereals d’hivern, i a la cria de bestiar boví i oví.

A finals del segle XIX i primera meitat del XX el sector econòmic pren més força i es diversifica, amb l’explotació per a la fabricació de ciment i dues centrals hidràuliques (el Mariner i Brandia) que produeixen energia elèctrica amb l’aprofitament de l’aigua del riu Ter. També s’hi instal·là una fàbrica d’embotits, una serradora i una fàbrica de tintura i acabats de cotó.

No resta cap testimoni de la primitiva església ni de la reedificada al principi del segle XII (a la qual s’afegiren els altars de Sant Isidre i de la confraria del Roser el 1634 i el 1646) que fou demolida el 1668. Al seu solar fou edificada l’església actual, acabada i beneïda el 1693, amb una ampla nau amb capelles laterals, del tipus barroc rural; té un esvelt campanar, compost per un alt sòcol i pis per a les campanes.

Dinarem al restaurant Racó d’en Sisco, Avd. Mariner, 6 de Sant Pau de Segúries. Tel.: 972 74 72 95. Tornarem a casa als voltants de les sis de la tarda.