Dissabte 7 de març de 2015
Hora de sortida: 2/4 de set del matí.
Ubicació: Comarca de l’Alt Empordà.
Temps aproximat: 6 h. (13,5
km.)
Desnivell: 820 m. (acumulat)
Dificultat: Mitjana.
Programa: Sortirem a l’hora esmentada, agafarem
l’autopista en direcció a Girona (ens pararem a fer el tallat a l’àrea de
servei de La Selva) i seguirem per l’autopista fins a la sortida 4. A la
rotonda, agafarem la tercera sortida de la N-II cap a La Jonquera / Roses /
Llançà. Després agafarem la N —260 fins a Llançà, on aparcarem al carrer Sant
Pere de Rodes (o Roda) confluèncua amb el c/. Antoni Margarits, on aparcarem al final, en una rotonda.
Itinerari:
Localització
|
Temps
|
Distància
|
Alçada
|
Llançà
|
0h 00m
|
0,00 km
|
15 m
|
Coll de Perer
|
0h 45m
|
3,60 km
|
360 m
|
Para dolmen
|
1h 30m
|
4,90 km
|
500 m
|
Sta. Helena de Rodes
|
1h 45m
|
5,50 km
|
540 m
|
Sant Pere de Rodes
|
2h 00m
|
8,30 km
|
510 m
|
Castell de Sant Salvador
|
2h 30m
|
9,10 km
|
680 m
|
Coll de la Jacona
|
4h 30m
|
11,20 km
|
485 m
|
Carretera de Cadaqués
|
6h 00m
|
13,50 km
|
45 m
|
Començarem a caminar en aquest carrer (Sant Pere
de Rodes de Llançà) i sortirem del poble. Durant aquesta part del camí i fins
arribar a Sant Pere de Rodes seguirem el GR-11 que trobarem indicat a la rotonda d'aquest carrer.
El carrer continua per una pista en direcció sud
que es creua amb una altra. A la dreta, a una certa distància, es veu el mas
Vila Martí.
Una vegada que haurem sortit del poble la pista
s’estreny, passa un barranc i comença la pujada. Primer suau i després amb fort
pendent.
En front nostre tindrem la serra de Rodes i per
alguna escletxa entre muntanyes podrem arribar a veure el Castell de Sant
Salvador. El camí puja fent ziga-zagues i arriba un moment en que ja només
deixa pas per una persona.
Després de caminar poc més d’una hora arribarem
al Coll del Perer (360 m.)
En aquest punt trobarem un rètol que ens indica que hem de seguir recte si volem anar cap a la Vall de Santa Creu (cosa que no farem). Mirant enrere tindrem una panoràmica de Llançà i al nostre davant ja veurem el Monestir de Sant Pere de Rodes.
Al Coll del Perer girarem a la dreta prenent la
pujada (curta però costeruda) tot seguint la divisòria i en uns quinze minuts arribarem
a una pista, on girarem a l’esquerra. Aquí passarem molt a prop de la Granja
instal·lació ramadera d’inicis del s. XX i avui en ruïnes. També tindrem una
bona vista del Canigó nevat.
El camí ara és força planer i sense cap
dificultat arribarem en 30 minuts a la carretera que va de Port de la Selva a
Vilajuïga. Pocs metres abans d’arribar a la carretera trobarem a la nostra
dreta el Mas de la Pallera i a la nostra esquerra el Para dolmen (dit així ja
que és un dolmen fet aprofitant elements naturals preexistents). Tota la zona
és plena de manifestacions megalítiques (dòlmens, menhirs, tombes de galeria…) És un bon punt per esmorçar.
Travessarem la carretera i creuarem l’aparcament
dels autobusos que carreguen turistes en visita guiada cap el monestir. Just al
final de l’aparcament una senda s’enfila a la dreta, la prendrem i en molt poca
estona arribarem a l’església romànica de Santa Helena (o de les Santes Creus).
Just al seu davant hi havia un poblat del mateix nom.
Des de Santa Helena prendrem el camí de la dreta
en direcció al Monestir de Sant Pere de Rodes, passant per sota d’una de les
torres que devien delimitar l’accés al poblat. Pocs metres més enllà arribarem
a l’aparcament dels cotxes i tot seguit al passeig que porta fins el monestir.
Monestir de Sant Pere de Roda (o Rodes) – 510 m.
- Si ho desitgem podem visitar el monestir (previ pagament). Dins i hi ha un
servei de bar-restaurant. Una de les més importants edificacions romàniques de
Catalunya. Les obres de restauració que s’han dut a terme, han estat molt
respectuoses amb l’estructura original. Estarem davant d’un brillant tresor del
romànic català. L’església és un dels seus racons més interessants, ja que
disposa d’un sistema de suport dels pilars únic a tota l’arquitectura romànica
catalana. Les primeres notícies que es tenen de la seva existència són de l’any
878. Al llarg dels anys ha passat per tot tipus de situacions, des de
l’esplendor als segles XI i XII fins al trist final al segle XVIII, quan els
pocs monjos que hi quedaven es van traslladar a viure a Figueres.
Just al davant de la porta d’entrada i al costat
d’un rètol que conté un mapa de la zona, pugen unes escales que ens portaran al
Castell de Verdera o de Sant Salvador. La pujada és considerable però en uns 30
minuts arribarem al punt més alt del nostre camí (i de la serra de Rodes)
La vista des d’aquí és espectacular ja que podem
veure gaire be tot el Pirineu, amb el Canigó destacant (com sempre), el
Bassegoda i el Comanegra, la Mare de Déu del Mont, el Puigsacalm (en dies molt
clars inclús el Far, el Matagalls i el Montseny). També podrem veure la plana
de l’Empordà (Aiguamolls…), la badia de Roses, la península del Cap de Creus,
l’Albera… Una complerta visió de 360 graus.
El castell és documentat el 974 i sempre va
estar en disputa entre el compte d’Empúries i els monjos benedictins. Al 1283
s’hi va construir una muralla i al 1391 algunes torres. L’any 1708 va ser
destruït pel militar francès Noailles per tal d’evitar que passés a mans
enemigues.
Seguirem cap al sud en direcció a Roses tot
seguint la carena. Aquí comença la part més delicada del camí ja que tot i ser
ja de baixada és un camí estret (una senda) i pedregós. Està ben indicat per
senyals grocs i no cal que ens preocupem per orientar-nos ja que els senyals
ens acompanyaran fins a la nostra destinació. Si que hem de tenir cura en no
desviar-nos, ja que en alguns punts, deixar el camí marcat pot ser perillós.
Cal posar especial atenció en dies humits o amb fort vent. alguns trams són técnics i amb alguna grimpada.
Així seguirem la carena amb la vista posada en
Roses (ja fa estona que no la deixem de veure) i no cal que ens estranyem si la
senda es fa tan estreta que sembla enfonsada entre mig de matolls, potser ens
caldrà anar amb compte amb les esgarrapades… podrem contemplar Palau-saverdera
a la nostra dreta i la Selva de Mar a la nostra esquerra.
Arribarem al Puig de Queralbs i més tard al Coll
de la Jacona on el camí es divideix en dos. Prendrem el camí de la dreta i
començarem una fortíssima baixada que caldrà que en ocasions necessitem anar
agafant-nos a les roques del voltant per descendir. Finalment arribarem a la
urbanització Els Fumats i més enllà la carretera de Cadaqués, punt on ens
recollirà el taxi per tornar-nos a Llançà (al costat del Mas Palou). Fins a Roses queden uns 2,5 km.
Observacions: Aquests mesos de fred són un bon moment per canviar la nostra zona més
habitual d’excursions. Un indret poc freqüentat pels excursionistes d’interior
és la Costa Brava. Trescar per aquest indret ofereix una coloració diferent, la
visió del blau té un enyor especial.
Camins vora mar, la seqüència de ritme perfecte, cales i caminar sota les pinedes.
Meravellós contrast: fagedes centenàries, majestuoses, a les Alberes i un mar
bellíssim per conèixer. Caminada sota castanyers en un dolç Pirineu i banyades
per una costa cristal·lina i poc transitada. Platges desertes i poblets
encisadors com Llançà, muses d’artistes tranquils. Caminar, captivar-se amb les
mil tonalitats del nostre mar i amb les seves postes de sol, en un dissabte que
és un dels darrers d’aquesta llarga hivernada i sense la calor abrasadora. Cal
aprofitar-ho!
Aquesta és una ruta, que tot i estar ben senyalitzada i sense possibilitats
de pèrdua, té una certa dificultat al seu tram final on seguirem la carena
passat el Castell de Sant Salvador. La vegetació es composa de matolls i petits
arbustos i per tant la ruta és força exposada al vent i al sol pel que és
convenient no fer-la amb molta tramuntana. Tot i això aquesta ruta és un “Mar i
muntanya” realment maco amb unes vistes de 360 graus impressionants (si el
temps hi acompanya). Al final de la ruta trobarem un descens “de cabres”, és a
dir que no es una escalada però gaire be. Tot i això no cal espantar-se, a la
muntanya se li ha de tenir respecte però no por.
La zona per on transcorre aquesta travessa ha estat habitada des de fa
milers d’anys. A les serres de Rodes i l’Albera es troba una quarta part de tots
els monuments megalítics catalans, trobarem també presència Grega a Roses
(Rhode) i un dels grans exponents de l’arquitectura religiosa medieval: El
monestir benedictí de Sant Pere de Rodes. Ja només anar a visitar-lo és excusa
suficient per fer aquesta sortida. Horaris de visita i preus (a més d’altres
dades) a la web del Museu d’Història de Catalunya i al telèfon 972 38 75 59.
Ja que no és una ruta circular deixarem els cotxes a Llançà i un taxi ens
recollirà a Roses (o a la carretera de Cadaqués, al costat de la urbanització
Els Fumats), per tornar a Llançà a buscar els cotxes. Taxi Radio Roses. Servei
de taxi. Adreça: Plaça de Catalunya, Roses, Telèfon:972 25 30 33. Preu del trajecte: 40.- Euros)
Dinarem en algun dels bars del Port de Llançà. Tornarem a casa als voltants de les set de la tarda.