dimecres, 4 de març de 2015

Llançà – Sant Pere de Rodes – Roses (680 m.)

Dissabte 7 de març de 2015

Hora de sortida: 2/4 de set del matí.

Ubicació: Comarca de l’Alt Empordà.

Temps aproximat: 6 h. (13,5 km.)

Desnivell: 820 m. (acumulat)

Dificultat: Mitjana.


Programa: Sortirem a l’hora esmentada, agafarem l’autopista en direcció a Girona (ens pararem a fer el tallat a l’àrea de servei de La Selva) i seguirem per l’autopista fins a la sortida 4. A la rotonda, agafarem la tercera sortida de la N-II cap a La Jonquera / Roses / Llançà. Després agafarem la N —260 fins a Llançà, on aparcarem al carrer Sant Pere de Rodes (o Roda) confluèncua amb el c/. Antoni Margarits, on aparcarem al final, en una rotonda.


Itinerari:

Localització
Temps
Distància
Alçada
Llançà
0h 00m
0,00 km
15 m
Coll de Perer
0h 45m
3,60 km
360 m
Para dolmen
1h 30m
4,90 km
500 m
Sta. Helena de Rodes
1h 45m
5,50 km
540 m
Sant Pere de Rodes
2h 00m
8,30 km
510 m
Castell de Sant Salvador
2h 30m
9,10 km
680 m
Coll de la Jacona
4h 30m
11,20 km
485 m
Carretera de Cadaqués
6h 00m
13,50 km
45 m

Començarem a caminar en aquest carrer (Sant Pere de Rodes de Llançà) i sortirem del poble. Durant aquesta part del camí i fins arribar a Sant Pere de Rodes seguirem el GR-11 que trobarem indicat a la rotonda d'aquest carrer.

El carrer continua per una pista en direcció sud que es creua amb una altra. A la dreta, a una certa distància, es veu el mas Vila Martí.

Una vegada que haurem sortit del poble la pista s’estreny, passa un barranc i comença la pujada. Primer suau i després amb fort pendent.

En front nostre tindrem la serra de Rodes i per alguna escletxa entre muntanyes podrem arribar a veure el Castell de Sant Salvador. El camí puja fent ziga-zagues i arriba un moment en que ja només deixa pas per una persona. 

Després de caminar poc més d’una hora arribarem al Coll del Perer (360 m.)


En aquest punt trobarem un rètol que ens indica que hem de seguir recte si volem anar cap a la Vall de Santa Creu (cosa que no farem). Mirant enrere tindrem una panoràmica de Llançà i al nostre davant ja veurem el Monestir de Sant Pere de Rodes. 

Al Coll del Perer girarem a la dreta prenent la pujada (curta però costeruda) tot seguint la divisòria i en uns quinze minuts arribarem a una pista, on girarem a l’esquerra. Aquí passarem molt a prop de la Granja instal·lació ramadera d’inicis del s. XX i avui en ruïnes. També tindrem una bona vista del Canigó nevat.

El camí ara és força planer i sense cap dificultat arribarem en 30 minuts a la carretera que va de Port de la Selva a Vilajuïga. Pocs metres abans d’arribar a la carretera trobarem a la nostra dreta el Mas de la Pallera i a la nostra esquerra el Para dolmen (dit així ja que és un dolmen fet aprofitant elements naturals preexistents). Tota la zona és plena de manifestacions megalítiques (dòlmens, menhirs, tombes de galeria…) És un bon punt per esmorçar.

Travessarem la carretera i creuarem l’aparcament dels autobusos que carreguen turistes en visita guiada cap el monestir. Just al final de l’aparcament una senda s’enfila a la dreta, la prendrem i en molt poca estona arribarem a l’església romànica de Santa Helena (o de les Santes Creus). Just al seu davant hi havia un poblat del mateix nom.




Des de Santa Helena prendrem el camí de la dreta en direcció al Monestir de Sant Pere de Rodes, passant per sota d’una de les torres que devien delimitar l’accés al poblat. Pocs metres més enllà arribarem a l’aparcament dels cotxes i tot seguit al passeig que porta fins el monestir.


Monestir de Sant Pere de Roda (o Rodes) – 510 m. - Si ho desitgem podem visitar el monestir (previ pagament). Dins i hi ha un servei de bar-restaurant. Una de les més importants edificacions romàniques de Catalunya. Les obres de restauració que s’han dut a terme, han estat molt respectuoses amb l’estructura original. Estarem davant d’un brillant tresor del romànic català. L’església és un dels seus racons més interessants, ja que disposa d’un sistema de suport dels pilars únic a tota l’arquitectura romànica catalana. Les primeres notícies que es tenen de la seva existència són de l’any 878. Al llarg dels anys ha passat per tot tipus de situacions, des de l’esplendor als segles XI i XII fins al trist final al segle XVIII, quan els pocs monjos que hi quedaven es van traslladar a viure a Figueres. 

Just al davant de la porta d’entrada i al costat d’un rètol que conté un mapa de la zona, pugen unes escales que ens portaran al Castell de Verdera o de Sant Salvador. La pujada és considerable però en uns 30 minuts arribarem al punt més alt del nostre camí (i de la serra de Rodes)



La vista des d’aquí és espectacular ja que podem veure gaire be tot el Pirineu, amb el Canigó destacant (com sempre), el Bassegoda i el Comanegra, la Mare de Déu del Mont, el Puigsacalm (en dies molt clars inclús el Far, el Matagalls i el Montseny). També podrem veure la plana de l’Empordà (Aiguamolls…), la badia de Roses, la península del Cap de Creus, l’Albera… Una complerta visió de 360 graus.

El castell és documentat el 974 i sempre va estar en disputa entre el compte d’Empúries i els monjos benedictins. Al 1283 s’hi va construir una muralla i al 1391 algunes torres. L’any 1708 va ser destruït pel militar francès Noailles per tal d’evitar que passés a mans enemigues.

Seguirem cap al sud en direcció a Roses tot seguint la carena. Aquí comença la part més delicada del camí ja que tot i ser ja de baixada és un camí estret (una senda) i pedregós. Està ben indicat per senyals grocs i no cal que ens preocupem per orientar-nos ja que els senyals ens acompanyaran fins a la nostra destinació. Si que hem de tenir cura en no desviar-nos, ja que en alguns punts, deixar el camí marcat pot ser perillós. Cal posar especial atenció en dies humits o amb fort vent. alguns trams són técnics i amb alguna grimpada.

Així seguirem la carena amb la vista posada en Roses (ja fa estona que no la deixem de veure) i no cal que ens estranyem si la senda es fa tan estreta que sembla enfonsada entre mig de matolls, potser ens caldrà anar amb compte amb les esgarrapades… podrem contemplar Palau-saverdera a la nostra dreta i la Selva de Mar a la nostra esquerra.

Arribarem al Puig de Queralbs i més tard al Coll de la Jacona on el camí es divideix en dos. Prendrem el camí de la dreta i començarem una fortíssima baixada que caldrà que en ocasions necessitem anar agafant-nos a les roques del voltant per descendir. Finalment arribarem a la urbanització Els Fumats i més enllà la carretera de Cadaqués, punt on ens recollirà el taxi per tornar-nos a Llançà (al costat del Mas Palou). Fins a Roses  queden uns 2,5 km.

Observacions: Aquests mesos de fred són un bon moment per canviar la nostra zona més habitual d’excursions. Un indret poc freqüentat pels excursionistes d’interior és la Costa Brava. Trescar per aquest indret ofereix una coloració diferent, la visió del blau té un enyor especial.

Camins vora mar, la seqüència de ritme perfecte, cales i caminar sota les pinedes. Meravellós contrast: fagedes centenàries, majestuoses, a les Alberes i un mar bellíssim per conèixer. Caminada sota castanyers en un dolç Pirineu i banyades per una costa cristal·lina i poc transitada. Platges desertes i poblets encisadors com Llançà, muses d’artistes tranquils. Caminar, captivar-se amb les mil tonalitats del nostre mar i amb les seves postes de sol, en un dissabte que és un dels darrers d’aquesta llarga hivernada i sense la calor abrasadora. Cal aprofitar-ho!

Aquesta és una ruta, que tot i estar ben senyalitzada i sense possibilitats de pèrdua, té una certa dificultat al seu tram final on seguirem la carena passat el Castell de Sant Salvador. La vegetació es composa de matolls i petits arbustos i per tant la ruta és força exposada al vent i al sol pel que és convenient no fer-la amb molta tramuntana. Tot i això aquesta ruta és un “Mar i muntanya” realment maco amb unes vistes de 360 graus impressionants (si el temps hi acompanya). Al final de la ruta trobarem un descens “de cabres”, és a dir que no es una escalada però gaire be. Tot i això no cal espantar-se, a la muntanya se li ha de tenir respecte però no por.

La zona per on transcorre aquesta travessa ha estat habitada des de fa milers d’anys. A les serres de Rodes i l’Albera es troba una quarta part de tots els monuments megalítics catalans, trobarem també presència Grega a Roses (Rhode) i un dels grans exponents de l’arquitectura religiosa medieval: El monestir benedictí de Sant Pere de Rodes. Ja només anar a visitar-lo és excusa suficient per fer aquesta sortida. Horaris de visita i preus (a més d’altres dades) a la web del Museu d’Història de Catalunya i al telèfon 972 38 75 59.

Ja que no és una ruta circular deixarem els cotxes a Llançà i un taxi ens recollirà a Roses (o a la carretera de Cadaqués, al costat de la urbanització Els Fumats), per tornar a Llançà a buscar els cotxes. Taxi Radio Roses. Servei de taxi. Adreça: Plaça de Catalunya, Roses, Telèfon:972 25 30 33. Preu del trajecte: 40.- Euros)

Dinarem en algun dels bars del Port de Llançà. Tornarem a casa als voltants de les set de la tarda.