16-17-18-19 de juliol de 2015
Sortida de final de temporada
Hora de sortida: Vuit del matí de dijous 16 de juliol.
Ubicació: Comarques de l’Alta Ribagorça i de la Val
d’Aran.
Temps aproximat: 6 h. – 6 h.
30 m. – 9 h.
Desnivell: 650 m. – 869 m. –
1.152 m.
Dificultat: Molt difícil.
Programa: Aquesta és una proposta oberta, en la que
cada un/a es pot afegir quan li vagi bé (sortir el dijous o el divendres)
Pels que surtin el dijous dia 16 de juliol, sortirem a les vuit/quarts
de nou del matí i anirem direcció a Boí. Des de Boí agafarem la carretera de
Caldes (L-500) fins a l’aparcament de Cavallers, on arribarem sobre les 13 h.
Dijous 16 de juliol: Estany Negre (2.130 m.)
Temps aproximat: 6 h.
Desnivell: 650 m.
Dificultat (1): Mitjana
Itinerari 1: Caldes de Boí – Presa de Cavallers – Planell de Riumalo – Estany Negre.
Aquest itinerari és un dels més agraïts del Pirineu català a causa de la
bellesa del paisatge i a l’estratègica posició del refugi. L’indret constitueix
un magnífic punt de partida de nombroses excursions pels estanys i pics
d'aquesta regió d'alta muntanya amb l'atractiu especial de visitar l'estany
Negre, un dels més profunds del Pirineu. Sortint de la Presa i estany de
Cavallers (1.780 m) s’ha de seguir l’ample camí que voreja tot l’estany per la
riba esquerra, la de l’est. Acabat aquest, després d'una curta pujada pels
relleus de les roques polides, s’arriba a un gran replà, la pleta del riu Malo
(1.850 m). El camí voreja la pleta per l’est i, en travessar el torrent de
l’estany Negre per un pont, deixa aquest i se’n va cap al veí barranc de les
Llastres, començant una llarga pujada per la important barrera rocallosa de les
Llastres de la Morta. El camí està molt ben marcat i en alguns trams fins i tot
empedrat. S’arriba al replà superior (2.070 m), sobre terreny aglevat. El camí
prossegueix des d’ara cap al nord-est, ja ben apartat i elevat per sobre del
torrent de l’estany Negre. A mesura que es guanya altitud el paisatge
s'esbatana en horitzons d'una bellesa excepcional. El camí continua cap al
nord-est amb les agulles de Travessani com a teló de fons i l'estany Negre
enfonsat a mà dreta. S'han de seguir superant diversos relleus de prat amb
nombrosos torrents d'aigua fins arribar al Refugi Ventosa i Calvell (2.220 m).
Camí molt pedregós en la major part, fet que fa penosa la marxa. S’ha de
tenir molta precaució amb els canvis sobtats de meteorologia; fet corrent a la
zona i que pot convertir el camí en mol relliscós. Alta visió del massís del
Bessiberri des de l’Estany Negre. Vora l’estany es troba el refugi Ventosa i
Calvell, amb serveis de menjar i dormir durant els mesos d’estiu.
Tornarem als cotxes i anirem cap a Vielha, per
seguir fins a Tredòs i anar a l’hotel on soparem i dormirem.
Divendres 17 de juliol: De
Montgarri al port d’Orla (2.318 m.)
Temps aproximat: 7 h. 30 m. (15,2 km.)
Desnivell: 869 m.
Dificultat: Difícil.
Itinerari 2: Sortirem de l’hotel amb els cotxes i anirem
fins al Pla de Beret. Al fons de l’aparcament a la dreta surt una pista en bon
estat que ens apropa fins el Santuari de Montgarri. Aparcarem el cotxe a prop
del refugi Amics de Montgarri (1.650 m.)
Des del refugi Amics de Montgarri surt un camí carreter (no apte per
cotxes) direcció a la Cabana de Es Cabau, actualment reformada l’han
transformat amb un mas senyorial (15 min.).
Per la dreta del mas enfilarem un petit llom direcció N i seguirem un
corriol molt marcat (GR 211) que ja no deixarem fins el nostre objectiu. El
sender passa per la part alta del bosc deixant el torrent per on baixen les
aigües del riu Horcalh (Forcall) a la nostra esquerra.
A la sortida del bosc arribarem a uns plans de vegetació exuberant on
conflueixen el riu Vertanar i les aigües de la Ribera d’Òrla.
Agafarem el sender de la dreta que enfila tota la Ribera d’Òrla on descobrirem
les meravelles naturals que guarda aquesta vall. Al fons, el Malh de Bolard,
vigilant de tota la Ribera.
Molt abans d’arribar al fons de la vall, el GR gira a la dreta i
s’enfila fins el Port d’Òrla.
Anirem seguint el sender fins arribar al Port d’Òrla (2.318 m.), pas cap
a França i destí de la sortida d’avui.
La baixada la farem pel mateix camí gaudint de la natura.
Excursió amb un desnivell important. Des de
Montgarri remuntarem el curs de la Noguera Pallaresa fins arribar a un pont de
la riera de Forcall. Remuntarem la riera per la dreta i tot amunt fins al port.
Dinarem a Montgarri.
Dissabte 18 de juliol: Tuc
del Milh o Barlonguera (2.802 m.)
Temps aproximat: 9 h.
30 m. (11 km.)
Desnivell: 1.152 m.
Dificultat: Molt difícil.
Itinerari 3: Sortirem ben d’hora de l’hotel amb els
cotxes i anirem fins al Santuari de Montgarri.
Sortirem ben d’hora de l’hotel amb els cotxes i anirem fins al Santuari
de Montgarri.
Cim solitari que tanca pel Nord el Pla de Beret
en un marc solitari i desconegut. Ascensió dura que ofereix un marcat contrast
entre el bucòlic paisatge de Montgarri i l’ambient del cim de roca.
La ruta normal i més directa d'ascensió és el
barranc del Milh que és una pallissa de 1.160 mts en vertical sense sender i
per pendents herboses bastant inclinades i al final per una tartera de 50º de
desnivell amb pedres bastant inestables, hi ha una ruta de pujada que encara
que més llarga és molt més bonica i interessant, i posteriorment podem baixar
pel barranc per fer una circular o tornar pel mateix camí.
La ruta de pujada aprofita el GR transfronterer
que va des del refugi de Montgarri fins al refugi de Estagnous i en el moment
que arriba al coll de la Gireta a 2.440 mts, ens desviarem cap a l'Oest i per
la carena senzilla i sense grans problemes arribarem fins al Tuc de
Barlonguera, les vistes són molt interessants i precioses, i sobretot evitarem la penosa i monòtona pujada pel
barranc de Milh.
Des de la collada, girarem a l’esquerra (Oest) i
afrontarem la darrera pujada fins assolir el llarg cim.
Al cim hi ha un vèrtex geodèsic.
Baixarem pel mateix camí.
El Tuc de Barlonguera és una muntanya situada a
la Vall d'Aran a la frontera amb el Ariege francès, aproximadament a mitja
distància entre el Mauberme i el Mont Valier i que amb el seu veí Mail de
Bulard són les quatre muntanyes més importants d'aquesta zona fronterera, i tot
i que les dues primeres són les més conegudes i ascendides, el Tuc de
Barlonguera, no té res a desmerèixer les dues ni en esforç ni en vistes.
Caldrà dur el dinar.
Aquest cop, nosaltres hem arribat fins al coll
de la Gireta, la forta calor, els eixams de mosques i lo poc gratificant del
paisatge que hem vist, ens ha fet optar per no arribar fins al cim.
Observacions: L’hotel proposat per hostatjar-nos és l’Hotel de Tredòs a la Ctra. de
Baqueira, km. 177,5 – Tredòs (Val d’Aran) Tel. 973 64 40 14 on ja hem estat
altres vegades (www.hoteldetredos.com)
caldrà que cada un es faci la seva reserva en funció dels dies que vulgui
estar.
Divendres farem el sopar de final de temporada al
Restaurant Casa Turnay, c/. Sant Sebastià, 2, Escunhau, Telèfon:973 64 02 92.
El diumenge és lliure.
