dimecres, 8 de juliol del 2015

Bastiments (2.882 m.) – Pic de Freser (2.835 m.) - Pic de l’Infern (2.869 m.) – Pic dels Gorgs (2.796 m.)

Dissabte 11 de juliol de 2015

Hora de sortida: Sis del matí.

Ubicació: Comarca del Ripollès.

Temps aproximat: 7 h. 30 m. (15,5 Km.)

Desnivell: 1.100 m. (acumulats)

Dificultat: Difícil.


Programa: Sortirem a l’hora esmentada, en direcció a Vic, fent parada abans (com és costum) a les 4 Carreteres de Tona per fer el tallat i el “xuxet”...)

Seguirem direcció a Vic i després fins a Ripoll. A Ripoll anirem en direcció a Sant Joan de les Abadesses, Camprodon i Setcases.

Tot seguit enfilarem la carretera de Setcases a Vallter 2.000. Un quilòmetre i mig abans d’arribar als remuntadors de Vallter hi ha tot un seguit de corbes en ziga-zaga. Aparcarem al darrer giravolt on ja es veu el rètol indicador del Refugi d’Ull de Ter. 


Itinerari: Per tal d’arribar al refugi caminarem amb el Ter a la nostra esquerra (estem molt a prop del seu naixement) tot pujant entre avets. El camí no té pèrdua i ens portarà en uns trenta minuts fins el Refugi d’Ull de Ter.

Al seu darrera s’alça el Gra de Fajol. Una vegada arribats al refugi seguirem en direcció oest tot seguint el GR-11 que ens acompanyarà fins el coll de la Marrana. Els prats de darrera del refugi tenen un pendent suau que ràpidament donen pas al fort pendent d’una pista d’esquí… Passarem la pista d’esquí i ja veurem clarament davant nostre el Coll de la Marrana i una mica més a la dreta el Bastiments.

Tot i això encara ens quedaran uns 150 metres de desnivell fins arribar al coll. Així doncs, poc a poc ens plantarem al Coll de la Marrana.

Un rètol ens indica el camí a Núria (tornarem per aquest camí). El camí és el GR11, però no el seguirem ja que començarem per pujar a Bastiments (el veiem clarament a la nostra dreta). Com sempre no hem de deixar que la perspectiva ens jugui males passades i que ens faci creure que el cim és a tocar. Si be és cert que no presenta cap dificultat cal anar a poc a poc i amb bona lletra…

Començarem a pujar al Bastiments sense seguir cap senda en particular (tampoc n’hi ha cap de clarament marcada). El fet que tinguem el cim a la vista fa que no hi hagi cap problema en seguir el camí correcte.





La pujada es va notant poc a poc fins que arribarem a un punt on ja veurem la senda fortament marcada que puja fent ziga-zagues. En aquest punt la pujada és forta i en uns 60 minuts ens plantarem a la creu del Bastiments. Aquí el terreny ja està format per grans blocs granítics. Seguint més cap a l’oest passarem el punt geodèsic i un mica més enllà el cim del Bastiments coronat per un piolet. Des d’aquest punt tindrem una bona vista sobre l’estany de Bacivers i els estanys de Comamitjana.


En aquest punt ja veurem cap a l’oest i amb tota claredat el pic de Freser i el cim del Pic de l’Infern. Per tal d’arribar-hi, primer hem de baixar per un camí molt pedregós fins al Coll de Freser. Al Coll de Freser començarem a veure alguna marca vermella i alguna fita, aquestes marques i les fites ens poden ajudar en algun punt per tal de trobar el camí més fàcil ja que la pujada al Pic de Freser l’haurem de fer, en alguns punts, grimpant pel mig dels blocs de granit. 

Arribats al Pic de Freser ja estarem a la recta final d’accés al Pic de l’Infern i cap allà anirem. Seguint com sempre la cresta i anant amb compte (cal remarcar que no és un camí difícil, però convé prestar atenció d’on posem els peus i mans) en uns 45 minuts assolirem el cim del Pic de l’Infern.


Si es vol, es pot retallar la sortida i al coll que hi ha entre el Pic de Freser i el Pic de l’Infern, veurem un camí que permet baixar cap als prats de més avall, en direcció al lloc conegut com el Aigols Podrits i aquí agafar el camí que ens durà al coll de la Marrana.




La vista des del cim del Pic de l’Infern en un dia clar fa que la pujada pagui la pena completament. Tindrem unes vistes excepcionals sobre els estanys de Carançà. Veurem els estanys Blau, Negre i de les Truites així com els de la Coma de l’Infern i els de Comamitjana. També tindrem vistes sobre el llunyà Puigpedrós o la serra del Cadí i cap al sud sobre el Montseny i Matagalls.

Tot seguit enfilarem al petit turó veí (el Pic dels Gorgs) on hi ha una petita creu. Reprendrem el camí muntanya avall fins que veiem que el camí es desdibuixa. Aquí el pas més senzill el trobarem resseguint la cresta per la vessant sud. En pocs minuts ja veiem la cabana de Tirapits a la nostra esquerra (una cabana de pedra amb un polsador d’emergència per contactar amb els bombers). En arribar al coll del Portell deixarem la cresta i girarem cap al sud (cap a la nostra esquerra) deixant la cabana a la nostra dreta.

Ara només ens caldrà baixar fins topar amb el GR-11 i seguir-lo en direcció al Coll de la Marrana, on arribarem ja per un bon camí en una hora i d’aquí al refugi d’Ull de Ter i a la carretera on tenim els cotxes en una hora més.

Localització
Temps

Alçada
Aparcament
0h 00m

2.085 m
Refugi d’Ulldeter
0h 30m

2.236 m
Coll de la Marrana
0h 45m

2.528 m
Creu del Bastiments
1h 45m

2.865 m
Punt geodèsic
1h 55m

2.874 m
Cim del Bastiments
2h 00m

2.873 m
Coll de Freser
2h 45m

2.701 m
Pic de Freser
3h 15m

2.823 m
Pic de l’Infern
4h 00m

2.860 m
Pic dels Gorgs
4h 30m

2.840 m
Cabana de Tirapits
5h 00m

2.750 m
Coll de la Marrana
6h 00m

2.528 m
Refugi d’Ull de Ter
7h 00m

2.236 m
Aparcament
7h 30m

2.085 m


Observacions: Aquesta ruta és força concorreguda a l’estiu ja que una part transcorre pel camí de Núria a Ull de Ter (GR-11) i el poder fer 4 pics en una única sortida (Bastiments, Freser, Infern i dels Gorgs) sempre crida l’atenció. És una ruta sense dificultats sempre que el terreny sigui sec (una altra cosa totalment diferent és fer-la amb neu o humitat) i moure’s a més de 2.700 metres durant la meitat del camí ens permet donar un bon cop d’ull als pics propers i llunyans amb detall. Si les previsions meteorològiques preveuen una atmosfera neta podrem gaudir d’una vista amplíssima (del Cap de Creus fins a la serralada del Cadí i possiblement fins Montserrat al sud). La pujada acumulada és considerable i caldrà que grimpem durant una part important del camí, però sens dubte paga la pena si el dia és clar ja que podrem tenir una bona vista de gran part del Pirineu gironí i dels estanys de Carançà. Gran part de la ruta segueix la cresta Bastiments - Pic de Freser - Pic de l’Infern - Pic dels Gorgs per enllaçar amb el GR-11 a prop del la cabana de Tirapits i el naixement del Freser.

Caldrà dur esmorzar i quelcom per dinar. Tornarem a casa als voltants de les nou del capvespre.