dimecres, 25 de maig de 2016

Turó de Montcabrer (307 m.)

Dijous 26 de maig de 2016

Matinal

Hora de sortida: Nou del matí.

Ubicació: Comarca del Maresme.

Temps aproximat: 1 h. 30 m. (2,5 km.)

Desnivell: 230 m.

Dificultat: Fàcil.


Programa: Sortirem a l’hora esmentada i per la Ronda Litoral anirem en direcció a Barcelona, fins a la sortida 27 que l’agafarem i seguirem en direcció a Mataró per l’autopista C-31. Deixarem aquesta autopista a la sortida 92 i anirem en direcció a Vilassar de Dalt i Cabrils.

Un cop a Cabrils, aparcarem el més a prop possible de la seva església parroquial de la Santa Creu.


Itinerari: Començarem a caminar des de l’església de la Santa Creu, situada al centre de Cabrils. Documentada al segle XV, tot i que va estar objecte de reformes als segles XVI-XVII, amb un campanar del segle XX. Molt a prop hi ha el Museu d’Història Municipal, situat a la masia de Ca l’Arrà.


Des de la Plaça de l’Església, agafarem, a la dreta, el carrer Castell (a la cantonada hi ha l’Hostal de la Plaça). Pujarem per aquest carrer, fins trobar-nos de cara amb una construcció que sembla un castell, amb torres i una capella.....


En aquest punt, girarem a l’esquerra i agafarem el carrer Doctor Emili Masriera que seguirem fins agafar, a la dreta, un camí de terra que puja i va a desembocar al carrer Camí Antic d’Argentona. Seguirem aquest carrer, en pujada, i les estaques que ens marquen el camí ens faran agafar, a la dreta, un camí, ja de terra, sempre seguint les estaques que marquen el Sender Local que estem seguint.

El recorregut continua en pujada, tot vorejant el turó de l’Infern (indicat i on podem pujar si en tenim ganes) i s’arriba, finalment, al turó de Montcabrer, una muntanya emblemàtica del parc. Primer trobarem unes antenes de telefonia i les seves corresponents construccions) Des de aquest cim hi ha unes bones vistes de la plana litoral, el Montseny i el Montnegre. A dalt de tot hi ha la creu de Montcabrer. Segons la tradició, aquesta creu protegeix la zona de les tempestes provocades per les bruixes del Maresme.


Després de les fotos de rigor, tornarem pèl mateix camí.


Observacions: Itinerari senyalitzat amb els indicadors del parc. Es tracta d’un recorregut urbà, que després s’endinsa pels camins del Parc de la Serralada Litoral.



En els seus llibres de viatges, Josep Pla descrivia al detall i en un llenguatge amè i molt poètic, tot el que veia. Al Maresme, es va fixar en els pobles de l’interior, que restaven propers i alhora llunyans a la costa. Un exemple d’aquets pobles seria Cabrils. Des de el centre del poble s’arriba al turó de Montcabrer, un mirador excepcional del Maresme.

Josep Pla (1897 – 1981) va ser un escriptor i periodista. Un dels més llegits i coneguts. Des de molt jove, es va plantejar la literatura com a professió. Com a periodista, va fer de corresponsal a diversos països, des d’on va escriure cròniques. Molts dels seus llibres són un important testimoni de la vida i els paisatges de Catalunya.

L'escriptor té una responsabilitat total davant de l'època que li ha tocat viure.

La primera obligació d'un escriptor és observar, relatar, manifestar l'època en què es troba.

A molts catalans els interessa Catalunya, però no hi creuen. Els passa exactament el contrari que amb la religió i l'altra vida: hi creuen, però no els interessa.

A Josep Pla li agradaven més els pobles de l’interior del Maresme que els de la costa: “Tots els pobles, viles i ciutats del Maresme són iguals. Hi ha unes cases davant el mar, sobre la platja, que formen l'antic barri de pescadors. Aquestes cases estan separades en dos grups- el de llevant, el de ponent - per la riera. La riera baixa, generalment, en forma abrupta i ràpida de la minúscula vall de l'interior. Sobre els seus marges s'alcen uns edificis que solen ésser, a cada poble, els més burgesos. Aquests edificis formen la Rambla. La Rambla és el centre d'aquestes poblacions. Tothom - o gairebé - ha de passar per la Rambla cada dia. Cap al vespre, les senyoretes i els joves de la localitat s'hi passegen molt ben posats. Generalment, aquestes rieres són seques. Tenen un aspecte exhaust i polsós. Uns arbres n'ombregen els marges. Quan plou es desborden, fan molta fressa, arrosseguen molta sorra i produeixen uns estralls meridionals i tartarinescos. Després, a tots dos cantons de la Rambla, hi ha cases, els carrers, les places, les fàbriques. Com que gairebé tots aquests pobles estan construïts sobre un pla més o menys inclinat, la seva constitució està formada per carrers paral·lels al mar, superposats. En aquesta ampliació, hi sol viure la ciutadania que no depèn exclusivament del mar - o sia la immensa majoria dels seus habitants.”

“Les poblacions de la costa són vives, animades, denses i sovint industrials. Poblacions de pas amb el tragí de la carretera i del ferrocarril, la seva vida és una dispersió de portes enfora. Els pobles de l'interior, en canvi, tenen una prodigiosa calma. Posats dins d'una botànica exquisida, de garrofers molsuts i d'ametllers rosats, de marges dolços amb les atzavares elegants, amb el verd brillant de tarongers i llimoners a les façanes de les cases, amb horts recòndits on la sínia canta, els rierals profunds amb les velles figueres, perfumats de fonoll, espígol i farigola, aquests pobles semblen concentrats cap endins, plegats sobre ells mateixos. Són pobles que m'agraden.”

Un d’aquets pobles encantadors és Cabrils, un poble situat a la capçalera d’una oberta dins de la Serralada Litoral, travessada per una riera del mateix nom, que desemboca al mar a Vilassar de Mar. El poble està envoltat per turons d’aspecte típicament mediterrani, coberts de pins i alzines. La ruta que farem s’enfila cap a un d’aquets turons, el de Montcabrer.

A la urbanització que du el nom de Montcabrer al poble de Cabrils, hi ha un Garrofer monumental): http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/coneixeu-nos/arbres-monumentals/am_arbres_monumentals_fitxes/maresme/garrofer_de_montcabrer/

Tornarem a casa als voltants de la una de la tarda.