dilluns, 3 d’abril de 2017

Folgueroles – Salt de la Minyona (864 m.)

Dissabte 25 de març de 2017

Itinerari Jacint Verdaguer

Hora de sortida: 2/4 de vuit del matí.

Ubicació: Comarca d’Osona.

Temps aproximat: 4 h. (11,6 km.)

Desnivell: 400 m. (acumulat)


Dificultat (1): Normal.


Programa: Sortirem a l’hora esmentada en direcció a Vic (parant-nos a fer el tallat i el “xuxo” a les 4 Carreteres de Tona)

Després seguirem fins a Folgueroles. Una vegada passat el poble, continuarem en direcció a Vilanova de Sau, concretament fins al Km 8, on trobarem una petita esplanada a la dreta de la carretera, i el camí on s’inicia el recorregut.

Itinerari: Folgueroles – Salt de la Minyona (Itinerari Jacint Verdaguer)

Iniciarem la sortida vora la carretera, on trobarem una pista ampla (pal senyalitzador a Sant Llorenç). El camí ens porta a creuar la riera de Tavèrnoles, tot seguit deixarem una pista a la dreta que ens conduiria al Mas d'en Coll, des d'on podríem accedir al poblat ibèric de Puigcastellet. Farem una lleugera pujada per arribar al Pont de les Bruixes, sota del qual s'amaga el Gorg dels Llitons. En aquest indret, es barregen les aigües dels torrents que vénen del Sot de Collsameda i del Sot Fosc, els quals són l’origen de la riera de Tavèrnoles. Un petit corriol, ens apropa a l’entrada d’aquest estret i curiós encaixat de l’aigua entre roques.


  

El Gorg dels Llitons, es un lloc ric de narracions i llegendes. Els Llitons vénen a ser uns follets, personatges també anomenats; Nyetus, Nyitus, Nitus o Nitons, uns éssers diminuts que formen part de la mitologia de molts llocs (mossèn Cinto Verdaguer en un escrit seu deia, que eren negres i banyuts). Sembla que si et descuides, et poden entrar pels forats de les orelles, dels ulls, o del nas i menjar-te de mica en mica el cervell, i fins i tot pots perdre l'enteniment. Així un perd la memòria i altres facultats. Per sort per nosaltres, diu la llegenda que solen sortir de nit.

Poc després del pont de les Bruixes, trobarem un pal senyalitzador. Seguirem a la dreta la pista que s'enfila fort, cap a Sant Llorenç. Al final de la pujada arribarem a una nova pista, trobarem un nou pal senyalitzador i senyals del GR -2. Girarem a la dreta, i en poc més de 5 minuts estarem davant del Castell de Sant Llorenç del Munt, avui dia de propietat privada.

L’església de Sant Llorenç és d’origen força antic, fins i tot visigòtic, donant nom al castell que es va aixecar a la seva ombra, i que figura esmentat des del 881. L’església coneguda en aquell moment com Sant Llorenç de Planeses, figura documentada des del 1012.


Sant Llorenç de Munt o de Planeses té força història: Era un castell, passa per ordres monàstiques de benedictins i agustins, es vol fer dependre de Sant Marçal del Montseny i després de Santa Maria de l’Estany. I al final depèn de priors desvinculats del territori que el porten a la decadència. Amb la desamortització de 1845 va passar a particulars, i així segueix.  El lloc és impressionant pel casalot i per la vista excepcional.


Tornarem enrere fins a la pista principal, seguint els senyals del GR-2 fins a coll Pedrís, a l’esquerra ens queda el Puig dels Jueus (820 metres), al qual es pot accedir fent una curta grimpada. La història diu que sobre d’aquest puig hi havia el Castell de Meda, dominant una de les entrades entre la Plana de Vic i les Guilleries, ja que hi passava el camí que portava a Planeses i a Sau. El trobem documentat des de l’any 992, i va substituir el de Sant Llorenç, a l’inici del segle XI.

Des del camí continuarem baixant, al cap de poc deixarem la pista que enllaça amb la carretera de Vic a Vilanova de Sau, i agafarem la que surt a la nostra esquerra que ens portarà al Collsameda. Aquest coll separa el Puig dels Jueus, del Turó de la Mina o Puigcastellar, tots dos turons tenen una alçada semblant. Ben aviat ens desviarem a l’esquerra, per un sender costerut, anirem seguint els senyals del GR-2.

El camí travessa una zona de gresos vermells, veurem a la nostra dreta sobre la cinglera, la silueta del Mirador, i la carretera que porta al Pantà de Sau, estarem situats per sobre del túnel de la Mina de Sau. Des d’aquí podem pujar al Puigcastellar, per un sender estret que primer sembla que s’allunya, però al final assoleix el cim coronat per una senyera, i amb unes bones vistes de la zona.


Retornarem per sobre el túnel de la Mina, i continuarem pel camí fins a enllaçar amb una pista que seguirem per la dreta. La pista s'enfila, deixarem les antenes del cim dels Munts (864 m.), on ens hi podem acostar, bàsicament per poder dir que hem fet un cim. A l'esquerra, cal estar atents en un giravolt i una esplanada, on ens desviarem a la dreta per un sender, que en pocs metres ens aproparà al Mirador del Salt de la Minyona.



El Salt de la Minyona és impressionant, aquí veurem un bocí del pantà de Sau, i l’espectacle dels cingles de Cabrera, pla d’Aiats, Tavertet i del Far. Als peus dels cingles Vilanova de Sau, i en front del salt el Montseny amb les característiques Agudes, les Guilleries, la vall de Sau i el Montseny. L’imponent paisatge que es presenta des del mirador del Salt de la Minyona fou un recurs força emprat en l’obra de Verdaguer. Des del cim d’aquest penya-segat, el poeta va escriure un poema de joventut dedicat a la “nina del cingle” i també en una prosa evocà la llegenda popular del lloc, que explica la història d’una donzella que va saltar-hi sense fer-se mal perquè arribava tard al seu casament.

Com la majoria de llocs d’aquestes terres, el Salt de la Minyona té la seva llegenda pròpia, histories difícils de creure, que han anat passant de boca en boca al llarg del temps. La llegenda diu que una minyona va saltar des de dalt de la cinglera, més de 150 metres de caiguda vertical, i en va resultar il·lesa. Els motius que la van portar a fer el salt, van lligats a l’església de la Verneda que era la seva parròquia, uns diuen que va saltar perquè arribava tard al seu casament, d’altres que era molt devota i no faltava mai a missa, un diumenge que anava molt tard, quan encara era a dalt del cingle, va sentir que tocaven les campanes de començar la missa. No s'ho va pensar dues vegades, i va saltar la cinglera per fer més via. Aquesta ultima història s'allarga una mica més, i com la majoria de temes eclesiàstics i llegendaris, acaba sortint pel mig el diable, que la va temptar a què repetís el salt a canvi d’algun present, la innocent minyona va tornar a saltar, i d’aquesta segona vegada no se'n va sortir. De la situació en podríem treure dues dites, la que diu que “segones parts, mai són bones”, i que “no cal temptar la sort, dues vegades”.

Un altre versió sobre el mateix tema ens diu que ens trobem un home, que havia viscut a una masia de la zona, i ens explica una versió. La minyona s’anava a casar i feia tard, així que per escurçar el camí va demanar als àngels que l’entomessin quan es llencés al buit, i aquests així ho van fer. Però un cop casada, la minyona va voler repetir l’experiència amb finalitats no tant clares, infidelitats segons ens diu, i els àngels aquell dia no li van fer cas, amb el que l’accident va ser fatal.


Una barana protegeix del buit vertiginós sota la mirada de la Verge dels Cingles situada a l’extrem del penya-segat. Camí amunt i a poca distància s’arriba al cim dels Munts (864 m.), on hi ha diferents antenes de comunicació i que presideix la serra que s’estén des del Montseny fins al congost de Casserres i que actua de divisòria entre l’extensa Plana de Vic i les Guilleries.


El retorn el farem seguint la pista ampla que ressegueix la carretera a certa alçada, al final (a uns 4 km) arribarem al Pont del Vent ja a la carretera (N-141d, Folgueroles-Vilanova de Sau), pujarem per la carretera fins l’Inici al km 8, i per la carretera anirem a trobar el cotxe (Caldrà anar amb comte doncs la carretera té pocs vorals)

Mapa: Instamaps: https://goo.gl/PkQqTj

Un cop de tornada a Folgueroles, podem visitar:

  • La Casa Museu Jacint Verdaguer, al carrer Major, 7. Aquesta va ser una de les cases de la família Verdaguer Santaló al poble, encara que la casa natal del poeta està en el número 15 del carrer Sant Jordi, i l’edifici on va viure fins els 18 anys, a la Plaça Major. 
  • L’església de Folgueroles: el carrer Major desemboca a la plaça, presidida pel monument a Verdaguer i per l’església de Santa Maria, on va ser batejat el poeta, i que presenta elements arquitectònics romànics i barrocs. A l’interior de l’edifici es pot veure la pica baptismal que es va utilitzar per a l’ocasió i una còpia de la partida de naixement. 

Des de aquest punt podem fer una volta, dirigint-nos a proper turó de Sant Jordi de Puigseslloses.

  • Sant Jordi de Puigseslloses. El camí que surt de Folgueroles passa per la font de la Ricardera i per la Codina abans d’enfilar-se al turó de Sant Jordi de Puigseslloses, una ermita situada a un parell de quilòmetres del nucli urbà. Aquí, als 25 anys, Verdaguer va cantar la seva primera missa. Es tracta d’un edifici del segle XV situat al costat de les restes d’un dolmen i amb un mirador excepcional sobre la plana de Vic. Com deia Mossèn Cinto, l’indret és “com un botó en mig de la Plana” 
  • L’ermita de la Damunt. Les referències a la Damunt són una constant en l’obra de Verdaguer. El petit temple està situat sobre un turó, des del qual es tenen magnífiques vistes. En un dia clar es distingeixen perfectament el Puigmal, el Pedraforca i gran part de les muntanyes del Pirineu i el Prepirineu. L’indret inspirà una de les composicions més destacades del poeta: l’Arpa. Paga la pena fer una ullada al jardí verdaguerià, amb mostres de les plantes que Verdaguer cantà en el seu llibre Brins d’Espígol. 
  • Les alzines sureres. No és massa comú trobar un bosc d’alzines sureres a la comarca d’Osona. Des de la Damunt tornarem a Folgueroles i, uns 500 metres més amunt de l’església parroquial, n’hi ha un, que a més va servir a Jacint Verdaguer com a inspiració per a molts dels seus poemes. Entre els arbres s’amaga l’Àlbula, una escultura de Pablo Palazuelo de dedicada a la poesia on hi ha gravat un suggeridor vers de Mossèn Cinto: “La poesia és com un aucell del cel que fa sovint volades a la terra”. Hi ha una escultura idèntica a aquesta a Vil·la Joana, a Collserola, on va morir el poeta. 
  • A Folgueroles també podem visitar la font Trobada, un espai natural on l’artista Perejaume al 2002, amb motiu del centenari de la mort del poeta, va traçar una gran signatura de Verdaguer feta amb aigua només visible des del cel, tot desviant el curs del torrent.

Observacions: Mn. Jacint Verdaguer i Santaló (1845 – 1902) Un dels principals creadors de la literatura catalana moderna. Les seves obres més conegudes són L’Atlàntida, La Pàtria, Canigó o Diari d’un pelegrí a Terra Santa. Durant la seva vida va compaginar la faceta d’escriptor amb la de mossèn.

Una maleta i un paraigua. Amb aquests dos simples objectes Jacint Verdaguer arribava a tots els racons de Catalunya per fer-ne una acurada descripció. El poeta va néixer al Folgueroles, un petit poble a tocar de les Guilleries, entre el Montseny i el Puigmal, i on està situada la Casa Museu Verdaguer. Aquest espai és el punt de partida per visitar altres llocs que va plasmar en molts dels seus versos:

No és gaire obrador damunt lo mapa
Mon estimat poblet de Folgueroles:
Son nom és una titlla
Al peu del nom de les ciutats superbes,
Però Déu l’ha posat entre les dues
Muntanyes capitals de la nostra terra,
Com bri d’herba entre enormes mil·liaris....

Jacint Verdaguer, La veu del Montseny, 1906

Dinarem al Restaurant Can Pascual, Pl. Verdaguer, 3 de Folgueroles, tel.: 93 812 21 18. Tornarem a casa als voltants de les set de la tarda.