Cercle i Gran Tuc de Colomers (2.936 m)

Dissabte 26 d’agost de 2017

Hora de sortida: Set del matí.

Ubicació: Comarca de la Val d’Aran.

Temps aproximat: 11 h (fins al cim) – 7 h (circuit dels llacs)

Desnivell: 1.040 m (fins al cim) – 500 m (circuit dels llacs)

Dificultat (1): Molt difícil (fins al cim) – Mitjana (circuit dels llacs)

Programa: La proposta consisteix en sortir el divendres 25 per anar a dormir a la Val d’Aran, fer l’excursió el dissabte 26 i tornar a casa el mateix dissabte al vespre o el diumenge.

Anirem amb cotxes fins a Salardú i seguirem les indicacions “Lac de Colomers” o “Banhs de Tredòs”. L’estreta carretera està asfaltada fins als Banys de Tredòs (1.750 m) Aquí haurem d’agafar un taxi (des del 15 de juny i fins al 15 de setembre és obligat deixar el cotxe al pàrquing de Banhs de Tredòs, a 8 km de Salardú) El servei comença les 9 del matí i finalitza a les 18,30. Per sortir abans cal trucar prèviament al tel.: 620 065 934 o 639 11 06 42. Dins de l’horari normal el preu per persona i trajecte és de 4.- Euros i fora d’aquest és de 50.- Euros per un vehicle de 7 places. El recorregut dura uns 15 minuts. Si el volem fer a peu són 4 km per la pista o 3 per la drecera que surt a l’altre costat del riu i enfront del pont per anar al balneari.

Deixarem enrere l’hotel balneari Banhs de Tredòs i seguirem per una pista de terra (practicable) que ressegueix la vall d’Aiguamòg i que ens deixarà a l’Airau dera Montanheta (1.900 m), lloc on començarem a caminar fins al refugi de Colomers (45 m)

Itinerari: El camí, tot i que fa pujada, és agradable i entretingut. Ens anirem trobant amb llacs, ponts, rierols, flors, papallones... que ajuden a que el camí no se’ns faci gens avorrit.

Seguirem un camí que supera un curt barranc arbrat per aconseguir un prat pantanós (amb passarel·les de fusta) on es troba l’Estany de la Liosa (1.985 m – 30 m)

Entrarem en un estret congost per on apareix un torrent, seguirem pel seu costat esquerre. El camí ens portarà a un dels extrems de la presa de l’Estany Major de Colomers. En el costat occidental de la presa, damunt d’un penya-segat es troba el refugi. Tindrem l’Estanh Major de Colomers als nostres peus.

No cal arribar al refugi, doncs l’itinerari habitual puja en direcció SE fins al Collet Cloto (2.240 m – 1 h 30 m) per entrar en la principal conca de llacs del circ.

Passarem per sobre del Lac de Cloto de Baish.

Lac de Cloto de Baish

Ben aviat ens trobarem al costat de l’Estany Llarg o Lac Long (2.205 m) El bordejarem per l’esquerra i després farem el mateix  amb l’Estany Redó o Lac Redon i ens dirigirem a l’Estany Obago o Estanh Obago (2.240 m – 2 h 45 m) el més gran de la regió.

Estanh Long de Colomers

Estanh Redon

Estanh Redon

Estanh Redon

Estanh Redon i Estanh Long de Colomers

Estanh Long de Colomers

Estanh Long de Colomers

En aquest punt es pot pujar al Gran Tuc de Colomers o fer un recorregut pel cercle de llacs de Colomers.

Itinerari fins al Gran Tuc de Colomers (2.936 m):

Seguirem el curs dels llacs esglaonats i deixarem a l’esquerra (Est) el pic de Ratera, aconseguirem finalment l’Estany Ratera de Colomers (2.470 m – 3 h)

El bordejarem per l’oest i començarem la pujada, que en direcció Sud-oest ens conduirà a l’estreta i empinada canal d’accés al Portell o Portau de Colomers (2.731 m – 4 h)

Estany del Cap de Colomers 

Després farem un curt ascens per la vessant oposada, seguit d’un flanqueig (Oest Sud-oest) que, per un terreny accidentat, ens conduirà a la cara Est del Colomers. Des de la base pujarem al collat (2.865 m – 5 h 30 m) situat al sud del cim, remuntarem una breu cresta meridional per arribar al Gran Tuc de Colomers (2.932 m – 6 h 30 m)

Aquest cim és el gran dominador del cercle glacial que porta el seu nom. És un cim reservat a muntanyencs experts. Segons l’època de l’any caldrà dur piolet i grampons, fins hi tot en bona part de l’estiu. Pic molt panoràmic.

Tornarem pel mateix camí i ens trobarem als Banys de Tredòs amb la resta del grup.

Tracks: https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3211230
https://www.instamaps.cat/instavisor/22015304/ea8d8bb915e01056254f154be5a2d417/Gran_Tuc_de_Colomers.html?3D=false

Itinerari dels 10 llacs del Cercle de Colomers:

Des de l’Estany Obago, tornarem enrere pel mateix camí que hem pujat i anirem fins a l’Estany Long, on agafarem un camí a l’esquerra (pal indicador).. amb marques grogues que ja seguirem fins al refugi.

 Estany Plan

Seguirem el camí i passarem per l’Estanh Plan.

Després vindrà l’estany dels Garguilhs de Jos (en aquest lloc, trobem aigua a cada racó i haurem de creuar rierols i desguassos dels llacs) i més endavant l’Estanh Mort, per anar a sortir de nou al refugi i d’aquí fer per la baixada pel mateix camí que per la pujada.

Garguilhs de Jos

Estany Mort 

Estanh dera Losa 

Observacions: La retirada de l'antiga glacera sota el circ de Colomers va deixar al pas de l'erosió de les seves geleres, un conjunt lacustre amb una cinquantena de estanhs o llacs, que sota els pics que ens envolten, formen un paisatge espectacular.

Ruta molt interessant per uns dels llocs mes bonics de la Val d'Aran, el circ de Colomers, amb el seu gran gegant i punt culminant de l'excursió: el Gran Tuc de Colomers, tot i que no arriba als 3.000 m no es queda enrere amb la seva gran dificultat. És una excursió molt tècnica i llarga.

Aquesta excursió, si es vol fer el cim, de gran exigència física, ens apropa a un entorn incomparable d'alta muntanya amb un conjunt de pics que s'aproximen als 3.000 metres. Si fem la segona opció, es tracta d'una ruta circular pels llacs més propers a l'entrada del Circ de Colomers, enllaçant 10 diferents llacs.

Sota el circ de muntanyes que forma Colomers, mentre caminem a través dels incomptables llacs, veurem pics com la Creu de Colomers, el Gran Tuc de Colomers o el Tuc de Ratera. El Cercle de Colomers es troba a l'extrem septentrional del Parc Nacional d'Aigües tortes i Estany de Sant Maurici, una meravella natural.

A destacar també la flora i fauna d'aquest lloc, on l'altitud ha perpetrat la desaparició de la massa boscosa i l'únic paisatge que ens envolta són els prats alpins, amb exemplars de flors d'alta muntanya, com l'acònit, (aconitum napelus) , una de les més tòxiques que es coneixen, mortal fins a petites dosis o la genciana (genciana acaulis), ambdues de color blau violaci.

El refugi de Colomers, propietat del Conselh Generau d’Aran, està situat a la Val d’Aran a 2.135 m d’alçada, dins de la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. El refugi està en funcionament des de l’any 2008. El nou equipament destaca als ulls dels excursionistes com una moderna construcció de tres plantes. Els dormitoris són de 14 places i molt confortables. Sols té ocupació plena els mesos de juliol i agost on és indispensable fer reserva prèvia. Tel. 973 25 30 08 i 973 64 16 81, web: www.refugicolomers.com al refugi hi ha servei de menjar i begudes i ofereix la possibilitat de dinar en un lloc increïble.

Hem d’estar a l’aparcament dels Banys de Tredòs a les set del matí. Des de Salardú, calculeu 30 min. de cotxe. Ens esperaran dos taxis 4x4 per anar fins al lloc on es comença a caminar. Preu per vehicle: 50.- Euros x 2 = 100.- Euros / per 13 persones = 7,70 euros per persona.

La baixada la podem fer amb els taxis llançadora que surten fins a 2/4 de set (18,30 h) preu per persona: 4.- Euros. Des de la parada final dels taxis fins al refugi hi ha 1 h. de caminar. I per tornar, el mateix. Cal tenir-ho present per no perdre el darrer taxi.....

Al refugi de Colomers no fan dinars. Si s’arriba a hores normals (entre 13 i 14,30 h) es pot menjar: sopa, amanides i entrepans calents i freds. Pels que arribin més tard, sempre fan entrepans freds. Per tant, el tema del dinar queda resolt, però si algú es vol endur el dinar des de casa, doncs ja sabeu el que hi ha. Si fem el circuit dels llacs es pot anar a dinar al restaurant dels Banys de Tredòs.

Tornarem a casa el diumenge o el mateix dissabte al vespre.

Estanys de la Pera (2.335 m) Tosseta de la Caülla (2.836 m) Pic del Sirvent o Tossal Bovinar (2.842 m)

Dissabte 19 d’agost de 2017

Hora de sortida: Sis del matí.

Ubicació: Comarca de la Cerdanya.

Temps aproximat: 6 h (15 km)

Desnivell: 950 m

Dificultat (1): Mitjana.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada i per l’autopista Terrassa – Manresa i després l’eix del Llobregat anirem fins a Berga i seguirem fins al túnel del Cadí on ens aturarem a fer el tallat. Després anirem fins a Bellver de Cerdanya i d’aquí anirem fins a Martinet on agafarem la carretera que ens portarà fins a Lles de Cerdanya. Abans d’arribar a Lles, ens desviarem a l’esquerra en direcció a Arànser.

Arànser (1.470 m) és un poble situat al fons de la vall, per on transcorre el riu del Molí, que baixa dels estanys de la Pera. Antigament disposava de castell. L’església parroquial, romànica, està dedicada a Sant Martí. En el temple s’ha trobat una marededéu policromada que actualment és al Museu d’Art de Girona. Lloc llegendari, avui disposa d’hostal i de pistes d’esquí nòrdic.

Sortirem del poble per una pista asfaltada que comença a fer marrades per la vall. Travessarem uns prats i arribarem a l’inici de les pistes d’esquí nòrdic. La pista esdevé de terra i continua amunt fins al prat de Miró (refugi forestal), d’on una altra pista a l’esquerra es dirigeix a Bescaran (Alt Urgell). Nosaltres seguirem per la dreta. Noves llaçades permeten superar una graonada i arribar el pas de la Pera, d’on descendirem fins a les Pollineres i enllaçarem amb la pista que prové de Cap del Rec pel refugi del Pradell.  

Itinerari: Deixarem els cotxes a les Pollineres i per una forta pujada arribarem al prat de l’Orri de l’Anís i pel bosc de pi negre. Deixarem a l’esquerra l’estany Inferior de la Pera, força bonic, i pujarem pels darrers pendents fins a atènyer el replà on està situa l’estratègic refugi (50 m)

Refugi dels Estanys de la Pera (2.335 m). Pujarem en sentit NE per anar a buscar una suau comella per on baixa un petit torrent. Pujada còmoda pels prats de la dreta.

Deixarem el GR a l’esquerra, arribarem a un clot i al torrent, el travessarem i ens enfilarem per la dreta del torrent que ve d’un grup de roques. Arribarem a la comella, i anirem pujant per la dreta del clot de la Colilla fins el coll, allà girarem a l’esquerra en direcció al cim.

Planell superior (1 h des de el refugi). Tenim davant el clot de la Caülla. Girarem a l’esquerra i guanyarem l’ampli cim per pendents herbats.

Tosseta de la Caülla o pic dels Estanyons (2.836 m – 2 h 15 m). Escarpada paret granítica al N. Privilegiat mirador, ja que és la darrera muntanya que supera els 2.800 m abans d’arribar al riu Valira. A més, també supera força en alçària el pic de Perafita i el Monturull, els quals es veuen bastant ensotats. L’espectacle és senzillament formidable.

El Pic dels Estanyons és un cim molt senzill i assequible ja que te una pendent força suau, a més de ser una de les ascensions més curtes de la zona.

Muntanya de força alçada ja que supera els 2.800 metres Amb una espectacular i feréstega banda N. Ens ofereix una extraordinària vista, al N., la vall del Madriu amb els seus estanys, al W. veiem la Maladeta, el Pallars i la Pica d’Estats, al S. hi ha una excel•lent vista del Cadí amb el Pedraforca al darrera.

Baixarem sense problemes al coll immediat.

Portell del Sirvent (2.790 m – 2 h 45 m). Pas assequible pels dos vessants. Continuarem per la carena o una mica a la dreta (camí marcat). Davant tindrem un coll pedregós. Pujarem primer el cim situat a l’esquerra per uns fàcils pendents herbats.

Pic del Sirvent N (2.836 m – 3 h). Ferma paret davant, força vertical. Excel·lent panorama de la vall del Madriu amb els seus estanys.

Tornarem al coll i pujarem al cim immediat al S, una mica més elevat però també més pla. Munt de rocs al punt culminant.

Pic del Sirvent (*) o Tossal Bovinar (2.842 m – 3 h 15 m). Bon mirador del Cadí, que contemplem en tota l’extensió. El cim és un dilatat altiplà pedregós lleugerament inclinat al S.

Vàrem fer aquest cim el 22 de juliol de 2006, en la sortida de final de temporada. Aquí podeu veure la ressenya i les fotos: http://maifemcim.blogspot.com.es/2006/07/pic-de-sirvent-cerdanya.html

Tracks: Fins al Pic dels Estanyons (o Tosseta de la Caülla): https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=104030 

Observacions: Excursió d’alta muntanya sense dificultats especials, propera al refugi dels Estanys de la Pera, situat a força alçada, la qual ens acosta als cims elevats. De fet, aquest refugi, guardat de juny a setembre i amb capacitat per a 36 places i on es pot dinar, és un excel·lent punt de partida per a ascensions a muntanyes circumdants o per a travesses o per cims, com la clàssica fins a la tossa Plana de Lles.

Freqüentats a l’estiu, els estanys de la Pera estan emplaçats en un lloc que sense ells fóra inhòspit, a l’extrem nord-occidental de la Cerdanya. Si avui són turistes i excursionistes els qui hi van, fins no fa pas gaire temps ho feien els pastors i els contrabandistes. Descansar pels voltants de l’estany superior, poblats per boscos de pi negre amb matolls de neret, després d’una ascensió com aquesta, resulta un excel·lent al·licient.

Una tranquil·la ascensió al capdamunt de la Cerdanya on la solitud esdevé un privilegi per als sentits.

Dinarem a Travesseres, al restaurant Cal Lliuret. Telèfon: 629 72 61 65, web: http://callliuret.com/callliuret-cat/index.html on farem un tast dels seus excel·lents arrossos. Tornarem a casa als voltants de les vuit de la tarda.

(*) Pic de Sirvent o Tossal Bovinar?

Algunes observacions respecte al nom del cim.

1.     El llibre del bon amic Manel Figuera “La Cerdanya, rutes i passejades” tercera edició (desembre/1999) en les seves pàgines 241 a 244, excursió nº. 48 (lloc d’on jo trec la ressenya) parla de Pic del Sirvent o tossal Bovinar de 2.842 m d’alçada. En la mateixa ressenya, també parla de Tosseta de la Caülla o pic dels Estanyons de 2.835 m. Caldria aclarir si el fet de donar dos noms al mateix cim és per que realment té i se’l coneix amb un dels dos noms, o perquè l’autor no té clar el nom real del cim. Per internet a la pàgina web: http://www.baqueira.com/rutas/ca/Ruta26.htm manté la mateixa versió que al llibre.

2.     El mapa de l’editorial Alpina (edició del 1996) el cim que vàrem fer l’anomena també amb els dos noms. Les ressenyes també estan fetes per en Manel Figuera.

En edicions posteriors, podem veure que l’Editorial Alpina situa el Pic de Sirvent més a l’esquerra, just damunt d’on vàrem esmorzar i el segon pic que nosaltres vàrem fer l’anomena sols com a Tossal Bovinar.

3.     Els mapes del ICC coincideixen amb aquesta darrera versió de l’editorial Alpina.

Tot i que malauradament no sempre l’ICC l’encerta (veure les imatges adjuntes amb diferent “zoom” en el que l’alçada del Pic de la Colilla varia 1 m...) tot i que acceptem la solvència de l’ICC com a ens oficial.

4.     L’Institut d’Estudis Ceretans, a la seva web: http://www.ddgi.cat/iec/publicacions/diversos/la_cerdanya_tots_els_cims.html fa referència al llibre “La Cerdanya, tots els cims” també del Manel Figuera, i publica l’índex del llibre; al sector 7 nº. 62 cita: “Pic de Sirvent – 2.842 m)

5.     A la publicació: “Principals topònims de la línia de delimitació de la Cerdanya” també de Manel Figuera... pàgina 52 el nostre prolífic expert relaciona els cims (de dreta a esquerra seguint la carena): “Tossal Bovinar o Pic de Sirvent” i després “Tosseta de la Caülla (o Colilla?) i tot seguit: “Tossa del Sirvent”.

6.     El mapa del “Instituto Geográfico Nacional” (IGN) espanyol coincideix amb el de l’ICC.

7.     El 22 de juliol de 2006 ja vàrem fer el Pic del Sirvent i a la foto del cim http://maifemcim.blogspot.com.es/2006/07/pic-de-sirvent-cerdanya.html es pot veure que és el mateix que hem fet aquest cop. Ens hem equivocat dos cops?

Conclusió:

a)     Excepte a l’ICC, a tot arreu ens surt en Manel Figuera com autor i l’única esmena aparent és en la darrera versió de l’Alpina. La resta de documents deixen clar que el cim que vàrem fer és el Pic de Sirvent o Tossal Bovinar.

b)    En qualsevol cas, l’alçada del Pic de Sirvent o Tossal Bovinar és de 2.842 m i la del Pic de Sirvent (segons l’ICC) en té 2.746 m. Per tant nosaltres vàrem fer el Sirvent més alt!

Resum: Vàrem fer el pic més alt i l’arròs estava de mort!