diumenge, 19 de novembre de 2017

St. Lleí - Canal dels Forats - Camí de les Gargantes - Pratformiu – St. Lleí (1.503 m)

Dissabte 18 de novembre de 2017

Hora de sortida: 2/4 de set del matí.

Ubicació: Comarca del Solsonès.

Temps aproximat: 5 h (12 km)

Desnivell: 500 m (acumulat)

Dificultat (1): Mitjana.


Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i anirem en direcció a Martorell per la A-2. De Martorell, per la C-55 anirem en direcció a Manresa, Súria i Solsona. A Solsona ens pararem a fer el tallat.

Després seguirem per la C-462 en direcció a Sant Llorenç de Morunys, passant pel pantà de la Llosa del Cavall. A l’entrar a Sant Llorenç, girarem a la dreta fins arribar a les portes de la fàbrica Knauf GmbH, Carretera De Berga, km 28.5, Guixers. Aquí girarem a l’esquerra, per una pista forestal amb un indicador a l’ermita de Sant Lleí 1,8 km. la pista és transitable per a turismes.


Itinerari: Iniciarem l’excursió al petit veïnat de Sant Lleí de Casabella. Aviat començarem a tenir unes bones panoràmiques de la vila de Sant Llorenç.


El bonic indret de l’ermita romànica de Sant Lleí de Casabella que ens queda enlairada a la nostra dreta. Està situada a 987 m d’altitud i fou construïda entre els segles XI i XII. Consta de l’església pròpiament dita, un porxo i un cementiri. Orientada a l’est és d’una sola nau, amb un absis quadrat i dues capelles laterals. La portalada és l’element més destacable de l’edifici. És a la façana nord, sota el porxo. Té un arc de mig punt format per vuit grans dovelles. Sota mateix de l’ermita, cap a la banda de llevant s’hi aixeca el mas de Cal Calot i cap al nord-oest, a l’altre costat d’unes feixes, podem veure la gran masia de Casabella.






La pista creua el collet d’aquest petit veïnat i el camí es torna a ser en pujada. Aviat deixarem la pista per seguir per l’antic camí que puja per una solana del bosc. Quan tornem a entroncar amb la pista tindrem una bona panoràmica de la vall de Lord.

Ara començarem la pujada cal a la collada de Jou, primer per pista i més endavant per uns panoràmics camins. Arribats al final de la pujada trobarem un cartell indicador. Tindrem la vall de Lord als nostres peus amb Sant Llorenç del Munt al centre de la vall i les aigües de l’embassament de la Llosa del Cavall encaixades. Continuarem el camí tot planejant i deixarem les poques parets que queden de la casa del Jou, una mica ensotada a la nostra dreta.


Arribarem a la collada de Jou, situada en un lloc estratègic. Les vistes tant cap al nord com cap al sud són majestuoses. Cap al nord, destaca la serra del verd que té un aire d’alta muntanya pirinenca. Als seus peus un conjunt de masos disseminats formen el veïnat de les valls de la Pedra.

Passada aquesta collada iniciarem l’antic camí que ens ha de portar prop de la casa dels Forats. Primer voltarem els antics camps de conreu de Jou i més endavant en endinsarem en un bosc de pi roig i alzines. Perdrem una mica d’alçada fins que ens topem amb un amagat recó en què unes poques generacions anteriors a la nostra s’hi van deixar molts suors i treballs. Som a l’indret dels Forats. La casa dels Forats no la veurem perquè encara que propera, queda amagada darrere d’unes alzines. Aquesta casa fou habitada fins l’any 1959. La Remei, que viu actualment a Sant Llorenç de Morunys, tenia 31 anys, quan juntament amb els seus pares i germà varen tancar definitivament la seva porta. En aquesta arrecerada solana, recuperarem el camí en forta pujada per la Canal dels Forats.

Tot pujant per aquesta canal passarem per les restes de dues antigues cases que aprofitaven la cinglera embaumada per bastir part de les seves estances. Són les cases de Cal Gallinot primer i Cal Guenyo més amunt. Fa molts anys que foren deshabitades però, temporalment, durant la passada guerra civil serviren d’amagatall a un grapat de persones, i és que l’indret és amagat i molt arrecerat. Aquest lloc ben segur que no ens deixarà indiferents.



Emprendrem el darrer tram de la canal fins arribar a un petit coll. Continuarem pujant per la Serra de Pratformiu per terreny agrest i amb bones panoràmiques. A la nostra dreta, molt enfonsada ens queda la vall del torrent dels Forats.

Aquest camí la gent del país el coneix amb el nom del camí de les Gargantes. A poc a poc anirem guanyant alçada pel mig d’un bosc de pi roig que ens enlaira fins ben a prop del cap de la serra. Després d’una curta baixada arribarem al Clot del Barató, amb unes antigues feixes que han estat engolides pel bosc i que havien estat fetes pels estadants de la casa El Campàs de la qual només en queda un petit munt de rocs. Després d’una curta pujada hi passarem a tocar.

Ara seguirem el camí que comunicava aquesta casa amb el veïnat de Pratformiu. Es tracta d’un bon camí, amb alguns trams amb boniques panoràmiques. Als nostres peus ens queda la solana del torrent dels Forats coneguda per la gent de la contrada com la solana de la Cigrona, nom que agafa d’una gran balma que queda amagada vall avall. El camí aviat arriba al bonic prat de Pratformiu. Passarem pel costat de la casa més important, Cal Gallina, i de seguida arribarem a l’abundosa font de Pratformiu.

Pratformiu és un veïnat que pertany al municipi de la Coma i la Pedra i malgrat la seva actual solitud havia comptat amb un bon nombre d’habitatges que enumerarem tot seguit: Cal Gallina, a sobre la font, els Porxos i Cal Quelot, en un estat de conservació bastant precari Ca l’Arabè amb la teulada nova i ja només un munt de rocs escampats és el que queda de la Solana, Cal Martí Negre, Cal Casanell, Cal Paulino, Cal Tossa, Cal Barjola, Cal Palanca, Cal Faba, Cal Flaquer, Cal Banelles, Cal Farrassò i Cal Polsaguera. Pratformiu ofereix una de les estampes més bucòliques i poc conegudes de la vall de Lord. A la primavera hi ha infinitat de flors.




Seguirem per mig de prats fins que creuarem el pont d’entrada aquest pla, davant mateix de Ca l’Arabè que ens queda una mica enfilat a la dreta. Deixarem el camí que baixa per la vall dels Forats i pujarem per la pista de terra.

Aviat arribarem als planells on hi havia hagut l’edificació del Castell de la qual en queda ben poca cosa.

Passat aquest lloc deixarem la pista i ens endinsarem per un camí secundari que aviat es converteix en sender i que ens porta a dalt de l’aèria carena dels Espadats. Tenim enfonsada a la nostra dreta la vall dels Forats. Podrem observar a la seva solana l’arrodonida Espluga Roja i més avall, una mica més amagada, la gran balma de la Cigrona. Anirem perdent alçada amb una àmplia vista sobre la planúria de Sant Llorenç amb el serrat de les Roques al seu darrere i la mola de Lord més enllà. Més amunt el Tossal del Codó amb el seu mirador i després de Coll de Jou el pendent es redreça fins assolir el cim de les Moreres, el contrafort més septentrional de l’allargada i suau Serra del Port del Compte on podem observar, més al nord, les ondulacions de la Bòfia i els tres cims principals: el Pedró dels Quatre Batlles, l’Estivella i la Tosa Pelada, els tres s’acosten als 2.400 m d’alçada.

Tot seguit arribarem a un petit clot on hi ha la casa de Covers, sense teulada i força malmesa. Passarem un aiguamolls i aviat arribarem a l’entorn dels camps de Cap de Balç.

Aquí enllaçarem amb el sender GR-1 que baixa per l’important grau de Cap de Balç. Estarem seguint el camí ral que comunicava la Vall de Lord amb la vall de Gósol. Podrem observar encara alguns trams empedrats. A poc a poc per aquest ben dissenyat camí anirem perdent alçada.

Passarem per la Marrada Gran i arribarem a l’indret de la Creu de l’Agustí o de la Xinxes, que commemora la mort d’un veí de la casa del Jou. Actualment la petita creu de fusta està força malmesa. Una mica més avall, a l’esquerra del camí hi ha el forat del Gall, un petit forat per on en èpoques hivernals hi surt un aire reescalfat. El camí surt a una malmesa pista que seguirem un curt tram.


Aviat la deixarem per continuar per un petit camí que per una solana de roures i alzines ens portarà fins davant la casa de la Vilella, actualment deshabitada. Aquest mas està constituït per una antiga torre de guaita, de les que tant abunden en aquestes contrades, amb espitlleres i finestres pròpies d’un edifici fortificat. Aquesta antiga torre fou reformada amb edificacions posteriors que conformen l’estructura actual de la casa. Adossada a la dreta de la casa, hi ha la petita capella de Sant Ramon o del Roser, en un mal estat de conservació. És molt reduïda i està coberta amb volta de canó. Pertany a la parròquia de Castelltort, en el terme municipal de Guixers, tot i que abans depenia de Sant Serni de la Pedra.


A partir d’aquí seguirem el GR, baixant per trams de pista i trams de sender fins arribar a l’ermita de Sant Lleí on tenim els cotxes.


Observacions: El recorregut d’aquesta sortida circular és el de la 24ena. Caminada popular de la Vall de Lord, feta el mes de març de 2016., però fet a partir de l’ermita de Sant Lleí i deixant-lo a la Vilella, per seguir aleshores el GR per completar la circular.

Ruta amb molt bones panoràmiques tant del Poble de Sant Llorenç i l’embassament de la Llosa del Cavall, com de les muntanyes que envolten la Vall de Lord. Es de destacar el pla de Pratformiu, antigament molt habitat i ara totalment solitari.

Enmig d’aquesta immensa naturalesa que defineix la Vall de Lord, s’amaguen sorpreses inaudites que ens transportaran a temps llunyans i ens reescriuran un petit bocí d’història. Des de fa segles, aquestes terres han albergat un mineral de gran utilitat: el guix. Aquest ha estat el responsable d’escriure una bona part del passat en els edificis d’aquesta vall, però també ens està escrivint el present. Durant el segle XVI, els antecessors d’aquesta vall ja extreien guix d’aquestes contrades per la construcció i la realització de sostres de cases i esglésies, i així s’ha continuat fent fins als nostres dies.

Hem tingut una gran sort, perquè és aquesta immensa naturalesa, la que ens ha salvaguardat detalls d’aquest passat tals com alguns forns de guix adossats a la seva pedrera. Tindrem doncs la sort de recórrer els seus infinits camins i indrets i redescobrir-ne així, el seu passat.

Ruta de dificultat mitjana pel desnivell que presenta. Camins poc transitats.

Dinarem al restaurant Casa Vilasaló, Ctra. de la Llosa del Cavall s/n, Guixers, Tel. 638 35 40 18 http://www.casavilasalo.com/ (al sortir a la carretera seguirem en direcció a Sant Llorenç de Morunys i a l’arribar al desviament de la Llosa del Cavall, seguirem a l’esquerra en direcció a Solsona i uns metres més endavant, a l’esquerra ja veurem la casa – està indicat -). Tornarem a casa als voltants de les vuit de la tarda.