Dissabte 18 de novembre de 2017
Hora de sortida: 2/4 de set del matí.
Ubicació: Comarca del Solsonès.
Temps aproximat: 5 h (12 km)
Desnivell: 500 m (acumulat)
Dificultat (1): Mitjana.
Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i
anirem en direcció a Martorell per la A-2. De Martorell, per la C-55 anirem en
direcció a Manresa, Súria i Solsona. A Solsona ens pararem a fer el tallat.
Després seguirem per la C-462 en direcció a Sant Llorenç de Morunys,
passant pel pantà de la Llosa del Cavall. A l’entrar a Sant Llorenç, girarem a
la dreta fins arribar a les portes de la fàbrica Knauf GmbH, Carretera De
Berga, km 28.5, Guixers. Aquí girarem a l’esquerra, per una pista forestal amb
un indicador a l’ermita de Sant Lleí 1,8 km. la pista és transitable per a
turismes.
Itinerari: Iniciarem l’excursió al petit veïnat de
Sant Lleí de Casabella. Aviat començarem a tenir unes bones panoràmiques de la
vila de Sant Llorenç.
El bonic indret de l’ermita romànica de Sant Lleí de Casabella que ens
queda enlairada a la nostra dreta. Està situada a 987 m d’altitud i fou construïda
entre els segles XI i XII. Consta de l’església pròpiament dita, un porxo i un
cementiri. Orientada a l’est és d’una sola nau, amb un absis quadrat i dues
capelles laterals. La portalada és l’element més destacable de l’edifici. És a
la façana nord, sota el porxo. Té un arc de mig punt format per vuit grans
dovelles. Sota mateix de l’ermita, cap a la banda de llevant s’hi aixeca el mas
de Cal Calot i cap al nord-oest, a l’altre costat d’unes feixes, podem veure la
gran masia de Casabella.
La pista creua el collet d’aquest petit veïnat i el camí es torna a ser
en pujada. Aviat deixarem la pista per seguir per l’antic camí que puja per una
solana del bosc. Quan tornem a entroncar amb la pista tindrem una bona
panoràmica de la vall de Lord.
Ara començarem la pujada cal a la collada de Jou, primer per pista i més
endavant per uns panoràmics camins. Arribats al final de la pujada trobarem un
cartell indicador. Tindrem la vall de Lord als nostres peus amb Sant Llorenç
del Munt al centre de la vall i les aigües de l’embassament de la Llosa del
Cavall encaixades. Continuarem el camí tot planejant i deixarem les poques
parets que queden de la casa del Jou, una mica ensotada a la nostra dreta.
Arribarem a la collada de Jou, situada en un lloc estratègic. Les vistes
tant cap al nord com cap al sud són majestuoses. Cap al nord, destaca la serra
del verd que té un aire d’alta muntanya pirinenca. Als seus peus un conjunt de
masos disseminats formen el veïnat de les valls de la Pedra.
Passada aquesta collada iniciarem l’antic camí que ens ha de portar prop
de la casa dels Forats. Primer voltarem els antics camps de conreu de Jou i més
endavant en endinsarem en un bosc de pi roig i alzines. Perdrem una mica
d’alçada fins que ens topem amb un amagat recó en què unes poques generacions
anteriors a la nostra s’hi van deixar molts suors i treballs. Som a l’indret
dels Forats. La casa dels Forats no la veurem perquè encara que propera, queda
amagada darrere d’unes alzines. Aquesta casa fou habitada fins l’any 1959. La Remei,
que viu actualment a Sant Llorenç de Morunys, tenia 31 anys, quan juntament amb
els seus pares i germà varen tancar definitivament la seva porta. En aquesta
arrecerada solana, recuperarem el camí en forta pujada per la Canal dels
Forats.
Tot pujant per aquesta canal passarem per les restes de dues antigues
cases que aprofitaven la cinglera embaumada per bastir part de les seves
estances. Són les cases de Cal Gallinot primer i Cal Guenyo més amunt. Fa molts
anys que foren deshabitades però, temporalment, durant la passada guerra civil
serviren d’amagatall a un grapat de persones, i és que l’indret és amagat i
molt arrecerat. Aquest lloc ben segur que no ens deixarà indiferents.
Emprendrem el darrer tram de la canal fins arribar a un petit coll.
Continuarem pujant per la Serra de Pratformiu per terreny agrest i amb bones
panoràmiques. A la nostra dreta, molt enfonsada ens queda la vall del torrent
dels Forats.
Aquest camí la gent del país el coneix amb el nom del camí de les
Gargantes. A poc a poc anirem guanyant alçada pel mig d’un bosc de pi roig que
ens enlaira fins ben a prop del cap de la serra. Després d’una curta baixada
arribarem al Clot del Barató, amb unes antigues feixes que han estat engolides
pel bosc i que havien estat fetes pels estadants de la casa El Campàs de la
qual només en queda un petit munt de rocs. Després d’una curta pujada hi
passarem a tocar.
Ara seguirem el camí que comunicava aquesta casa amb el veïnat de
Pratformiu. Es tracta d’un bon camí, amb alguns trams amb boniques panoràmiques.
Als nostres peus ens queda la solana del torrent dels Forats coneguda per la
gent de la contrada com la solana de la Cigrona, nom que agafa d’una gran balma
que queda amagada vall avall. El camí aviat arriba al bonic prat de Pratformiu.
Passarem pel costat de la casa més important, Cal Gallina, i de seguida
arribarem a l’abundosa font de Pratformiu.
Pratformiu és un veïnat que pertany al municipi de la Coma i la Pedra i
malgrat la seva actual solitud havia comptat amb un bon nombre d’habitatges que
enumerarem tot seguit: Cal Gallina, a sobre la font, els Porxos i Cal Quelot,
en un estat de conservació bastant precari Ca l’Arabè amb la teulada nova i ja
només un munt de rocs escampats és el que queda de la Solana, Cal Martí Negre,
Cal Casanell, Cal Paulino, Cal Tossa, Cal Barjola, Cal Palanca, Cal Faba, Cal
Flaquer, Cal Banelles, Cal Farrassò i Cal Polsaguera. Pratformiu ofereix una de
les estampes més bucòliques i poc conegudes de la vall de Lord. A la primavera
hi ha infinitat de flors.
Seguirem per mig de prats fins que creuarem el
pont d’entrada aquest pla, davant mateix de Ca l’Arabè que ens queda una mica
enfilat a la dreta. Deixarem el camí que baixa per la vall dels Forats i
pujarem per la pista de terra.
Aviat arribarem als planells on hi havia hagut
l’edificació del Castell de la qual en queda ben poca cosa.
Passat aquest lloc deixarem la pista i ens
endinsarem per un camí secundari que aviat es converteix en sender i que ens
porta a dalt de l’aèria carena dels Espadats. Tenim enfonsada a la nostra dreta
la vall dels Forats. Podrem observar a la seva solana l’arrodonida Espluga Roja
i més avall, una mica més amagada, la gran balma de la Cigrona. Anirem perdent
alçada amb una àmplia vista sobre la planúria de Sant Llorenç amb el serrat de
les Roques al seu darrere i la mola de Lord més enllà. Més amunt el Tossal del
Codó amb el seu mirador i després de Coll de Jou el pendent es redreça fins
assolir el cim de les Moreres, el contrafort més septentrional de l’allargada i
suau Serra del Port del Compte on podem observar, més al nord, les ondulacions
de la Bòfia i els tres cims principals: el Pedró dels Quatre Batlles,
l’Estivella i la Tosa Pelada, els tres s’acosten als 2.400 m d’alçada.
Tot seguit arribarem a un petit clot on hi ha la
casa de Covers, sense teulada i força malmesa. Passarem un aiguamolls i aviat
arribarem a l’entorn dels camps de Cap de Balç.
Aquí enllaçarem amb el sender GR-1 que baixa per
l’important grau de Cap de Balç. Estarem seguint el camí ral que comunicava la
Vall de Lord amb la vall de Gósol. Podrem observar encara alguns trams
empedrats. A poc a poc per aquest ben dissenyat camí anirem perdent alçada.
Passarem per la Marrada Gran i arribarem a
l’indret de la Creu de l’Agustí o de la Xinxes, que commemora la mort d’un veí
de la casa del Jou. Actualment la petita creu de fusta està força malmesa. Una
mica més avall, a l’esquerra del camí hi ha el forat del Gall, un petit forat
per on en èpoques hivernals hi surt un aire reescalfat. El camí surt a una
malmesa pista que seguirem un curt tram.
Aviat la deixarem per continuar per un petit
camí que per una solana de roures i alzines ens portarà fins davant la casa de
la Vilella, actualment deshabitada. Aquest mas està constituït per una antiga
torre de guaita, de les que tant abunden en aquestes contrades, amb espitlleres
i finestres pròpies d’un edifici fortificat. Aquesta antiga torre fou reformada
amb edificacions posteriors que conformen l’estructura actual de la casa.
Adossada a la dreta de la casa, hi ha la petita capella de Sant Ramon o del
Roser, en un mal estat de conservació. És molt reduïda i està coberta amb volta
de canó. Pertany a la parròquia de Castelltort, en el terme municipal de
Guixers, tot i que abans depenia de Sant Serni de la Pedra.
A partir d’aquí seguirem el GR, baixant per
trams de pista i trams de sender fins arribar a l’ermita de Sant Lleí on tenim
els cotxes.
Observacions: El
recorregut d’aquesta sortida circular és el de la 24ena. Caminada popular de la
Vall de Lord, feta el mes de març de 2016., però fet a partir de l’ermita de
Sant Lleí i deixant-lo a la Vilella, per seguir aleshores el GR per completar
la circular.
Ruta
amb molt bones panoràmiques tant del Poble de Sant Llorenç i l’embassament de
la Llosa del Cavall, com de les muntanyes que envolten la Vall de Lord. Es de
destacar el pla de Pratformiu, antigament molt habitat i ara totalment
solitari.
Enmig
d’aquesta immensa naturalesa que defineix la Vall de Lord, s’amaguen sorpreses
inaudites que ens transportaran a temps llunyans i ens reescriuran un petit
bocí d’història. Des de fa segles, aquestes terres han albergat un mineral de
gran utilitat: el guix. Aquest ha estat el responsable d’escriure una bona part
del passat en els edificis d’aquesta vall, però també ens està escrivint el
present. Durant el segle XVI, els antecessors d’aquesta vall ja extreien guix
d’aquestes contrades per la construcció i la realització de sostres de cases i
esglésies, i així s’ha continuat fent fins als nostres dies.
Hem
tingut una gran sort, perquè és aquesta immensa naturalesa, la que ens ha
salvaguardat detalls d’aquest passat tals com alguns forns de guix adossats a
la seva pedrera. Tindrem doncs la sort de recórrer els seus infinits camins i
indrets i redescobrir-ne així, el seu passat.
Ruta
de dificultat mitjana pel desnivell que presenta. Camins poc transitats.
Dinarem al restaurant Casa Vilasaló, Ctra. de la Llosa
del Cavall s/n, Guixers, Tel. 638 35 40 18 http://www.casavilasalo.com/ (al
sortir a la carretera seguirem en direcció a Sant Llorenç de Morunys i a
l’arribar al desviament de la Llosa del Cavall, seguirem a l’esquerra en
direcció a Solsona i uns metres més endavant, a l’esquerra ja veurem la casa –
està indicat -). Tornarem a casa als voltants de les vuit de la tarda.
