Dissabte 22 de juny de 2019
Hora de sortida: 2/4 de set del matí.
Ubicació: Comarca d’Osona.
Temps aproximat: 5 h 30 m (14,2
km)
Desnivell: 610 m (acumulat)
Dificultat (1): Mitjana.
Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem en
direcció a Vic, fins a les 4 carreteres de Tona, on ens aturarem a fer el
tallat.
Després sortirem, agafarem el desviament a la dreta, en direcció a Seva
i per la BV-5303 fins a Viladrau, on aparcarem a la Plaça Major o el més a prop
possible.
Itinerari: De la Plaça Major, surt un carrer que passa
per l’Hostal Bofill i, un cop a l’Hostal, girarem a la dreta pel carrer Sant
Segimon (malgrat el nom del carrer, no us emocioneu, que encara no haurem
arribat al nostre objectiu d’avui...)
El carrer és de baixada i, al final a l’esquerra, a poques passes es
troba un petit desviament a la dreta, on creurem un torrent i seguirem pel seu
costat. Tornarem
a creuar el torrent dos cops més, seguint sempre el camí més ample.
Tornarem a creuar el torrent i pujarem fins a trobar un camí. Tindrem el
riu a la nostra esquerra.
Trobarem un petit salt d’aigua. Seguirem baixant, creuarem el pont del
Molí de Baix. El camí ara puja pel bosc.
Arribarem a Els Molins i a la Font dels Molins. Seguirem la pista de la
dreta i al primer giravolt seguirem un camí a l’esquerra.
El camí puja i ens trobarem un altre desviament, ara anirem per la dreta
que és el camí menys marcat.
Sortirem del camí estret a un altre de més ample. Seguirem per la dreta.
En un giravolt ens trobarem que el camí fa baixada i que hi ha un altre
camí mig amagat entre els arbres, que és el que seguirem. Aquest camí creua .el
Sot de Creu Borrell.
Veurem a la dreta, entre els arbres, una bassa. Sortirem a un altra
pista per la que baixarem i uns metres més endavant, a l’esquerra, trobarem una
mina d’aigua i un altra bassa a la dreta. Seguirem baixant, rodejant la bassa i
ens trobarem amb un altra pista, que la seguirem de pujada.
Arribarem a Can Bosc. Passarem per la finca i seguirem la pista.
Masia de Can Bosc
Creuarem la riera de l’Erola i seguirem un camí empedrat deixant a la
dreta un altra bassa.
01:45 h: Arribarem a la capella de l’Erola.
Capella de l’Erola
01:50 h: Seguirem pujant, Sant Segimon ja es veu dalt del cim. El camí
amb senyals de color taronja o grogues de tant en tant. Els troncs dels
castanyers agafen formes ben originals.
02:05 h: Arribarem a una petita ermita o oratori i en pocs minuts veurem
un salt d’aigua i Sant Segimon a la dreta en l’altra cim.
02:30 h: Creuarem el riu per enfilar la darrera pujada fins a Sant
Segimon. Entre el bosc, veurem a l’esquerra un salt d’aigua.
03:15 h: Sant Segimon, amb unes vistes impressionants, l’Erola, Viladrau
i moltes masies. Si ens acostem a un giravolt del camí, també podrem veure el
Matagalls.
Sant Segimon
Enmig d’un penya-segat, al vessant de ponent del Matagalls, s’enlaira el
santuari de Sant Segimon. El trobem documentat l’any 1290 i s’hi té constància
de la presència d’ermitans al segle XV. Aquests tenien el tractament de Fra i
portaven un hàbit especial.
La devoció té el seu origen en la llegenda que conta que Segimon, fill
de Gondeval, rei de Borgonya, desdenyós de la seva existència cortesana, va fer
vida ermitana en la cova propera a l’edificació entre els anys 516 i 520.
D’aquí, en va marxar quan el va venir a buscar el seu pare perquè fos coronat
rei.
La construcció del Santuari s’inicia, segons la llegenda, segles després
quan un pastor i un bou del mas Puig de la Vall varen trobar les dues creus de
fusta que el sant havia deixat enterrades a la cova.
Realment, l’origen del santuari es remunta al segle XIII, quan es va
construir una capella tot aprofitant la cova que, segons diu la tradició i ja
s’ha comentat, va ser habitada per Sant Segimon, rei de Borgonya.
El Santuari va ser cremat l’any 1810 per les tropes franceses a les
ordres del general Saint-Cyr i va ser restaurat pels viladrauencs i per
voluntaris dels pobles veïns.
L’any 1837, arran de la desamortització, el Santuari i el seu patrimoni
van passar a ser propietat de l’amo de Can Gad.
El santuari i l’albergueria van ser objecte de depredació i destrucció
sense sentit durant la Guerra Civil. Actualment, s’hi estan realitzant obres de
restauració i esperem que aviat pugui tornar a ser visitable.
Hem de fer una menció especial de la magnifica escultura de mida natural
del Sant que presideix la cova més àmplia, obra de Joan Segurany.
Les pintures romàniques de l’absis es troben al Museu Episcopal de Vic.
Segons la tradició, el 30 d’abril era costum de fer una missa solemne
per tal d’honorar el Sant.
Joan Amades recull en la seva obra que, el dia de l’Aplec, es ballava la
cançó “El dia de Sant Jaume” amb una dansa pròpia i al voltant d’un arbre
majestuós. També recorda que l’any que hi pujava molt jovent, de tornada,
s’arrencava un pi que es plantava a la plaça i es tornava a ballar la dansa
abans de fer amb ell una gran foguera.
Fins a inicis del segle XX, era costum de pujar en processó fins al
Santuari per a demanar pluja en èpoques de sequera.
Prop del Santuari també s’hi troba la cova on s’extasiava el místic
vigatà sant Miquel dels Sants.
L’Aplec de Sant Segimon, instaurat de nou des de l’1 de maig de1960,
s’inicia a les 9 h amb la benvinguda, l’esmorzar popular i el sorteig de
paneres. A les 11 h se celebra la missa i s’acaba amb diferents actes
culturals. Continua la festa a la plaça Major de Viladrau amb un dinar de
germanor.
A Sant Segimon hi ha un bar-restaurant, si està obert, la nostra
recomanació és que us absteniu d’entrar-hi. El porta un personatge malcarat i
amb un punt verbal agressiu i un accent de ser originari d’un país de l’est.
Amb prou feines entén el català, i per descomptat no el parla. Millor fer la cervesa
de tornada a Viladrau.
Tornarem pel mateix camí.
Observacions: Conèixer
les veritables aventures del bandoler Joan Sala, més conegut amb el nom de
Serrallonga:
Joan
Sala és un dels personatges més famosos de Viladrau. Un fet que no seria
estrany si no fos perquè Joan Sala, més conegut per Serrallonga, era un
bandoler. Un dels llocs relacionats amb aquest home és la Masia Sala, situada
als afores de Viladrau. Se sap que el 1522 es va establir a la Masia Sala una
família que va prendre el cognom de la casa. És a partir d’aquell moment que
l’edifici perd l’estatus militar que havia tingut per convertir-se en una
masia. En aquesta família neix el 1594 Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga,
un dels més famosos bandolers catalans, protagonista de diferents històries i
llegendes. (https://www.youtube.com/watch?v=t_w--mgKNTI)
Als
voltants de Viladrau, també podem contemplar majestuosos exemplars de
castanyers centenaris o tastar aigües de diferents gustos i textures. Tot així
i molt més és el que es pot fer a Viladrau, un indret privilegiat situat al
vessant nord-est del Montseny, als peus del Matagalls.
Les
castanyedes del Montseny han estat introduïdes de forma artificial per l’home.
A partir de les primeres plantacions, fetes pels romans, els boscos de
castanyers s’han anat fent habituals amb el temps.
Dinarem
al restaurant Àgora, a la Plaça Major de Viladrau, tel.: 93 884 84 36.
Tornarem a casa als voltants de les sis de la tarda.
