Dimecres 19 de juny de 2019
Matinal fotogràfica
Hora de sortida: 2/4 de vuit del matí.
Ubicació: Comarca del Garraf.
Temps aproximat: 3 h (7
km)
Desnivell: 205 m (acumulat)
Dificultat (1): Fàcil.
Programa: Anirem per la C-32 fins a Sant Pere de
Ribes, on agafarem la carretera BV-2111 en direcció a Olivella. Seguirem la
carretera i passarem per les primeres urbanitzacions i agafarem el desviament
al nucli antic d’Olivella.
Itinerari: Del
poble a la fortalesa pel camí del safareig.
Seguirem el sender local SL-C 100 amb senyals blancs i verds. Trobarem
balises.
1 - Nucli antic d’Olivella.
Pedres mil·lenàries (195 m)
Entre camps de vinyes i envoltat de les
arrodonides muntanyes del massís del Garraf, es troba el terme municipal
d'Olivella, format per un seguit d'urbanitzacions, masies disseminades i el
poble del mateix nom. És en aquest nucli on comença l'itinerari. Abans
d'iniciar el recorregut, es pot fer una passejada pels seus carrers. S'hi pot
visitar l'església, construïda l'any 1430 i reformada al 1607, i veure un
seguit de cases rústiques, algunes molt pintoresques.
Suggeriment fotogràfic:
Per realitzar una bona foto de l’església d’Olivella es pot utilitzar un
objectiu gran angular, asseure’s a terra i buscar un punt de vista diferent de
l’habitual, com per exemple, emmarcant el temple entre les fulles dels arbres
que l’envolten.
Entre aquestes construccions es troba el Centre
d'Informació del parc, anomenat la Sala. El recorregut surt des de darrera de
la Casa de la Vila, per un camí de terra marcat amb fites de fusta, amb senyals
de color blanc i verd. És un recorregut circular, amb algunes fites i amb
indicacions que cal seguir amb atenció.
2 – El
safareig. El miracle de l’aigua (239 m)
Després de travessar la carretera, cal creuar
una vinya i continuar amunt, en la mateixa direcció. El camí fa força pujada
fins arribar a una zona més plana, des d'on les vistes al nucli antic
d'Olivella i el paisatge que el rodeja són magnífiques, sobretot si el dia és
clar. Cal continuar pujant entre boscos de pins i zones amb vegetació típica
del massís, com el margalló, el llentiscle, el càrritx o la vidiella. Després
d'un altre tram de pendent, al coll del Triador, des d'on es veu el castell
Vell d'Olivella, encimbellat dalt d'un turó, s'inicia un tram de descens i,
després de passar per un petit bosc de pins, finalment s'arriba al fondo de la
Servera, on cal deixar la pista principal i agafar un camí més estret a la
dreta. En uns deu minuts de caminada s'ateny el safareig.
Rodejat d'un parell de bancs de pedra, el
safareig es feia servir antigament per rentar i com abeurador. Actualment, és
un lloc excel·lent per descansar abans de seguir l'excursió.
Suggeriment fotogràfic:
Per aconseguir una imatge de la totalitat del safareig i no només d’un
racó, val la pena buscar un punt de vista elevat. Això és possible enfilant-se
en una pedra o aixecant els braços per obtenir un contrapicat.
3 –
Castell Vell d’Olivella. Al cim del Puig Molí (303 m)
Des del safareig avancem pel camí en direcció al
castell fins arribar al collet, on prendrem un corriol a l'esquerra. Després
d’un tram d’uns 50 metres de recorregut amb força pendent, el primer que ens
trobarem seran les restes de l’antiga església de Sant Pere. Es va construir al
segle XIII en estil romànic i encara avui es poden veure detalls de l’absis i
un fragment del peu de l’altar. Se sap que aquesta edificació era part de
l’antic castell, que va funcionar com a església parroquial d’Olivella fins al
segle XV i que la gent de tota la contrada hi venia a escoltar missa.
Més amunt es troba el castell, des d’on es tenen
molt bones vistes del puig de la Mola, del castell d’Olèrdola i el Montmell. Si
tenim un dia bo, cap al nord, podrem veure algunes agulles de Montserrat; i si
és encara és millor, podrem albirar cims dels Pirineus. La fortalesa està
documentada com el Castrum Olivella, construïda
l’any 992 dalt del Puig Molí. Hauríem de viatjar a l’edat mitjana per veure el
castell d’Olivella dempeus i ple d’activitat. El castrum Olivella, del segle x, va formar part del sistema de
defensa durant la Reconquesta, quan els cristians tractaven de recuperar les
terres que havien ocupat els musulmans anys enrere.
Després de visitar el castell, cal tornar a
baixar pel mateix camí fins el safareig. D'aquí se segueix un tram de camí fins
arribar a un singular conjunt de pedres anomenat al barret del Rector. La seva
forma recorda els bonets que fa anys duien aquests eclesiàstics.
5 –
Cova de Muntaner. Les entranyes del Garraf (159 m)
L'itinerari continua per la pista, que
coincideix amb el PR-C 37 i paral·lel a la riera de Begues. Des de la mateixa
pista es pot agafar un petit corriol que porta fins a la cova de Muntaner.
En poc més d'un minut s'arriba caminant a un
mirador que permet contemplar aquesta impressionant cavitat. Cal tornar a la
pista principal i seguir en direcció al mas de cal Muntaner. En aquest punt,
però, també es pot seguir per un camí força embardissat que s’agafa des de
l’extrem esquerre del mirador de la cova. Aquest camí baixa a la riera fins
arribar a un magnífic bosc de pins, els Pivens, plantats ara fa més d’un segle
pel propietari de can Duran com a regal a la Marcel·la, la seva promesa. Per
sobre de can Duran tornarem a la pista i de seguida agafarem un corriol que
passa per sobre un marge ben visible: el camí Blanc.
Arribarem a la carretera passant pel costat de la
vinya i agafarem altra vegada un corriol que amb una curta, però forta, pujada
ens tornarà per darrera de can Pau Olivella a l'inici de l'itinerari.
Suggeriment fotogràfic:
Emmarcant la cova i integrant-la
en l’entorn aconseguirem una composició agradable i al mateix temps hi farem
aparèixer elements, com els arbres, que permeten fer-se una idea clara de les
proporcions de la cavitat.
Track: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/castell-vell-dolivella-puig-moli-37792950
Observacions: No
tan freqüentat com altres camins del parc, l'itinerari que porta al castell
vell d'Olivella des del poble del mateix nom és una veritable descoberta pels
amants de la muntanya i la fotografia. La ruta surt des del nucli antic d'Olivella,
molt pintoresc, i s'endinsa en les muntanyes d'aquest vessant del massís del
Garraf a través de senders on abunden els pins i els margallons. Aquesta ruta,
que ofereix bones vistes del poble d'Olivella i els voltants, és especialment
recomanable a la primavera per les flors que es poden veure, com la vidiella o
els fruits de l'arboç. El safareig, les ruïnes del castell o la cova de
Muntaner són alguns dels punts d'interès fotogràfic de l'itinerari.
En
aquest itinerari recuperarem viaranys històrics del terme d'Olivella emprats
per pujar al Castell, arribar als masos, per anar a la vinya, pasturar els
ramats o netejar la roba quan els pous eren baixos. Tot plegat fent un tomb
etnològic i paisatgístic pel parc del Garraf.
Aquest
és un itinerari etnològic i paisatgístic pel terme municipal d'Olivella, que
ens mostra un seguit d'elements patrimonials relacionats amb l'establiment en
el territori, els usos i recursos d'aquest paisatge aspre i els seus valors
naturals.
Una
primera part, de pujada per estrets camins i corriols, uneix el poble amb els
seus orígens mil·lenaris, el Castell Vell del qual se'n tenen referències de
l'any 992, i passa prop d'elements tan singulars com l'era de Can Pau, el roure
i la bassa del Pou dels Matxos, la Barraca del Borregaire, la Font del Rector i
els seus arboços, l'església romànica de Sant Pere del Castell Vell (s. XIII).
En tot el recorregut l'empremta de l'home es fa evident; el terreny afeixat
posa de manifest antics conreus de vinya, olivera i cereals.
Sempre
acompanyats d'un bosc invasor de pi blanc en diferents estadis de
desenvolupament, o de garrigues i brolles de romaní a les parts de solell i
pedregoses; de camps afeixats abandonats d'antigues oliveres i abans vinyes;
tot plegat, esquitxat d'una petita palmera representativa del parc del Garraf:
el margalló. Dalt el Castell, el relleu i el paisatge vegetal del Garraf es fa
evident en plenitud. D’aquí dalt estant, si tenim sort o paciència, també
podrem veure el vol d’un bonic rapinyaire en fràgil estat de conservació:
l’àliga cuabarrada.
De
baixada, ara per pistes més còmodes, voltarem el turó del Castell per anar a
buscar la riera de Begues. Abans passarem pel mas abandonat de Vendrell i els
seus camps de cirerers morts. La riera, seca, ens acosta a la cova de Can
Muntaner i la seva humitat amagada permet desenvolupar bonics retalls d'alzinar
contraposats a l'ambient eixut que hem trepitjat. Les avingudes ocasionals
erosionen els còdols i pedres de la riera i quan l'aigua s'amaga al freàtic,
abasteix el pou i la sínia de Can Duran. Per acabar, voltarem els plans de les
feixes, a Can Muntaner i Can Duran per adonar-nos en encara avui, hi ha terres
aptes i de rendiment pel conreu de la vinya. Al massís del Garraf hi viuen
algunes espècies excepcionals, adaptades a les dures condicions de l’entorn
(manca d’aigua, moltes hores de sol, poca vegetació...) Són característiques
les tortugues mediterrànies, ocells com el falcó, l’àliga perdiguera o les
merles i la salamandra o la serp de ferradura. També podem trobar escurçons amb
els que cal anar amb compte... Per fotografiar aquets animals cal tenir molta
sort i paciència, però sobretot cal retratar-los sense destorbar-los.
Vàrem fer aquesta sortia el 30 de novembre de 2016. Aquí
podeu veure la ressenya i les fotos: http://maifemcim.blogspot.com/2016/12/sender-del-castell-vell-sl-c-100-298-m.html
Tornarem a casa als voltants de la una de la tarda.
