Dissabte 3 d’agost de 2019
Primera sortida de la temporada 2019 / 2020
Hora de sortida: Set del matí.
Ubicació: Comarca de la Garrotxa.
Temps aproximat: 4 h 30 m (14,1 km)
Desnivell: 500 m (acumulat)
Dificultat (1): Mitjana.
Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i
anirem per l’autopista Ap-7 en direcció a Girona, fins a la sortida direcció a
Vic on agafarem l’autovia C17. Ens aturarem a fer el tallat a les 4 carreters
de Tona i seguirem fins a la sortida 69 cap a C-37 direcció Olot pels túnels de
Bracons. Creuarem Olot i ens incorporarem a la A-26. Sortirem per la sortida 79
Castellfollit de la Roca/Sant Joan de les Fonts, on agafarem el desviament cap
a Oix-Beget, que seguirem durant 9 Km. fins a Oix.
Itinerari: Començarem la ruta deixant el casc urbà
d’Oix tot buscant la pista del Castell d’Oix, amb senyals del PR-C-186. Aquesta
pista baixa fins a tocar la riera d’Oix, però abans veurem com depassa el
castell i cal Pei i deixa a l’esquerra la pista del coll de Bestracà.
Un cop la ruta es fa “fluvial” resseguirem riera amunt per un bonic bosc
de ribera, amb llocs tan bucòlics com el pla de les Guillasses, on hi ha la
font del Xiu.
Continuarem en direcció al pont Trencat, on la
riera s’estreny fins a convertir-se més endavant en un congost que trenca la
cresta del Gall i la cresta de l’Aire. Quan en sortim descobríem una vall i el
GR-11. Continuarem per la pista principal tot refusant qualsevol altra opció.
La pista coincideix amb el GR, i ens portarà a Plansesilles, un pla on hi ha un
aiguabarreig de rieres i uns roures monumentals.
Roures d'Hortmoier (d'Ormoier o de
Plancesilles), terme municipal de Montagut (la Garrotxa) Aquests tres roures
(Quercus robur) es van declarar arbres monumentals l’any 1988. El 1996, va
caure el Roure I (el situat més a l’Est) a causa d'una infecció de fongs i per
una forta ventada.
L'any 1748, el rei Ferran VI, va declarar boscos
de la Marina Reial, els boscos que es trobaven a menys de "25 leguas"
(138 km) de costes i rius navegables, i podien marcar i tallar els arbres que
consideraven idonis per a la construcció naval. Aquests roures, sembla que van
ser marcats, per això també es coneixen a la comarca com a Roures del Rei. Més informació a: https://plantipodes-am.cat/fitxes/rourehortmoier.html
La situació del mapa que acompanya la fitxa no
és correcta, millor veure la traça que esmentem més avall.
Girarem a la dreta en direcció a l’ermita de
Sant Miquel d’Hortmoier, abandonant per tant el GR-11. A partir d’aquí seguirem
per un camí en direcció Est, que passa ran del Ripoll, un mas en un revolt molt
pronunciat. Sant Miquel d’Hortmoier és un edifici romànic bastit cap a finals
del segle XI o principis del XII, d'una sola nau, volta apuntada i absis, del
segle XIII, semicircular situat a llevant i al damunt hi ha un campanar d’espadanya
de doble obertura.
De mica en mica ens allunyarem de l’ermita per
un camí que fa via per la ribera esquerra de la riera.
Tot d’una trobarem el torrent de les Teixoneres
i el seguirem un xic per creuar-lo fins a la cruïlla del Samsó, on tirarem la
dreta per entroncar amb el GR-11 i la palanca del Samsó, rere la qual hi ha la
pista del PR-C-186, que agafarem, ara en direcció sud fins al punt de sortida.
Observacions: L’Alta
Garrotxa, pàtria de carlins i matiners. El carlisme volia restaurar
l’absolutisme davant la pèrdua i el retrocés del poder senyorial i els valors
monàrquics de l’Antic Règim, els feus i l’avenç del liberalisme polític i el
laïcisme. Els carlins van promoure tres guerres al segle XIX. La segona,
l’anomenada Guerra dels Matiners (1846 – 49), es desenvolupà íntegrament al
Principat de Catalunya. Fou una revolta més que una guerra, on la crueltat dels
dos bàndols antagònics s’allargà durant tot un segle. Els carlins formaven la
nota predominant.
Les
causes polítiques d’aquell conflicte les trobem en el fracàs d’unir les dues
branques borbòniques (la carlista i la liberal) i una sèrie de mesures dictades
pel govern moderat de Narváez, força impopulars entre les classes populars
catalanes: la restitució de les lleves obligatòries, pujada excessiva
d’impostos que afectaven aliments bàsics, el lliure comerç de productes
estrangers que malbaratà la indústria catalana i fomentà l’atur, i la
desamortització i les disputes entre els nous propietaris rurals i els pagesos,
que demanaven antics usos sobre la terra.
Alguns
pals indicadors de la ruta no són correctes, es recomana seguir la traça. Igualment,
es recomana de fer aquesta ruta a la primavera o la tardor.
Dinarem
al restaurant Cal Sordet de Sant Joan les Fonts, Ctra. GI-522 tel.: 972 29 02
21.
Tornarem a casa als voltants de les set de la tarda.
