diumenge, 4 d’agost de 2019

Oix i la vall d’Hortmoier (496 m)

Dissabte 3 d’agost de 2019

Primera sortida de la temporada 2019 / 2020

Hora de sortida: Set del matí.

Ubicació: Comarca de la Garrotxa.

Temps aproximat: 4 h 30 m (14,1 km)

Desnivell: 500 m (acumulat)

Dificultat (1): Mitjana.


Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i anirem per l’autopista Ap-7 en direcció a Girona, fins a la sortida direcció a Vic on agafarem l’autovia C17. Ens aturarem a fer el tallat a les 4 carreters de Tona i seguirem fins a la sortida 69 cap a C-37 direcció Olot pels túnels de Bracons. Creuarem Olot i ens incorporarem a la A-26. Sortirem per la sortida 79 Castellfollit de la Roca/Sant Joan de les Fonts, on agafarem el desviament cap a Oix-Beget, que seguirem durant 9 Km. fins a Oix.


Itinerari: Començarem la ruta deixant el casc urbà d’Oix tot buscant la pista del Castell d’Oix, amb senyals del PR-C-186. Aquesta pista baixa fins a tocar la riera d’Oix, però abans veurem com depassa el castell i cal Pei i deixa a l’esquerra la pista del coll de Bestracà.

Un cop la ruta es fa “fluvial” resseguirem riera amunt per un bonic bosc de ribera, amb llocs tan bucòlics com el pla de les Guillasses, on hi ha la font del Xiu.

Continuarem en direcció al pont Trencat, on la riera s’estreny fins a convertir-se més endavant en un congost que trenca la cresta del Gall i la cresta de l’Aire. Quan en sortim descobríem una vall i el GR-11. Continuarem per la pista principal tot refusant qualsevol altra opció. La pista coincideix amb el GR, i ens portarà a Plansesilles, un pla on hi ha un aiguabarreig de rieres i uns roures monumentals.

Roures d'Hortmoier (d'Ormoier o de Plancesilles), terme municipal de Montagut (la Garrotxa) Aquests tres roures (Quercus robur) es van declarar arbres monumentals l’any 1988. El 1996, va caure el Roure I (el situat més a l’Est) a causa d'una infecció de fongs i per una forta ventada.

L'any 1748, el rei Ferran VI, va declarar boscos de la Marina Reial, els boscos que es trobaven a menys de "25 leguas" (138 km) de costes i rius navegables, i podien marcar i tallar els arbres que consideraven idonis per a la construcció naval. Aquests roures, sembla que van ser marcats, per això també es coneixen a la comarca com a Roures del Rei.



La situació del mapa que acompanya la fitxa no és correcta, millor veure la traça que esmentem més avall.



Girarem a la dreta en direcció a l’ermita de Sant Miquel d’Hortmoier, abandonant per tant el GR-11. A partir d’aquí seguirem per un camí en direcció Est, que passa ran del Ripoll, un mas en un revolt molt pronunciat. Sant Miquel d’Hortmoier és un edifici romànic bastit cap a finals del segle XI o principis del XII, d'una sola nau, volta apuntada i absis, del segle XIII, semicircular situat a llevant i al damunt hi ha un campanar d’espadanya de doble obertura.




De mica en mica ens allunyarem de l’ermita per un camí que fa via per la ribera esquerra de la riera.

Tot d’una trobarem el torrent de les Teixoneres i el seguirem un xic per creuar-lo fins a la cruïlla del Samsó, on tirarem la dreta per entroncar amb el GR-11 i la palanca del Samsó, rere la qual hi ha la pista del PR-C-186, que agafarem, ara en direcció sud fins al punt de sortida.




Observacions: L’Alta Garrotxa, pàtria de carlins i matiners. El carlisme volia restaurar l’absolutisme davant la pèrdua i el retrocés del poder senyorial i els valors monàrquics de l’Antic Règim, els feus i l’avenç del liberalisme polític i el laïcisme. Els carlins van promoure tres guerres al segle XIX. La segona, l’anomenada Guerra dels Matiners (1846 – 49), es desenvolupà íntegrament al Principat de Catalunya. Fou una revolta més que una guerra, on la crueltat dels dos bàndols antagònics s’allargà durant tot un segle. Els carlins formaven la nota predominant.

Les causes polítiques d’aquell conflicte les trobem en el fracàs d’unir les dues branques borbòniques (la carlista i la liberal) i una sèrie de mesures dictades pel govern moderat de Narváez, força impopulars entre les classes populars catalanes: la restitució de les lleves obligatòries, pujada excessiva d’impostos que afectaven aliments bàsics, el lliure comerç de productes estrangers que malbaratà la indústria catalana i fomentà l’atur, i la desamortització i les disputes entre els nous propietaris rurals i els pagesos, que demanaven antics usos sobre la terra.

Alguns pals indicadors de la ruta no són correctes, es recomana seguir la traça. Igualment, es recomana de fer aquesta ruta a la primavera o la tardor.

Dinarem al restaurant Cal Sordet de Sant Joan les Fonts, Ctra. GI-522 tel.: 972 29 02 21.

Tornarem a casa als voltants de les set de la tarda.