24, 25 i 26 de juliol de 2020
Sortida final de temporada 2019-2020
Hora de sortida: 2/4 de set del matí.
Ubicació: Comarca de l’Alta Ribagorça.
Temps aproximat: 5 h 30 min (8,9
km) / 9 h (17,1 km)
Desnivell: 550 m (acumulat)
/ 920 m (acumulat)
Dificultat (1): Mitjana / Difícil.
Programa: Sortirem el divendres a l’hora esmentada, anirem per la A-2, en direcció a
Igualada. Passat Igualada, ens aturarem a fer el tallat a Artesa de Segre (Forn
Rosa Serra). Després seguirem a La Pobla de Segur i Pont de Suert.
Passat Pont de Suert, agafarem el desviament a la dreta fins a Boi.
A Boi, agafarem els taxis i anirem fins al planell d’Aigüestortes i
d’aquí començarem la caminada fins a l’estany de Dellui.
Després tornarem a Boi i anirem a l’hotel, on soparem amb la resta del
grup que pugin el divendres a la tarda. Hotel Pey. Tel. 973 69
60 36, Plaça Treio nº 4 – Boí.
Dissabte farem l’ascensió al pic del Portarró, i a
la tornada, els que vulguin, la visita guiada a Sant Climent de Taüll i el seu
“mapping”.
Al vespre sopar de final de temporada.
Diumenge, dia lliure.
Itinerari: Divendres
24 de juliol: Estany de Dellui.
Pujarem amb els taxis fins al planell d’Aigüestortes
i aquí començarem a caminar. Primer seguirem l’ample camí que ens portaria a l’Estany
Llong, però quan arribem a l’alçada de la zona anomenada “Pletiu de Davall de
Morrano”, seguirem més endavant fins a la Pletiu de les Crabes on agafarem un
sender que surt a ma dreta i que va pujant per la vall de Dellui i seguint el
curs de l’aigua del barranc de Dellui.
Així, arribarem a la cota dels 2.350 metres
d’altitud, on hi ha una extensa zona plana en la que primer trobarem els
estanyets de Dellui i una mica més endavant l’estany de Dellui.
Tornarem pel mateix camí.
Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/2020-07-24-aiguestortes-estanys-dellui-53892290
(Es recomana fer aquesta excursió anant
fins al refugi de l’Estany Llong i d’aquí a l’estant de Dellui, per
estalviar-se la pujada directa, molt més forta, seria aquesta traça però en
sentit contrari: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/aiguestortes-estanys-dellui-rufugi-estany-llong-13789033
)
Observacions: Fora
dels circuits més convencionals, la vall de Dellui és una bona alternativa per
als que vulguin gaudir d’una excursió de dificultat moderada i gaudir de les
vistes de la ribera de Sant Nicolau i els estanys de Dellui.
Ens
endurem el dinar de casa.
Itinerari: Dissabte
25 de juliol: Pic del Portarró.
Sortirem a l’hora esmentada i agafarem de nou
els taxis a Boí (cal fer reserva prèvia, tel.: 629 20 54 89 i 973 696 314, 60.-
euros per vehicle), fins al Planell d’Aigüestortes (1.826 m). Un cop aquí,
començarem a caminar. Passada una caseta d’informació que hi ha al costat de
l’aparcament de la Molina, on trobarem alguns símbols que indiquen quin és el
comportament adequat dins del parc i també altres cartells que mostren en un
mapa els recorreguts que es poden fer, així com la fauna i flora que es pot
veure en el recorregut.
Baixant a la dreta, caminarem per l’itinerari
adaptat per cadires de rodes, que sota els arbres, ens descobreix una bonica
zona d’aigües tranquil·les, mercès a un conjunt de passarel·les de fusta.
El planell d’Aigüestortes, junt amb l’estany de
Sant Maurici, és l’indret més popular del parc nacional. I ho és pel curiós
fenomen que protagonitzen les aigües que, en forma de meandres, recorren una
gran esplanada d’herba i arbres. El planell d’Aigüestortes és un antic llac
d’origen glacial que durant anys ha estat rebent sediments arrossegats per les
aigües d’alta muntanya. La poca consistència del terreny ha permès que l’aigua
serpentegi amb facilitat i obri petits meandres entre pastures i boscos.
Seguint el camí senyalitzat arribarem a la bassa
de les Truites, on, com el nom indica, es poden observar alguns exemplars
d’aquest peix tan preuat a la zona. Si parem atenció, i gràcies a la nitidesa
de l’aigua, fins i tot podrem observar les petites taques vermelles que es
reparteixen pel seu cos.
Continuant el recorregut passarem pel pont de
Morrano, que és el pont de fusta més llarg d’Aigüestortes. Des d’un dels seus
extrems comença una passarel·la de més de 400 metres que recorre un dens bosc
de pi negre i avet.
Continuant pel camí principal arribarem a la
font del planell Gran.
El camí està ben senyalitzat amb pals
informatius. Arribarem als Prats d’Aiguadassi (1.900 m – 1 h 15 min) Deixarem
la pista principal per seguir un camí, ara sobre prats verds, que ens estalvia
una pronunciada volta (indicador a Contraix)
Passarem al costat del refugi de la Centraleta i
seguirem pujant fins al refugi de l’Estany Llong (1.987 m – 1 h 45 min)
En només quinze minuts serem a l’Estany Llong,
de forma allargada i envoltat de prats, un dels llocs més màgics i bonics del
Pirineu. La pista encara segueix un tram més i la seguirem, bordejant l’Estany
Llong per la dreta. Al final de la pista, seguirem la mateixa direcció que
portàvem, i seguirem per un camí amb fites, que puja fins al coll del Portarró
d’Espot (2.424 m – 2 h 30 min)
Diuen que el Portarró d’Espot, pas natural que
permet anar de la vall de Boí a la vall d’Espot travessant les muntanyes, és el
melic del parc nacional. Va ser originat per una glacera i conserva una rica
vegetació de gelera que inclou espècies rares als Pirineus.
La pujada fins al cim del pic del Portarró
d’Espot (2.736 m – 3 h 30 min) es fa per una pendent pronunciada però sense
dificultat tècnica, per un camí que puja en ziga-zagues.
La tornada la farem pel mateix camí, tot i que
com alternativa, un cop haguem baixat del Pic del Portarró, des de el coll
podem seguir la cresta herbada i assolir l’Agulla del Portarró (2.674 m), o bé
podem fer una cosa encara més fàcil, arribant sota mateix de l’Agulla, en la
zona coneguda com el Mirador del Portarró, on gaudirem d’excel·lents
panoràmiques de l’entorn.
Quan el camí s’acosta a l’Estany Llong, a
l’esquerra hi ha el rètol que anuncia la sendera (d’uns 250 m) fins al Pi de
Peixerani, arbre monumental des de 1995. Té una alçària de 15 m, volt de canó
5,01 m i capçada 14,8 m i és un dels pins negres més gruixuts de Catalunya.
Dinarem al refugi de l’Estany Llong (973 299 545),
i després seguirem fins a la parada dels taxis que ens duran de tornada a Boí.
Observacions: Els/les que vulguin, poden anar a visitar el
“Mapping” de l’església de Sant Climent de Taüll (s’ha de treure prèviament
l’entrada, preu: 5.- euros http://www.centreromanic.com/ca/booking?mode=reserve&resource_id=38811)
, la darrera sessió és a les 19:15 h i dura 30 min
Al
vespre farem el sopar de final de temporada.
Aigüestortes a fons.
No te l’acabes. Per molta sola de bota de trekking que
hagueu deixat en els seus camins, al Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de
Sant Maurici sempre quedarà un racó on posar els peus i clavar la vista. I és
que 14.120 hectàrees de terreny donen per a molt. És per això que el millor és
conèixer la zona de mica en mica, degustant i paint cada salt d’aigua, cada
bosc, cada muntanya, cada llac. Aquest cap de setmana recorrerem un parell
d’itineraris per una de les zones del parc, concretament la que es troba a
tocar de la vall de Boí, famosa per les seves esglésies romàniques, incloses fa
uns anys en la llista del patrimoni mundial de la UNESCO. Com sabeu, la vall de
Boí és una de les portes històriques d’entrada al parc i també un dels paratges
naturals més espectaculars dels Pirineus. El riu Noguera de Tor és l’eix
fluvial que rep les aigües d’un afluents importantíssims, com el riu de Sant
Martí o el de Sant Nicolau, que rega el famós planell d’Aigüestortes que ha
donat nom al parc. Els mesos de juny i juliol són ideals per recórrer la zona:
els prats estan tenyits d’un verd intens i arreu trobem flors de colors
inimitables. Els dies són llargs i el clima resulta molt agradable. Tanmateix,
les tempestes sobtades són habituals. Cal no oblidar ni la capelina ni la
protecció solar.
