Cim i santuari de Sant Sadurní de Gallifa (951 m)

Dissabte 15 de maig de 2021

Hora de sortida: 2/4 de vuit del matí. 

Ubicació: Comarca del Vallès Occidental. 

Temps aproximat: 4 h (9,3 km) 

Desnivell: 475 m (acumulat) 

Dificultat (1): Mitjana.

Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i anirem per la AP-7 fins a la sortida número 17 a Santa Perpetua de la Mogoda,  on agafarem la C-59, passarem per Caldes de Montbui i anirem fins a Sant Feliu de Codines, on seguirem direcció a Gallifa. 

Deixarem el cotxe en un voral de la carretera que va de Sant Feliu de Codines fins a Gallifa, a l'alçada de la Masia de la Roca.

 

Itinerari: Començarem la caminada seguim una pista força ampla que porta fins la masia en qüestió, però nosaltres en l'anada ens desviarem poc abans d'arribar-hi en un revolt on podrem contemplar les restes d'un antic forn, cap a un corriol més estret però de bon transitar que va guanyant alçada de forma moderada. Tot aquest corriol, conegut com el Camí dels Feliuans, està marcat com a sender PR (marques blanques i grogues) i es fa de molt bon seguir. El corriol va rodejant el cingle on es troba Sant Sadurní de Gallifa per darrera i sempre aproximant-nos cap al collet de Sant Sadurní, que és l'indret habitual des d'on s'inicia el darrer tram de pujada al cim. Abans d'arribar al collet però haurem de traspassar una mena de porta de ferro pintada de verd, lloc on deixarem el corriol. Som a l'alçada del Collet de la Roca a 820 m d'altitud, i entrarem en una pista forestal que abandonarem poc després per enfilar-nos per un altre corriol fins al mateix Coll de Sant Sadurní a 870 m d'altitud.

El Coll de Sant Sadurní és la junció de molts camins i corriols, nosaltres prendrem el que s'endinsa en el bosc decididament i comença a guanyar metres tímidament en un principi, per fer-ho més decididament de seguida. Creuarem la pista que permet arribar en vehicle fins a Sant Sadurní i seguirem corriol amunt fins arribar al capdamunt del cingle on ja podrem contemplar la magnífica estructura de l'ermita romànica de Sant Sadurní de Gallifa a 951 m d'altitud, amb una primera portalada lateral que té una inscripció que data del 1714 i que té un cartell actual que anuncia l'ús com a refugi de l'edifici.

Rodejarem l'ermita per contemplar-la des de darrera i accedir al mirador natural penjat sobre el cingle amb unes espectacular vistes cap als Cingles de Bertí i el Montseny al seu darrera, i que també ens permet veure tota la plana del Vallès fins al mar. És un lloc ideal, per gaudir del paisatge. 

La baixada fins el Coll de Sant Sadurní el farem per el mateix corriol, i un cop allà sortirem per el lloc menys visible, un corriol que es troba en el mateix coll i que es despenja de forma abrupta cap avall en direcció sud, cap a Gallifa. De seguida travessarem una altra estructura de ferro verda que exerceix més o menys com una porta i seguirem baixant cingle avall. Aquest descens, en alguns moments es torna un pèl tècnic, doncs el desnivell és força gran. Cal anar amb compte en aquests punts per evitar relliscades. 

Tot i creuar alguna petita pista seguirem avall fins arribar a una pista ja més ampla que prendrem a la dreta. Començarem a rodejar el cingle per sota en direcció altre cop al punt inicial de la caminada. El primer tram d'aquesta pista serà sempre un pel cap amunt, i ens oferirà a mesura que anem avançant magnífiques vistes del cingle i també de la vall que tenim a sota.

Seguirem aquesta pista ben bé durant un quilòmetre i mig, fins un revolt on agafarem un corriol que s'endinsa en el sotabosc a la nostra esquerra, de seguida començarem una baixada que ens portarà per dins de la boscada, per un paratge ben obac del qual en sortíem ja a tocar de la Masia de Can Roca, de la que passarem a tocar i la rodejarem per anar a cercar un pont que creua la riera del mateix nom que la masia. Serà en aquest punt on enllaçarem amb el camí que ja hem fet en l'anada, de forma que només hem de desfer el darrer quilòmetre abans de ser al punt on havíem deixat el cotxe. 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sant-sadurni-de-gallifa-100-cims-pel-cami-dels-feliuans-des-de-la-masia-de-la-roca-12062812 

 

Observacions: Aquest cop farem una ascensió al cim i al santuari romànic de Sant Sadurní de Gallifa, considerat com el balcó del Vallès Oriental i dins la llista dels 100 cims de la FEEC.

 

Al nord-est del Vallès Oriental, hi ha la localitat de Sant Feliu de Codines, des de la qual es poden emprendre diverses excursions a santuaris de muntanya, com l’ermita del Villar o Sant Sadurní de Gallifa. Aquest últim, la fita principal de la ruta proposada, és un indret on es troba una ermita romànica del mateix nom i un mirador privilegiat que permet contemplar tota la planura fins al mar.

 

A Sant Feliu de Codines es pot visitar el Museu de Can Xifreda, en una torre modernista inspirada en un castell mossàrab, que exposa objectes i peces des del paleolític fins a l’època romana.

 

Dinarem a casa. 

Tornarem a casa als voltants de les dues de la tarda.

Turó de les Clivelleres (746 m)

Dijous 13 de maig de 2021

Un tomb per Mediona i la muntanya del Marquès

Hora de sortida: Vuit del matí. 

Ubicació: Comarca de l’Alt Penedès. 

Temps aproximat: 3 h 15 min (8,6 km) 

Desnivell: 320 m (acumulat) 

Dificultat (1): Normal.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per la AP-7 fins a Sant Sadurní d’Anoia on agafarem la sortida 27 i anirem en direcció a Sant Pere de Riudebitlles i d’aquí fins a Sant Joan de Mediona per la BV-2136. Aparcarem al costat del Poliesportiu Antoni Ramallets.

 

Itinerari: Sant Joan de Mediona (Poliesportiu Antoni Ramallets) – barri de l’Església – torrent de Puigcogul – bosc de la muntanya del Marquès – serra del Turó de les Clivelleres – riera de Mediona – els Safareigs – poliesportiu Antoni Ramallets. 

0,0 km: Començarem a caminar des de l’aparcament del poliesportiu. 

0,2 km: Arribarem al barri de l’Església.

0,8 km: Trobarem una cruïlla de pistes, girarem a mà esquerra. Seguirem les banderoles de la muntanya del Marquès. 

2,5 km: Sortirem a diverses pistes; agafarem la que tenim al davant, en pujada. 

2,6 km: Girarem a mà esquerra. Cal anar atents perquè no hi ha indicadors. 

3,9 km: Serem a la carena del turó de Clivelleres i agafarem el camí a mà esquerra. 

4,2 km: Turó de les Clivelleres (744 m)

4,8 km: Farem un descens força directe. En els trams de pista, hi ha dreceres per senders. 

6,6 km: Ens afegim a la Ruta del Xarel·lo. A la dreta, hi ha el castell de Mediona, i a l’esquerra agafarem el camí que torna a l’inici de la ruta.

7,5 km: Passarem per la riera de Mediona i pel paratge dels Safareigs.

8,6 km: Sant Joan de Mediona (Poliesportiu) 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/turo-de-les-clivelleres-72954185

Observacions: L’obaga espessa, fresca i humida d’aquesta serra ens acompanya fins a la carena del turó de les Clivelleres, un dels balcons privilegiats de l’Alt Penedès. 

De marquès, al castell de Mediona no n’hi vivia cap, però sota l’espès bosc d’aquesta ruta s’hi està com un d'ells totes les estacions de l’any. Abans, però, d’endinsar-nos-hi farem una visita al petit i bonic barri de l’Església de Sant Joan de Mediona i, torrent amunt, començarem l’ascensió.

 

Som a la zona de la DO Penedès i en aquestes contrades la varietat que ens acompanya sempre que ens trobem amb vinya és el xarel·lo. Tot i que és un dels atractius, la vista des de la llarga carena del turó de les Clivelleres ens deixarà bocabadats. És espectacular, sobre tota la plana penedesenca.

 

Hi veurem també Sant Quintí de Mediona, on ens podem acostar en acabar la ruta per tal de visitar el camí del Riu, les surgències de les Deus i tot el paratge que les envolta.

 

Després d’un descens força pronunciat i just abans d’entrar de nou a Sant Joan, passarem pel paratge dels Safareigs, que és lloc de trobada de molts vilatans sota els seus alts plataners. Durant la tornada, farem un petit tram per la riera de Mediona.

 

A la vora del curs de l’aigua hi passa des de temps antics un dels camins importants que unia les comarques d’interior amb el mar. Per això tingué rellevància en el seu moment el castell de Mediona com a punt de control i vigilància, i que encara avui imposa.

 

Per arribar-hi, ens hi podem acostar amb cotxe però el deixarem uns centenars de metres abans per agafar un camí que baixa cap a la riera i s’acosta al castell resseguint-la.

 

La vista a l’edifici encinglerat és constant mentre caminarem per la llera amb altes roques a banda i banda on s’hi pot practicar l’escalada.

 

Les necessitats defensives van fer encimbellar els castells en roques inexpugnables. Un singular esperó rocallós va acollir la fortalesa de Mediona.

 

Com un vell aligot que vetlla la seva presa, el castell de Mediona s’alça des de la seva talaia sobre un meandre del riu de Bitlles, una àmplia xarxa de torrenteres i nombrosos camins que travessen el terme. Avui, passejants i excursionistes recorren aquests corriols mentre s’admiren dels bonics racons que la muntanya i l’aigua d’aquestes terres han anat dibuixant amb el anys. El vell castell, lluny d’aixecar el vol, els acull també entre les seves pedres.

 

Dels Mediona als Cardona: En un document de donació d’uns alous i d’un molí al monestir de Sant Cugat del Vallès, documentats l’any 1011, s’ha trobat la primera referència escrita del castell de Mediona. El llinatge dels Mediona, pobladors il·lustres d’aquestes pedres, està fortament vinculat al castell i a la seva baronia des dels començaments del segle XI en què residien com a castlans sota el senyoriu dels Cabrera. Més tard, de mans d’aquests poderosos senyors va passar a uns altres que encara ho eren més: els Cardona. Sempre sota la jurisdicció dels ducs de Cardona, el castell de Mediona, va continuar canviant de castlans, de manera que l’any 1266 ho era Bernat de Barberà. Els seus descendents també s’hi van mantenir i, al segle XVI, van acabar portant el cognom de Barberà-Subirats. La castlania es va vendre després al mercader Joan Ferrer de Sant Pere de Riudebitlles. Aquest i els seus la van continuar fins al segle XIX, en què es van abolir els senyorius jurisdiccionals.

 

Els dos recintes: El conjunt fortificat té dos recintes ben definits, que podrem recórrer durant la vostra visita: un de petit sobirà format pel mateix castell i un de gran jussà tancat per una muralla que envolta l’immens esperó on està assentat.

 

Les parts més antigues que hi podrem visitar són una bestorre, probablement del segle X, de forma semicircular i, a l’oest d’aquesta una torre, amb planta quadrada de dos pisos i terrat. En un extrem del recinte sobirà visitarem també el conjunt del santuari de Santa Maria de Mediona amb la seva església bastida als segles XII-XIV, a la qual es va adossar al XVII una capella neoclàssica. A l’interior hi trobarem la imatge del Sant Crist de Mediona. A l’extrem nord hi ha la torre que flanqueja la porta principal d’entrada al recinte jussà, que connecta amb el camí d’accés des del congost que tindrem als nostres peus.

 

Un castell dinàmic: Cap al segle XVII la fortalesa va deixar de ser el centre militar de la contrada, però va continuar fins al 1936 com a parròquia i centre religiós dels nuclis de població dels voltants. Després de la Guerra Civil espanyola, trist període en què el conjunt va quedar abandonat, els Minyons de Muntanya (escoltes) el van recuperar i el van convertir en una casa de colònies, que va funcionar com a tal fins als anys vuitanta. Un cop es va tancar la casa de colònies, avui en Ramon i la Consol, masovers i encarregats de cuidar del conjunt, li donen una nova vida d’acord amb les seves característiques històriques i la seva realitat actual. Amb el seu esforç i amb la col·laboració de l’Ajuntament, institucions i entitats, el lloc és destí d’excursions i caminades per la riera. Si aviseu amb temps hi podreu menjar i, fins i tot, dormir. També és centre d’una trobada anual en què la flama del Correllengua acull els participants dels pobles dels voltants: Sant Sadurní, Torrelavit, Sant Pere, Sant Quintí, Sant Joan i la Llacuna... Actuacions, concursos, visites i exposicions l’omplen de vida. Encara hi ha molta feina a fer.

 

Preu de la visita guiada: 6.- euros. Dinarem al mateix castell, carn a la brasa (preu per persona: 22.- euros. Tel.: 648 02 33 99. 

Tornarem a casa als voltants de les cinc de la tarda.

Creu de Santos (942 m)

Dissabte 8 de maig de 2021

Sostre comarcal

Hora de sortida: 2/4 de set del matí. 

Ubicació: Comarca de la Ribera d’Ebre. 

Temps aproximat: 6 h (10,8 km) 

Desnivell: 770 m (acumulat) 

Dificultat (1): Mitjana.

Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i anirem per l’autopista C-32 fins a enllaçar amb la AP-7. Ens aturarem a fer el tallat a l’àrea de servei del Médol. Després seguirem fins a la sortida 38 i seguirem en direcció a Vandellòs, Tivissa i Rasquera on hi arribarem per la C-12. 

Des de Rasquera cal continuar durant 9,3 km per la TV-3021 fins arribar al balneari de Cardó, inici i final d’aquesta ruta. 

 

Itinerari: Balneari de Cardó – ermita de la Santíssima Trinitat – ermita de Sant Àngel – portell de Cosp – Cova Lluminosa - refugi i font del Teix – portell de Cardó – la Creu de Santos – ermita de Sant Simeó – balneari de Cardó. 

Començarem a caminar des de el Balneari. Al km 9,1 de la TV-3021, trobarem el camí ramader del Racó del Mas. Tot seguit hi ha restes de l’ermita de la Santíssima Trinitat.

Més endavant trobarem l’ermita enrunada de Sant Àngel.

Arribarem al portell de Cosp, a 637 m. Aquí agafarem un camí que surt a la dreta i que ens portarà fins a la Cova Lluminosa, un lloc que val la pena d’anar a veure. Després tornarem pel mateix camí fins al portell i ens espera una baixada pronunciada per després tornar a pujar.

Aquí hi ha la font del Teix. Just abans haurem passat pel costat del refugi del mateix nom.

Després d’un pal indicador, el camí és una mica confós. Desapareixen els punts taronges i cal seguir les marques grogues bastant descolorides. Superada l’Escaleta començarem a carenejar.

Trobarem una placa de la UEC clavada a una roca. El camí de la dreta davalla cap al balneari passant per l’ermita de Sant Roc en 60 minuts. Nosaltres seguirem rectes cap a la Creu de Santos. 

Hem deixat enrere el portell de Cardó. Agafarem la bifurcació a l’esquerra per anar a la Creu de Santos o Xàquera. Amb 942 metres és el punt més alt d’aquesta serra i sostre comarcal. Després tornarem fins al portell de Cardó i seguirem el camí que portàvem, a l’esquerra.

El camí baixa pel barranc de la Columna. És un camí bastant brut i ple de matolls, que denota que hi passa poca gent. 

Sortirem a una pista més ample i, a la dreta, veurem l’ermita de Sant Simeó, anomenada també de la Columna pel seu emplaçament sobre una roca. De seguida arribarem al balneari de Cardó.

Balneari de Cardó. 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/creu-de-santos-72658079# 

 

Observacions: Eremites i aigües minerals a la serra de Cardó. Les muntanyes de la serra de Cardó, en el límit entre les comarques de la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre, són un perfecte mirador del Delta i van ser terreny de repòs per a la comunitat carmelita.

 

La serra de Cardó s’estén entre els municipis de Rasquera i Benifallet, i els contraforts occidentals davallen fina a l’Ebre. Terreny abrupte constituït per roca calcària, el punt més alt no sobrepassa el miler de metres. Solcat per nombrosos barrancs, la vegetació està formada per llentiscle, romaní, bruc, alzines, pinedes i alguns roures que han sobre viscut a més d’un incendi. Situat dalt d’un espadat rocós conegut com el Salt del Frare, que s’enlaira al costat del barranc de Sallent, es troba l’antic balneari de Cardó. El seu origen es remunta a la primeria del segle XVII, quan en aquest indret s’instal·là una comunitat carmelita. Allunyat de qualsevol nucli habitat, l’entorn invita a la reflexió. Després de la desamortització, el balneari va estar en funcionament fins al 1965, amb el parèntesi de la Guerra Civil, quan va servir d’hospital a l’exèrcit republicà. Actualment espera que algun grup inversor converteixi les seves instal·lacions en un establiment de luxe. El lloc s’ho mereix i l’aigua de la font és molt rica en sals minerals.

 

Des de aquest punt podem iniciar diversos itineraris que ens faran descobrir la serralada de Cardó, unes muntanyes plenes d’ermitatges que suposadament utilitzaven els monjos per aïllar-se. Un d’aquests itineraris – el que proposem en aquesta ressenya – passa per l’ermita de la Santíssima Trinitat i la de Sant Àngel per enfilar-se fins al portell de Cosp. Després de passar per la font del Teix, amb un magnífic exemplar d’aquest arbre, (Més informació: https://plantipodes-am.cat/interes/teixfontteix.pdf ) ens arribarem fins a la Creu de Santos, que amb 942 m és el punt més elevat d’aquesta serralada. Pel barranc de la Columna caminarem a prop de les ermites de Sant Nofre i Sant Simeó abans de retornar al balneari de Cardó.

 

Vàrem pujar al cim de la Creu de Santos el 18 de desembre de 2004, aquí podeu veure la ressenya: http://maifemcim.blogspot.com/2004/12/creu-de-santos.html

 

Una part de l’itinerari (fins passada la font del Teix) està marcat amb punts de pintura taronja, després cal seguir marques de pintura groga un xic descolorides.

 

Ens endurem el dinar. 

Tornarem a casa als voltants de les vuit de la tarda.

Castellsapera i Turó de Tres Creus (940 m)

Dimecres 5 de maig de 2021

Matinal

Hora de sortida: Vuit del matí. 

Ubicació: Comarca del Bages. 

Temps aproximat: 4 h (7,8 km) 

Desnivell: 330 m (acumulat)

Dificultat (1): Mitjana (Precaució a la grimpada del Castellsapera, sobretot si està moll)

Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per la AP-7 fins a la sortida 24 on agafarem la C-16. Passarem per Rubí i Terrassa. 

Des de Terrassa, agafarem la BV-1221 en direcció cap a Matadepera. També podem vorejar Terrassa per l'exterior a través de la B-40 fins a l'enllaç amb la BV-1221. Creuarem Matadepera en direcció nord i seguirem aquesta carretera fins a arribar a un marcat revolt a la dreta on trobarem l'aparcament de l'Alzina del Sal·lari a la nostra esquerra. És possible que, segons el dia i l'hora que hi anem, trobem l'aparcament bastant ple.

 

Itinerari: Sortirem de l'aparcament de l'Alzina del Sal·lari i remuntarem l'aparcament fins al capdamunt. Seguirem la pista asfaltada de l'esquerra (on hi ha una tanca que impedeix el pas als vehicles). Aquesta pista, després de fer vàries llaçades arriba fins al coll de les Tres Creus. Als revolts de 180º evitarem les bifurcacions que surten de la pista central. Un tram més endavant, la pista deixa d'estar asfaltada. Ignorarem novament els trencalls que surten a mà esquerra i que vorejarien el Castellsapera bastant per baix. 

Arribarem al Coll de Tres Creus, un nus de camins a la carena de la serra de l'Obac. En aquesta clariana del bosc, girarem cap a l'esquerra, seguint les marques del GR-5 que van en direcció al Paller de Tot l'Any. Al costat d'aquest corriol, en surt un altre (és per on tornarem del Castellsapera). Ara baixarem uns metres per entremig de l'alzinar i boix fins arribar a una nova clariana de roca on veurem el Paller de Tot l'Any alineat just davant de la muntanya de Montserrat. En aquest punt, deixarem el GR-5 i girarem a la nostra esquerra cap a un corriol que torna a endinsar-se a l'alzinar.

Poc després, tindrem l'alternativa de vorejar el Castellsapera si seguim rectes o bé d'encarar la Canal del Castellsapera fins poc abans del cim. Nosaltres optarem per aquesta opció: Per això, hem de trencar a mà esquerra en una clariana rocosa (hi ha una fita al terra) i començarem a remuntar per l'alzinar sense massa dificultat. 

Més amunt, el camí es va fent més dret fins al punt que en algun pas ens haurem d'ajudar de les mans i els troncs. Es tracta d’una roca que cal superar anant amb compte, (no recomanable per a persones no acostumades a fer grimpades) Si ha plogut o el terreny està molt humit, es recomana no agafar aquesta via i pujar al cim per on baixarem. 

Arribarem a una mena de collet i baixarem uns pocs metres per anar a trobar el camí que puja al Castellsapera per l'altre cantó. El seguirem cap a l'esquerra i, després d'un estret rocós, arribarem al pla del cim (940 m). Vistes de bona part del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i la imponent visió de Montserrat.

Per baixar, seguirem pel vessant est de la muntanya, per tant, no tornarem a pujar el collet i la canal per on hem vingut. El primer tram d'aquesta baixada és especialment dret i en algun punt ens ajudarem de les arrels i de la roca (precaució si està moll)

Un tram més avall, trobarem una desviació entre el camí que baixa cap a la dreta i el que segueix endavant planejant sota els cingles del Castellsapera. Nosaltres seguirem aquest corriol. 

Passarem pels peus dels cingles del Castellsapera i per sota d'una roca foradada en què el camí passa pel mig. Més avall, evitarem una desviació a la dreta (seguirem per l'esquerra, més fressada) i uns metres més enllà, agafarem de nou un camí a l'esquerra (fita, deixarem a la dreta un altre corriol) que ens farà remuntar un petit turó de roca.

Seguidament, baixarem d'aquest turó rocós per seguir el corriol que anirà baixant entre les alzines fins arribar al Coll de Tres Creus de nou. 

Ara ens toca pujar al Turó de Tres Creus o de la Pola. L'opció ràpida seria fer-lo per la pista de la dreta, però nosaltres optarem per agafar el corriol que surt davant nostre a l'esquerra i que fa una volta per la falda de la muntanya fins a la Font de la Pola. 

Seguirem un camí que va planejant sota els cingles del Turó de la Pola. Passarem la zona coneguda com la Porquerissa. Just després, el camí canvia de vessant i seguirem per un tram més boscós fins a la Font de la Pola. Abans d'arribar-hi, evitarem un corriol que surt cap a l'esquerra.

Des d'aquest punt, seguirem endavant i ara afrontarem una pujada per una canal, just al costat d'una cova que forma la roca. 

Un cop superada la canal, girarem a la nostra dreta, sentit est i anirem remuntant un tram d'alzinar amb el camí poc fressat però amb algunes fites que ens ajudaran a orientar-nos i no desviar-nos. L'últim tram el fem per una zona rocosa i, novament, trobarem algunes fites. Poc després, trobarem el camí que va fins al Turó de la Pola o Tres Creus (930 m). El seguirem cap a la dreta i en pocs minuts hi arribem.

Per baixar, tornarem enrere per aquest camí que va fins a una pista forestal per on transcorre el GR-5.

Anirem fins al coll de Boix (875 m) on girarem 340 graus a la nostra dreta, on seguirem un camí, sempre en baixada, amb un tram que passa pel mig de la riera (compte amb els trams mullats) i que passa per la balma dels Graons de Mura fins a l'Alzina del Sal·lari.

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/castellsapera-i-turo-de-tres-creus-72270855 

 

Observacions: El cim de Castellsapera està inclòs a la llista dels 100 cims de la FEEC.

 

Menys coneguda que la serra veïna de Sant Llorenç del Munt, la serra de l'Obac és un bon indret on perdre's i descobrir algunes de les formacions rocoses que s'alcen sobre el bosc. A més, des d'aquests miradors tindrem unes grans vistes de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt. Per això, us proposo una ruta per dos dels cims més alts de la Serra de l'Obac, com són el Turó de Tres Creus o La Pola i el Castellsapera.

 

Dinarem a casa. 

Tornarem a casa als voltants de les dues de la tarda.