divendres, 14 de maig de 2021

Turó de les Clivelleres (746 m)

Dijous 13 de maig de 2021

Un tomb per Mediona i la muntanya del Marquès

Hora de sortida: Vuit del matí. 

Ubicació: Comarca de l’Alt Penedès. 

Temps aproximat: 3 h 15 min (8,6 km) 

Desnivell: 320 m (acumulat) 

Dificultat (1): Normal.


Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per la AP-7 fins a Sant Sadurní d’Anoia on agafarem la sortida 27 i anirem en direcció a Sant Pere de Riudebitlles i d’aquí fins a Sant Joan de Mediona per la BV-2136. Aparcarem al costat del Poliesportiu Antoni Ramallets.

 

Itinerari: Sant Joan de Mediona (Poliesportiu Antoni Ramallets) – barri de l’Església – torrent de Puigcogul – bosc de la muntanya del Marquès – serra del Turó de les Clivelleres – riera de Mediona – els Safareigs – poliesportiu Antoni Ramallets. 

0,0 km: Començarem a caminar des de l’aparcament del poliesportiu. 

0,2 km: Arribarem al barri de l’Església.

0,8 km: Trobarem una cruïlla de pistes, girarem a mà esquerra. Seguirem les banderoles de la muntanya del Marquès. 

2,5 km: Sortirem a diverses pistes; agafarem la que tenim al davant, en pujada. 

2,6 km: Girarem a mà esquerra. Cal anar atents perquè no hi ha indicadors. 

3,9 km: Serem a la carena del turó de Clivelleres i agafarem el camí a mà esquerra. 

4,2 km: Turó de les Clivelleres (744 m)


4,8 km: Farem un descens força directe. En els trams de pista, hi ha dreceres per senders. 

6,6 km: Ens afegim a la Ruta del Xarel·lo. A la dreta, hi ha el castell de Mediona, i a l’esquerra agafarem el camí que torna a l’inici de la ruta.

7,5 km: Passarem per la riera de Mediona i pel paratge dels Safareigs.



8,6 km: Sant Joan de Mediona (Poliesportiu) 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/turo-de-les-clivelleres-72954185

Observacions: L’obaga espessa, fresca i humida d’aquesta serra ens acompanya fins a la carena del turó de les Clivelleres, un dels balcons privilegiats de l’Alt Penedès. 

De marquès, al castell de Mediona no n’hi vivia cap, però sota l’espès bosc d’aquesta ruta s’hi està com un d'ells totes les estacions de l’any. Abans, però, d’endinsar-nos-hi farem una visita al petit i bonic barri de l’Església de Sant Joan de Mediona i, torrent amunt, començarem l’ascensió.

 

Som a la zona de la DO Penedès i en aquestes contrades la varietat que ens acompanya sempre que ens trobem amb vinya és el xarel·lo. Tot i que és un dels atractius, la vista des de la llarga carena del turó de les Clivelleres ens deixarà bocabadats. És espectacular, sobre tota la plana penedesenca.

 

Hi veurem també Sant Quintí de Mediona, on ens podem acostar en acabar la ruta per tal de visitar el camí del Riu, les surgències de les Deus i tot el paratge que les envolta.

 

Després d’un descens força pronunciat i just abans d’entrar de nou a Sant Joan, passarem pel paratge dels Safareigs, que és lloc de trobada de molts vilatans sota els seus alts plataners. Durant la tornada, farem un petit tram per la riera de Mediona.

 

A la vora del curs de l’aigua hi passa des de temps antics un dels camins importants que unia les comarques d’interior amb el mar. Per això tingué rellevància en el seu moment el castell de Mediona com a punt de control i vigilància, i que encara avui imposa.

 

Per arribar-hi, ens hi podem acostar amb cotxe però el deixarem uns centenars de metres abans per agafar un camí que baixa cap a la riera i s’acosta al castell resseguint-la.

 

La vista a l’edifici encinglerat és constant mentre caminarem per la llera amb altes roques a banda i banda on s’hi pot practicar l’escalada.

 

Les necessitats defensives van fer encimbellar els castells en roques inexpugnables. Un singular esperó rocallós va acollir la fortalesa de Mediona.

 

Com un vell aligot que vetlla la seva presa, el castell de Mediona s’alça des de la seva talaia sobre un meandre del riu de Bitlles, una àmplia xarxa de torrenteres i nombrosos camins que travessen el terme. Avui, passejants i excursionistes recorren aquests corriols mentre s’admiren dels bonics racons que la muntanya i l’aigua d’aquestes terres han anat dibuixant amb el anys. El vell castell, lluny d’aixecar el vol, els acull també entre les seves pedres.

 

Dels Mediona als Cardona: En un document de donació d’uns alous i d’un molí al monestir de Sant Cugat del Vallès, documentats l’any 1011, s’ha trobat la primera referència escrita del castell de Mediona. El llinatge dels Mediona, pobladors il·lustres d’aquestes pedres, està fortament vinculat al castell i a la seva baronia des dels començaments del segle XI en què residien com a castlans sota el senyoriu dels Cabrera. Més tard, de mans d’aquests poderosos senyors va passar a uns altres que encara ho eren més: els Cardona. Sempre sota la jurisdicció dels ducs de Cardona, el castell de Mediona, va continuar canviant de castlans, de manera que l’any 1266 ho era Bernat de Barberà. Els seus descendents també s’hi van mantenir i, al segle XVI, van acabar portant el cognom de Barberà-Subirats. La castlania es va vendre després al mercader Joan Ferrer de Sant Pere de Riudebitlles. Aquest i els seus la van continuar fins al segle XIX, en què es van abolir els senyorius jurisdiccionals.

 

Els dos recintes: El conjunt fortificat té dos recintes ben definits, que podrem recórrer durant la vostra visita: un de petit sobirà format pel mateix castell i un de gran jussà tancat per una muralla que envolta l’immens esperó on està assentat.

 

Les parts més antigues que hi podrem visitar són una bestorre, probablement del segle X, de forma semicircular i, a l’oest d’aquesta una torre, amb planta quadrada de dos pisos i terrat. En un extrem del recinte sobirà visitarem també el conjunt del santuari de Santa Maria de Mediona amb la seva església bastida als segles XII-XIV, a la qual es va adossar al XVII una capella neoclàssica. A l’interior hi trobarem la imatge del Sant Crist de Mediona. A l’extrem nord hi ha la torre que flanqueja la porta principal d’entrada al recinte jussà, que connecta amb el camí d’accés des del congost que tindrem als nostres peus.







 

Un castell dinàmic: Cap al segle XVII la fortalesa va deixar de ser el centre militar de la contrada, però va continuar fins al 1936 com a parròquia i centre religiós dels nuclis de població dels voltants. Després de la Guerra Civil espanyola, trist període en què el conjunt va quedar abandonat, els Minyons de Muntanya (escoltes) el van recuperar i el van convertir en una casa de colònies, que va funcionar com a tal fins als anys vuitanta. Un cop es va tancar la casa de colònies, avui en Ramon i la Consol, masovers i encarregats de cuidar del conjunt, li donen una nova vida d’acord amb les seves característiques històriques i la seva realitat actual. Amb el seu esforç i amb la col·laboració de l’Ajuntament, institucions i entitats, el lloc és destí d’excursions i caminades per la riera. Si aviseu amb temps hi podreu menjar i, fins i tot, dormir. També és centre d’una trobada anual en què la flama del Correllengua acull els participants dels pobles dels voltants: Sant Sadurní, Torrelavit, Sant Pere, Sant Quintí, Sant Joan i la Llacuna... Actuacions, concursos, visites i exposicions l’omplen de vida. Encara hi ha molta feina a fer.








 

Preu de la visita guiada: 6.- euros. Dinarem al mateix castell, carn a la brasa (preu per persona: 22.- euros. Tel.: 648 02 33 99. 

Tornarem a casa als voltants de les cinc de la tarda.