Dimecres 8 de juny de 2022
Les grans pastures: la transhumància
Hora de sortida: 2/4 de set del matí.
Ubicació: Comarques de la Cerdanya i el Berguedà.
Temps aproximat: 4 h (8,4 km)
Desnivell: 540 m (acumulat).
Dificultat (1): Normal.
Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i anirem en direcció a Berga.
Després, tot seguint la carretera de Berga en direcció al túnel del Cadí, trobarem la bonica població de Bagà. A Bagà ens aturarem a fer el tallat.
Des d’aquí cal seguir les indicacions de coll de Pal, on s’hi arriba per una bonica carretera després d’uns 20 km.
Itinerari: 0 h.: Coll de Pal (2.110 m). Situat entre els vessants de la Tossa i del Puigllançada, és fàcil veure bestiar pasturant per aquests contorns. Des d’aquí seguirem els senyals blancs i vermells del sender GR-150-1 en direcció oest-nord-oest que ens orienten cal a la Tossa d’Alp. El camí va guanyant alçada a través del prat alpí.
0:30 h.: Coma Floriu (2.190 m). Ample mirador, on cal deixar un camí a l’esquerra que davalla cap al refugi de Rebost, senyalitzat amb rombes de color groc. A sota, a l’esquerra hi ha el morriador de Coma Floriu; un morriador és el lloc on les ovelles, a l’estiu, per tal de protegir-se de la forta calor del migdia, s’agrupen i busquen l’ombra d’elles mateixes a base de col·locar el cap sota la panxa de la veïna, tot configurant una mena de pinya força compacta. La pervivència d’aquests topònims ens indica la presència, no fa gaires anys, de bestiar oví per aquestes muntanyes. Al vessant nord del proper Puigllançada també tenim el morriador de Rus. A la carena hi ha algunes dolines, una mena de depressions en forma d’embut produïdes per l’absorció de l’aigua i dissolució de la roca calcària; és un fenomen propi d’una zona càrstica (formació de cavitats) El camí continua entre blocs de pedra i després retroba el prat. A més a més dels senyals del GR, anirem seguint fites i senyals de color groc. Més endavant el camí esdevé amb força pujada. Amb una mica de sort, podrem contemplar isards.
1 h.: Rasos de Comabella (2.373 m). A partir d’aquí s’inicia una petita “sifonada” per la collada Baixa; davant veurem la Tossa i el refugi, amb el camí que continua a través de la carena fins arribar-hi.
1 h 45 min.: Tossa d’Alp o Pedró dels Quatre Batlles (2.531 m); rep aquest segon nom perquè aquí conflueixen els termes municipals de Bagà, Alp, Das i Urús. Hi trobarem el refugi del Niu de l’Àliga (guardat, propietat de l’Estació de Muntanya de la Molina, tel. 605 842 992). A tocar el cim hi ha un repetidor de televisió. Fins aquí arriben les instal·lacions d’esquí de la Massella. Des del cim de la Tossa s’albira una bella panoràmica als quatre vents: Moixeró, Cadí, serra d’Ensija, Pedraforca, Port del Comte i bona part de la Cerdanya.
Un cop feta la fota de cim, deixarem els senyals del GR que es dirigeixen cap al coll de Jou i, des de la Tossa, davallarem en direcció nord per la pista d’esquí que passa pel costat dret de l’estació superior del telecadira Jumbo Tosa.
2 h.: Una pista que surt del davant del refugi se’ns ajunta per la dreta. En uns minuts més deixarem la pista i anirem a la dreta, creuarem per sota d’un telearrossegador i seguirem per un prat. Ens anirem decantant cap a la dreta en direcció a un petit coll; no hi ha camí, però no ofereix cap dificultat. A l’esquerra queden les instal·lacions de l’estació d’esquí.
2 h 30 min.: Coll de la Mola. Seguirem baixant, amb els Rasos de Comabella – podrem veure retallada la silueta dels excursionistes que pugen cap a la Tossa – i el Puigllançada al fons. El camí continua per prats herbats tot dibuixant una gran essa fins arribar a un altre coll.
2 h 45 min.: Camí de terra que seguirem cap a l’esquerra. A la dreta deixarem forts pendents. A sota veurem una pista de terra i la carretera de coll de Pal. Anirem davallant pel costat d’unes tanques de fusta, sense camí marcat, però sense cap problema. A poc a poc anirem baixant amb la intenció d’agafar la carretera. Passarem a tocar la moderna pleta de Comabella.
3 h 30 min.: Pista que seguirem cap a l’esquerra. A la dreta tindrem els contraforts de Comabella i a l’esquerra una dilatada panoràmica de muntanyes i turons herbats. Passarem pel costat d’una edificació i arribarem a la carretera.
3 h 45 min.: Carretera que seguirem cap a la dreta.
4 h: Coll de Pal (2.110 m) Lloc on hem iniciat la caminada, des d’aquest punt es pot pujar al Puigllançada (2.406 m) en qüestió de 30 min; es tracta d’un dels pics més característics de la zona, des del qual es gaudeix d’esplèndides panoràmiques. Per accedir-hi tan sols cal tornar enrere, cap a Bagà, seguir el camí gairebé paral·lel a la carretera i al cap de pocs metres, a l’alçada d’una torre d’alta tensió, continuar pel sender que puja dret per la carena cap al cim.
Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/tossa-dalp-104996494
Observacions: La transhumància: Encara que a
Catalunya apareix documentada des de la segona meitat del segle X, en què l’abat
Oliba cedí els drets de pasturatge de Coma de Vaca al monestir de Sant Joan de
les Abadesses, i el 1087 Guillem Ramon I de Cerdanya va concedir l’explotació
de les pastures de les set valls de Núria al monestir de Ripoll, la veritat és
que aquesta activitat ramadera es remunta, sens dubte, a temps més antics;
possiblement cal relacionar-la amb les primitives cultures de pastors, s’ha practicat
i es practica a tota la península Ibèrica, a Itàlia, als Balcans, al nord d’Àfrica
i per tota la conca mediterrània i consisteix en conduir els ramats a l’estiu a
la zona de muntanya, on l’herba és abundant i el clima prou benigne, i a l’hivern
a la terra baixa, on el clima temperat permet créixer l’herba a l’hivern, però
que a l’estiu esdevé seca i eixuta.
Els primers ramats pugen per Santa Creu de maig, altres ho fan durant el juny i els darrers pels volts de Sant Joan i San Pere; la baixada es fa per Sant Miquel, i els darrers per Tots Sants. Aquests desplaçaments, a vegades amb milers de caps de bestiar, s’efectuaven tot seguint uns camins anomenats carrerades o camins ramaders a la Catalunya oriental, passos ramaders o cabaneres al nord-oest i lligallos a l’àrea meridional; la seva amplada oscil·lava entre els 20 i els 75 metres.
A la zona del Moixeró, lloc per on realitzem
aquesta excursió, existeixen diversos camins ramaders, que el pas del temps i
la poca utilització pel bestiar ha anat desdibuixant, ja que en l’actualitat s’han
perdut aquells grans ramats d’ovelles que pujaven, en transhumància, des de ben
lluny, a les pastures d’estiu. Es calcula que, fa aproximadament quaranta anys,
les altes pastures del Pirineu català eren aprofitades, cada estiu, per uns
80.000 caps de bestiar.
Avui dia aquests animals han estat substituïts
per petits ramats de vaques que duen a la muntanya en camions, amb la qual cosa
s’estalvien dies de camí. En alguna excursió hem trobat algun ramader que puja,
amb el seu vehicle tot terreny, a fer el recompte del ramat i ens pregunta s’ d’on
venim hem vist algun exemplar.
En aquesta zona de la Molina i el Pla d’Anyella
(travessat per la carretera que va de Castellar de N’Hug a la Molina, podrem
gaudir de nombrosos ramats pasturant.
Malgrat que la legislació vigent considera els
camins ramaders com a bé de domini públic i, per tant, d’utilització pública, i
obliga els municipis a inventariar-los, en realitat s’estan perdent. No existeix
cap inventari acurat de la xarxa de camins ramaders a Catalunya (només es poden
destacar els treballs efectuats en aquest sentit al Pallars Sobirà, Penedès-Garraf
i en alguna zona de l’Alt Berguedà) i la coincidència de les vies pecuàries amb
camins veïnals, carreteres, urbanitzacions, tanques, zones de conreu que s’han
apropiat del camí, entre d’altres obstacles que limiten la mobilitat, fan que
els pocs pastors transhumants que encara resten ho tinguin cada dia més i més
difícil per dur a terme la seva activitat, tot i que hi tenen un dret legal.
Com a part integrant del camí ramader, hi ha
una sèrie de petites, però interessants, manifestacions arquitectòniques
realitzades en pedra seca, que és un patrimoni que val la pena conservar, com
els murs que els delimiten, els passos o comptadors, petites obertures (o
passos naturals entre roques) per les quals es feia passar el bestiar per fer
recompte, els tancats per al bestiar, les barraques de pastor; també cal fer
esment de les saleres, lloses planes on els pastors posaven sal perquè la llepessin
els ramats per complementar els minerals que manquen en la seva dieta, i les
basses d’abeurar.
Maifemcim ja hem pujat al Tossa d’Alp el 19 de
setembre de 2009, aquí podeu veure la ressenya i les fotos: http://maifemcim.blogspot.com/2009/09/tossa-dalp-2537-m.html
i el 1 d’agost de 2015, aquí podeu veure la ressenya i les fotos.
Ens endurem el dinar.
Tornarem a casa als voltants de les cinc de la tarda.
