Gorgs de la Riera de Mergançol (903 m)

Dissabte 27 d’agost de 2022

Hora de sortida: Set del matí. 

Ubicació: Comarca del Berguedà. 

Temps aproximat: 3 h 45 min (8,9 km) 

Desnivell: 260 m (acumulat) 

Dificultat (1): Normal.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada en direcció a Berga. Passat Berga ens desviarem a la dreta en direcció a Vilada on ens aturarem al bar restaurant Comelles a fer el tallat, c/. Teodor Miralles, 15 (al costat de la carretera) 

Després seguirem fins a Borredà i aquí seguint la carretera que porta a Ripoll trobarem, a l’esquerra, la carretera que porta fins a Sant Jaume de Frontanyà. 

Aparcarem el més a prop possible de la confluència d’aquestes dues carreteres (hi ha una petita esplanada per deixar el cotxe)

Itinerari: Començarem a caminar seguint la carretera que porta a Sant Jaume de Frontanyà. Després de 1,6 km, trobarem a la dreta, un desviament que porta al Càmping Matamala. L’agafarem. Passarem per la zona de bungalows del càmping. Al final d’aquesta zona, surt un camí, a la dreta, en baixada, que és el que hem d’agafar. 

Després de caminar uns 500 metres arribarem al Gorg de Mergançol.

Més endavant passarem pel costat d’un salt d’aigua.

Després entrarem a la fageda dels Desigs, un fantàstic camí de faigs, una imatge preciosa que canvia completament l'aspecte del bosc on estàvem. A partir d'aquí durant uns 650 metres creuarem cinc vegades més la riera, enmig d'aquest tram just a la nostra esquerra i en direcció nord, passarem pel costat d'un gorg del que no en sabem el nom. El gorg te una bonica caiguda d'aigua sobre una gran roca de forma escalonada, sense arribar a ser un salt d'aigua.

Seguint la traça, arribarem al Gorg Petit i una mica més endavant, al Gorg dels Desitjos. És un dels gorgs més coneguts de la riera Mergançol, no per la seva grandària, però si per la seva bellesa, amb un salt d'aigua força ample que baixa per entre les roques.

Bassa de la Dama o Gorg de Canet, un gorg de mida mitja amb una bonica caiguda d'aigua sobre les roques, sense arribar a ser un salt d'aigua, igual com passa amb el gorg del Tell o de Matamala, al que ben seguit arribarem, un gorg petit però de gran bellesa degut a que l'aigua baixa per sobre la roca molt esculpida, aquí travessarem la riera. 

Tornarem pel mateix camí que hem vingut, fins al Gorg de Mergançol, on deixarem el camí d’anada i seguirem a l’esquerra per un altre camí. 

Gorg de l’Enclusa. Aquest té una bona caiguda d'aigua, la resclosa és com una paret en mig del riu ja que està construïda en un lloc molt ample i per tant té una llargada significativa, també es veu el rec que portava l'aigua al molí.

El camí discorre paral·lel al riu i en molts cassos cal travessar-lo per passeres fetes amb pedres, que alguna vegada són inestables, en molts casos ens podem mullar una mica els peus. 

Gorg del Collonut. Es tracta d'un petit gorg d'uns 4x4 metres amb la seva resclosa i amb un salt d'aigua artificial mig derruït construït pel molí del Sobirà.

Més endavant passarem per un antic molí: Molí de Campalans. Tot i que el molí ja existia des de la baixa edat mitjana, l'actual edifici és una construcció del s. XVIII que segueix l'esquema tradicional de la masia d'estructura clàssica i de petites dimensions. És un edifici de planta baixa, un pis i golfes, cobert a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana de llevant. Al sector de llevant hi ha una pallissa coberta amb el ràfec de la teulada i al costat de migdia un altre pallissa, més moderna i oberta, coberta amb teulat gairebé pla. 

El molí conserva la resclosa i bona part del rec. Els últims moliners del molí de Campalans foren la família Cervera Vilarrasa que també feien de masovers (1958)

El gorg Verd i un altre molí. Seguirem i arribarem al gorg del Molí del Sobirà. El Molí fariner de Sobirà és una construcció del s. XVIII que segueix el model de masia d'estructura clàssica, amb planta baixa, pis i golfes, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. La teulada, amb teula, llata i bigues de fusta, té un important voladís que aixopluga la balconada del primer pis i de les golfes. Al sector de llevant i de ponent l'edifici té adossada les pallisses, cobertes amb teulades d'una sola vessant. Les finestres del primer pis i les golfes tenen llindes de fusta igual que la porta, situada al bell mig de la façana, i les finestres de la planta baixa. Va funcionar fins a mitjans s. XX. 

Un mas molt bonic que encara mostra la sortida d'aigua de quan feia la funció de molí, aprofitant la força hidràulica de la riera. 

Gorg de la Ribera, un petit gorg amb la seva resclosa, en una zona molt bonica del riu just a sota del poble de Borredà.

Passarem per unes cases i quan ja estiguem arribant al punt de sortida i arribada, després de fer un tram de carretera, ens desviarem a l’esquerra per anar a veure el Salt del Gorg. 

El Salt del Gorg és un saltant d’aigua d’uns 20 metres, a la riera de Mergançol, sota mateix del poble de Borredà, al costat de can Tisoi. Es fa servir com a lloc de bany, i les aigües són molt netes. Arribarem fins al gorg a través d’un camí que serpenteja durant 5 minuts. 

És el més espectacular de tota la riera de Mergançol; es troba situat sota el nucli urbà de Borredà i destaca per que combina dos elements geològics d'aquest curs d'aigua: un salt d'aigua, i un gorg.

La riera l'haurem creuat catorze cops, remullant-nos els peus en alguna que altra ocasió. 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/gorgs-de-la-riera-de-mergancol-borreda-111992254 

Recorregut en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/6309f9d087d8753fa39ba103 

 

Observacions: ELS GORGS I LA RIERA DE MERGANÇOL

 

No gaire lluny de Berga es troba el poble de Borredà. En el terme municipal i desembocant al pantà de la Baells, hi passa la Riera de Mergançol (o també riera de Merdançol (ICGC) i fins hi tot riera de Borredà, el tram del municipi de Borredà).

 

La Riera de Mergançol és un afluent de l'esquerra del riu Llobregat, la riera neix a uns 1.300 metres d'altitud als serrats pre-pirinencs i més concretament al vessant al sud de la Serra del Catllaràs i de Sant Jaume de Frontanyà. La seva conca s’estén pels municipis de Castell de l'Areny, Borredà i Vilada i desemboca a l'embassament de la Baells. Amb una conca de 99 km2, la longitud de la riera no té més d'11 km i té un cabal força pobre. La riera s'alimenta dels torrents de Casadejús, del Pontarró o de Vilada, Capdevila, de Cercosa i de la Baga per la seva dreta i dels de la Font del Cirer i dels Solans per l'esquerre.

 

La Riera del Mergançol destaca per el bon estat de conservació del seu paisatge de ribera; hi són abundants les vernedes formant una estreta franja a banda i banda de la riera, els avellaners i els tells. Quan a fauna hi destaca el barb i la carpa, el tritó pirinenc, la salamandra, l'escurçó i el llangardaix verd.

 

Caminarem pel voral de la riera del Mergançol gaudint de precioses cases de temps ja passats en forma de Masos (el Mas Sobirà i el de Mas Campalans) amb molins hidràulics per moldre el gra. Mitjançant l’embassament i el seu corresponent canal portaven l´aigua i per tant, l´energia que feia funcionar el molí.

 

Es recomanable fer aquesta excursió després de que uns dies abans, hagi plogut, a fi de que la riera tingui un bon cabal d´aigua i poder gaudir de l’espectacular gorg del Salt d´uns 20 m i també d´altres d´alçada menor. Millor fer el recorregut l’estiu o a la tardor, a fi de poder gaudir de la varietat cromàtica que ens ofereix la seva vegetació en aquestes estacions de l´any. La vegetació que hi trobarem mes abundant és el roure martinenc, el boix i força abundant l´avellaner i també el tell de fulla gran.

 

El nostre itinerari comença i acaba a l'inici de la carretera que va de Borredà a Sant Jaume de Frontanyà, i ens portarà a descobrir la Riera de Mergançol, els seus entorns forestals i muntanyosos tot seguint camins propers a la riera.

 

L'única dificultat consisteix en les vegades que cal creuar la riera per punts on no hi ha ponts ni pedres, per la qual cosa cal estar disposat a mullar-se els peus o bé portar calçat impermeable de senderisme o dur sandàlies de riu i anar canviant de calçat cada cop que calgui. També valdrà la pena de dur una tovallola per anar secant els peus.

 

Aquí podeu veure un vídeo d’una excursió per la riera: https://www.youtube.com/watch?v=GRW-yoqqx38&t=159s

 

 

EL CASC ANTIC DE BORREDÀ

 

Borredà es va anar formant al voltant de l'església parroquial de Santa Maria, quedant establert el nucli central antic del poble. L'estructura actual es consolida als segles XVII i XVIII, i queden formats els carrers de la Processó, de Berga, de la Font, de Sant Jaume de Frontanyà, de Dalt i de Manresa. Tanmateix queden delimitades la Plaça Major i la Placeta (Plaça del Padró).

 

Cal destacar la reconstrucció en pedra de quasi totes les cases d'aquest casc antic, i també la conservació en pedra dels carrers.

 

Dinarem al Restaurant Baix Pirineu de Borredà, tel.: 93 823 90 60. 

Tornarem a casa als voltants de les cinc de la tarda.

Cercle de Pessons (2.513 m)

Dissabte 20 d’agost de 2022

Hora de sortida: Sis del matí. 

Ubicació: Principat d’Andorra. 

Temps aproximat: 3 h 30 min (6 km) 

Desnivell: 200 m (acumulat) 

Dificultat (1): Normal.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per l’autopista C-16 fins a Berga i el Túnel del Cadí (on ens pararem a fer el tallat). 

Després seguirem en direcció a Puigcerdà, passarem la frontera per Llívia i anirem en direcció a Porta. Passarem pel túnel de Pimorent i el túnel de Pas de la Casa ja a Andorra. Un cop a Andorra anirem fins a la estació d’esquí de Grau Roig. 

 

Itinerari: Des de l’estació d’esquí de Grau Roig surt cada hora un autobús 4x4 per pujar fins al primer llac de Pessons. Considerarem aquesta possibilitat, per guanyar temps i estalviar-nos el primer tram, ja descrit, que no té massa interès. El darrer autobús de tornada és a les 17 hores. Preu de pujar i baixar: 10.- euros per persona. Puja a les hores i baixa les mitges al matí i a l’inrevés per la tarda. Compra de tiquets a la botiga de l'edifici de l'Escola d'Esquí de Grau Roig. Punt de sortida Escola d'Esquí de Grau Roig i punt d'arribada el restaurant. Del 23 de juny fins a l'11 de setembre. Pujades: cada hora de 9:00 h a les 15:00 h i a les 16:30 h. Baixades: cada hora de 9.30 h a les 14.30 h, a les 16.00 h i les 17 h. 

L'excursió comença agafant un autobús 4x4 a l'aparcament del Cubil de Grau Roig. Després de 15 minuts de pujada i d’estalviar-nos 250 metres de desnivell, apareix davant dels nostres ulls el primer dels llacs i al mateix temps el més gran. L’estació disposa d'una línia regular que en els mesos estiuencs uneix l'aparcament del Pubill de Grau Roig amb el refugi/restaurant de Pessons. El primer llac no és gaire profund i a l'hivern queda completament congelat, amb un bon gruix de neu a la zona superior. De fet, es pot creuar amb motos de neu o amb esquís de travessa. 

El punt de partida és l’Estany Primer al costat de la cafeteria, a 2.300 m i caldrà seguir el GR-7.

Rodejant la cafeteria, ens dirigirem a la resta de llacs, més petits però amb un aspecte més alpí. Aquests, són més tranquils i no trobarem tanta gent en el nostre camí ja que el camí ressegueix les roques i és molt més estret. 

Passarem per: L’Estany Rodó, l’Estany de Meligar, l’Estany de les Fonts i finalment, l’Estany del Cap de Pessons, entre d’altres petits estanys sense nom.

El descens es realitza seguint les indicacions del Cercle de Pessons, fent una circular i passant pels estanys de la Solana.

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/cercle-de-pessons-111337140 

Observacions: A l’estiu, les muntanyes andorranes són un paradís per als amants de l’excursionisme. Les nombroses zones de llacs del país, proporcionen als visitants una bona manera i ben fresca, de descobrir una Andorra gairebé desconeguda, ben lluny del ritme frenètic de les botigues de l’avinguda Meritxell, al centre d’Andorra la Vella. 

Estan situats a la vora dels naixements dels rius o torrents, a l’ombra dels pics més alts dels Pirineus i a una altura que, gairebé sempre, supera els 2.000 metres. Alguns dels que es troben a una major altura s’han creat al fons dels circs glaciars. Precisament és en aquests circs pirinencs on el nombre de llacs és més elevat. Sovint n’hi arriba a haver més d’una desena i, si s’observen amb una perspectiva aèria (per això cal pujar a algun dels pics dels voltants) constitueixen un paisatge aclaparador i espectacular, sobre tot quan les muntanyes, les parets rocoses o els avets es reflecteixen a les seves aigües.

 

A Andorra hi ha més d’una quinzena de llacs. A algunes s’hi pot arribar fent una caminada més o menys llarga (fins hi tot n’hi ha d’alguns d’accessibles amb autobús!), però d’altres estan situades en indrets als quals costa d’arribar caminant.

 

Els llacs de Pessons és una de les zones de llacs més coneguda d’Andorra.

 

Amb l'objectiu de mantenir la forma física i de passada veure com és una estació d'esquí a l'estiu, farem aquesta excursió al conegut Cercle de Pessons, on es troben diversos llacs formats en l'última glaciació. Per aquells que no ho coneguin, els llacs de Pessons es troben en un dels marges de l'estació andorrana del Pas de la Casa i més concretament, a Grau Roig amb una alçada d'uns 2.300 metres.

 

Set llacs i algunes llacunes, comunicats entre si, situats a l'interior del cercle glacial granític, més gran d’Andorra. Gran varietat de vegetació i flors alpines en un terreny d'alta muntanya. Dintre de l'aridesa aparent, hi creix gran varietat de flors alpines. Al primer estany hi ha un restaurant.

 

El Circ de Pessons constitueix el cercle glacial granític més gran d'Andorra. El recorregut es d'una gran riquesa floral, i amb sort, podrem observar marmotes, isards, voltors, etc.

 

Al Primer llac dels Pessons es pot arribar amb un autobús 4x4 – un bus normal però amb tracció a les quatre rodes – des de l’estació d’esquí de Grau Roig.

 

Val la pena agafar l’autobús que surt de l'aparcament del Cubil i porta fins el restaurant, doncs t'estalvies 250 m de desnivell.

 

La majoria de visitants opten per quedar-se al llac principal, on hi ha un restaurant i un camí que el rodeja. El més recomanable per veure els paisatges més bonics (i també menys transitats) és donar una volta sencera als set estanys que formen els Pessons (que deuen el seu nom al pic de Pessons, que es veu des de la majoria de llacs)

 

Caminant unes tres hores es poden veure els set estanys de Pessons, comunicats entre si, també alguns petits estanyols sense nom, enclavats al cor del circ granític més gran d’Andorra. El camí transcorre per un paisatge àrid però en el qual creixen gran quantitat de flors alpines. El recorregut no té cap dificultat ni en l’orientació (s’ha de seguir el sender de gran recorregut GR-7) ni en la tècnica.

 

Al ser una ruta d'alta muntanya, si es fa a l'estiu, s'ha de portar força aigua i alguna peça de roba per si de cas, el temps a la muntanya canvia molt ràpidament.

 

Just davant del primer llac hi ha el refugi de Pessons que té un restaurant molt acollidor on es pot menjar la típica cuina de muntanya (carns a la brasa, escudella barrejada, embotits...) però també plats més elaborats, com amanida de formatge de cabra, entrecot de bou o sopa de ceba (Plats copiosos i preus elevats)

 

Dinarem al refugi - restaurant de Pessons, tel. +376.75.90.15. Està obert cada dia de 10 a 16 h. (Cuina fins a les 15:30) pessons@grandvalira.com 

Tornarem a casa als voltants de les set de la tarda.

Port de Tavascan (2.219 m) - Estanys del Port i de Mariola (2.280 m) - Port de Salau (2.088 m)

5-6-7 d’agost de 2022

Hora de sortida: Sis del matí. 

Ubicació: Comarca del Pallars Sobirà. 

Temps aproximat: 4 h (6,3 km) / 4 h 20 min (6 km) 6 h 45 min (11,2 km) 

Desnivell: 405 m / 466 m / 725 m (acumulats) 

Dificultat (1): Normal / Normal / Mitjana.

Programa: Sortirem el divendres 5 d’agost a l’hora esmentada, en direcció a Tavascan. Anirem par la A-2 fins a la sortida 517 i seguirem en direcció a Agramunt i Artesa de Segre, on ens pararem a esmorzar. 

Després seguirem, passant pel Port del Cantó, Isona, Tremp, La Pobla de Segur, Sort, Llavorsí i Tavascan. A Tavascan agafarem uns taxis que ens duran fins a la Font de la Costa. (Taxi Pey, tels.: 677 030 915 / 637 556 251, preu anada i tornada, per persona: 15 euros) 

 

Itinerari divendres 5 d’agost: Port de Tavascan (2.262 m) 

4 h – 6,3 km – 405 m de desnivell positiu acumulat. 

10 h: De Tavascan cal prendre un taxi que ens durà per la carretera que puja a Graus i Quanca. Des de Quanca es pren la pista forestal que puja a la font de la Costa. Allà on s’acaba la pista comença l’itinerari.

Font de la Costa (1.750 m) On s’acaba la pista i neix un sender que segueix la mateixa direcció que la pista, el qual s’enfila amunt, paral·lel al riu, i va directament cap a la zona de prats i el fals coll que es veu. 

15 min – 0,5 km: Marrades (1.870 m) El camí supera el desnivell més fort tot fent una sèrie de marrades.

30 min – 1 km: Planell (1.965 m) Es deixa enrere la primera pujada forta i es creua un planell per una zona de roques de granit per arribar a l’estany del Cap del Port. 

50 min – 1,4 km: Desguàs de l’estany xic (2030 m) El camí continua per la riba esquerra de l’estanyol, amb l’estany que queda a l’esquerra de la marxa.

1 h – 1,5 km: Estany del Cap del Port (2.035 m) El camí continua per la mateixa riba, voltant l’estany fins a arribar a l’altre extrem.

1 h 15 min – 2 km: Entrada d’aigua de l’estany (2.035 m) El camí torna a enfilar-se de valent, fent ziga-zagues, per la mateixa ribera del riu directament cap al port, que ara ja es veu al davant. 

1 h 30 min - 2,5 km: Capçalera de la vall (2.135 m) En arribar de nou a un petit planell, ja a la capçalera de la vall, just on conflueixen tot de petits rierols, es creua a l’altre ribera del riu i es fa la darrera pujada al port per la vesant que mira a llevant. 

2 h - 2,9 km: Port de Tavascan (2.219 m)

La tornada la farem pel mateix camí.

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/port-de-tavascan-estany-del-port-i-estany-xic-110045339 

Observacions: El camí de França. A la vall de Cardós, el camí de França sempre ha estat el camí del port de Tavascan, anomenat de Marterat pels francesos. Aquest camí era el que tenia més trànsit en el passat, el que feien els traginers, entre d’altres viatgers. Cal buscar les raons en l’alçada i, sobre tot en el pendent del camí. El port de Tavascan està a 2.211 metres, una alçada considerable, que només permetia el pas de finals de juny a finals d’octubre o principis de novembre, però una alçada més baixa que el port de Colatx, de 2.435 m, el de l’Artiga, de 2.475 m, o el d’Aulà de 2.341 m. Malgrat que l’alçada sempre imposava, la característica decisiva era el pendent, el recorregut del camí. Les persones poden enfilar-se de manera més o menys àgil per molts camins, però el bestiar necessita un pas franc, un camí de pendent sostingut sense gaire graons i amb el ferm ben sòlid i consistent. I més ho necessita quan més carregat va. Res d’enfilar-se pel dret, sinó pujar suaument, a base de fer voltes, ara aquí ara allà; res de tarteres lliscants; res de saltar de pedra en pedra per creuar els rius. El camí del port de Tavascan era així. Ara està força malmès al darrer tram on pràcticament ha desaparegut la traça, es suposa que a causa de l’erosió de l’aigua, la neu i les allaus. 

El camí de França enllaçava Tavascan amb les bordes de Graus, seguia cap a Quanca, pujava a la font de la Costa i, finalment, s’enfilava cap a l’estany del Port i el port de Tavascan. Avui, el tram de Quanca fins a la font de la Costa està molt malmès per la pista que segueix el mateix recorregut.

 

La connexió de la vall de Cardós amb França ha estat una constant al llarg dels temps. Així, quan l’economia es basava en la ramaderia extensiva, d’acord amb les formes de viure tradicionals, és obvi que l’alta muntanya suposava una peça clau en el cicle productiu anual del bestiar i, allà dalt, prop de la frontera, es trobaven catalans i francesos amb el mateix objectiu: aprofitar les pastures d’estiu. Era necessari arribar a acords: vosaltres fins aquí i nosaltres fins allà, us deixem passar tants caps si vosaltres ens deixeu passar tants altres, si sempre s’ha fet així per què voleu canviar ara. Els acords i els conflictes són les dues cares de la mateixa moneda però, en definitiva, són contacte, relació, connexió. En èpoques de bona sintonia, la relació per les pastures comportava també relació en altres àmbits, com el comerç i el treball temporer a un o altre costat en èpoques de collita. El retrocés de la ramaderia extensiva, el despoblament, els conflictes bèl·lics i l’aparició dels mitjans de transport mecanitzats van fer que tots aquests passos fronterers, entre ells el port de Tavascan, anessin perdent importància fins a caure en l’oblit.

 

Ens endurem el dinar. 

Després anirem fins a València d’Àneu, on tenim reservades habitacions a l’Hotel La Morera, https://www.hotel-lamorera.com/ Preu en habitació doble per esmorzar i dormir: 108.- euros al dia. En règim de mitja pensió: 142 euros al dia (+ taxa turística de 0,66 euros per persona i dia) Avd. Port de la Bonaigua, 11 T. 973 62 61 24.

 

Itineraris dissabte 6 d’agost: Matí: Estanys Xic i de Mariola (2.268 m) 

4 h 20 min – 6 km – 466 m de desnivell positiu acumulat. 

Fins a l’estany Xic, el recorregut és el mateix que el dia anterior. Anirem des de Tavascan, amb taxi fins a: 

Font de la Costa (1.750 m) On s’acaba la pista i neix un sender que segueix la mateixa direcció que la pista, el qual s’enfila amunt, paral·lel al riu, i va directament cap a la zona de prats i el fals coll que es veu.

15 min – 0,5 km: Marrades (1.870 m) El camí supera el desnivell més fort tot fent una sèrie de marrades. 

30 min – 1 km: Planell (1.965 m) Es deixa enrere la primera pujada forta i es creua un planell per una zona de roques de granit per arribar a l’estany del Cap del Port.

45 min – 1,4 km: Desguàs de l’estany Xic (2.030 m) Un cop a l’estany Xic, girarem a l’esquerra passant per la zona de les Borricanyes, fins a l’estany de la Mariola.

1 h 45 min: Estany de la Mariola (2.280 m)

La tornada la farem pel mateix camí.

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/estany-de-mariola-110045769

Observacions: Itinerari fàcil entre la Font de la Costa i l'Estany de Port. En aquests trams cal seguir la senyalització del GR. Entre l'Estany de Port i l'Estany de Mariona l'itinerari és lleugerament més difícil pel desnivell i la senyalització (cal seguir les marques blaves i les pilones de pedres).

 

Dinarem al restaurant de l’Hotel Llacs de Cardós a Tavascàn. https://hotelllacsdecardos.com/ Tel: 973 623 178 / 665 825 952.

 

Tarda: D’Isil a Sant Joan d’Isil 

Des de València d’Àneu, cal agafar la carretera que puja cap a Isil i Alòs. 

Anirem fins a la Plaça de l’Església d’Isil (1.160 m) En arribar a Isil per carretera, cal entrar al poble per l’únic trencant que hi ha a mà dreta, es creua el pont sobre el riu i es fa cap a la plaça de l’Església on es pot deixar els cotxes. Des de la plaça es comença a caminar cap a l’interior del poble, passant per sobre del pont antic. 

5 min - 0,05 km: Pont d’Isil (1.160 m) Passat el pont es continua pel carrer de la dreta, paral·lel al riu fins a arribar a les últimes cases del poble. 

10 min – 0,2 km: Inici del camí (1.160 m) El carrer es transforma en un camí que segueix la mateixa direcció que el carrer i sempre va paral·lel al riu. Es tracta d’un camí de ferradura que conserva en molts trams l’estructura tradicional que els caracteritza: una plataforma recolzada sobre un bancal de pedra seca, per un costat, i protegida per un marge, també de pedra seca, per l’altre. 

15 min – 0,6 km: Sant Joan d’Isil (1.150 m) Es passa pel davant de l’església romànica de Sant Joan d’Isil, a l’altra ribera del riu. Des de aquest punt hi ha la millor imatge de l’absis construït a tocar de les aigües del riu.

Observacions: Rastres de foc: Mirant cap a ponent des de la plaça de l’Església d’Isil es poden identificar unes roques a mitja alçada de la muntanya que la gent anomena “lo Faro”. A primer cop d’ull no sembla un indret gaire significatiu, però un cop l’any tot el poble està pendent del que allà succeeix. És la nit de Sant Joan, quan una cinquantena de fallaires encenen al Faro la seva falla i emprenen el descens cap a la plaça del poble. Aleshores, una serp de foc baixa per la muntanya en una de les celebracions més ancestrals de Catalunya.

 

Les falles són aquí troncs de pi negre d’un metre de llarg, esberlats per un extrem amb la falca que els manté oberts. Els fallaires els recullen a les bordes de Lapre, on han estat assecant-se durant tot un mes. Amb la falla a l’espatlla, cal dirigir-se al Faro, on s’espera el senyal que donen des del poble quan es fa fosc. Aleshores, s’encén una gran foguera amb els extrems de totes les falles i, quan aquestes estan ben enceses, s’inicia el descens cap al poble.

 

A l’entrada del poble les noies esperen l’arribada dels fallaires, a qui donaran un glop de vi, un tros de coca i un ram de flors. Un cop acabat el descens, segons diu la tradició, tota la comitiva va cap a l’església romànica de Sant Joan d’Isil, a les afores del poble, a la porta de la qual els fallaires fan una creu amb el carbó de la falla. De tornada al poble, per acabar la festa, totes les falles alimenten una gran foguera a la plaça de l’església, on es ballen danses tradicionals.

 

Aquest itinerari comença a la plaça de l’església d’Isil, un poble d’arrels medievals que esdevé un escenari fet a mida per a la celebració de les falles. De fet, al llarg de tot l’itinerari fins a Borén es respira un aire que recorda l’època en que el Pallars va veure néixer els pobles, els camins, les esglésies i els ponts. De bon inici a Isil es troben l’església de Sant Joan situada al mig d’un illot del riu entre els dos nuclis del poble, l’antic pont sobre la Noguera Pallaresa i molts exemples de l’arquitectura tradicional pirinenca.

 

A Borén, s’arriba a la plaça de l’església de Sant Martí, on es guarda la talla romànica de la Mare de Déu de les Neus, una de les tres úniques talles dels segle XIII que es poden veure a Catalunya. En conjunt, doncs, es tracta d’un itinerari farcit de finestres on viatjar a través del temps cap a l’època medieval.

 

Itinerari diumenge 7 d’agost: Port de Salau (2.087 m) XXXV trobada d’agermanament occitano - catalana. 

6 h 45 min – 11,2 km – 724 m de desnivell positiu acumulat.

Des d’Esterri d’Àneu cal agafar la carretera local cap a Isil i Alòs. Des d’Alòs es continua per la pista asfaltada que dóna accés al refugi del Fornet. Es pot deixar el vehicle a l’aparcament del refugi. 

A les vuit del matí, inici de la pujada conjunta popular des del Refugi del Fornet, guiada a càrrec del Parc Natural de l’Alt Pirineu. 

Refugi del Fornet (1.350 m) El refugi del Fornet es troba just on acaba la carretera asfaltada. L’itinerari, en començar, segueix la pista que s’endinsa a la vall. 

15 min – 0,75 km: Camí del port de Salau (1.375 m) A la dreta de la pista es troba el corriol que s’enfila al port de Salau, senyalitzat amb un pal i cartells. El camí comença a guanyar alçada pel bosc.

30 min – 1,3 km: Barranc de Salau (1.460 m) Es creua el riu i el barranc de Salau i, un cop a l’altre vessant, s’ha sortit de la depressió de la barrancada i es segueix l’ascensió per sobre la ribera dreta. A partir d’aquí el barranc ha de quedar durant una bona estona a la dreta de la marxa i per sota del camí. En aquest tram es creua una zona que va ser literalment devastada per una allau a finals de l’hivern de l’any 2005 i encara es poden veure els grans arbres arrencats de soca-rel. El camí avança fins a tornar a entrar al barranc. 

45 min – 2 km: Font del barranc de Salau (1.600 m) Quan el camí torna a entrar al barranc, trobarem una font natural que neix en una gran pedra al costat del riu. En aquest punt el camí fa un revolt brusc cap a l’esquerra i s’allunya definitivament del barranc. Aviat s’endinsa uns metres en un bosc, per sortir-ne uns metres més amunt i continuar per un altre barranc herbós i més petit que baixa paral·lel al de Salau. Pocs metres més amunt s’arriba a un serrat pedregós.

1 h 15 min – 2,9 km: Serrat (1.715 m) Des d’aquí ja s’intueix el port de Salau si es mira en direcció nord-est. El camí s’hi encara directament superant una zona de pastura mentre guanya alçada fent ziga-zagues. Una bona referència de la direcció a seguir és un aflorament de roca blanquinosa i llisa que es veu per sobre dels prats.

1 h 30 min – 3,7 km: Àrea de roques (1.970 m) El camí arriba sota una paret de roca on canvia de direcció, per continuar l’ascensió fent una diagonal cap a la dreta de la marxa, en direcció est. Poc més enllà es supera el darrer desnivell canviant de direcció novament cap a l’esquerra de la marxa.

2 h 15 min – 4,3 km: Port de Salau (2.085 m)

La baixada es pot fer tant pel camí per on s’ha pujat com pel camí que va cap a la pista del pont de Perosa. Aquest segon camí està senyalitzat amb punts grocs. 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/port-de-salau-110046688

Observacions: Vàrem pujar al Port de Salau el 7 d’agost de 2011, a la XXIV pujada d’agermanament occitano-catalana. Aquí podeu veure la ressenya i les fotos: http://maifemcim.blogspot.com/2011/07/port-de-salau-2085-m.html

 

Dues banderes, bons veïns. El proper diumenge 7 d’agost, i després de dos anys que la pandèmia no ens ho ha permès, tindrà lloc un dels esdeveniments més representatius de l’agermanament occitano-català, la pujada al Port de Salau, un port de muntanya a 2100 metres d’altitud que uneix el Pallars Sobirà amb l’Arieja.

 

Des de fa 35 edicions, catalans i occitans ens trobem el primer diumenge d’agost en aquest port del Parc Natural de l’Alt Pirineu per reivindicar la nostra història comuna i les nostres llengües germanes, però per sobre de tot fem d’aquesta data una jornada festiva en la qual la música i les danses tenen un paper principal, així com el vi català i el formatge occità que compartim tots a dalt del port. Fem del Pirineu un lloc d’unió entre occitans i catalans, almenys per un dia les nostres llengües es barregen i el sentiment de germanor és més gran que mai.

 

El primer diumenge d’agost de cada any el vent que creua la serralada pirinenca pel port de Salau fa volar dues banderes acabades d’hissar: la catalana i l’occitana. El so de les gralles i els acordions marca el compàs d’una festa a 2.000 metres d’alçada, mentre que l’intercanvi de formatge occità i de vi català testimonia el bon veïnatge de dues comunitats que es resisteixen a perdre el contacte i la relació secular.

 

Ja de bon matí, dos grups, un a cada costat de la frontera, es reuneixen i emprenen l’ascensió al port. Des de la vessant catalana, a la vall d’Isil, el camí vell de pujada al port de Salau es pot fer en unes dues hores, per un recorregut que supera més de 700 metres de desnivell en poc més de 4 quilòmetres.

 

L’arribada de gent al capdamunt del port s’allarga tot el matí, però ben aviat s’escolta la música i les cançons que donen la benvinguda als que arriben i conviden a la dansa. A mig matí la hissada de banderes, l’intercanvi de presents i uns breus parlaments donen la solemnitat necessària a la festa. Després, solament queda emprendre el descens cap a la vall.

 

https://caoc.cat/torna-la-pujada-al-port-de-salau-la-trobada-occitano-catalana/

 

Tot l’itinerari està senyalitzat amb senyals de GR.

 

El port de Salau, de 2.085 metres d’alçada, és el més baix de tots els que uneixen el Pallars Sobirà i l’Arieja, i el seu camí no té cap dificultat important, llevat del desnivell a superar. Es tracta doncs, d’un dels més transitats. Probablement per aquestes raons el port de Salau concentra molts dels elements que defineixen la frontera als Pirineus. Aquí s’han concretat tractats per l’explotació conjunta de la muntanya, ja sigui de les seves pastures, ja sigui dels seus boscos. Aquí han coincidit comerciants i jornalers que saltaven a l’altre vessant buscant el que faltava a la seva terra. Aquí han trobat una porta cap a la salvació els que fugien de la desesperació.

15 h.: Dinarem al Refugi del Fornet. http://refugidelfornet.es/?lang=ca Tel. 973 09 23 40 – 618 14 67 05. 

Tornarem a casa als voltants de les nou del capvespre. 

Nota: Bona part dels textos d’aquesta ressenya han estat trets del llibre “A peu per la frontera” de Jordi Tutusaus – Arola editors.