Dissabte 28 de desembre 2024
Darrera sortida del 2024
Hora de sortida: 2/4 de vuit del matí.
Ubicació: Comarca del Vallés Oriental.
Temps aproximat: 3 h 30 m (7
km)
Desnivell: 440 m (acumulat)
Dificultat (1): Normal.
Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per l’autopista AP-7 direcció Girona. Ens pararem a fer el tallat a l’àrea de servei del Montseny.
Després seguirem i sortirem per la sortida 11 i anirem en direcció a Sant Celoni. Seguirem per la C-35 fins just abans d’arribar a la Batlloria, que girarem a l’esquerra en direcció a Gualba.
Un cop a Gualba agafarem la pista en direcció a Riells. A uns tres quilòmetres del centre de Gualba, a la pista que va de Gualba a Riells del Montseny, en una corba, hi ha un corriol que baixa cap al mirador i on el camí és prou ample per aparcar-hi el cotxe.
Itinerari: Seguirem la pista amunt fins arribar a l’alçada de la finca Can Prats, enmig d’un altiplà amb vistes a tota la vall de Gualba. Allà agafarem un camí que surt a l’esquerra, indicat amb un cartell de fusta i que passa per sota de la casa, seguint el camí fins el Suro Gros i més endavant fins el Salt de la Resclosa.
Des-de aquest salt començarem a pujar per un corriol, gaudint dels diferents estatges de la vegetació del Montseny. Passarem de les alzines als castanyers fins arribar al reialme ombrívol del faig.
Passarem per davant de les restes d'una casa que en diuen el Polvorí i tot seguit arribarem a una altre pista, amb pals elèctrics. La seguirem cap a la dreta i ens portarà a la Central nº 2 o de Dalt i el seu pantà. Conjunt dos edificis, la central elèctrica pròpiament dita, al darrera, i l’habitatge de l’operari de manteniment, al davant, al costat d’una bassa de regulació de l’aigua que passa per la central.
Desfarem el camí enrere i anirem seguint una canonada de ferro que hi ha al terra del camí.
Seguint la canonada arribarem al Coll de Sesfigueres (598). Agafarem un corriol a la dreta que baixa i que els seus darrers 500 metres és amb força pendent.
Baixant ens creuarem amb la canonada un parell de vegades i un cop a baix arribarem a la Central nº 3.
A poca distància hi ha el Salt de Gualba, força espectacular encara que amb poca aigua. El que més greu sap és no poder-hi accedir a la base del Salt de Gualba doncs hi ha una tanca de fusta que impedeix el pas i més endavant el camí està tallat per una esllavissada. Al Mirador del Salt trobarem un cartell de “Prohibit el pas” al corriol que hi donava accés. Després de consultar amb el Parc, ens han informat que es va decidir tallar l’accés atesos els constants despreniments i perillositat que això afegia al camí. També es restringia l’entrada amb finalitats mediambientals per facilitat la supervivència d’espècies amenaçades com el tritó del Montseny. Així que no és possible arribar fins a la base de la cascada més famosa de la zona. Té una caiguda de 133 metres per un terreny esglaonat, que converteix la riera en una corrent d’escuma blanca.
D'allà al mirador del salt, seguirem uns metres pista avall fins arribar a un corriol que puja amunt pel mig del bosc que ens duu al cotxe.
Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/676fed13d97f804c689af39d
Observacions: Llegendes de fades d’aigua en un marc
suggestiu i ombrívol tot remuntant la riera amb trams espectaculars i
encaixonats, salvats per la força escruixidora de les aigües.
El camí (PR-C-211, el seguirem d’anada fins a
la rodalia del Polvorí, indret on l’abandonarem i el retrobarem al tram final) està
parcialment senyalitzat amb estaques verdes del Parc i senyals de pintura,
primer blaves i després grogues i alguna que altre fita.
La major part del camí és de sauló, pel que
cal anar amb compte a les baixades per evitar caigudes.
Aquests espais s’inclouen dins del Parc de
Gualba, l’antic Parc mediambiental del RACC que va tancar les seves portes
l’any 2013. Les prop de 50 ha que comprenia van ser cedides a l’ajuntament,
entitat que va encarregar el 2014 a una empresa privada local la nova gestió de
l’espai sota el nom de Parc Mediambiental de Gualba. Un debat a part seria si
les hectàrees de l’antic parc del RACC cedides a l’ajuntament de Gualba i
gestionades per una empresa privada amb seu a la població, és la forma més
adequada de portar un espai natural protegit.
El Gorg Negre situat al nord de la riera de
Gualba i és un dels llocs més espectaculars del Montseny. Part de la seva fama
és deguda a les llegendes que el relacionen amb bruixes adoradores del diable,
i a les tempestes i malvestats que causaven als vilatans de Gualba. També és un
paratge d’interès natural i paisatgístic. L’accés no és fàcil. Nosaltres hi hem
passat a prop però no hi hem anat. La gent de la zona l’associa amb les dones
d’aigua. Conten que són bellíssimes donzelles, d’ulls blaus o verd maragda, de
llargues cabelleres d’or o de tons de coure, que enlluernen i encisen sota els
raigs de la lluna, perquè són éssers nocturns.
Van nues o amb tuls transparents. N’hi ha qui
diu que tenen cua de peix, o ales de papallona. Són permanentment joves i,
malgrat que no són immortals, bé que arriben a viure més de mil anys.
Explica la llegenda que l’hereu d’un mas del Montseny contemplava les aigües fosques del gorg quan, de sobte, hi va aparèixer una dona d’aigua. De seguida, els joves es van enamorar. La nimfa va accedir a casar-se amb el noi amb el requisit que mai no li recordés la seva condició de dona d’aigua.
Van tenir un fill i una filla, el mas va prosperar i van ser feliços. Una tarda però, la tempesta amenaçava arruïnar la collita, i la dona va ordenar segar el blat, encara que no estava ben madur. El marit, en tornar a casa i veure el desfici, va exclamar irat: “Dona d’aigua havies de ser!”. Al moment, la dona va desaparèixer. I tot i que cada matí els fills asseguraven que la mare els venia a pentinar, el marit no la va tornar a veure mai més. També s’explica que un pagès es va perdre pels boscos de Gualba i no es va saber res més d’ell fins al cap d’un mes. L’home va arribar al poble amb la roba feta miques i la cara ben cremada. Pel que es veu, les bruixes l’havien torturat per haver interromput una reunió. Un mes més tard, va poder escapar destrossant la seva cova, i això va desfermar la ira de les bruixes que llançaren un terrible malefici: “el bestiar moriria lentament i haurien de viure del que poguessin”.
Un altre llegenda diu que antigament en el
terme de Gualba hi havia sovint fortes tempestes, que arrasaven els camps i
capolaven els boscos, i portaven la ruïna a aquelles contrades. Tothom veia que
els núvols de les tempestes es formaven damunt del gorg Negre i que poques
hores abans, les aigües del gorg Negre rebullien i feien una remor estranya
fins que se n'alçaven unes boires que formaven al cim un núvol negre. Ja de
temps antic se sabia que al gorg Negre hi vivien bruixes i bruixots i es creia
que tota la malura de les tempestes la provocava aquella endimoniada trepa.
Aleshores el rector de Gualba i tots els seus feligresos van anar en processó
al gorg Negre, el rector va aspergir-hi aigua beneïda per obligar les bruixes i
els bruixots a viure fermats al fons de l'aigua, i manà plantar una creu al cim
de la muntanya on es formava el núvol. I sembla que des de llavors, el terme de
Gualba s'ha vist sempre més lliure d'aquelles grans tempestats.
Dinarem al Restaurant El Rebost, c/. Sant Joan, 15 Sant Celoni, telèfon: 938 67 36 40, https://www.elrebostsantceloni.com/
Tornarem a casa als voltants de les cinc de la tarda.
