Dissabte 22 de març de 2025
Matinal
Hora de sortida: Set del matí.
Ubicació: Comarca d’Osona.
Temps aproximat: 3 h 45 min (9,3
km)
Desnivell: 342 m (acumulat)
Dificultat (1): Normal.
Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per la C-17 en direcció a Vic. Ens aturarem a les 4 carreteres de Tona a fer el tallat. Després seguirem en direcció a Vic i Sant Hipòlit de Voltregà i d’aquí fins a Orís. Un cop a Orís anirem en direcció a Sant Genís d’Orís i d’aquí, seguint el camí pavimentat fins al trencant del mas Noguereda, on aparcarem.
Itinerari: Començarem a caminar per la carretera asfaltada que surt a l’esquerra de la que hem vingut amb el cotxe, uns 500 metres per deixar-la i agafarem un camí que s’enfila a mà dreta. El camí està ben fressat i marcat.
El seguirem i passada la font de l’Horta enfilarem amunt fins a un encreuament. Seguirem el camí a la dreta que indica Sant Salvador de Bellver a 2,5 quilòmetres.
Des d’aquí el camí s’enfila fins a arribar a aquesta magnífica capella romànica on gaudirem d’unes extraordinàries vistes (6,1 km).
Sant Salvador de Bellver és una església romànica situada a l’extrem nord oriental del terme municipal de Sant Boi de Lluçanès a la punta d’una carena que domina la part de tramuntana de la Plana de Vic. És una església de grans proporcions, dividida per dos arcs torals i coberta amb una volta lleugerament apuntada, la qual remata amb un absis semicircular, cobert amb volta de quart d’esfera. La sobrietat de les línies arquitectòniques i el volum de la construcció, resolt amb grans blocs, en una estructura homogènia i sense interrupcions de cap mena, mancada d’afegitons d’èpoques posteriors, fan ressaltar encara molt més la bellesa de l’estil, el qual es mostra en les ornamentacions exteriors de l’absis, sota la línia de la cornisa i a les seves finestres. A l’absis es conserva un fris de dents de serra i presenta tres sèries de nou arcuacions cegues separades per bandes llombardes. També s’obren dues finestres, una al sector est i l’altra al sector sud, totes dues formades per arcs en degradació. Aquestes finestres formen esqueixada vers l’interior i plecs cap a fora.
De tornada agafarem el camí de baixada pel cantó oposat al de la pujada, també marcat amb els senyals grocs i blancs. Passarem prop de la balma de Serinyà i arribarem a la casa Nova de Vilanova, una casa pairal amb explotació ramadera on agafarem la carretera asfaltada per tornar al punt d’inici.
Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/doris-a-sant-salvador-de-bellver-205834299
Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/67dea656567db30ae14e19aa
Observacions: Amb aquesta ruta
descobrirem el mosaic de boscos, conreus i masies característics d’Orís, i a
Sant Salvador de Bellver tindrem una de les millors vistes panoràmiques sobre
Osona.
L’Església de Sant Genís d’Orís està situada a l’oest de les restes del
Castell d’Orís. Les primeres mencions documentals conservades, de l’església de
Sant Genís d’Orís, són de l’any 943. Aquest edifici romànic va anar essent
ampliat, ja que al segle XIII hi ha referències de dos altars laterals en
aquesta església. D’època medieval, segle XIV, es conserva la imatge gòtica de
Santa Maria de Gràcia. L’actual edifici de l’església de Sant Genís d’Orís es
va començar a construir el 1791, i es va inaugurar el 1799. Tot i estar
inaugurat, a causa de la guerra del francès, les obres no s'acabaren fins al
1821, amb un estil dels Moretó entre barroc i neoclassicista. L’església de
Sant Genís d’Orís està formada per una nau central, dues naus laterals i un
cimbori. A l’interior de l’edifici s’hi conserva la imatge gòtica de Santa
Maria de Gràcia. Aquesta església en va substituir una altra, documentada des
de 943, que hi havia darrera can marçal, al peu del castell.
El Castell d'Orís està situat en un turó estratègic al costat del poble d'Orís, des d'on dominava la Vall del Ter, a la plana de Vic. La seva existència està documentada des de l'any 914 quan formava part del comtat de Barcelona. La seva situació és molt estratègica i complia una clara missió de salvaguarda en el pas del Ter camí de la vila de Ripoll, tal com feia el veí castell de Torelló, situat pràcticament a la mateixa alçada. L'any 1470, degut a la guerra civil catalana, el castell va ser destruït en gran part. També el 1840 per la guerra carlina. Les ruïnes d'aquest castell van ser declarades Monument Històric i Artístic el 1949. Els conflictes militars esdevinguts des de la Guerra dels Remences, finida el 1472, fins a la Primera Guerra Carlina al segle xix, han tingut repercussions en aquest castell i han estat la causa de l'actual estat ruïnós. Ja en el diccionari de Madoz se'n parla com un castillo antiguo arruinado (1849). Antoni Pladevall i Font considera que hi ha almenys quatre èpoques ben diferenciades de construcció: «a l'angle de ponent-migdia s'hi veuen restes de parets i la planta de la capella de Sant Pere, d'època romànica, probablement del segle XII; vers llevant, emparat per un mur gòtic tardà, hi ha una gran cambra, mig soterrada, de volta apuntada de tipus gòtic primitiu; i el mur més alt i ben concertat, de la banda de tramuntana, mostra diverses èpoques de construcció que s'estenen del segle XV al XVII».
Tornarem a dinar a casa.
