dissabte, 11 de juliol del 1998

Pica d’Estats (3.143 m.)

10-11-12 de juliol de 1998, setembre del 1998 i 23 d'agost de 2003.

El cim més alt de Catalunya.

Hora de sortida: Ens trobarem el divendres a les 16 h. davant del GARRO, S.A. de Sant Boi.

Ubicació: Comarca del Pallars Sobirà.

Temps aproximat: 11 h.

Desnivell: 1.254 m.

Dificultat: Molt difícil.



Programa:

Divendres: A l’hora indicada ens trobarem davant de GARRO, S.A. a la Ctra. Comarcal de Viladecans a Sant Boi. Anirem direcció B-30, Autopista de Terrassa – Manresa, Manresa, Berga (per l’eix del Llobregat), túnel de Cadí, Bellver de Cerdanya, la Seu d’Urgell (en aquest punt, portarem dues hores de cotxe i serà més o menys, la meitat del camí), coll del Cantó, Sort (N-260), Llavorsí, aquí agafarem la L-504 i la L-510 direcció a la Vall Farrera, Àreu (aquest és el darrer poble). (També es pot arribar a Sort per la nova autovia de la N-II de Barcelona a Lleida, agafar la C-13 fins a la Pobla de Segur i després la N-260 a Sort) 

Agafarem una pista forestal de 12 km. Per anar bé, a les vuit del vespre hauríem de posar-nos a caminar, si el dia és clar, tindrem unes dues hores de claror, i encara caminarem una hora més de nit (cal dur llanternes o frontals). A les onze del vespre arribarem a l’estany de Sotllo, muntarem les tendes i soparem. Breu vetlla a la llum de la lluna i les estrelles i a dormir.


Dissabte: Ens llevarem a les cinc del matí, desmuntarem una tenda, recollirem els sacs i les motxilles, deixarem dins de l’altra tenda tot el que no calgui dur i començarem a caminar a les sis. Si tot va bé, podem fer cim entre les 10 i les 11 del matí i podem estar a la tenda (Estany de Sotllo) a les dues. Dinarem i acabarem de recollir-ho tot. A les sis podem tornar a estar als cotxes. Anirem al poble de Ainet de Besan, a l’Hotel Fuster (tel. 973 62 43 38) a on tenim habitacions reservades per a tots (mitja pensió per persona: 6.500.- ptes.). és una fonda senzilla, però molt acollidora. Una bona dutxa i un bon sopar (si hem fet el cim, amb cava), una passejada pel poble (heu sentit parlar mai de “Ainet la nuit” o de “la movida de Ainet”?), Segur que si parem atenció, podrem escoltar, les cançons de Bob Dylan que aquesta nit canta a Escalarre al “Doctor Músic Festival”.... “Això amic meu, tant sols ho sap el vent, escolta la resposta en el vent....” Un lloc alternatiu per hostatjar-se i amb molt bona cuina és l’Hostal Vall Ferrera a Àreu. Tel. 973 624 343.

Diumenge: Ens llevarem tard, esmorzar i tornarem pel mateix camí que al pujar. Podem parar a dinar a Bellver de Cerdanya, al restaurant “El Picot Negre”. Entre sis i set de la tarda de diumenge podem ser a casa.

Recorregut: Un cop deixats els cotxes en una zona d’aparcament, molt propera al Pla de Boet (1.860 m.), s’agafa un camí en direcció al Refugi de la Vall Farrera (Tel. 973 62 07 54) propietat de la FEEC, al que s’hi arriba en 30 minuts (1.940 m.).

Es segueix per un camí que passa sobre el refugi. Als 50 minuts, girar a l’esquerra (2.080 m.) en una cruïlla de camins, pugem fortament fins arribar a un collet, on el camí es torna més planer i rodejar la muntanya per camins de bestiar, fins arribar a la cantonada de la muntanya. Bifurcació (2.190 m.) ja damunt del barranc de Sotllo (1 h. 30 m.). Baixar al fons i remuntar el curs de l’aigua pel costat.

Es segueix cap al Pla de la Socalma o Socauba (2.140 m.). existeix una balma, a l’esquerra del camí per aixoplugar-se en cas de necessitat. (2 h.). Més endavant la vall s’eixampla i arribem al Pla de Cana Bona o Pletiu de Sotllo (2.200 m. – 2 h. 30 m.), hi ha una cascada una mica allunyada del camí, que baixa de l’estany de Sotllo.

Pugem fins a l’estany de Sotllo (2.370 m. 3 h. 15 m.) És un lloc molt bonic on es pot acampar una nit, sota la figura del pic de Monteixo i del Noris. El camí segueix i creua el torrent dues vegades.

Estany d’Estats (2.500 m. – 3 h. 40 m.) Voregem l’estany, arribem a uns replans superiors i veiem un repetidor de ràdio, comença la tartera. Pujarem la coma i la canal superior pedregosa i amb forta pendent.

Port de Sotllo (2.894 m. – 5 h.) Marca la frontera entre els dos estats. A l’est (dreta) la cresta d’Estats, directa a la punta NO en direcció a la Pica d’Estats. L’itinerari més fàcil és baixar uns 150 m. de desnivell en direcció al Nord a la banda francesa, amb neu, estanyol de Barz o d’Estats (2.736 m. – 5 h. 35 m.), abans d’arribar-hi girarem a la dreta en direcció al coll de Riufred (2.990 m.) i pujar a l’Est entre el Montcalm (3.077 m.) a l’esquerra i la Pica d’Estats. A partir d’aquí el pendent es suavitza i enfilem directament a la Pica d’Estats, el cim més alt de Catalunya (3.143 m. – 5 h. 50 m.)

Tornada pel mateix camí.



Observacions: La Pica d’Estats forma un massís amb tres relleus: el pic Oriental (3.115 m.), la Pica o Central (3.143 m.) i el pic Verdaguer u Occidental (3.125 m.), que surt pel damunt del port i pic de Sotllo (3.073 m.)

Es tracta d’una ascensió llarga i dura, coneguda des de fa molts anys, concretament el 25 d’agost de 1883, mossèn Jacint Verdaguer, en la seva campanya pels Pirineus que va inspirar el seu poema èpic “Canigó” va pujar-hi en una llarga i penosa marxa de 14 h. que va fer equipat amb un paraigües i una maleta. És la imatge més famosa dels excursionistes que han fet la Pica d’Estats.

El 1976, amb motiu del centenari del CEC i per tant de l’excursionisme català, la FEEC va convocar a tots els muntanyencs a pujar a la Pica al llarg de tot l’any, motiu pel qual varen pujar 2.612 persones de 90 associacions.

Al setembre de 1979 hi varen pujar, entre d’altres els parlamentaris: Joan Raventós i Jaume Sobrequés, acompanyats d’un centenar de persones, com a celebració per l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (l’Estatut de Sau)

Dinarem en el restaurant Picot Negre de Bellver de Cerdanya.

Tornarem a casa al voltant de les set de la tarda.

NOTA: Tornem a fer un intent al mes de setembre del mateix any, acampant al Pla de Boet i arribem fins al coll de Sotllo. Anem a dormir el dissabte a Tredòs al Hotel de Tredòs.


Finalment es fa cim el 23 d'agost de 2003 (en aquesta foto).