dissabte, 17 d’octubre de 1998

Falgars – Roc de la lluna – Pla de la Flor de Neu (1.581 m.)

17 d’octubre de 1998 - A la cacera del rovelló!!!


Hora de sortida: 2/4 de set del matí.


Ubicació: Comarca del Berguedà.


Temps aproximat: 4 h.


Desnivell: 400 m.


Dificultat: Fàcil o difícil (segons la facilitat per trobar els rovellons....)

Programa: A l’hora indicada ens trobarem davant de GARRO, S.A. a la Ctra. Comarcal de Viladecans a Sant Boi. Anirem direcció Manresa, Berga i Guardiola de Berguedà, on esmorzarem. Després seguirem direcció la Pobla de Lillet i agafarem un desviament a la dreta (abans d’arribar a la Pobla) que va al Santuari de Falgars. Seguirem per la pista de terra, un cop passat el santuari, per anar fins al mirador del Roc de la Lluna. Després passarem pel pla de la Flor de Neu (ens aturarem a visitar-lo al baixar, i seguirem fins el pla del Joc de Pilota, on aparcarem els cotxes i començarem la recerca (cacera?)


Santuari de Falgars. L'ermita de la Verge de Falgars és situada a la serra del mateix nom, a 1.288 metres d'altitud. L'horitzó és immens i espectacular: a tramuntana, la gran serralada formada pel Cadí i el Moixeró; a llevant, Montgrony, el Puigmal i els Rasos de Tubau; a migjorn, els boscos del Catllaràs, i a ponent, el Pedraforca, els Rasos de Peguera i Ensija. S'hi pot arribar per carretera asfaltada i dista de la Pobla de Lillet set quilòmetres. Construïda l'any 1646, sobre les restes d'una antiga església romànica. La imatge de la Mare de Déu de Falgars és esculpida en alabastre i se li atribueix una antiguitat de principis del gòtic. Disposa d'una àrea d'esbarjo, amb fonts, taules i focs. També hi ha una hostatgeria, que resta tancada durant l'hivern.


Roc de la Lluna. A partir d’aquí el camí comença a pujar enmig d’un bosc de faigs i pins fins a arribar al xalet del Catllaràs. Aquest edifici va ser dissenyat originàriament per Gaudí per allotjar els enginyers que dirigien les mines que extreien el carbó per alimentar els forns de la cimentera del Clot del Moro. Del disseny original, per desgràcia, només en queda la forma; els detalls típics de l’arquitectura gaudiniana varen desaparèixer en les remodelacions realitzades. Actualment s’usa esporàdicament com a casa de colònies. Una mica més endavant, a la dreta del camí, hi ha una font. Ara el camí continua cap a l’oest amb fort pendent fins al collet Fred i el mirador del Roc de la Lluna. Seguirem la pista el pendent és més suau i permet visitar una de les bocamines d’Arderiu. Gairebé totes les mines antigues o bé han desaparegut o bé són de difícil accés. En aquest cas, la mina es troba a peu de pista. Per arribar-hi, cal continuar cap amunt per la pista principal des del xalet. A la primera cruïlla, cal continuar amunt per la dreta; a la segona cruïlla, està senyalitzat Font d’Ardericó cap a l’esquerra. Cal seguir aquesta pista uns cent metres i veureu la bocamina a mà dreta. Va ser explotada entre el 1908 i el 1922. Per arribar al mirador, cal retornar a la pista principal i continuar cap amunt. El mirador de la Roca de la Lluna va ser construït per ICONA i ofereix unes magnífiques panoràmiques de les serres pirinenques i prepirinenques, i també permet veure el dentat perfil de la serra del Catllaràs cap al sud. Hi ha taules i bancs i una font per fer pícnic. Si seguim endavant pel camí senyalitzat, arribarem a una esplanada amb una xemeneia i unes parets: és la sala de màquines, lloc on s’agrupava el carbó portat de diverses mines abans d’emprendre el complicat viatge cap a la carretera de la Pobla, on actualment s’ha construït la nova estació del carrilet. Hi ha un moment que la ruta abandona la pista i fa un petit desviament per passar pel prat anomenat Joc de la Pilota. Pla del Joc de Pilota o de la Flor de Neu. El nom ve del fet que va ser utilitzat pels enginyers anglesos que vivien al xalet per jugar a pilota. També se l’anomena prat de les Damases. Envoltat per bosc i roques calcàries, és un lloc on es respira un ambient de gran tranquil·litat. Està situat a mig camí de la ruta i és un lloc ideal per descansar i contemplar la senzilla bellesa de la natura. Més endavant trobarem el prat Gespador, un dels prats que caracteritzen la zona alta de la serra. A l’estiu sol haver-hi un petit grup de vaques, un vestigi dels grans ramats que antigament pasturaven en aquests prats. Ben aviat arribareu a un gran roc plantat enmig d’un pla: és el roc del Catllaràs, una de les clares divisions entre el vessant nord i la sud. Cap a l’est veureu els cims que marquen la carena central, i cap al sud els grans prats del pla de l’Orri.


Observacions: La proposta per l’estiu del 99 és el pic de Mulleres que separa Catalunya d’Aragó. Té una alçada de 3.010 m. i sembla més factible que la Pica d’Estats.... A partir d’ara, pujar al Mulleres serà l’excusa per anar fent sortides que ens permetin arribar a l’estiu del 99 amb un mínim de forma física per poder fer el cim amb garanties d’èxit. Dinarem en el restaurant del Santuari de Falgars (Tel. 93 744 10 95) Tornarem a casa al voltant de les set de la tarda.