Pic del Carlit (2.921 m.)

23 i 24 d’agost de 2002

El pic més alt dels Pirineus Orientals.

Hora de sortida: Set del matí.

Ubicació: Comarca de l'Alta Cerdanya.

Temps aproximat: 5 h. 30 m.

Desnivell: 904 m.

Dificultat: Difícil.

Programa: Com que cal començar a caminar el dissabte d’hora, el millor és anar el divendres 23 a dormir a algun lloc de la Cerdanya (es pot mirar si el Lluís Bosom te lloc al seu hotel rural Cal Marrufès (http://www.calmarrufes.com)

Itinerari: A l’entrada de Montlluís (monument a E. Brousse) cal girar a l’esquerra (o dreta si venim de la població) per agafar la carretera de Font-Romeu i poc després a la dreta per seguir la del Capcir (N 118), que deixem a continuació de travessar la Tet. Girem a l’esquerra (indicador) per la carretera D 60, travessem un immens bosc de pi negre i arribem al pla dels Avellans, més amunt del qual hi ha una central elèctrica (esquerra). La carretera comença a enfilar-se en llaçades per atènyer el pla de les Bones Hores (xalet - refugi de Combéleran a la dreta). Seguim la carretera, ara de terra, per sota la resclosa i deixem el cotxe en l’ampli aparcament a l’esquerra de l’Hotel Bones Hores (15 km).
0.00 - Estany de les Bulloses (2.017m). A l’esquerra de l’emplaçament de l’Hotel Bones Hores trobem un rètol que ens indica la situació dels estanys i el recorregut a seguir. Senyals blancs i vermells de l’ARP, i també de blaus. Ascendim primer fortament i ben aviat suaument pel bosc de pi negre amb moixeres. Camí pedregós al principi una mica incòmode i bastant gastat pel pas de la gent. Veiem a l’esquerra el pla de les Bones Hores. De seguida entrem en una comella amb petits aiguamolls i girem a la dreta. Travessem un torrent que prové del proper estany Negre.

0.30 - Estany del Viver, enmig del bosc. Bonica vista del Puigperic, a l’horitzó, i del pic de la Portella Gran. El camí es bifurca. Agafem la variant de l’esquerra, més fressada (si bé la de la dreta, una mica més llarga, duu a l’estany Sobirà, per on passarem més amunt). Anem en rumb W. Aviat tenim a l’esquerra l’estany Negre. El bosc va esclarissant-se. Matollars de neret i de ginebró.

0.35 - Estany Sec, a l’esquerra. Indret acollidor. Poc després arribem al plàcid estany de la Comassa, que apreciem a la dreta. Ambient de verdor. Deixem un refugi metàl·lic (en mal estat) a l’esquerra, travessem un altre sector d’aiguamolls i sortim del bosc. Aviat veiem un extens prat inclinat que acaba en una àmplia gropa herbada. El camí la segueix íntegrament.

1.05 - Cim de la gropa (2.245 m). Es tracta d’un tossal que té una interessant vista circular. A l’esquerra destaca l’estany Llat, el més gran de la zona després del de les Bulloses. Baixem a travessar el següent torrent. 1.00 h Palanca de fusta sobre el torrent. Aquest curs fluvial prové de l’estany de les Dugues, situat un xic més amunt que el de la Baells, a la dreta (els dos visibles des del cim del tossal que hem assolit). D’aquest darrer estany, quan està ple, surten dos torrents, el que va als estanys del Viver i de les Bulloses (conca fluvial de la Tet) i el que creuem, que pels estanys Llong i Llat es dirigeix, pel Mesclant d’Aigües, al riu d’Angostrina , afluent del Segre (conca fluvial de l’Ebre). El camí s’enlaira en pendent més pronunciat.

1.25 - Collet (2.340 m). S’acaba el granit i entrem a la zona esquistosa. Davant, elevat, apreciem el Carlit i la ruta que hi accedeix, bastant marcada. Trobem a l’esquerra una surgència i voregem (queda a la dreta) l’estany Sobirà (unió amb la variant de l’estany del Viver), d’unes línies tan fines que podrien trencar-se. Formes malenconioses, sobretot en dies de tardor. Creuem els darrers prats.

1.45 - Inici de la pujada al coll Colomer. Travessem una tartera. A començaments d’estiu, en aquest punt encara pot haver-hi neu. Fort pendent per camí sempre marcat.

2.00 - Coll Colomer (2.598 m). Sensacional perspectiva dels estanys del Castellar, de Trebens i Sobirà. Veiem a la dreta l’estany Petit de Sobirà. Travessem per acostar-nos, fent llaçades, a les primeres roques. Acusada inclinació.

2.15 - Som a les roques. El corriol, ben senyalitzat, s’enfila primer per l’aresta i després la voreja en diagonal per la dreta. Cal utilitzar les mans en algun tram, però el risc de caiguda, si no badem, és gairebé inexistent. Amb tot, cal avançar amb precaució, sobretot si hi ha molta gent. Voltem un petit esperó i ens enfilem en llaçades per la canal entre els dos cims.

2.35 - Enforcadura. Davant veiem el camí que puja per Lanós, al principi aeri i vertiginós. L’ARP s’hi dirigeix. Girem a l’esquerra i per la carena, fàcil, arribem al punt culminant.

3.00 - Pica del Carlit (2.921 m). Panorama esplèndid, un dels millors dels Pirineus, comparable al del Canigó, la pica d’Estats o l’Aneto. Rosari d’estanys a les rodalies. No en va, ens trobem a la regió lacustre més important de la Cerdanya. Aconsellem també l’ascensió a la punta N (2.915 m), que té una immillorable posició sobre l’estany de Lanós. Grosses fites als dos cims.

Observacions: El Carlit és la muntanya més elevada de la Cerdanya i també del Pirineu oriental. Pujar-hi, a tota persona amant de la natura i amb una mica de ganes de caminar, resulta gairebé una obligació moral. El camí està marcat, fressat i senyalitzat; esdevé quasi impossible perdre-s’hi. Amb tot, cal advertir que l’ascensió al Carlit ja no es tracta d’una passejada per dilatats vessants coberts d’herba, com al Puigpedrós o la tossa Plana de Lles, o de llicorella esmicoladissa, com al Puigmal. El sostre de la Cerdanya té, certament, caràcter de gran cim. Anar-hi no esdevé gens complicat.

L’esforç de l’ascensió, però, queda compensat en escreix per un sinuós recorregut entre estanys que no tenen, curiosament, les característiques dels del Pirineu central, amb prades verdes colpides per grans blocs de granit. Més amunt penetrem en un sector d’esquistos, negrós com les roques que formen un con volcànic. Passarem al costat del llac més elevat de la Cerdanya, l’estany Gelat de Sobirà, i ens enfilarem per un tram aeri però amb poc perill fins que atenyerem l’enforcadura i el doble cim de la pica del Carlit. Gran panorama, en dies clars, dels Pirineus; en podrem veure la meitat, des de la Maladeta, els Besiberris i la pica d’Estats fins al Canigó. Formidable perspectiva local, també, de la immensa taca blava de l’estany de Lanós.

Dinarem al restaurant de la estació de Queixans, L'ESTACIÓ DE QUEIXANS - Estació de RENFE de Queixans - 972 88 24 00.

Tornarem a casa al voltant de les vuit de la tarda.