Santuari de la Quar (1.062 m.)

2 de novembre de 2002

Hora de sortida: 2/4 de vuit.

Ubicació: Comarca del Berguedà.

Temps aproximat: 6 h. 30 m. (18,8 km.)

Desnivell acumulat: 1.050 m.

Dificultat: Normal.

Itinerari: Anirem per l’autopista Terrassa / Manresa (parant a l’àrea de servei de Montserrat a fer el tallat), seguirem direcció Berga i d’aquí anirem fins a Borredà.

A les 9 h. hauríem de començar a caminar fent un recorregut circular que ens portarà a la Quar.


Recorregut: Pont de Sant Joan, Coll de Focons, Pla de la Quar, Santa Maria de la Quar, Sant Pere de la Portella, Coll del Tei, Pont del Climent, Canemars, Borredà.

Situació del recorregut que travessa la Serra de Pincancel

Pont de Sant Joan (760 m). Deixem el vehicle aparcat al trencall del Pont de la Sorra, a la dreta de la Carretera de Vilada a Borredà en un revolt a la dreta poc abans d’arribar al poble i uns metres abans de la Font de l’Àngel que queda a l’altra banda.

D’allí seguim a peu per la carretera fins al proper trencall que, també a mà dreta baixa cap al riu Merdançol que travessem pel Pont de Sant Joan i des d’on comencem a seguir els senyals del GR 4 pel camí conegut com Els Graus.

En direcció sud primer i sud-oest després el camí no para d’enfilar-se fins al coll de Forcons (990 m.)

Pla de la Quar (880 m.) Des del Coll baixa fent una llarga marrada cap a ponent per a salvar la torrentera sota el Cingle del Duc i després s’enfila breument per passar un collet que en mena al Pla de la Quar. Baixem fins al torrent, canviem el camí per la pista, pugem i passem pel costat de sota de la casa Sobirats i poc més mes enllà trobem Soldevila.

Santa Maria de la Quar (1.062 m.) Des del Coll de Forcons ja se’ns ha fet omnipresent la mola de Santa Maria de la Quar, blanc i encimbellat sobre un enorme esperó rocós destaca la planta del santuari.

Des del pla seguim la pista enquitranada primer, encimentada després que hi porta. És el camí més fàcil tot i que cal fer una llarga llaçada per a salvar el desnivell. L’alternativa que ens proposen els senyals grocs és seguir els pals de l’electricitat però és un camí molt poc fressat i ple de bardisses que fa de mal passar.

La vista que es gaudeix en un dia clar des de dalt és considerable: Rasos, Pedraforca, Cadí, Ensija, Catllaràs, Picancel... Hom té la impressió que el Santuari fa molt de temps que està en obres de restauració i que no hi ha pressa o fons o ambdues coses per acabar-ho.

Sant Pere de la Portella (802 m.). Baixem del turó per adreçar-nos a Sant Pere de la Portella. Els senyals grocs ens menen a passar pel Coll de la Creu de Jovell i Cal Moliner. Però trobem més fàcil i ràpid seguir per la carretera enquitranada tot plegat un parell de quilòmetres poc transitats. Davant de l’esplanada de l’església i sota l’ombra d’un arbre hi ha un banc que, pel que resa el cartell, fou finançat per la Diputació de Barcelona. Bon lloc per a reposar i reflexionar com és possible que el pressupost de les nostres institucions solament arribi per a poden contemplar tranquil·lament com es degrada el patrimoni i com és possible que dues joies com les que acabem de visitar restin en semblant estat d’abandonament.

Els senyals grocs ens proposen baixar en direcció a ponent, però nosaltres fem just el contrari: des del monestir tirem una mica enrera per una pista que hem deixat a mà dreta just arribat de la Quar. Pronunciada baixada que ens mena al torrent. Poc abans d’arribar-hi a ma dreta un cartell ja ens anuncia la font de l’Abad, situada sota una bonica cinglera dona un doll generós, reparador de la set del camí i del mal gust de boca que ens hagi deixat la contemplació de l’estat d’abandó del monestir. Seguim la pista en direcció a ponent, passem pel costat d’una casa i, al cap de poc, quan a mà dreta surt una pista en direcció nord, recuperem els senyals grocs.

Collet del Tei (955 m). Seguim aquest pista, sempre en direcció nord, que no és altra cosa que l’antic camí de la Portella a Vilada. Canviem de marge anant cap a l’esquerra i la pista s’acaba. Davant nostre queda la paret del Roc de la Veu. L’eco és molt considerable. Comença un corriol que va passant per sobre grans llenques de conglomerat sòlid rocós en penosa pendent fins abastar el collet del Tei. A l’esquerra i carenejant surt el camí que en 20 minuts ens porta al Saga Aguda.

Ja per l’obaga baixem ràpidament, mantenint el passos cap al nord, fins al Portell de l’Ovellar (750 m), curiós pas obert a la roca. Pel camí anem seguint una rasa d’aigua cristal·lina que prové de la font de la Molina. Les obagues de la Serra de Picancel tenen unes fonts i unes rases que fan les delícies del caminant.

Pont del Climent (650 m). Del Portell, en poca estona, ens plantem de nou a la vora del riu Merdançol al Pont del Climent. Aquí podem escurçar l’excursió i en 20 minuts plantar-nos a Vilada. Si continuem, el nostre camí fa un gir de 90 graus ara vers llevant. Amb pujades i baixades anem seguint l’obaga i el marge esquerra del riu, desviant-nos a estones per a salvar algunes rases que baixen de la serralada. En aquest tram el camí és poc fressat, però els senyals sovintejats ens ajuden a no perdre’ns. Quan ja tenim Borredà a la vista, baixem fins al nivell del riu (689 m), el passem a gual i ens enfilen a la carretera. Un metres enllà en direcció al poble, a l’altra banda continua el camí que va a parar a la pista ver la casa de Canemars. La passem per darrera i allí trobem el GR 4-1 que ens portarà fins a Borredà. Passat el primer grup de cases (Coll del Bas) girem a la dreta i baixem cap a la carretera. Un cop allí la seguim uns pocs metres en direcció al poble, fins on en començar em deixat el vehicle.


Observacions: Transcorre la major part per senders i corriols de muntanya, i un petit tram per pista forestal i carretera enquitranada.

Senyalització: Bona excepte el tram La Quar/St. Pere. Senyals blanc i vermells de GR i grocs. Els corriols i senders son molt evidents i força fressats llevat del tram Pont del Climent a la carretera de Vilada a Borredà i el darrer abans de Borredà, però els senyals ajuden a no perdre’s.

Dinarem en algun restaurant de Vilada o de Borredà.

Tornarem a casa al voltant de les sis de la tarda.