Refugi d’Amitges (2.380 m.)

Sortida Principi de temporada

Data: 30-31 de juliol de 2005.

Hora de sortida: Cinc de la tarda de dissabte dia 30 de juliol.

Programa: Sortirem a les cinc de la tarda i ens dirigirem al poble d’Espot a la comarca del Pallars Sobirà. Abans haurem passat per Sort i Llavorsí. Ens allotjarem al Hotel Els Encantats de tres estrelles (tel. 973 624 136 i 973 624 138) a on ja tenim les habitacions reservades. El preu 51.- Euros per persona en habitació doble i de 66.- Euros per persona en habitació individual. Hauríem de mirar de ser-hi tots a les 9 del vespre per sopar plegats i planificar l’excursió del dia següent. A l’hotel ens prepararan una bossa picnic per la sortida.

Ubicació: Comarca del Pallars Sobirà.

Temps aproximat: 6 h. 30 min.

Dificultat (1): Mitjana.

Desnivell: 500 m.

ITINERARI: Sortirem d’Espot a les sis del matí amb el 4 x 4. seguirem la pista que mena a l’estany de Sant Maurici. Deixarem el cotxe a la zona de pàrquing del Prat Pierró.

0.00 h. Prat Pierró, 1680 m.- Aparcament terminal de la carretera del Parc Nacional d'Aigüestortes i estany de Sant Maurici, a l'estiu sovint molt ple. No es pot continuar amunt d'aquest aparcament amb vehicle privat, una gran mesura per a la conservació del parc. Caminem carretera amunt.

0.05 h. - Agafem la drecera que ens evita de passar per la carretera. El camí, molt pintoresc, puja suaument enmig de l'obaga, ven a prop del riu. Travessarem la carretera un parell de cops.

1.20 h. - Ermita de Sant Maurici, 1900 m.- Font propera.

1.30 h. Estany de Sant Maurici, 1950 m.- Ple a vessar de gent a l'estiu. Agafem el sender de pujada al refugi d'Amitges fins a l'estany de Ratera. Des d'allà haurem d'anar obligatòriament per la pista d'accés al refugi d'Amitges.

2.15 h. Estany de Ratera.

2.30 h. Estany de la Cabana.

3.00 h. Refugi d'Amitges, 2380 m.- Magnífic refugi, enmig d'un esplèndid marc d'alta muntanya, amb les seves famoses agulles com a magnífic teló de fons. Refugi guardat en temporada, té 80 places, emissora de ràdio i tots els serveis. Bona base d’excursions d'alta muntanya. També massa ple de gent a l'estiu, on la pista apte només per a taxis llogats a Espot transporta grans quantitats de gent fins la porta del refugi. Des de el refugi, farem una extensió per veure els propers estanys: Gran d’Amitges, de la Munyidera i dels Barbs, que representarà uns 30 min. més de caminar.

Tornarem pel mateix camí. Dinarem a Espot i tornarem a casa.


Observacions: Itinerari massivament freqüentat a l'estiu, que fa perdre part de l'encant d'aquests paratges. Fa poc tems que s'ha prohibit el pas de vehicles fins l'estany de Sant Maurici, la qual cosa ha provocat que tothom qui vulgui pujar ho faci a peu des del Prat Pierró, o en els taxis jeep que es lloguen a Espot.

Aquest és el trajecte més fàcil i transitat de la coneguda travessa Carros de Foc (6ª. Etapa). A vegades es fa una mica pesat, ja que alguns taxis tot terreny hi passen sovint. De tota manera travessa paisatges impressionants, com el llac de Sant Maurici, l’estany de la Ratera, el de la Cabana o les agulles d’Amitges. Cal seguir el camí de 6 km. per una pista forestal. Les agulles d’Amitges són un referent a l’hora de trobar el refugi.

Soparem al hotel el dissabte al vespre tots plegats. Tornarem a casa el diumenge als voltants de les vuit de la tarda.

En aquesta excursió surt la proposta del nom del grup, a partir d'ara ens direm: maifemcim.cat!

Mont Roig (2.859 m.)

Sortida final de temporada

Data: 15-16-17 de juliol de 2005.

Hora de sortida: Cinc de la tarda de divendres dia 15 de juliol.

Programa: Sortirem a les cinc de la tarda de Sant Boi i ens dirigirem al poble de Tavascàn a la comarca del Pallars Sobirà. Abans haurem passat per Sort (s’hi pot arribar pel túnel del Cadí, la Seu d’Urgell, port del Cantó) i Llavorsí. En aquest poble agafarem el desviament a la dreta de la carretera que s’endinsa dins de la ribera del Cardós fins a Tavascàn. Ens allotjarem al Hotel Estanys Blaus de tres estrelles a on ja tenim les habitacions reservades. El preu és de 53,50 Euros (IVA. inclòs) per persona i dia en règim de mitja pensió. Hauríem de mirar de ser-hi tots a les 9 del vespre per sopar plegats i planificar l’ascensió del dia següent. A l’hotel ens prepararan una bossa picnic per la sortida. Els que no vulguin caminar, recordar que l’hotel disposa de piscina (cal dur el banyador) i de jacuzzi, sala de jocs i de lectura.

Ubicació: Comarca del Pallars Sobirà.

Temps aproximat: 10 h.

Dificultat: Molt difícil.

Desnivell: 1.200 m.


ITINERARI: Sortirem de Tavascàn a les sis del matí amb el 4 x 4. seguirem la pista que ens aproxima a una petita presa i d’aquí, agafant la pista que surt a la dreta, fins al lloc en que un rètols indiquen la direcció a la Pleta Palomera (1.666 m.), a on començarem l’excursió. D’aquí agafarem el camí indicat, en direcció nord-oest, sovint enfangat que porta a Noarre, travessant el riu del Port per un pont (1.685 m. – 13 m.). La vegetació és exuberant fins als 1.800 m., els boscos de pi negre són els predominants i el camí, poc freqüentat, es fa perdedor en moltes ocasions. El més impressionant és la solitud i l’estat salvatge de la zona. Pujarem alguns metres per un prat (extrem inferior de la Pleta Palomera) i agafarem un camí que s’endinsa en el bosc, creuant més tard l’important riu d’Escobes. Passarem per la Pleta del Fangassal (1.870 m. - 1 h.) i la seva cabana en runes. Algunes senyals de color vermell i més endavant fites, ens ajudaran a no perdre el camí. Després de creuar una zona enfangada, el camí ens baixa al nivell del riu de la Ribereta que haurem de creuar a l’alçada d’una gorja i continuarem pujant vall amunt amb el proper riu de la Roya de Mollàs a la nostra esquerra Seguint el riu arribarem al clot de l’Escala (2.100 m. - 1 h. 45 min.), rodejat de les parets de la muntanya, sembla una mica com si tot acabés allà. A l’esquerra un salt d’aigua ens marca el camí (direcció sud) marcat amb fites, que comença creuant el petit riu, i tot seguint la senda que corre a la seva dreta, per una forta pendent i al costat d’una cascada d’aigua arribarem prop del primer estany, el de Llavera (2.200 m. – 2 h. 15 min.) procurant no perdre mai les senyals vermelles. Més amunt, seguint per unes roques en direcció oest per un esperó que limita amb el torrent de l’estany de la Gallina, pujant al costat del curs d’aigua que uneix els dos estanys, veurem al damunt la silueta del refugi de Mont Roig (2.287 m. – 2 h. 30m.). deixarem enrera el refugi i continuarem pujant per un camí que sols es fa notar al principi. Més amunt, tornarem a trobar fites en un terreny més herbós, guanyarem alçada amb un pendent regular. Molt aviat deixarem una cubeta pedregosa (2.510 m.) i continuarem direcció nord per una inclinada pendent, a on l’esforç és més gran, fins aconseguir l’aresta fronterera (2.685 m. – 4 h. 30 m.). pujarem per la cresta fins arribar a la Punta Nord del Mont Roig (2.848 m. – 5 h.). D’aquí al cim, (2.859 m. 5 h. 15 m.). El paisatge, ple d’estanys i cims, l’anirem tenint cada vegada més baix, a la nostra esquena. La visió és molt extensa i meravellosa des del cim. Tornarem pel mateix camí.


Observacions: Al límit del Pallars Sobirà amb l’estat francès i a l’oest de la Pica d’Estats ens trobem amb el solitari Mont Roig a la vall de Cardós i al peu del riu Tavascàn que dóna les seves aigües al riu Noguera de Lladorre.

Soparem al hotel el dissabte al vespre tots plegats. Tornarem a casa el diumenge.

Puig Pedrós (2.914 m.)

Data: diumenge 10 de juliol de 2005

Hora de sortida: 2/4 de set del matí.

Programa: Sortirem a 2/4 de set del matí. Agafarem l’autopista Terrassa – Manresa (pararem a fer el tallat a l’àrea de servei de Montserrat). De Manresa a Berga i al túnel del Cadí. Un cop a la Cerdanya anirem a Ger, Meranges i d’aquí al refugi de Malniu per la pista de muntanya (10 km.). Deixarem el cotxe i emprendrem la caminada. Esmorzarem pel camí.

Ubicació: Comarca de la Cerdanya.

Temps aproximat: 6 h. 30 min.

Dificultat: Difícil.

Desnivell: 811 m

ITINERARI: Arribem a la tercera elevació de Cerdanya i la segona situada íntegrament dins la seva demarcació. Es tracta d'una muntanya de fàcil accés, ja que disposa de molts itineraris que condueixen al punt culminant, ample i espaiós. Amb tot, els caients septentrionals, abocats a les profunditats de la vall de Campcardós, són accidentats i amb contraforts rocallosos, un dels quals forma el Gran Caputxó de Campcardós. El Puigpedrós té fama de bon mirador, i de fet ho és. Domina bona part dels Pirineus i al S avarca, el seu panorama, fins al Montseny, Sant Llorenç del Munt i Montserrat; però l'amplitud de la calma que l'envolta li resta visió de la plana cerdana.

En referència a aquesta calma, val a dir que el planell de Campcardós és un immens altiplà situat a més de 2.700 m d'alçària. Segurament es tracta de l'indret pla més extens dels Pirineus en una altitud com aquesta. Malauradament, la morfologia amorosida li treu caràcter d'alta muntanya, però no per això se l'ha de desprestigiar.

Creu, llibre de registres, pessebre, pedró granític i torreta de triangulació al cim. Un xic més al N hi ha un avant cim (2.888 m) que domina la vall de Campcardós i en presenta un bell panorama, amb el roc Colom i el Pedraforca ensotats i la serra de la Vinyola per teló de fons. Al NE destaca el dilatat massís del Carlit.

Una vegada al refugi de Malniu, es segueix el GR11 (marcat en vermell i blanc) que travessa un pontet i s’enfila per uns prats fins a un collet herbat, en direcció al refugi Folch i Girona, el qual dóna accés a la comella del torrent d’Envalls.

Quan arribem al coll de les Mulleres deixem el GR11 i ens dirigim (perdent primer una mica d'alçada) cap al llom que es troba just a l'oest. Una vegada assolit aquest llom continuem en línia recta fins al mateix cim.

La baixada la realitzem en direcció sud-est, justament per on el pendent és més suau, prenent el Roc del Lladres com a referència. D'aquí ens encarem cap al Roc de la Llosa i baixem per una pala bastant inclinada en direcció a l'Estany Sec. Una vegada en aquest punt es desfà el camí que havíem realitzat a la pujada.

LLOC                    ALÇADA (m.) TEMPS PARCIAL
Refugi de Malniu    2.120                   0 h 00 m
Coll de Mulleres     2.400                   1 h 45 m
Carena                   2.720                   1 h 45 m
Puig Pedrós           2.911                    0 h 30 m
Refugi de Malniu   2.120                    2 h 30 m

Tornarem pel mateix camí.

Observacions: El Puig Pedrós és un dels cims més característics de la Cerdanya, per la seva alçada i per la seva vista sobre la Cerdanya i la Serra del Cadí- Moixeró. Situat a la banda de la Solana de la Cerdanya, és un bon mirador del conjunt de la comarca i de la llarga serralada del costat oposat (Puigllançada, Tossa d’Alp, Moixarò, Serra del Cadí)

Dinarem en el restaurant Cal Joan de Meranges.

Tornarem a casa als voltants de les set de la tarda.

Estany de la Muga (2.560 m.)

Data: dissabte 2 de juliol de 2005.

Hora de sortida: 2/4 de set del matí.

Ubicació: Vall de la Llosa. Comarca de la Cerdanya.

Temps aproximat: 6 h.

Dificultat: Difícil.

Desnivell: 950 m.


Programa: Sortirem a 2/4 de set del matí. Agafarem l’autopista Terrassa – Manresa (pararem a fer el tallat a l’àrea de servei de Montserrat). De Manresa a Berga i al túnel del Cadí. Un cop a la Cerdanya anirem a Martinet i d’aquí a la vall de la Llosa. Deixarem el cotxe i emprendrem la caminada que ens durà a l’estany de la Muga. Esmorzarem pel camí.

ITINERARI: Per pujar seguirem la llarga vall de la Llosa,tot sortint de Cal Jan de la Llosa lloc a on deixarem el cotxe, i abans d’arribar al Prat de Xiuixirà, amb restes d'un antic refugi, (quan portem aproximadament 1 h. de camí) haurem de girar e l’esquerra per anar pujant cap als llacs.

0,00 h. Cal Jan de la Llosa (1.610 m.) Ferm mas construït amb parets de granit. El travessem per un camí empedrat, molt antic, que baixa al riu de la Llosa i el creua per un no menys antic pont de pedra. Fem unes marrades i enllacem amb la pista de Coborriu.

0,10 h. Enllaç amb la pista torbem senyals vermells i blancs (GR 11-10 i GR 107 o Camí dels Bons Homes). Veiem a l’esquerra, sobre unes roques gastades les ruïnes del castell de la Llosa, el qual vigilava la vall durant l’edat mitjana i bona part de la moderna. Pendent pronunciat. Som en una pineda de pi negre amb moixeres de guilla, bedolls i avellaners. Continuem ara per una inclinació moderada. Destaca la cúpula de la Muga a la nostra esquerra. Ferm paisatge d’alta muntanya.

0,30 h. Barraca de la Farga. Queda en un prat a la dreta, sobre un marge. Veiem poc més enllà les ruïnes de la vella farga. Deixem una pista a l’esquerra i arribem, sempre per la dreta del riu (est), a un prat travessat pel torrent de Calm Colomer, que davalla de l’estany del mateix nom, enlairat a la dreta. Iniciem un seguit de llaçades a fi de superar una graonada.

1,00 h. Cap de la graonada. Passem un petit collet. Panorama cada vegada més bonic. Agafem la pista que surt a l’esquerra deixant a la dreta la pista principal. La pista que hem agafat va a cercar el fons de la vall. Travessem el riu per una palanca de troncs.

1,10 h. Pla de la Molina. Un corriol amb fites comença a enlairar-se en llaçades pel dens bosc de pi negre, mentre el torrent que baixa dels estanys queda més a la dreta. Forta ascensió.

2,15 h. Entrem a la coma de la Muga (2.255 m.). zona de blocs granítics a la dreta. Continuem pel desdibuixat camí ajudant-nos de les fites.

2,45 h. Trobem una sèquia. Veiem davant dos torrents. Prosseguim pel de la dreta (traces de pas). El pendent se suavitza.

3,30 h. Estany de la Muga (2.560 m.). tenim a l’esquerra l’estany petit, a uns 10 min, rere un collet. Uns verds pradells alegren la grisor del pedregam. Els tres cims que més destaquen (Tossa Plana de Lles, tosseta de Vallcivera i la Muga) són a una hora escassa de camí.

Tornarem pel mateix camí.

Observacions: Interessant ascensió a un dels indrets més solitaris de la Cerdanya, entre la Tossa Plana de Lles, la tosseta de Vallcivera i la Muga. La pujada entre bosc a fi d’atènyer l’alta comella és una mica dura, però travessarem un paratge salvatge i feréstec lluny dels amorosits vessants situats més al Sud. Unes oportunes fites ajuden a no perdre’s i a seguir les llaçades del caminet, poc fressat.

Dinarem en algun restaurant de la zona. Tornarem a casa als voltants de les set de la tarda.