dissabte, 28 d’octubre de 2006

Catllaràs - Joc de Pilota (1.581 m.)

A la cacera dels bolets!!!

Data: dissabte 28 d’octubre de 2006.

Hora de sortida: set del matí.

Ubicació: Comarca Berguedà. No és precisament un dels indrets més coneguts de Catalunya, tot i que és la casa de la flor de neu – l’únic lloc de casa nostra on la mítica edelweiss creix lliurament - . El Catllaràs amb 150 quilòmetres quadrats és més gran fins i tot que el Montseny i amb set cims per sobre dels 1.700 m. situat a un parell d’hores de Barcelona si prescindim de les habituals caravanes dels boletaires. A la tardor, aquest racó s’omple de boletaires i de passejants atrets pels paisatges de pintor, amb pins traçats amb tiralínies, així com faigs i roures amb fulles de tots els colors, des dels últims verds al groc, passant per tots els marrons imaginables i els ocres. A la primavera, però, els boscos llueixen esplendorosos. La gran quantitat de pluja que hi cau al llarg de l’any – una mitjana que ronda els mil litres – converteix el Catllaràs en un jardí.

Temps aproximat: 4 h.

Dificultat: Normal.

Desnivell: 300 m.

Itinerari: Sortirem de Sant Boi direcció Manresa i d’aquí fins a Berga i Per la C-16 a Guardiola de Berguedà, a on esmorzarem en un bar del poble (no dugueu esmorzar). Després agafarem la B-402 en direcció a la Pobla de Lillet. Al Km 9, hi ha un trencant a mà dreta que indica el Santuari de Falgars. Hi ha aproximadament uns 7 Km, per carretera asfaltada. El Santuari de Falgars és una ermita situada a la serralada del Catllaràs, a 1.288 m d'altitud. Construïda l’any 1646, sobre les restes d'una antiga església romànica. La imatge de la Mare de Déu de Falgars és esculpida en alabastre i se li atribueix una antiguitat de principis del gòtic. Disposa d'una àrea d’esbarjo, amb fonts, taules i focs. També hi ha una hostatgeria, que resta tancada durant l'hivern. Aquí dinarem al finalitzar la sortida.
Falgars Hotel Restaurant
Santuari de Falgars
937 44 10 95


Des de l’ermita surt una pista en mal estat que porta al mirador de la Roca de la Lluna, ja en plena serralada de Catllaràs, (construït l’any 1978) des d'on es poden admirar unes magnífiques panoràmiques de l'Alt Berguedà 1.483 m. d’alçada (és convenient anar-hi en un cotxe tot terreny).
La pista passa per boscos de pins, roures i faigs, i, com a curiositat, cal saber que, en indrets molt amagats, s'hi poden veure exemplars de flor de neu, la famosa Leontopodium alpinum, el símbol de l’alta muntanya.

Una extensa xarxa de camins i carreteres forestals conviden a endinsar-se en aquests paratges paradisíacs que permeten gaudir d'una vista excepcional sobre la Vall des del mirador situat al Roc de la Lluna, prop del Santuari de Falgars. Existeix també una casa de colònies a l'antic Xalet Gaudinià del Catllaràs. El xalet és la raó per la qual l’arquitecte Antoni Gaudí va arribar al Berguedà a principis del segle passat. Eusebi Güell va manar construir la primera fàbrica de ciment pòrtland a Catalunya. El projecte era ben ambiciós i també incloïa la posada en marxa d’una mina de carbó a la serra del Catllaràs, per alimentar els forns de la fàbrica, i una casa senyorial per donar hostatge allà mateix als enginyers que hi anaven a treballar. A principis dels anys vuitanta, la casa, molt deteriorada, va ser remodelada per convertir-la en casa de colònies. Per falta de sensibilitat, o més probablement, de diners, es van eliminar els detalls més característics de l’antic edifici. L’estructura, però, s’identifica clarament amb l’estil gaudinià de l’original. A prop hi ha un refugi forestal lliure d’una sola planta i una font.

La següent escala en la ruta és la font d’Assedegosa. La font és al peu del camí, al costat del pla del Joc de Pilota. Se’n diu així perquè hi venien a jugar els enginyers de les mines de carbó que s’allotjaven al Xalet del Catllaràs. No queda lluny el pic del Joc de Pilota. A partir d’aquí la vegetació canvia i el pi rajolet, característic a la zona, perd avantatge numèric respecte als roures, els faigs i les alzines.

Finalment, arribarem a una gran esplanada amb una font, a on deixarem els cotxes i començarem la recerca dels preuats bolets. Cal vigilar de no perdre’s, doncs al bosc, tot cercant bolets és molt fàcil de desorientar-se. A les dues del migdia, ens trobarem als cotxes i anirem a dinar a Falgars.

En ben dinat, i per pair, baixarem fins a la carretera i molt a prop tindrem l’estació del “Tren Turístic del Baix Llobregat” en el farem una petita excursió d’anar i tornar, des de l’estació de la Pobla de Lillet fins a la del Museu del Ciment. Horari: Sortida: 18 h. Tornada: 18,30 h. Arribada: 18,50 h. Preu per persona: 4.- Euros. Bonic recorregut per un traçat de 3,5 km.

Observacions: La regió nord del massís del Catllaràs és d’una exuberància sorprenent. En els seus replecs encara sobreviu la flor de neu. És un paisatge de prats, boscos i agulles eriçades. Des de la Pobla de Lillet, pujarem al cim culminant del massís, a través de la baga d’Ardericó, i retornarem per l’acollidor santuari de Falgars. El recòndit prat de Joc de Pilota, on els enginyers anglesos de l'Asland jugaven a futbol, és l'indret més secret del Catllaràs. En un racó d’aquest pastorim hi ha un faig monstruós. A la tardor, aquest racó del Berguedà és territori de boletaires. Llueix exuberant, alimentat per moltes fonts i guarnit amb el groc daurat de les fulles dels arbres. Un lloc màgic. Desconegut, verge, gairebé ignorat, el massís del Catllaràs és un diamant en brut, un paradís de 150 km quadrats ubicat al nord-est del Berguedà.

Envoltat pels municipis de Sant Julià de Cerdanyola i la Pobla de Lillet, al nord; la Nou i el poblet de Malanyeu a l'oest; Sant Jaume de Frontanyà i el Castell de l’Areny (i més enllà encara Vilada i Borredà), al sud, i Rasos de Tubau a l'oest és un veritable paradís de la natura.

Amb una alçada mitjana superior als mil metres i, a voltes, amb una geografia rude i esquerpa, és un racó de Catalunya que s'ha mantingut intacte al pas del temps.

Efectivament, a diferència d'altres zones de Catalunya, també de gran bellesa com el Montseny o la Cerdanya, cap carretera asfaltada travessa el massís. Només la dura xarxa de comunicacions formada per més de 150 km de tota mena de pistes camins i corriols, ha propiciat un abandonament lent i constant de masies i cases. A tall d’exemple, el Castell de l’Areny hi havia hagut a mitjans del segle XIX més de 600 habitants. En l'actualitat, amb prou feines passen d'un centenar.

Aquest aïllament ha estat la seva dissort i alhora la seva sort. Perquè als indrets més amagats, als prats més allunyats encara s'hi poden trobar cérvols, galls fers, guineus, teixons, mosteles... Espècies de plantes com la flor de neu, els botonets de Sant Joan, les sabates de Mare de Déu o el marcòlic vermell, poc comunes o fins i tot raríssimes arreu de Catalunya, aquí hi són presents.
La natura se'ns apareix aquí, sovint, encara verge, a cops aspra i incisiva, a cops esclatant de colors, olors, sons, tot un ventall de sensacions que fan aturar uns segons el caminant, respirar a fons i, simplement, gaudir profundament de la bellesa del Catllaràs.

Aquesta serra va ser declarada l’any 1992 Espai d’interès Natural, i essent inclosa per aquest motiu i atesos els seus grans valors ecològics, dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de Catalunya.