dijous, 1 de novembre de 2007

Més de mil fonts (Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Data: dissabte 3 de novembre de 2007.

Hora de sortida: A les nou del matí (matinal)

Ubicació: Comarca del Bages

Temps aproximat: 1 h. 30 m. (2,5 km.)

Desnivell: 200 m.

Dificultat: Fàcil.

Itinerari: L'itinerari comença al Centre d'Informació de Mura. Cal travessar la riera de les Nespres, on se situa la fita d’inici d’itinerari, amb les etiquetes de color verd, i prendre el viarany paral·lel al curs d’aigua. El primer desviament a la dreta segueix la vall de la riera de les Nespres, travessant una zona de feixes abandonades, d’atmosfera humida, on a la primavera creixen prímules i anemones. A mà dreta veiem el raval de Mura, i per unes escales pugem a la font de la Mascarosa, primera etapa de l'itinerari.


La font de la Mascarosa
És la clàssica font de fontada. Així es coneixien el segle XIX i principi del XX els aplecs de gent a la vora de les fonts per berenar, cantar i divertir-se. La llegenda atorga la construcció de la font a una família musulmana que en el segle XI ocupava el raval. En reconquerir l’indret, els cristians van construir el Mas del Raval i, per tal de conjurar la malastrugança islàmica, van eliminar de la font la "carassa" o "carosa". Mas-carosa, aquesta seria la inversemblant etimologia del topònim.

Travessem tota l'esplanada de la font i descendim per unes altres escales situades just a l’altra banda de les que ens hi han dut. Aleshores, girem 180° i fem un corriol molt estret, a tocar de la riera. A l’altra banda de la riera, es troba l’àrea d'Esplai de la riera de les Nespres, un dels equipaments del parc natural per a l'acollida dels visitants. Des del pont que condueix a l’àrea d’esplai podem observar les petites gorges que embelleixen la llera del riu. Poc després, arribem a una vorada de pollancres. Al bell mig, sota d'una noguera, hi ha la font del mateix nom i uns metres més enllà, l’antic molí fariner.

La font de la Noguera
La font ha estat arranjada recentment i forma part del complex d'una àrea d’esplai del parc natural. La seva proximitat a la Mascarosa i a la riera ens confirma que ens trobem sobre una capa de materials impermeables. Els arbres de fulla caduca que l’envolten són un senyal indicador de la presència d’aigua i, a l’estiu, proporcionen ombra al passejant. Poc més enllà, hi ha les restes del molí d’en Faura, un vell molí fariner. Algunes moles de bona mida al costat de l’edificació en donen testimoni. La indústria tradicional de la farina, amb molins arran dels cursos d’aigua, era una de les principals de la Catalunya preindustrial. Tothom hi portava el gra i pagava el servei, bé en moneda, bé a canvi de cedir al moliner una part del producte obtingut. Avui, el recinte ha estat restaurat parcialment i alberga serveis per a l’àrea d’esplai.


Voregem el molí per l’esquerra, resseguint l’antiga bassa que abastava d’aigua el molí, i desfem el camí que hem fet per arribar a la Mascarosa per tal de retornar al camí principal de l'itinerari. Continuem per aquest corriol principal fins que, pocs metres després, ens apareix un trencall a la dreta que ens durà a la font de la Coma.

La font de la Coma
Contràriament al cas anterior, aquest recorregut ens mostra alguns conreus en ple ús. Les fonts han estat utilitzades de sempre per al reg dels camps, normalment mitjançant alguns jocs de sèquies que avui han estat sovint substituïts per canonades modernes de material plàstic. És ben interessant fixar-se en l'enginyós sistema de canals que permet aquesta fórmula tradicional de conreus de regadiu, i que converteixen la vall en un veritable verger. La font, situada en una vall oberta i assolellada, raja sobre un petit bassal, llar de granotes, de sabaters i de falgueres delicades, que fa la funció d’embassament.


Tornem enrere pel mateix corriol fins a arribar de nou al camí principal. Continuem endavant, amb les vistes de Mura a l’esquerra i dels seus horts arran de la riera. Quan comencem a enfilar vall amunt, ens surt un trencall a mà esquerra que seguirem i, al poc de temps, un altre a la dreta, que també prendrem. En aquest tram podrem veure les ruïnes d’un vell forn de calç i, després, la font de la Blanquera, que de fet no és sinó un petit salt d’aigua del torrent. A partir d’aquí, l'itinerari transcorre a través d’antigues feixes de conreu. L’entorn d’aquest sector ens confirma l’abandonament de l’agricultura que s'ha produït en els darrers anys. Les feixes són encara ben reconeixibles, per bé que la vegetació ruderal, cada cop més, pugna per desdibuixar-les. Finalment, després de baixar diverses feixes, s’arriba al trencant que ens durà a la magnífica font del Foradot.

La font del Foradot
La del Foradot és una font que ens fa pensar en els poetes i en els gravats antics de l’època del romanticisme. La seva entrada, sota una balma, entapissada a parts iguals d’heures i de molses, evoca temps passats. Per això no és tampoc estrany que la tradició oral li atorgui el paper de refugi de bandolers, paper poc creïble atesa la seva proximitat al nucli de Mura, però ben suggeridor. En tot cas, sí que és un paratge força frescal, amb abundància de falgueres, que els dies d’estiu pot proporcionar alberg als caminants. La seva visita paga força l’esforç de la caminada.



Tornant al camí principal, accedirem a la darrera font de l'itinerari, la del Formatget, tot seguint l'itinerari que ressegueix la vall descendint entre recs i hortes.

La font del Formatget
La font del Formatget es reconeix fàcilment per la presència d’un plàtan de gran port i capçada. De segur que la seva ombra resguardava els pagesos que s’hi aplegaven per descansar una estona de la feina i, potser, fer un mos. Amb tot, no disposem de cap indici que relacioni el topònim, Formatget, amb aquesta activitat de modesta gastronomia.


El retorn al Centre d'Informació de Mura és fàcil. Baixem cap al poble, travessem la riera i enfilem amunt pel carrer de l’església, que ens durà de nou al punt d’inici de l'itinerari.

Observacions: Passeig amable per senders d’escassa dificultat, plans o de pendent suau, tot i que hi ha algun tram de corriol de fort pendent. L'itinerari és senyalitzat amb fites amb etiquetes de color verd. El seu recorregut es divideix tres sectors pràcticament independents (Mascarosa, Coma i Foradot-Formatget)

És convenient portar calçat adequat, especialment en les èpoques plujoses, ja que part de l’itinerari transcorre per zones molt humides. Cal ser molt respectuós amb les fonts i els conreus.
Les fonts són escasses al massís de Sant Llorenç del Munt i a la serra de l'Obac. La roca que els conforma, el conglomerat, és força permeable i engoleix tota l’aigua que hi cau. Tanmateix, quan el conglomerat reposa sobre materials impermeables, l’aigua es veu forçada a rajar en una munió de fonts. Les rodalies de Mura són un d’aquests indrets.

Tornarem per dinar a casa als voltants de les dues.