dissabte 25 d’abril de 2009
Hora de sortida: Set del matí.
Ubicació: Comarca del Ripollès.
Temps aproximat: 3 h.
Desnivell: 200 m.
Dificultat: Normal.
Ubicació: Comarca del Ripollès.
Temps aproximat: 3 h.
Desnivell: 200 m.
Dificultat: Normal.
Itinerari: A l’hora indicada sortirem amb cotxe, ens aturarem a fer el tallat als 4 Camins de Tona. Seguirem passant per Vic, Ripoll i Ribes de Freser. D’aquí anirem a Queralbs per la carretera GIV-5217. Un quilòmetre abans d’arribar al poble, passada la casa de colònies de La Farga (Maristes), just abans d’un revolt en ferradura a l’esquerra, coneguda amb el nom de revolt de la Ferradura, aparcarem els cotxes. A la dreta tenim una carretera petita que va direcció a Fustanyà i el Serrat. Nosaltres començarem a caminar per la pista asfaltada de l’esquerra, que marxa en direcció nord. Aquesta carretera ens porta fins a la central hidroelèctrica de Daió, punt de trobada de les aigües dels rius Freser i Núria, travessem el riu Freser pel pont i prenem el sender que s’enfila a mà dreta, seguint la llera del riu, en direcció al refugi Coma de Vaca i el salt del Grill. Poc abans que el riu Freser s’engorgi, a l’alçada d’un pont de formigó, podem remuntar la pedregosa canal de l’esquerra que ens porta a l’espectacular Salt del Grill.
Tornem al camí, que s’enfila i es torna més costerut i pedregós. El seguim fins que es torna més planer i travessa una zona de prats. A l’alçada d’un gran bloc de pedra hem de prendre un corriol que baixa entre un bosc d’avellaners a buscar el riu. Una pintada a la roca ens indica que si seguíssim recte arribaríem al refugi Coma de Vaca, i que davallant a la dreta el camí ens portarà a Fustanyà. Creuem el Freser pel pont de Les Ribes. Aquí neix una pista ampla que ens permet tornar a Queralbs per l’altra riba de les gorges. Travessarem el torrent de les Llances – també conegut com el torrent de la Calç – i el torrent de les Artigues. Després que la pista forestal dibuixi una ziga-zaga, a l’alçada del torrent del Forn, allà on uns murs de contenció protegeixen el camí de possibles despreniments, deixarem la pista. Prendrem a la dreta el corriol que davalla paral·lel al torrent del Forn i s’endinsa en el bosc de pi negre. Aquest caminet ens porta a un canal d’aigua i a una resclosa. És el canal que alimenta la central hidroelèctrica de Ielles. Un corriol puja a l’entrada de la mina Humildad. Nosaltres creuarem el canal i seguim avall. Passarem davant l’entrada d’una altra mina, la de Yellas. El corriol s’eixampla i ens porta en pocs minuts a la pista asfaltada que anava de Ielles a Daió. Seguint a l’esquerra anirem a on tenim els cotxes.
Tot seguit, agafarem els cotxes i anirem a visitar l’església romànica de Sant Jaume de Queralbs. Els carrerons de Queralbs empedrats i les cases amb coberta de llosa s’enfilen arraulits al costat de l’església romànica de Sant Jaume, consagrada l’any 978, el que confereix a la vila el títol de poble mil·lenari.
L’església de Sant Jaume de Queralbs és un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó, apuntada, i capçada a llevant per un absis semicircular molt més estret que la nau. Aquesta estructura fou ampliada pel cantó de migdia amb la construcció d’un atri porxat, el qual aixopluga la porta del temple. El porxo està compost de sis arcs adovellats de mig punt que reposen sobre columnes completes i ens recorda els porxos claustrals propis del segle XII. És un dels millors exemplars de porxo que ens ha arribat, i els capitells de les columnes destaquen per la seva bellesa i la precisió en què van estar treballats. Tot aprofitant els murs laterals del porxo, l’església fou ampliada amb dues capelles quadrades que formen una mena de creuer, una d’elles, al costat de tramuntana, servint de base a un rústec campanar de torre.
Un altre dels elements interessants que encara conserva l’església de Sant Jaume de Queralbs és la ferramenta de la porta d’entrada. La majoria dels ferros forjats són els originaris i tenen l’interès en què suposadament es tracta d’uns treballs fets al mateix indret, el qual en l’època medieval es distingí per l’explotació de ferro i per la seva forja a les fargues. El ferro no ha estat l’únic mineral extret de les entranyes d’aquestes muntanyes. La farga, per exemple, deu el seu origen a l’explotació minera de finals del segle passat a la recerca d’arsènic. A més del conjunt d’edificis es construí un tren de via estreta per baixar el material a Rialb. L’extracció fou abandonada arran de la Primera Guerra Mundial, i una gran riada l’any 1940 s’endugué les instal·lacions que hi romanien. Una part ha estat renovada modernament i convertida en residència dels Germans Maristes i en alberg.
Observacions: La vall de Ribes, al nord de la comarca del Ripollès, és una de les zones naturals més atractives de tot el Pirineu català. És una subcomarca molt accidentada, encaixada en valls estretes situades entre els pics principals dels Pirineus i els seus contraforts i les serres que formen la barrera dels Prepirineus. La frontera nord és formada per un seguit de crestes que s’inicien al puig de Bastiments (2.874 m), continua vers el pic de l’Infern (2.860 m), el pic de la Fossa del Gegant (2.805 m), el pic de Nou Creus (2.799 m) i el de Nou Fonts (2.864 m). Segueix cap el pic d’Eina (2.794 m) i el de Finestrelles (2.829 m) i acaba al Puigmal (2.913 m), el més alt de tot aquest sector del Pirineu. Als seus peus, enfilat en una carena, en un replà del vessant dret del riu Freser, un xic més amunt del torrent de Toses trobem el poble de Queralbs.
Al llarg del recorregut trobarem altres mostres de l’explotació minera de la zona: la mina Humildad, de la que se’n va treure pirita arsenical i la mina Yellas, de la que se’n va extreure urani.
Aquest, però, no ha estat l’únic recurs industrial de la contrada. Al punt de confluència del Freser amb el riu de Núria hi ha una de les primeres centrals elèctriques del país, la central de Daió, construïda l’any 1903. A Queralbs existeix una important tradició en l’explotació de la riquesa hidrològica. Al terme hi ha cinc importants centrals elèctriques que aprofiten els desnivells dels rius. La més impressionant de les centrals és l’anomenada Freser, situada enmig de la muntanya de les Roques de Tot lo Món, amb dos canals que recullen les aigües del Freser, a les Marrades de Coma de Vaca, i del riu Núria, al Salt del Sastre. Més avall hi ha la central de Daió, la central de la Farga, la central del Molí i la central de Rialb. Tot un rosari d’obres d’enginyeria i de mostres d’arquitectura industrial.
Travessem la sòlida palanca metàl·lica de Daió per remuntar la riba del riu Freser per un sender que puja lleugerament resseguint els espadats del riu que s’engorja. De tant en tant, entre els roures, els faigs, la blada i el joliu divisem brillants tolls d’aigua on les muntanyes de Tot lo Món s’hi miren presumides.
El riu Freser neix a la coma de l’Infern, sota el puig de Bastiments, al lloc conegut com les fonts del Freser, i aviat rep una aportació notable del torrent de Coma de Vaca. S’engorja poc després i en aquest tram rep una dotzena de petits torrents curts i amb fort pendís, que són els llocs per on s’escorren les aigües dels vessants de Torreneules i de Balandrau. D’aquests torrents en destaca el del Grill que, sota un preciós salt d’aigua de més de 30 metres, s’embassa en una deliciosa badina decorada per enormes blocs despenjats de la vertical paret per on davalla. Hi podrem accedir fàcilment remuntant una curta i ombrívola canal rocosa.
El camí que remunta les gorges es torna més costerut i pedregós en el darrer tram. Encara que no ens ho sembla, aquest recorregut és força aeri, tal com apreciarem a les panoràmiques que gaudirem des de l’altre vessant del riu a la tornada; tot i que la vegetació que creix a la vora del camí ens impedeix tenir aquesta sensació d’alçada. Una roca pintada ens assenyala el sender que marxa cap a Fustanyà. Prenem aquest corriol que davalla entre els avellaners i creuem el riu Freser per un pont de formigó. Si anem a la tardor gaudirem d’un cromatisme exuberant riquíssim en tonalitats ataronjades i ocres, quan els colors vermellosos i groguencs de les fulles caigudes entapissen el terra.
La vegetació de l’altra riba és molt diferent, doncs el bosc de pi negre domina aquest vessant. Entre els arbres veurem com s’enlairen les Roques de Tot lo Món, a l’ombra del Torreneules, i un xic més enllà, resseguint les gorges del riu de Núria, sentirem el xiulet del cremallera quan saluda als excursionistes que s’enfilen, xino-xano, cap al Santuari.
Potser que trobem neu, caldrà per tant dur el material i la roba adients.
Esmorzarem pel camí i dinarem al restaurant Can Constans de Queralbs. Tel. 972 72 73 70
Tornarem a casa a quarts de set de la tarda.
L’església de Sant Jaume de Queralbs és un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó, apuntada, i capçada a llevant per un absis semicircular molt més estret que la nau. Aquesta estructura fou ampliada pel cantó de migdia amb la construcció d’un atri porxat, el qual aixopluga la porta del temple. El porxo està compost de sis arcs adovellats de mig punt que reposen sobre columnes completes i ens recorda els porxos claustrals propis del segle XII. És un dels millors exemplars de porxo que ens ha arribat, i els capitells de les columnes destaquen per la seva bellesa i la precisió en què van estar treballats. Tot aprofitant els murs laterals del porxo, l’església fou ampliada amb dues capelles quadrades que formen una mena de creuer, una d’elles, al costat de tramuntana, servint de base a un rústec campanar de torre.
Un altre dels elements interessants que encara conserva l’església de Sant Jaume de Queralbs és la ferramenta de la porta d’entrada. La majoria dels ferros forjats són els originaris i tenen l’interès en què suposadament es tracta d’uns treballs fets al mateix indret, el qual en l’època medieval es distingí per l’explotació de ferro i per la seva forja a les fargues. El ferro no ha estat l’únic mineral extret de les entranyes d’aquestes muntanyes. La farga, per exemple, deu el seu origen a l’explotació minera de finals del segle passat a la recerca d’arsènic. A més del conjunt d’edificis es construí un tren de via estreta per baixar el material a Rialb. L’extracció fou abandonada arran de la Primera Guerra Mundial, i una gran riada l’any 1940 s’endugué les instal·lacions que hi romanien. Una part ha estat renovada modernament i convertida en residència dels Germans Maristes i en alberg.
Observacions: La vall de Ribes, al nord de la comarca del Ripollès, és una de les zones naturals més atractives de tot el Pirineu català. És una subcomarca molt accidentada, encaixada en valls estretes situades entre els pics principals dels Pirineus i els seus contraforts i les serres que formen la barrera dels Prepirineus. La frontera nord és formada per un seguit de crestes que s’inicien al puig de Bastiments (2.874 m), continua vers el pic de l’Infern (2.860 m), el pic de la Fossa del Gegant (2.805 m), el pic de Nou Creus (2.799 m) i el de Nou Fonts (2.864 m). Segueix cap el pic d’Eina (2.794 m) i el de Finestrelles (2.829 m) i acaba al Puigmal (2.913 m), el més alt de tot aquest sector del Pirineu. Als seus peus, enfilat en una carena, en un replà del vessant dret del riu Freser, un xic més amunt del torrent de Toses trobem el poble de Queralbs.
Al llarg del recorregut trobarem altres mostres de l’explotació minera de la zona: la mina Humildad, de la que se’n va treure pirita arsenical i la mina Yellas, de la que se’n va extreure urani.
Aquest, però, no ha estat l’únic recurs industrial de la contrada. Al punt de confluència del Freser amb el riu de Núria hi ha una de les primeres centrals elèctriques del país, la central de Daió, construïda l’any 1903. A Queralbs existeix una important tradició en l’explotació de la riquesa hidrològica. Al terme hi ha cinc importants centrals elèctriques que aprofiten els desnivells dels rius. La més impressionant de les centrals és l’anomenada Freser, situada enmig de la muntanya de les Roques de Tot lo Món, amb dos canals que recullen les aigües del Freser, a les Marrades de Coma de Vaca, i del riu Núria, al Salt del Sastre. Més avall hi ha la central de Daió, la central de la Farga, la central del Molí i la central de Rialb. Tot un rosari d’obres d’enginyeria i de mostres d’arquitectura industrial.
Travessem la sòlida palanca metàl·lica de Daió per remuntar la riba del riu Freser per un sender que puja lleugerament resseguint els espadats del riu que s’engorja. De tant en tant, entre els roures, els faigs, la blada i el joliu divisem brillants tolls d’aigua on les muntanyes de Tot lo Món s’hi miren presumides.
El riu Freser neix a la coma de l’Infern, sota el puig de Bastiments, al lloc conegut com les fonts del Freser, i aviat rep una aportació notable del torrent de Coma de Vaca. S’engorja poc després i en aquest tram rep una dotzena de petits torrents curts i amb fort pendís, que són els llocs per on s’escorren les aigües dels vessants de Torreneules i de Balandrau. D’aquests torrents en destaca el del Grill que, sota un preciós salt d’aigua de més de 30 metres, s’embassa en una deliciosa badina decorada per enormes blocs despenjats de la vertical paret per on davalla. Hi podrem accedir fàcilment remuntant una curta i ombrívola canal rocosa.
El camí que remunta les gorges es torna més costerut i pedregós en el darrer tram. Encara que no ens ho sembla, aquest recorregut és força aeri, tal com apreciarem a les panoràmiques que gaudirem des de l’altre vessant del riu a la tornada; tot i que la vegetació que creix a la vora del camí ens impedeix tenir aquesta sensació d’alçada. Una roca pintada ens assenyala el sender que marxa cap a Fustanyà. Prenem aquest corriol que davalla entre els avellaners i creuem el riu Freser per un pont de formigó. Si anem a la tardor gaudirem d’un cromatisme exuberant riquíssim en tonalitats ataronjades i ocres, quan els colors vermellosos i groguencs de les fulles caigudes entapissen el terra.
La vegetació de l’altra riba és molt diferent, doncs el bosc de pi negre domina aquest vessant. Entre els arbres veurem com s’enlairen les Roques de Tot lo Món, a l’ombra del Torreneules, i un xic més enllà, resseguint les gorges del riu de Núria, sentirem el xiulet del cremallera quan saluda als excursionistes que s’enfilen, xino-xano, cap al Santuari.
Potser que trobem neu, caldrà per tant dur el material i la roba adients.
Esmorzarem pel camí i dinarem al restaurant Can Constans de Queralbs. Tel. 972 72 73 70
Tornarem a casa a quarts de set de la tarda.
