divendres, 5 de febrer de 2010

La fou de Tous (590 m.)

dissabte 6 de febrer de 2010

Hora de sortida: 2/4 de 8 del matí

Ubicació: Comarca de l’Anoia.

Temps aproximat: 3 h.

Desnivell: 100 m.

Dificultat: Fàcil.


Itinerari: El recorregut circular passarà pels següents punts: Sant Martí de Tous - Ermita de la Mare de Déu de Sentfores - Mirador de Sentfores - Can Vidal - La fou de Tous - El mas de l'Aubereda - Sant Martí de Tous.
El punt de trobada serà a l'entrada del poble de Sant Martí de Tous a les 9.00h. L'excursió té una durada aproximada de tres hores, amb un recorregut de poc més de 8 quilòmetres i 100 metres de desnivell.

Des d'Igualada cal agafar la carretera C-241 en direcció a Santa Coloma de Queralt, fins a arribar al trencall a l'esquerra amb la BV-2202, cap a Sant Martí de Tous. L'itinerari comença al centre mateix del poble, seguint els senyals que indiquen la Mare de Déu de Sentfores i que segueixen un camí pavimentat.

Després de mig km s'arriba a la riera de Tous, que cal travessar pel pont. Un cop travessat, cal agafar el camí de la dreta, seguir-lo durant 2 km, fins al senyal que indica Sentfores.
Després d'uns 50 minuts s'arriba a l'ermita de la Mare de Déu de Sentfores. Aquí podem esmorzar. Per continuar, es retorna a l'últim senyal i, de nou a la carretera, cal avançar uns 750 m, fins que passada una masia es troba un nou camí a la dreta. Tot i que en aquest punt hi ha diversos senders, el camí que cal agafar ara és el més clar i important de tots.

Al cap d'una hora i quinze minuts d'haver sortit, la pista gira a l'esquerra mentre que a la dreta hi ha el mirador de Sentfores i de Sant Martí de Tous. Al cap d'una hora i 30 minuts s'arriba a una masia. El camí baixa fortament cap a la riera. Després d'uns 250 m passada la masia, a la dreta, ja s'albiren els espadats de la fou de Sant Martí.

Després de dues hores i quart s'ha d'agafar un petit sender que baixa per la dreta fins a arribar a l'extrem més baix de la fondalada. Quan més a prop s'és de la fou, més estret és el sender i més frondós es torna l'entorn. El sender torça a l'esquerra i mena a la fou.

En dues hores i 20 minuts s'és a la fou, que és un paratge espectacular, amb un salt d'aigua de gairebé 20 m. Cal retornar al camí anterior. Passades dues hores i 30 minuts es segueix el sender que porta al mas de l'Aubereda i retorna a Sant Martí, en un itinerari circular. Es travessa la riera de Tous i es segueix pel camí a l'esquerra del qual hi ha un parell més de masies.

Es segueix el mateix camí i després d'unes tres hores, s'arriba de nou al punt inicial, Sant Martí de Tous, on acaba l'itinerari.
Observacions: Anirem a descobrir l'engorjat de la Fou de Tous, on l'abundor d'aigua i de bosc són elements clau del paisatge.

Al voltant de la Fou corren un seguit de llegendes, fonamentades sobretot per la gran quantitat de coves que l’aigua ha anat formant en les roques. Algunes d’aquestes llegendes explica com un bandoler (el Pagna) usava la Fou com a amagatall i com a escapada, com la Mare de Déu va esculpir la seva imatge en les roques (cova de la Mare de Déu). També es coneguda la llegenda de la cérvola blanca de Tous. Segons alguns autors el senyor de Tous un dia caçant va veure una magnífica cérvola blanca a la qual van acorralar; estranyament en arribar on era havia desaparegut però al lloc hi van trobar una nena acabada de néixer, que va ser adoptada pels senyors de Tous. Van passar els anys i la nena es convertí en una bella donzella en edat de casar-se. Finalment un jove enamorat va declarar-se; la pubilla li va demanar però que abans havia de caçar la fonedissa cérvola blanca de qui tothom seguia parlant. Després de moltes jornades l’enamorat no aconseguia el seu objectiu i la cérvola sempre s’esmunyia entre la foscor del bosc. Una vell bruixot amb l’aparença de pastor, li va oferir la possibilitat de vendre la seva ànima al Diable a canvi de la cérvola. Finalment el jove, el qual havia acceptat la proposta diabòlica, va localitzar de nou a la cérvola, però únicament la va ferir; seguint el seu rastre va arribar a un indret meravellós, una balma de la qual saltava una cascada que formava un llac d’aigües profundes. A la vora hi havia la seva estimada amb a cérvola ferida a la falda. La jove donzella li va proposar al seu estimat fugir d’aquest món per viure per sempre junts. Tant bon punt ell digué que sí, el llac es va obrir i la terra els engolí per sempre. Ni ell, ni ella, ni la cérvola tornaren a ser vistos després d’aquell dia.