dilluns, 27 de febrer de 2012

Sant Salvador i Santa Bàrbara d’Horta (749 m.)

Dissabte 3 de març de 2012

Hora de sortida: set del matí.

Ubicació: Comarca de la Terra Alta.

Temps aproximat: 4 h.

Desnivell: 300 m.

Dificultat: Normal.


Programa: Sortirem a l’hora esmentada. Agafarem l’autopista AP-7 o la C-32. Pararem a fer el tallat en una àrea de servei. Agafarem la sortida 34 en direcció a Reus (T-11). A Reus, seguirem direcció Falset / Alcanyís i seguirem per la N-420, passant per Mora d’Ebre i Gandesa fins arribar a Horta de Sant Joan.

Itinerari: Es proposa sortir des del Centre Picasso, on es pot arribar des de la plaça de l'Església pel carrer Baix. S'agafa el carrer de l'Hospital en direcció est fins a trobar la pista asfaltada que es dirigeix cap a la muntanya de Santa Bàrbara. Es continua la pista passant pel costat d'una bassa.



Al cap d'un quart d'hora cal deixar una desviació a mà esquerra.

Comença la pujada cap a la muntanya fins que s'arriba al convent de Sant Salvador, prop de la mitja hora de camí. La primera construcció coneguda d'aquest edifici va ser impulsada per l'orde del Temple, que tenia a Horta la seu de la Comanda del mateix nom; data del segle XIII.

Posteriorment, en temps dels hospitalers, fou reformada i ampliada. Cal destacar el convent adjunt, anomenat dels Àngels, i els seus claustres, bastits durant el segle XVI.



Sortirem del convent tot deixant-lo a la dreta, per un camí ample i planer (indicat al cim) que transcorre per la cara nord de la muntanya de Santa Bàrbara, tot resseguint els alts esperons i ben arran de la paret de conglomerat, tot delectant-nos amb les belles raconades que ens va oferint. El camí primer és pla fins que després comença a pujar.

Sota el primer esperó hi trobarem la capella de Sant Pau, on segons la tradició és retirava a pregar Sant Salvador i on tenia aparicions de la Verge Maria, acompanyada de Sant Pau.

Més endavant, passarem pel costat de la cova de Sant Salvador, amb una imatge del sant amb unes espelmes, on la llegenda ens conta que va fer brollar l'aigua de la petita font, donant tres cops de bordó.

Ara el sender, s'estreny i comença a enfilar-se costa amunt resseguit per marges fins arribar a una collada on girarem cap a la vessant sud i trobem tot seguit l'ermita enrunada de Sant Antoni.

Mes endavant entreveurem les restes d'una fortificació de la guerra civil que aprofita una esquerda de la muntanya i tot continuant el camí arribarem a un pla amb grans xiprers arrenglerats. Ara queda l'últim tram de pujada que ens portarà fins a l'avantcim, on trobarem les runes de la capella de Santa Bàrbara, i des d'on gaudirem d'una panoràmica extraordinària.

Si volem arribar al cim que assenyala una creu de ferro, caldrà encarar l’aresta, la qual passarem com si fóssim muntats a cavall, per arribar al cim (una curta cresta aèria i exposada), la vista és gairebé la mateixa, però més complerta.


Per tal de fer el descens, baixarem fins al pla on trobem els xiprers arrenglerats, i girarem a la dreta seguint el pla per tal de trobar un corriol poc definit, que baixa amb rapidesa tot passant per les ermites de Sant Pau i de Sant Onofre i que va a parar darrera mateix del convent.

Des de el convent, cal tornar a Horta de Sant Joan pel mateix camí que s'ha vingut. Fi de l'itinerari.

A Horta de Sant Joan no es pot deixar de veure el seu recinte vell, el Centre Picasso ni l’Ecomuseu dels Ports, instal·lats, aquests dos, a l'edifici de l'antic Hospital d'Horta.



Observacions: Curta excursió de gran bellesa fins al santuari de Sant Salvador d'Horta, al peu de l'esvelta muntanya de Santa Bàrbara. Des d'allà es pot admirar part de la plana de la Terra Alta i les espectaculars muntanyes del Parc Natural dels Ports, entre les quals destaquen les vertiginoses parets de més de 300 m d'altitud de les roques de Benet.

El patrimoni arquitectònic d’Horta va ser declarat conjunt històric i artístic nacional. La plaça de l’església forma un conjunt arquitectònic espectacular, amb l’ajuntament renaixentista, l’antiga presó als baixos, del segle XIV, d’estil gòtic. L’antic hospital acull actualment el Centre Picasso (obert els dissabtes de 17 a 20 h.) i l’Ecomuseu dels Ports (obert els dissabtes de 17 a 19,30 h.). Els sinuosos carrers i carrerons de la població ens transporten temps enrere, a l’edat mitjana.

“Tot el que sé ho he après a Horta de Sant Joan”, va confessar Picasso. I, certament les seves dues estades a Horta, a casa del seu amic Manuel Pallarés (1898 i 1909), van marcar fonamentalment l’evolució del seu estil. Aquí, envoltat pel paisatge agrest dels Ports, Santa Bàrbara i la bellesa dels carrers, les places, les cases d’aquesta població, aturada en el temps, va revolucionar l’art contemporani iniciant-se en el cubisme.

A Horta de Sant Joan no es pot deixar de visitar de cap manera Lo Parot, una magnífica olivera bimil·lenària situada als afores de la localitat. Lo Parot, declarat arbre monumental de Catalunya l’any 1990, és un tros d’història vivent que ha contemplat aquesta terra al llarg de dos mil anys. És la icona de l’oli d’oliva extra verge que aquí s’extreu des de temps immemorials, ara protegit per la denominació d’origen Oli de Terra Alta, obtingut d’oliveres de les varietats empeltre, morruda, farga i arbequina, recollides directament de l’arbre.



Es recomana llegir el llibre de Josep Mª. Espinàs A peu per la Terra Alta d’edicions La Campana. Concretament de les pàgines 123 i fins a la 140 parla d’Horta i de Santa Bàrbara.


Dinarem al Restaurant Mas del Cigarrer. Ctra. De Bot a Horta, Km. 8,4. Tel. 977 43 51 53. Cuina tradicional. Preu mig: 20.- Euros. www.masdelcigarrer.net



Ja fa uns quants anys, l’Elias i la Núria van decidir deixar Barcelona per instal·lar-se en aquest racó de la Terra Alta que tant va enamorar Picasso durant la seva joventut. Ell arrossegava la seva experiència darrere dels fogons dels hotels Hilton i Juan Carlos I, entre d’altres i juntament amb la seva parella va arranjar aquesta masia situada a tocar de la comarca del Matarranya (Terol) per dedicar-la al turisme rural. L’aposta de Mas del Cigarrer és la d’una cuina tradicional basada en la qualitat de la matèria primera que en bona part subministra el seu hort. S’hi programen estades amb cursos de cuina.

Tornarem a casa als voltants de les vuit de la tarda.