Puigpedrós (2.914 m.)

Dissabte 30 de juny de 2012

Hora de sortida: sis del matí.

Ubicació: Comarca de la Cerdanya.

Temps aproximat: 6 h. 30 m. (12 km.)

Desnivell: 910 m. (acumulat)

Dificultat: Difícil.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada. Agafarem l’autopista Terrassa – Manresa i seguirem direcció Berga i Túnel del Cadí (pararem a fer el tallat a l’àrea de servei del túnel). Després seguirem fins a Meranges i d’aquí, per pista forestal fins al refugi de Malniu.

Itinerari: Malniu – Puigpedrós - Engorgs

DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES

Localització	Temps	Distància	Alçada
Refugi de Malniu	0h 00m	0,00 km	2.130 m
Rètol indicatiu (separació del GR-11)	0h 15m	0,60 km	2.195 m
Estació meteorològica	0h 25m	0,90 km	2.310 m
Pedradreta	1h 15m	1,90 km	2.494 m
Planer de Campcardós	1h 35m	3,60 km	2.775 m
Cim del Puigpedrós	2h 05m	4,60 km	2.914 m
Mirador Roc Colom - Peiraforca	3h 10m	4,90 km	2.895 m
Portella de Meranges	3h 30m	5,80 km	2.633 m
Molleres dels Engorgs	3h 55m	6,50 km	2.520 m
Refugi dels Engorgs (Joaquim Folch i Girona)	4h 15m	7,30 km	2.375 m
Rierol de Costa de Montmajor	4h 45m	8,40 km	2.245 m
Planell de l’Orri	5h 05m	9,30 km	2.255 m
Planell de Pedradreta	5h 30m	10,50 km	2.300 m
Rètol indicatiu (el mateix del punt 1)	5h 50m	11,40 km	2.195 m
Refugi de Malniu	6h 30m	12,00 km	2.130 m

Començarem la ruta al refugi de Malniu. Seguirem les marques del GR en direcció Oest (és a dir que sortirem pel final de l’aparcament). Un rètol ens indica el camí del refugi d’Engorgs i el camí del Puigpedrós. Immediatament trobarem un petit pont de fusta que ens permet travessar el rierol que surt de l’estany Sec. Aquest estany, és un estany artificial situat darrere del refugi i no s’ha de confondre amb el de Malniu (tot i que el refugi tingui aquest nom). Passat el rierol trobarem un prat tancat que és el reservat per acampar, travessarem el prat i començarem la pujada (de moment molt suau). Deixarem a la nostra dreta tot un seguit de grans blocs de granit i ens acostarem a un rètol indicador.

El rètol indica que hem d’anar cap amunt per arribar al Puigpedrós i seguir recte per anar al refugi d’Engorgs. Així queda clar que després d’arribar al cim del Puigpedrós i baixar fins els Engorgs tornarem per aquest segon camí. Ara però, ens toca pujar i tot i que amb bona visibilitat el camí de pujada no té pèrdua, cal que estem atents ja que es un camí poc dibuixat i sense gaires referències pel que haurem d’intentar trobar les fites (sortosament molt abundants en els punts necessaris)

Prendrem com a referència el rètol i ens dirigirem (tot pujant) cap el nord. A poca distància ens trobarem amb l’estació meteorològica del Meteocat. La deixarem a la nostra dreta i comencarem a derivar cap a l’esquerra (és a dir cap NE). Aquesta zona està “farcida” de petits rierols que baixen de les molleres que ens trobarem més amunt i els arbres comencen a escassejar. Travessarem un rierol i ens uns minuts començarem a trobar fites que ens indiquen el camí. Tot ascendint anirem guanyant visió sobre la vall on es troba Bellver de Cerdanya, Puigcerdà… i sobre la serralada del Cadí, el Moixeró…

Les fites es fan més freqüents i segueixen la mare d’un rierol que potser trobarem sec. Ara ja només cal que seguim les fites i el rierol fins arribar al coll de les Molleres tot just al costat del Pedradreta. Degut a la manca de referències es fa molt difícil calcular la distància que ens separa del coll i el pendent en aquesta zona és a estones força pronunciat.

La velocitat de la marxa és molt lenta en aquest tram ja que necessitarem tres quarts d’hora per fer poc menys d’un quilòmetre i mig, però a la fi descobrirem el perquè del nom de Pedradreta… Tot just al seu cim (que només s’aixeca uns 15 metres sobre el coll de les Mulleres) hi ha una gran fita. Per arribar fins aquí hem superat un desnivell promig del 23% però la vista paga la pena (i encara estem a mig camí del cim).

Poc abans d’arribar al coll de les Mulleres veurem unes roques posades de forma artificial formant el perímetre d’alguna estructura… No sabem exactament que son, però podrien ser antigues estructures d’alguna mena de cabana destinada a guardar ramat… Ja que en aquest recorregut estarem “mancats” de referències ens podrem orientar correctament si durant la pujada les deixem a la nostra dreta (mentre que tenim la fita del Pedradreta a la nostra esquerra) i, en rebassar-les, girarem cap a la nostra dreta. D’aquesta manera quedarem encarats cap a les Mulleres de Puigpedrós i deixarem a la nostra esquena el Pedradreta.

En direcció NNE veiem un rierol que baixa del planer de Campcardós. Hem de seguir aquest rierol amunt. Algunes fites ens ajudaran a seguir entre els blocs de granit (tot i que amb bona visibilitat no ens calen ja que ja tenim el cim del Puigpedrós totalment localitzat). Tot pujant entre caus de marmotes (visibles però difícils de fotografiar), blocs de granit i petits saltirons d’aigua, arribem planell de Campcardós una zona amb un suau pendent que ja ens deixa a la recta final d’arribada al cim.

El cim sembla a tocar, però no ens hem de deixar enganyar per la perspectiva… encara el tenim lluny. En arribar al planell de Campcardós girarem a la nostra esquerra per tal d’encarar-nos al cim del Puigpedrós. Els darrers metres els fem pujant per un conjunt de blocs granítics que son els que formen el cim (d’aquí el nom de Puigpedrós). Des del cim tenim una bonica panoràmica i veiem perfectament la zona que tindrem que recórrer per tornar…Els Engorgs. Hi ha molt per mirar, així que estem una estona al cim i esmorzarem.

La visió dels Engorgs és colpidora i veiem amb tota claredat un circ glacial “de llibre”. A prop del cim hi han unes roques que serveixen de mirador cap a la coma de Campcardós amb bones vistes cap al Roc Colom. No costa gaire de trobar-les en direcció nord.

Per tornar ho farem pels Engorgs i el primer que hem de fer és baixar del Puigpedrós. Ho farem en direcció O-NO seguint molt a prop de la carena. El camí està poc assenyalat però no hi ha pèrdua (algunes fites ens indiquen el camí més fàcil) en poca estona ja veiem la Portella de Meranges i veiem com, a mida que baixem, el Roc Colom es torna més i més impressionant. El terreny és rocallós i el pendent considerable.

La Portella de Meranges és un coll entre el Puigpedrós i els Pics d’Engorgs, la fita fronterera 428 ens indica que és un pas fronterer. La fita és de granit però el vent sembla que la ha castigat de valent ja que veiem algunes marques i el número de fita però amb moltes dificultats.

Una vegada arribats a la Portella de Meranges hem d’anar en direcció SSE (és a dir a l’esquerra segons el sentit de la marxa) i començar a baixar cap els Engorgs. A mida que baixem, veiem un conjunt de 3 petits estanys. Travessem una zona de grans blocs de granit i arribem a unes molleres.

Seguirem el rierol que baixa i que guanya cabdal molt ràpidament. El refugi Joaquim Folch i Girona (el refugi dels Engorgs ) és ja visible i ens dirigim cap a ell per tal de seguir el GR-11 que passa per la seva porta i que ens portarà de tornada al refugi de Malniu. Durant la marxa passarem pel costat de la Bassa (amb poca aigua) on hi pasturen les vaques. D’aquest estany baixa el Torrent dels Engorgs que ens portarà ja fins el refugi.

En arribar al refugi (un refugi lliure que sembla tenir bona estructura però que trobarem amb un interior deteriorat i brut) hem de seguir en direcció sud i paral·lels al torrent dels Engorgs per localitzar les marques blanques i vermelles del GR-11. En pocs minuts arribarem a un prat a l’altre costat del torrent. Podem vorejar el prat cap a la dreta fins trobar les marques que ens indiquen que hem de baixar per una senda (a l’alçada del punt on el torrent dels Engorgs s’uneix al encara rierol Duran)

Ara el paisatge canvia ràpidament. A mida que guanyem alçada sobre el riu Duran ens endinsem en un bosc d’avets. La senda és força aèria, però no té cap dificultat per gent amb vertigen ja que només és una mica exposada en uns pocs punts (això sí, amb neu caldrà anar amb grampons i amb cura). El riu Duran va perdent alçada i el veiem cada vegada més avall.

Ara el camí esta ben senyalitzat (només cal seguir la senda i els senyals del GR-11). Les magnífiques vistes sobre la vall del riu Duran ens amenitzen el camí. Travessem dos recs: El primer és el rec de la costa de Montmajor i el segon el del Forat del Bou fins arribar a un planell especialment maco. Un petit rierol salta entre les pedres cobertes de flors… És el planell de l’Orri.

Anem vorejant el Pedradreta encara que si no fos pel mapa mai diríem que el cim pelat amb la fita que varem passar al començar la ruta tingués una falda amb un bosc així… Arribarem al planell de Pedradreta i ja veurem l’estany Sec. Si ens hi entretenim una mica, podrem veure per entre els arbres el poble de Meranges des d’una perspectiva poc habitual. Ara ja només cal sortir del planell per una senda molt marcada, i seguir fins el rètol indicatiu del GR-11 (el que varem deixar al principi de la ruta) i finalitzar al refugi de Malniu.

Observacions: L’ascensió al Puigpedrós és l’excusa perfecta per visitar la zona dels estanys dels Engorgs. Aquesta ruta circular ens permetrà gaudir d’unes espectaculars vistes ja que tenim la serralada del Cadí al sud-oest, Tossa d’Alp al sud, la serralada del Carlit al nord-est… i just als peus del Puigpedrós la coma de Campcardós (900 metres mes avall) amb la curiosa cresta Roc Colom - Peiraforca. Una ruta interessant que no presenta grans dificultats.

L’anada la farem pel camí clàssic que parteix del refugi de Malniu i que puja fins el planer de Campcardós passant per les mulleres del Puigpedrós. La tornada la farem pels estanys dels Engorgs (formats com molts altres fa uns 15.000 anys al retirar-se la darrera glaciació) i que és una zona humida (mollera) farcida de petits rierols que en ocasions es deixen sentir uns centímetres sota terra, aquí neix el riu Duran. Passat el refugi lliure dels Engorgs (o Joaquim Folch i Girona) anirem guanyant alçada sobre el riu i, tot i que no hauria de presentar cap problema per gent amb vertigen arribarem a estar 200 m per sobre del riu .

Al refugi de Malniu (o de Tarterès) s’hi pot accedir (si la neu no ho impedeix) amb cotxe per la pista que passa pel poble de Meranges. Si volem aparcar davant del refugi haurem de pagar 2 Euros (aquest import es dedica a la neteja i manteniment de les instal·lacions). 

Dinarem al Restaurant Cal Joan de Meranges, tel. 972 88 00 96. Tornarem a casa als voltants de les vuit de la tarda.