Hora de sortida: 8 del matí.
Ubicació: Comarca del Baix Llobregat.
Temps aproximat: 4 h. (6
km.)
Desnivell: 300 m.
Dificultat: Normal.
Programa: Ens trobarem a l’hora esmentada al bar
Bosch de Sant Boi, per fer el tallat. Després començarem a caminar.
Itinerari: Anirem fins a Santa Bàrbara del Llor, bosc
del Minyonet, Roca Negra i la Creu de Can Cartró. Després anirem a esmorzar i
baixarem per Can Pubill i Can Palós, seguint un tros del camí de l’Anell Verd.
Pel camí trobarem, entre moltes altres coses, la Font del Catarrín.
Observacions: La llarga carena que uneix els cims del Montbaig i del Montpedrós (Sant Ramon – Sant Antoni) té un dels seus punts culminants al Puig del Pi de Can Cartró, el lloc més alt del terme municipal de Sant Boi, uns quaranta metres pel damunt de l’ermita de Sant Ramon, en el vèrtex on s’uneixen Sant Boi, Santa Coloma de Cervelló i Torrelles.
Per accedir-hi, des de Sant Boi, seguirem la vall de Santa Bàrbara del llor
per un camí carregat d’història i d’històries, entremig d’espais agraris que
han sobreviscut al declivi de la pagesia de muntanya i de masses forestals que
ocupen les antigues feixes abandonades al conreu. Els murs de pedra seca que
trobem per tot arreu senyalen la intensitat del treball de moltes generacions i
constitueix una herència històrica a rescatar. La vall del Llor és un sector
molt important dins de l’entorn natural que preservem al voltant de Sant Boi,
un pulmó verd i un lloc per al passeig i el gaudi de la natura amb una
diversitat de vida sorprenent. A mitja pujada, la masia de Can Palós,
recuperada i amb una zona de pic-nic amb una font.
L’anella verda que vàrem fer aquest diumenge, passa per aquests rodals
costeruts, potser per recordar-nos que cal esforç per a mantenir aquest llegat
natural i que no ens podem permetre equivocar-nos de camí.
L’indret que coneixem com a la vall del Llor forma part, a hores d’ara, del
parc natural del Montbaig. Es tracta d’una part del nostre entorn natural de
paisatge singular que manté la seva biodiversitat malgrat la influència de les
zones urbanes. Molt probablement el nom del Llor ve de la presència de llorer
tan al torrent del Llor com a la zona de Can Tutussaus.
Cirerers, ametllers, pins, garrofers, roures, alzines... són espècies
típiques de l’ecosistema mediterrani que trobarem durant la caminada. Tot
plegat amb bonics marges de pedra seca que tenen la seva història. Per exemple,
la masia de Santa Bàrbara havia estat a l’Edat Mitjana la Torre del llor i va
ser la seu de la jurisdicció de la Quadra del mateix nom. D ela torre no en
queden restes però sabem que vigilava l’antic camí vell de Torrelles, localitat
on també hi havia un edifici de similars característiques.
Tornarem a casa als voltants de les 13 h.
