Dissabte 24 de novembre de 2012
Hora de sortida: 2/4 de vuit del matí.
Ubicació: Comarca de l’Alt Empordà.
Temps aproximat: 3 h. 30 m. (7
km.)
Desnivell: 450 m. (acumulat)
Dificultat: Normal.
Programa: Sortirem a l’hora esmentada, agafarem l’autopista
direcció Girona – Figueres, ens pararem a fer el tallat a l’àrea de servei de
la Selva. Anirem fins a La Jonquera, on sortirem de l’autopista per la sortida
3.
Cal anar a Maçanet de Cabrenys prenent la carretera GI-503
des de la N-II a l'alçada de Biure, uns 6 km al nord de la sortida 3 de
l'autopista AP-2. Un cop allà, cal seguir el carrer de Sant Sebastià, la
continuació del qual és la pista que en 12 km porta al santuari de la Mare de
Déu de les Salines (1.080 m.) - on es pot deixar el vehicle -, punt d'inici de
l'itinerari.
Itinerari: Un cop deixat el
vehicle cal recular per la mateixa pista per on s'ha vingut fins a la primera
corba, on es puja pel corriol que hi ha a la dreta, de la cova (mirant
cap a la porta). La pujada és forta però son pocs metres, la senda puja a sobre
de la cova i s’endinsa per una fageda fins arribar després
de 20 min d'haver començat a caminar al coll dels Pous (Pas fronterer - 1.240 m.),
on es torna a trobar la pista. En aquest punt es passa al vessant nord i
s'entra a la comarca del Vallespir, ja a l'Estat francès; cal seguir el camí
indicat pels senyals de color vermell i blanc (sender de gran recorregut
GR-10), deixant el camí pavimentat al cantó esquerre.
Als 40 min comença una lleugera baixada. Cal continuar sempre
pel camí senyalitzat.
Després una pujada forta i als 60 min se surt a un petit coll (Coll del Puig de la Neu – 1.405 m.) Es tracta d'un collet amb indicadors, on coincideixen el GR-10 pel qual es venia i les marques grogues del HRP (alt sender pirinenc) que baixa de la carena. De sobte, s'ha de torçar a l'esquerra, cap al sud, pujant i seguint les marques tant vermelles i blanques (GR-10) com les grogues (HRP). Després d'una hora i quinze minuts, havent passat el bosc, s'és al coll de Sant Martí, amb una vista esplèndida d'ambdós vessants.
Ara cal seguir el corriol de l'esquerra, deixant el GR-10 i
el HRP, seguint algunes marques de pintura blaves i ataronjades per arribar, en
1 h i 20 min, al Roc de Frausa, a 1.450 m d'altitud. El Roc de Frausa (destí de la ruta) ens
ofereix una vista privilegiada sobre el massís del Canigó.
En aquest punt s'ha de baixar una mica per l'esquerra per anar a trobar i seguir, amb l'ajuda de les marques de pintura, un sender no gaire visible que segueix la carena i passa per l'esquerra d'unes roques.
En una hora i tres quarts s'és al cim del Moixer, a 1.443 m
d'altitud, des d'on s'obté una bona panoràmica de les planes veïnes. Les vistes des del Moixer (a pesar de la
torre de comunicacions que hi ha al seu cim) son espectaculars.
El retorn es fa per una pista asfaltada que porta al coll dels Pous. Després es continua pel mateix camí que s'ha seguit a l'anada, de manera que en 3 h s'arriba de nou al punt de sortida, el santuari de la Mare de Déu de les Salines.
Observacions: El 5 de febrer del 1939, el President Lluís Companys, el Lendakari Aguirre
i el ministre Negrín, entre molts d’altres, van iniciar el seu exili passant a
França pel Coll de Lli (punt proper a aquesta ruta).
Les Salines, al vèrtex nord-oest de l’Empordà, ens ofereix unes
extraordinàries panoràmiques de banda i banda dels Pirineus orientals catalans:
per un costat l’Empordà, que se’ns obre fins al mar; per l’altre, la gran plana
del Rosselló i el Vallespir, amb el majestuós Canigó de rerefons. Les Salines,
juntament amb les Alberes, són l’excepció que confirma l’horitzontalitat
empordanesa. Aquests camins fronterers guarden moltes petites grans històries
de corredisses entre contrabandistes i guàrdies civils, de refugiats cap a
l’exili, i en els nostres temps d’excursionistes cap aquí i cap allà i
d'immigrants a la cerca d’oportunitats.
Tindrem el privilegi de passejar llargament entre castanyers, pinedes i
fagedes. A més com a boletaires que som, tindrem l’oportunitat de conèixer la
generositat de la zona…
Maçanet va ser una vila fortificada, i encara hi resten testimonis de la
muralla medieval i tres magnífics portals del segle XV. Al mig de la plaça de
Maçanet hi ha la vara de Rotllà, una barra de ferro amb una anella al
capdamunt. Explica la llegenda que era una de les armes que portava Rotllà,
l’èpic heroi carolingi, que un cop va haver conquistat aquestes terres, llançà
la seva vara des del pont de Ceret tot cridant: “Allí on la meva vara caurà,
Maçanet de Cabrenys serà”. I així fou: passant per sobre de les altes
muntanyes, la vara va caure al bell mig d’aquest bell indret, on ara hi ha la
plaça.
L’església romànica de Sant Martí, d’una sola nau rectangular i mereixedora
d’una visita, és de la segona meitat del segle XII.
Dinarem al restaurant Can Coll de Maçanet de Cabrenys, a la Ctra. de Tapís, 1, tel. 972 54 42 36, web: www.restaurantcancoll.com . Tornarem a casa als voltants de les set de la tarda.
