Dimecres 20 de febrer de 2013
Hora de sortida: vuit del matí.
Ubicació: Comarca del Solsonès.
Temps aproximat: 2 h. 45 m.
(10 km.)
Desnivell: 210 m.
Dificultat: Fàcil.
Programa: Anirem fins a
Berga. Un cop a Berga agafarem la carretera LV-4241,
que uneix Berga amb Sant Llorenç de Morunys.
En el km 18,8 en direcció a Sant Llorenç de Morunys venint de
Berga, hi ha el pont d'Espingart (870 m), sobre l'Aigua d'Ora, gairebé al límit
entre les comarques del Berguedà i el Solsonès. Immediatament després, a
l'altra banda del pont, es pot deixar el cotxe.
Itinerari: S'ha d'agafar la
pista forestal de l'esquerra, aigües avall, seguint el marge dret del riu en
direcció a Valielles de Busa i Sant Pere de Graudescales. Seguirem en tot moment els senyals blancs i vermells del GR-1.
A uns 55 min de caminada, als 2,7 km, s'arriba a la cota 924
m, la més alta de la ruta.
150 m més enllà s'arriba al mirador del President (915 m),
ja en el terme municipal de Navès, amb les seves espectaculars panoràmiques
sobre la serra de Busa i la vall d'Aigua d'Ora. La serra de Busa forma un ampli i sorprenent altiplà
tallat per tots els costats per altes i verticals cingleres. A sota
ja es pot veure Sant Pere de Graudescales. Ara la pista fa baixada.
45 min. després es troba una cruïlla (810 m, 4,6 km). Pel
davant arriba la pista que dóna accés al santuari aigües avall, des de Navès, a
la carretera de Berga a Solsona. Es gira a la dreta per passar el riu 50 m
després (cota 808 m) per un pont de fusta i s'arriba al santuari (824 m, 5 km).
Sant Pere de
Graudescales: Del lloc
s’explica que al principi del segle X el prevere Magnulf, potser rector de la
Móra, edificà en aquest lloc una església dedicada a sant Pere, consagrada el
913 pel bisbe d'Urgell Nantigís, i un estatge.
D'acord amb el bisbe i el comte Borrell, el prevere Francemir hi edificà el monestir perquè s'hi establís una comunitat de monjos que seguissin la regla de sant Benet. De fet, la comunitat fou de preveres de tipus canonical, que probablement per l'aïllament del lloc només perdurà fins al segle XIII, i el 1270 l'església esdevingué parròquia, títol que mantingué fins finals del segle XVI, aleshores Sant Pere passà a ser sufragània de la parròquia de Busa.
Cap el 1680 s'ensorrà la part de ponent de la nau, cosa que va obligar a
fer una paret prop del creuer per aïllar la part sinistrada de la que encara es
trobava en bon estat. El retaule de Sant Pere fou traslladat a la parròquia de
Busa. L'església quedà abandonada i gairebé en ruïna.
El prior i després el rector detingueren el títol de degà de la Vall de
Lord fins a la formació del bisbat de Solsona
Als anys 1956-58 , per acord de les diputacions de Lleida i de
Barcelona, es restaurà l'església i s'estudiaren les ruïnes del monestir.
Als anys 80 hi hagué una nova restauració molt acurada, es van eliminar
les restes de construccions annexes (el monestir) que enlletgien el conjunt i
mig l'amagaven.
L’edifici que ens ha arribat és d'una sola nau, amb planta de creu
llatina. La nau i el transsepte són coberts amb voltes de canó de mig punt,
d'igual alçada i perpendiculars l'una amb l'altra. Al creuer, sobre els arcs de
reforç, s'alça la cúpula damunt de trompes. El llevant de la nau és acabat amb
un absis i als dos braços del transsepte hi ha les corresponents absidioles.
Té tres portals: un als peus de la nau i dos al transsepte, l'un al sud
i l'altre al nord. Hi ha una finestra cruciforme a ponent i dues a l'absis
major, asimètriques, l'una és al mig i l'altra a un costat. També tenen
finestres les absidioles, els caps del transsepte i la nau, una a cada costat.
Totes són de doble esqueixada i ampit horitzontal. Els absis presenten una
decoració amb faixes d'arcuacions sense lesenes.
La cúpula, que exteriorment forma un cimbori vuitavat sobre un cos
prismàtic de base quadrada corresponent a les trompes de dins, al cim té una
obertura circular aixoplugada per un arc que sobresurt de la teulada.
Per Acord del Govern de la Generalitat de 26 de maig de 1998, publicat
en la Resolució de 3 de juny de 1998; l'església fou declarada «Bé Cultural
d'Interès Nacional»
Per tornar només cal desfer el camí.
Observacions: Aquesta magnífica excursió per la ribera d'Aigua
d'Ora s'endinsa per una delicada fageda i fa cap a Sant Pere de Graudescales,
una església romànica de gran bellesa, centre d'un antic cenobi benedictí, que
corona la caminada.
L'església de Sant Pere de Graudescales està situada a la
falda dels coneguts cingles de la serra de Busa, a la ribera d'Aigua d'Ora,
solitària enmig d'un paratge de gran bellesa natural.
Dinarem al restaurant La Cabana de Berga, Ctra. De Sant
Llorenç de Morunys, tel. 93 821 04 70 – www.lacabanaberga.com. Tornarem a casa
als voltants de les sis de la tarda.
